Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

dimarts, 2 de desembre de 2008

MANIFEST del GRUP d’INVESTIGACIÓ, ANÀLISI i TREBALL -GIAT- sobre DISCAPACITAT de la FUNDACIÓ ISONOMIA

Amb motiu del 3 de desembre de 2008, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, des del Grup d’Investigació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía i de l’Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), organitzadores de la II Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, celebrada a Castelló de la Plana el diumenge 30 de novembre, volem manifestar la nostra exigencia de la igualtat d’oportunitats real per a totes les persones, ja tinguen una diversitat funcional visible o no.

Potser no ens adonem, però totes i tots en algún moment de les nostres vides hem necessitat, necessitem o necessitarem l’assistència d’una tercera persona o d’alguna ajuda tècnica per a realitzar algunes de les activitats diàries. És per això que una de les obligacions dels Poders públics és facilitar l’accessibilitat a aquests recursos humans i mitjans tècnics, imprescindibles perquè la igualtat d’oportunitats siga efectiva per a les persones amb diversitat funcional. I alhora, el deure moral de la ciutadania és no dificultar l’accés a aquesta igualtat d’oportunitats; impediments que es poden representar en un vehicle mal aparcat que no deixa accedir a una rampa o que ocupa un estacionament reservat a persones amb diversitat funcional, o en les mirades i conductes de llàstima o de menyspreu encara prou habituals.

La Llei d’autonomia personal es una de les lleis que suposadament ens ha de millorar la nostra qualitat de vida, i per això reivindiquem la correcta implementació d’aquesta, ja que és un clam de totes les persones en situació de dependència, així com de les seues famílies, al veure que han transcorregut quasi dos anys des de la seua entrada en vigor i no els arriben totes aquelles ajudes i atencions que el seu text promet. A més quasi totes les valoracions s’estan realitzant a persones que estan en les residències, les quals ja estaven ateses.

Parlant del cas de la nostra Comunitat, la Generalitat Valenciana ha denegat milers de peticions de valoració amb una carta tipus en la qual se'ls comunica a les persones sol•licitants que, després d'estudiar la documentació presentada per aquestes, el seu grau i nivell de dependència queden fora d'aquells als quals correspon ser atesos en l'actualitat.

L'actitud generalista i no prioritària de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, encara queda més evident quan la persona que demana la seua valoració manifesta algun tipus de malaltia degenerativa que deixa obsoleta aquella documentació que es va presentar mesos abans –en alguns casos més d'un any- i que ja no té res a veure amb l'estat actual d'aquesta persona.

I com sempre, hem de fer una referència especial al col•lectiu de dones amb diversitat funcional. Perquè les dones sempre pateixen per partida doble qualsevol problemàtica que afecta a la humanitat; i en aquest cas les dones amb una discapacitat pateixen doble risc de marginació: tant per la seua condició de dones com per manifestar qualsevol tipus de diversitat funcional.

En l’esmentada Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, també sofreixen discriminació aquelles dones cuidadores no professionals que han dedicat tota sa vida a l’atenció de persones en situació de dependència membres de les seues famílies, veient que no podran beneficiar-se de la possibilitat de percebre la corresponent pensió de jubilació per haver realitzat aquestes tasques, tal com contempla la llei, perquè ara tenen entre 51 i 65 anys. I és que la seua edat ja no els permet arribar al mínim d'anys cotitzats en la Seguretat Social que s’exigeixen. Per aquesta raó, des de la Fundació Isonomía, s’ha impulsat la redacció d’una proposta d'introducció d'una Disposició transitòria en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, conforme a la qual es reduïsca la durada del període previ de cotització de les dones cuidadores no professionals de persones en situació de dependència. Aquesta proposta s’ha enviat als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i al Ministeri d'Igualtat.

D’altra banda el Pla d’acció per a les dones amb discapacitat 2007, aprovat pel Consell de ministres l’1 de desembre de 2006, diu que disposa dels mitjans necessaris per a invertir la tendència pel que fa a l'exercici de drets (civils, socials, i polítics) i gaudir de recursos, fomentant la seua participació, i modificant normes socials i estereotips discriminatoris. Després de dos anys, qui sap el grau d’implementació d’aquest Pla?

