Amb motiu del 3 de desembre de 2008, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, des del Grup d’Investigació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía i de l’Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), organitzadores de la II Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, celebrada a Castelló de la Plana el diumenge 30 de novembre, volem manifestar la nostra exigencia de la igualtat d’oportunitats real per a totes les persones, ja tinguen una diversitat funcional visible o no.
Potser no ens adonem, però totes i tots en algún moment de les nostres vides hem necessitat, necessitem o necessitarem l’assistència d’una tercera persona o d’alguna ajuda tècnica per a realitzar algunes de les activitats diàries. És per això que una de les obligacions dels Poders públics és facilitar l’accessibilitat a aquests recursos humans i mitjans tècnics, imprescindibles perquè la igualtat d’oportunitats siga efectiva per a les persones amb diversitat funcional. I alhora, el deure moral de la ciutadania és no dificultar l’accés a aquesta igualtat d’oportunitats; impediments que es poden representar en un vehicle mal aparcat que no deixa accedir a una rampa o que ocupa un estacionament reservat a persones amb diversitat funcional, o en les mirades i conductes de llàstima o de menyspreu encara prou habituals.
La Llei d’autonomia personal es una de les lleis que suposadament ens ha de millorar la nostra qualitat de vida, i per això reivindiquem la correcta implementació d’aquesta, ja que és un clam de totes les persones en situació de dependència, així com de les seues famílies, al veure que han transcorregut quasi dos anys des de la seua entrada en vigor i no els arriben totes aquelles ajudes i atencions que el seu text promet. A més quasi totes les valoracions s’estan realitzant a persones que estan en les residències, les quals ja estaven ateses.
Parlant del cas de la nostra Comunitat, la Generalitat Valenciana ha denegat milers de peticions de valoració amb una carta tipus en la qual se'ls comunica a les persones sol•licitants que, després d'estudiar la documentació presentada per aquestes, el seu grau i nivell de dependència queden fora d'aquells als quals correspon ser atesos en l'actualitat.
L'actitud generalista i no prioritària de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, encara queda més evident quan la persona que demana la seua valoració manifesta algun tipus de malaltia degenerativa que deixa obsoleta aquella documentació que es va presentar mesos abans –en alguns casos més d'un any- i que ja no té res a veure amb l'estat actual d'aquesta persona.
I com sempre, hem de fer una referència especial al col•lectiu de dones amb diversitat funcional. Perquè les dones sempre pateixen per partida doble qualsevol problemàtica que afecta a la humanitat; i en aquest cas les dones amb una discapacitat pateixen doble risc de marginació: tant per la seua condició de dones com per manifestar qualsevol tipus de diversitat funcional.
En l’esmentada Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, també sofreixen discriminació aquelles dones cuidadores no professionals que han dedicat tota sa vida a l’atenció de persones en situació de dependència membres de les seues famílies, veient que no podran beneficiar-se de la possibilitat de percebre la corresponent pensió de jubilació per haver realitzat aquestes tasques, tal com contempla la llei, perquè ara tenen entre 51 i 65 anys. I és que la seua edat ja no els permet arribar al mínim d'anys cotitzats en la Seguretat Social que s’exigeixen. Per aquesta raó, des de la Fundació Isonomía, s’ha impulsat la redacció d’una proposta d'introducció d'una Disposició transitòria en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, conforme a la qual es reduïsca la durada del període previ de cotització de les dones cuidadores no professionals de persones en situació de dependència. Aquesta proposta s’ha enviat als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i al Ministeri d'Igualtat.
D’altra banda el Pla d’acció per a les dones amb discapacitat 2007, aprovat pel Consell de ministres l’1 de desembre de 2006, diu que disposa dels mitjans necessaris per a invertir la tendència pel que fa a l'exercici de drets (civils, socials, i polítics) i gaudir de recursos, fomentant la seua participació, i modificant normes socials i estereotips discriminatoris. Després de dos anys, qui sap el grau d’implementació d’aquest Pla?
Però encara que les circumstàncies de vegades ens desanimen, i amb la tan comentada crisi econòmica encara es complicaran més, no hem de donar la batalla per perduda i hem de seguir lluitant perquè la Llei d'autonomia personal i totes les altres lleis que ens atenyen s’apliquen com els seus textos preveuen. Per aquesta raó hem de seguir fent escoltar les nostres veus. Presentem tots els recursos d'alçada, tots els contenciosos administratius, totes aquelles mesures que facen falta; redactem cartes i notes de premsa adreçades als mitjans de comunicació; posem cada persona el nostre granet, sense desitjar únicament –que també- el nostre benestar personal sinó pensant que, encara que potser no siguem la generació més beneficiada, estarem fent camí per a aquelles persones que vindran darrere nostre.
Recordeu:
"Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals"
_1_(Cèsar_Gimeno).JPG)
_1_(Cèsar_Gimeno).JPG)
_(Cèsar_Gimeno).JPG)