AMB CAMES QUE RODEN (41)

Diuen que totes i tots som iguals davant la Llei, però la realitat és molt diferent quan es tracta de persones amb diversitat funcional. En aquest cas la igualtat no és real ni efectiva. Es fan lleis especials adaptades a les persones amb discapacitat, que no s'implementen com cal i, per tant, no serveixen de massa. Potser seria millor no fer lleis particulars sinó adequar les generals a totes les ciutadanes i ciutadans sense cap mena de distinció.

En les proppassades eleccions generals a dos ciutadans, si més no, no els han permès exercir les seues funcions en una mesa electoral -després d’haver estat escollits- per ser persones amb discapacitat visual total. S’ha tornat a incomplir la Constitució (article 9.2) i la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació y accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, en la qual, d’acord amb la disposició cinquena, es diu que el govern establirà les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació als processos electorals i la vida política entre altres. Se suposa que així ho va fer amb el Reial Decret 422/2011, de 25 de març. Però si bé el reglament regula, entre altres qüestions, l’entorn accessible i les condicions per a les persones amb discapacitat auditiva, les persones amb diversitat funcional visual han quedat, una vegada més, excloses del procés electoral.

Els partits (PP, PSOE, PNV i CiU) no han aprofitat l’oportunitat d’impulsar la Mesa Administrada electrònicament, deixant que les juntes electorals de zona seguisquen invocant l’acord de 29 de febrer del 2000 referit a la exclusió de les persones amb discapacitat sensorial de tipus visual. Un reglament del tot obsolet, atès que tret de la identificació de la fotografia dels documents d’identitat la resta (identificació del número i DNI de la persona) és materialment possible.

Aprofitem per recordar a les persones invidents que poden demanar el kit del vot accessible que els permet votar sense la intervenció d’una tercera persona, com ha succeït fins ara, i sense encomanar-se a la bona fe de la persona que els acompanya.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 125 de VOX UJI. Febrer 2012)