Però encara que les circumstàncies de vegades ens desanimen, i amb la tan comentada crisi econòmica encara es complicaran més, no hem de donar la batalla per perduda i hem de seguir lluitant perquè la Llei d'autonomia personal i totes les altres lleis que ens atenyen s’apliquen com els seus textos preveuen. Per aquesta raó hem de seguir fent escoltar les nostres veus. Presentem tots els recursos d'alçada, tots els contenciosos administratius, totes aquelles mesures que facen falta; redactem cartes i notes de premsa adreçades als mitjans de comunicació; posem cada persona el nostre granet, sense desitjar únicament –que també- el nostre benestar personal sinó pensant que, encara que potser no siguem la generació més beneficiada, estarem fent camí per a aquelles persones que vindran darrere nostre.

Recordeu:
"Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals"

diumenge, 23 de novembre de 2008

Todos somos diferentes, iguales

II Marcha no competitiva por la igualdad de oportunidades de personas con diversidad funcional.

23/11/2008 CÈSAR Gimeno Nebot y ANA LUISA Rodríguez

El próximo domingo 30 de noviembre se celebrará en Castellón de la Plana la II Marcha no competitiva por la igualdad de oportunidades de las personas con diversidad funcional. "Todas las personas somos diferentes. Todas las personas somos iguales", que iniciará su recorrido a las 12.00 en la plaza Mayor y finalizará en la plaza de la Independencia (La Farola). Tras el recorrido, en el parque Ribalta, cerca del monumento del célebre pintor, se leerá el Manifiesto de la Marcha, que también servirá para conmemorar, el 3 de diciembre, el Día Internacional de las Personas con Discapacidad. Posteriormente -14.00 horas-, en La Pérgola, los inscritos previamente podrán degustar la paella monumental que Els Arrossers preparará para la ocasión, cerrando el día, actuaciones musicales.

Esta marcha estará abierta a toda la ciudadanía que desee participar para manifestar su apoyo a los objetivos que se quieren difundir y reivindicar con la misma y que son: concienciar a la sociedad de que la diversidad funcional, o discapacidad, no es inherente a la persona que la manifiesta, sino que es producto de la falta de igualdad de oportunidades; demostrar que todo el mundo somos capaces de realizar actividades comunes y reivindicar la correcta implementación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia (Ley de autonomía personal).

Respecto al por qué de la utilización del término "personas con diversidad funcional", aclarar que desde el movimiento de vida independiente se acuñó este vocablo que no muestra ninguna negativatidad como sucede con adjetivos sustantivizados (minusválido/a, discapacitado/a) pues al aplicar diversidad funcional solo se dice que se manifiesta una funcionalidad diferente.


La idea de la marcha surgió en el 2007, a iniciativa de las personas que participan en el Grupo de Investigación, Análisis y Trabajo (GIAT) sobre Discapacidad, de la Fundación Isonomia para la Igualdad de Oportunidades de la Universitat Jaume I, como parte de una campaña de sensibilización en materia de discapacidad y de reivindicación de la igualdad de oportunidades para las personas con diversidad funcional. En este marco, dado el éxito de la primera edición del año pasado, en la que participaron 600 personas, se decidió preparar la segunda que organizan conjuntamente Isonomía y ADFU (Asociación Diversidad Funcional Universitaria que aglutina todo tipo de diversidad funcional; física, psíquica, sensorial y enfermedad mental).

En el espíritu de la II Marcha no competitiva por la igualdad de oportunidades de las personas con diversidad funcional está el manifestar que todas las mujeres y todos los hombres, cada cual desde su diferencia e idiosincrasia, somos iguales ante la ley y, por lo tanto, debemos disfrutar de la misma igualdad de oportunidades a la hora de ejercer nuestros derechos y deberes.


Es muy importante que cada persona que conforma la sociedad se conciencie de que con sus acciones cotidianas --muchas veces de manera involuntaria-- está creando o agravando la discapacidad de algún convecino, pues no debe olvidarse que la sociedad no es ningún organismo con vida propia, si no que está formada por seres que con sus actos cotidianos manifiestan la actuación de aquella. ¿Cuántas personas serán conscientes de que, por ejemplo, al aparcar su vehículo impidiendo el paso por una rampa de acceso a la acera están causando discapacidad, e incluso poniendo en peligro la integridad física de aquellas personas usuarias de silla de ruedas que, por su acción incívica, se ven obligadas a circular por la calzada?

