Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dilluns, 30 d’octubre del 2017

AMB CAMES QUE RODEN (97)

«Les Corts Valencianes donen llum verda a la modificació de la Llei sobre l'Estatut de les Persones amb Discapacitat»

Sens dubte les lleis han de ser revisades periòdicament per a actualitzar-les i adaptar-les a les noves necessitats o circumstàncies que van transformant-se amb el pas del temps. Tot i que moltes vegades les ciutadanes i els ciutadans tenim la sensació de desemparament davant la lentitud o les mil traves que posen en l'aplicació d'alguna legislació que milloraria la nostra qualitat de vida, és reconfortant saber que existeix i que tenim dret a exigir la seua correcta aplicació. En el cas de les lleis específiques per a les persones amb diversitat funcional, poden passar anys perquè s'aproven i s'arriben a aplicar de manera correcta, fet en el qual té molta incidència el color del partit polític que governe en cada moment i de la comunitat autònoma en què es residisca. A banda, també cal tenir en compte els buits legals que hi ha en molts casos i que fan imprescindibles les revisions periòdiques que esmentàvem.
Un bon exemple de tot això és la Llei sobre l'Estatut de les Persones amb Discapacitat, publicada en 2003, l’inici del procés de modificació de la qual va aprovar recentment, per unanimitat, el Ple de les Corts Valencianes. L’objectiu és adequar-la a les novetats introduïdes per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per Nacions Unides en 2006 i ratificada per Espanya en 2007. És a dir, han hagut de transcórrer més de deu anys perquè s’introduisquen els postulats d’una convenció tan important en l’Estatut de les persones amb discapacitat, una legislació totalment desfasada.
És fonamental per a les persones amb diversitat funcional que residim a la Comunitat Valenciana que totes les lleis i normatives que ens afecten s’adeqüen, com més prompte millor i sense restriccions –com, malauradament, sol ocórrer-, a les directives marcades per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que és la màxima expressió del reconeixement dels drets i dels deures de totes les dones i els homes que manifestem algun tipus de diversitat funcional. L’aprovació d’aquesta Convenció va significar el canvi definitiu de paradigma a l’hora d’enfocar les polítiques sobre discapacitat, deixant enrere la perspectiva assistencial per abordar-ne una de basada en els drets humans. Es va passar a considerar les persones amb discapacitat com a subjectes titulars de drets i no com a mers objectes de tractament i protecció social.
No obstant això, la lluita, tant de les persones amb diversitat funcional com de qui ens dóna suport perquè es reconeguen els nostres drets i la igualtat d’oportunitats per a exercir-los, mai no pot cessar. Hem de mantenir-nos sempre alerta i tenir constància per a fer un seguiment continuat de l’aplicació correcta de tota la legislació que ens afecta d’una manera directa.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCVI 30/10/2017)

diumenge, 22 d’octubre del 2017

AMB CAMES QUE RODEN (96)

«Lesi, una aplicació que fa d’intèrpret de llengua de signes»

Comunicar-se és una funció essencial per a tots els éssers. El perfeccionament del llenguatge verbal va significar una fita definitiva en la diferenciació de l’espècie humana de la resta que poblava el planeta. Malauradament, hi ha moltes persones que per distintes discapacitats fisiològiques o psíquiques no poden usar el llenguatge oral com a mitjà per a interactuar amb altres persones i han d'utilitzar sistemes de comunicació alternatius adaptats a les seues necessitats. En un proper article tractarem d'explicar, de manera resumida, les diferents eines que existeixen perquè les persones amb diversitat funcional amb problemes de parla puguen comunicar-se. En aquesta ocasió ens centrarem en les persones amb sordesa, que el 28 de setembre commemoren la seua Diada Internacional instituïda per Nacions Unides l’any 1958 per a visibilitzar un tipus de diversitat funcional que no es detecta a primera vista però que, només a l’Estat espanyol, manifesten al voltant d’un milió de persones en diferents graus i patologies.
En els casos en què la disfunció auditiva afecta la capacitat d’aprendre o usar la parla oral, la llengua de signes esdevé un recurs bàsic per a comunicar-se. En l’àmbit de l’Estat espanyol existeixen diverses varietats d’aquesta llengua gestual que es desenvolupa amb les mans, la més estesa de les quals és la Llengua de Signes Espanyola (LSE) que, alhora, mostra diverses modalitats. A banda, també s’usen la Llengua de Signes Valenciana (sigles LSCV o LSPV) i la Llengua de Signes Catalana (LSC), la semblança lèxica de les quals amb la resta de les variants espanyoles està per sota del 75% de mitjana i per això les consideren llengües en lloc de dialectes. Moltes vegades s'ha comentat la possibilitat que la llengua de signes poguera incloure’s com a assignatura en els col·legis, un fet que representaria un important progrés tant en la inclusió educativa com social de les persones amb sordesa, a més d’esdevenir una eixida professional per a qui s’especialitze en la interpretació d‘aquesta llengua.
A propòsit de la interpretació de la llengua de signes, Adrián Garrote, un jove enginyer de telecomunicacions que va estar investigant sobre l’ús del Leap Motion (un sensor que traça una imatge virtual de les mans fins els canells, que serveix per a controlar dispositius mitjançant el reconeixement dels moviments de les mans), es va adonar que aquesta eina només s’utilitzava en la recerca de videojocs i realitat virtual. Aleshores se li va acudir que aquest sensor podia tenir altres utilitats i, d'aquesta manera, va nàixer Lesi, una aplicació que fa d’intèrpret de llengua de signes, el funcionament del qual és molt senzill. La persona usuària només s’ha de col·locar davant del sensor connectat a l'ordinador i els seus gests es tradueixen, de manera automàtica, escrits en pantalla i reproduïts amb so. No calen guants especials, ja que s’hi capta el moviment en un espai tridimensional, i a més permet gravar gestos propis, així com personalitzar el sistema. El jove investigador diu que l'objectiu ara és traslladar el programari a un mòbil o tauleta perquè el traductor es puga usar en qualsevol lloc. Fins ara només es tracta d’un prototip que ha tingut una bona acceptació però que necessita un pla de finançament o comercialització.
És evident que aquests tipus d’intèrprets automàtics són un recurs molt útil per a millorar la vida quotidiana de les persones amb sordesa que no poden comunicar-se verbalment. Tot i així, mai no podran substituir a les i els especialistes en la interpretació de la llengua de signes, imprescindibles en àmbits d’atenció a la ciutadania (sanitat, justícia...) i que també haurien de tenir més presència en la televisió, en actes culturals, etc. En aquest enllaç podreu visionar un vídeo, que forma part de la Guia de perfils professionals que intervenen en l’atenció a la discapacitat elaborada pel Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, en el qual s’expliquen les tasques que realitzen: https://lubovakufo.jimdo.com/9-a-12-a%C3%B1os/interpretaci%C3%B3n-en-lengua-de-signos/

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCIV 25/09/2017)