En cuanto a la reivindicación de la correcta implementación de la Ley de autonomía personal es una cuestión que preocupa tanto a las personas en situación de dependencia como a sus familiares, al ver que han transcurrido casi dos años desde su entrada en vigor y todavía no les han llegado todas aquellas ayudas y atenciones que su texto promete. Pero, aunque las circunstancias sean tan descorazonadoras y con la crisis económica todavía se complicarán más, no debemos dar por perdida la batalla, tenemos que seguir luchando para que esta y las demás leyes se apliquen, haciendo oír nuestras voces. Pongamos un granito de arena sin pensar únicamente que también es nuestro bienestar personal el que está en juego sino que, aunque quizá no seamos la generación más beneficiada, hacemos camino para otros.

Manifestando nuestro agradecimiento a todas las empresas que desinteresadamente colaboran en la marcha, desde el GIAT sobre discapacidad de la Fundación Isonomia y ADFU, os invitamos a que participéis.

Colaboradores del GIAT sobre discapacidad de la Fundación Isonomía, UJI

(Publicat al periòdic Mediterráneo)

dissabte, 25 d’octubre de 2008

AMB CAMES QUE RODEN (24)

Diuen que els capritxos i els luxes es paguen, que són per a les persones que s'ho poden permetre. No n’hi ha res a objectar. Allò injust és quan s'anomena articles de luxe, i ens cobren com a tals, utensilis i aparells que són bàsics per a la vida quotidiana de les persones amb diversitat funcional i que no queda altre remei que adquirir. Hi ha ajudes per comprar–los. Però, entre reunir la documentació per sol·licitar-la, tramitar-la i, finalment, la concessió poden passar mesos. A més, aquestes subvencions només cobreixen una part del preu d’aquests; la resta l’hem de pagar les persones usuàries que, en general, cobrem pensions que no ens permeten aquests “luxes”.

Un altre inconvenient és que les ajudes tècniques que atorga la Seguretat Social de manera gratuïta tenen marcades períodes de temps considerables entre les successives concessions. Cada persona amb diversitat funcional fem ús d’aquestes ajudes tècniques amb més o menys freqüència, depenent de les necessitats que té; per tant és del tot arbitrari fixar períodes rígids per la sol·licitud, per exemple, d’una nova cadira de rodes i seria més lògic adaptar les concessions a les necessitats reals de cada persona usuària.

Quant a les reparacions, ortopèdies i fabricants massa sovint, com a especialistes que tenen l’exclusivitat dels productes i de les peces de recanvi, són cars i s’aprofiten de la situació allargant en excés els temps dels serveis. Saben que tenen la paella pel mànec i que esperarem i que pagarem el que siga. Per cert, les ortopèdies podrien oferir servei de préstec, com fan altres sectors, com per exemple els tallers de cotxes que en presten mentre reparen els nostres.

Tant de bo les referències que fa la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat sobre la promoció de la investigació i el desenvolupament de les ajudes tècniques, així com de facilitar la disponibilitat d’aquestes per part de la ciutadania que les necessita, cristal·litzen en normatives que milloren la situació.


Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 88 de VOX UJI. Octubre 2008)
II MARXA NO COMPETITIVA
PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS

DE LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL.
"TOTES LES PERSONES SOM DIFERENTS.
TOTES LES PERSONES SOM IGUALS"


Us invitem a participar en la Marxa que se celebrarà el diumenge dia 30 de novembre de 2008 a la ciutat de Castelló. Vine-te'n a recolzar els objectius i reivindicacions d'aquest esdeveniment:
  • Exigir la igualtat d’oportunitats de les persones amb diversitat personal.
  • Sensibilitzar a la ciutadania que és ella qui, moltes vegades, amb accions de les quals, generalment, no sol ser conscient causa o agreuja la discapacitat de persones veïnes seues.
  • Reivindicar la correcta implementació de la Llei d'autonomia personal. Un clam de totes les persones en situació de dependència, així com de les seues famílies, al veure que han transcorregut quasi dos anys des de l'entrada en vigor de la citada llei i no els arriben totes aquelles ajudes i atencions que el seu text promet.


PROGRAMA:
  • 10:30 h Recepció i lliurament de materials a la Plaça Major de Castelló.
  • 12:00 h Inici del recorregut de la Marxa no competitiva (Pl. Major - Pl. Pescateria - C/ José García - C/ Enmig - Porta del Sol - C/ Ruiz Sorrilla - Av. Rei En Jaume - C/ Arrufat Alonso - Pl. Maestrat - Rda. Magdalena - Pl. Independència.)
  • 13:15 h Lectura de Manifest al peu del Templet del Passeig Ribalta.
  • 14:00 h Paella monumental a degustar en el recinte de La Pèrgola.
  • 15:00 h Actuació musical.

Inscripcions:


Per telèfon: fins al 15 de novembre, trucant al 964 729145 (dilluns, dimecres i divendres, en horari de 10:30 a 13 h)


Per correu electrònic: fins al 15 de novembre, enviant un correu a marchagiat@gmail.com (indicant nom, cognoms i DNI)


Recordeu: si voleu degustar-hi la paella us haveu d'inscriure abans del 15 de novembre.


Si us plau, transmeteu aquesta informació a tots els vostres contactes.

Gràcies per la vostra col•laboració.

US ESPEREM A LA MARXA!!!!!

dissabte, 27 de setembre de 2008

programa radiofònic "SOMOS IGUALES, SOMOS DIFERENTES"

Hola amigues i amics.

Us comunique amb molta il·lusió que ja hem gravat el primer programa del nostre projecte radiofònic que s'anomena "SOMOS IGUALES, SOMOS DIFERENTES" i que realitzem Ana Luisa Rodríguez i Cèsar Gimeno.

Aquest primer programa s'emetrà el proper dia 1 d'octubre, dimecres, a les 13:00 h a través de Vox UJI ràdio. El podreu escoltar sintonitzant el 107.8 de la FM o per Internet en l'adreça http://www.radio.uji.es

El mateix dimecres també s'hi faran dues reemissions del programa a les 18:00 i a les 23:00 h, tant per la FM com per Internet. I si no podeu escoltar-lo aquest dia sempre podreu recuperar aquest programa en la Radioteca que trobareu en la mateixa pàgina web.

La periodicitat del programa serà quinzenal, així que cada dos dimecres s'hi emetrà tret que siga festiu; llavors el programa estarà en antena una setmana després.

Bé, esperem que difongueu aquesta informació entre els vostres contactes, ja que quan més persones escolten el nostre programa més èxit tindrem en el nostre objectiu principal: divulgar tot allò relacionat amb la discapacitat o diversitat funcional, com preferim anomenar-la moltes persones.

Salutacions cordials.




Hola amigas y amigos.

Os comunico con mucha ilusión que ya hemos grabado el primer programa de nuestro proyecto radiofónico que se titula "SOMOS IGUALES, SOMOS DIFERENTES" y que realizamos Ana Luisa Rodríguez y Cèsar Gimeno.

Este primer programa se emitirá el próximo día 1 de octubre, miércoles, a las 13:00 h a través de Vox UJI radio. Lo podréis escuchar sintonizando el 107.8 de la FM o por Internet en la dirección http://www.radio.uji.es

El mismo miércoles también se harán dos reemisiones del programa a las 18:00 y a las 23:00 h, tanto por la FM como por Internet. Y si no podéis escucharlo este día siempre podréis recuperar este programa en la Radioteca que encontraréis en la misma página web.

La periodicidad del programa será quincenal, así que cada dos miércoles se emitira salvo que sea festivo; entonces el programa estará en antena una semana después.

Bien, esperamos que difundáis esta información entre vuestros contactos, puesto que cuando más personas escuchen nuestro programa más éxito tendremos en nuestro objetivo principal: divulgar todo aquello relacionado con la discapacidad o diversidad funcional, como preferimos llamarla muchas personas.

Saludos cordiales.

dijous, 24 de juliol de 2008

DERECHOS HUMANOS QUE ESTÁN VULNERADOS

En las conclusiones de las IX Jornadas de Trabajo en el Ámbito Social, organizadas por la Fundación Isonomía de la Universitat Jaume I de Castelló y celebradas el pasado 24 de junio, se denunció el reiterado incumplimiento, cometido por todas las Administraciones públicas, de la legislación que atañe a las personas con discapacidad y, de manera especial, en lo que se refiere a la implementación de la ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y la atención a las personas en situación de dependencia.

Para empezar, se están incumpliendo los plazos previstos para la ejecución de esta Ley que preveían que durante su primer año en vigor, es decir durante el 2007, se atendería ya a todas las personas que fuesen valoradas con el Grado III de Gran Dependencia, niveles 2 y 1. Este retraso se produce, mayormente, por la rivalidad de los partidos políticos mayoritarios en el Estado Español, PSOE y PP. En la Comunidad Valenciana, gobernada por el Partido Popular, el retraso en la aplicación de la citada ley es más fragante y se apunta que casi la totalidad de las valoraciones, y sus correspondientes resoluciones, efectuadas hasta el momento, corresponden a personas mayores que se encuentran institucionalizadas en residencias.

Además, la Generalitat Valenciana en un acto que demuestra sus intenciones de dificultar el acceso de la ciudadanía afectada a los beneficios que contiene la Ley 39/2006, aprobó una medida legislativa, la Disposición adicional Once. Del régimen del silencio administrativo en los procedimientos para el reconocimiento de la situación de dependencia y del derecho a las prestaciones del sistema valenciano para las personas dependientes, que entra en contradicción con la Ley de autonomía personal (ley orgánica de ámbito estatal), y que incluyó en la Ley 15/2007, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Presupuestos para el ejercicio 2008 que nada tiene que ver con la cuestión tratada.

Tampoco se está de acuerdo con el baremo usado a la hora de valorar el grado de dependencia de una persona. Por lo que se deduce de las valoraciones ya realizadas, para que a alguien se le clasifique con el Grado III (Gran Dependencia), nivel 2, el máximo dentro de la escala que establece la Ley, la persona solicitante deberá presentar un estado vegetal, o pseudovegetal, ya que personas que necesitan ayuda para realizar las catalogadas como Actividades Básicas de la Vida Diaria (ABVD) no han alcanzado los 90 puntos, mínimo necesario para conseguir el grado más elevado de reconocimiento de su situación de dependencia. Tal vez el motivo fue responder, a una de las preguntas que forman parte del test que le realizó la técnica o técnico que le visitó en su casa, que sí sabia orientarse y dirigirse hacia donde se encuentra el lavabo; entonces, si una persona sabe donde está el aseo ya no necesita que nadie le ayude a sentarse en el WC. O si contesta que es capaz de limpiarse los dientes si alguien le pone la pasta en el cepillo, ya no es necesaria la presencia de una persona que le acerque el vaso de agua a la boca para enjuagarse. O si dice que puede comer, sin ayuda, la mayoría de alimentos si le son preparados debidamente, ya se considera que no necesita a nadie mientras está masticando…

En estos detalles tal vez quede de manifiesto el espíritu oculto de esta Ley que no es otro que dar una atención muy básica a las personas en situación de dependencia, y que aquello de la “promoción de la autonomía personal” sólo es un añadido que se hizo para que el título de la Ley resultara más atractivo y, así, sofocar las reclamaciones de los sectores más reivindicativos del colectivo.

Por otra parte, el colectivo de las personas con enfermedad mental denuncia seguir relegado a un segundo plano, ya que el personal asignado para su valoración no sabe a ciencia cierta qué criterio utilizar con dicho colectivo. Y esto resulta aún más insólito si se tiene en cuenta que el personal es de AVAPSA (Agencia Valenciana de Prestaciones Sociales y dependencia) y que está integrado por trabajadoras y trabajadores sociales que, según se dice, poseen un título específico otorgado por la Universidad Politécnica de Valencia que certifica que fueron formados para ser especialistas en esta materia. Asimismo, otro aspecto que preocupa es la falta de especialización de las mujeres y hombres –éstos en menor número- que desempeñan las tareas propias de los servicios de ayuda a domicilio de estas personas, culpa de las mismas empresas que gestionan estos servicios de titularidad municipal que no distinguen entre los diversos tipos de tareas que ofrecen, cuando es evidente que son muy distintas las cualidades y conocimientos que se precisan para atender las necesidades básicas cotidianas de una persona y, por ejemplo, las tareas de limpieza de un hogar.

.

Grupo de Investigación, Análisis y Trabajo sobre Discapacidad de la Fundación Isonomía


(Publicat en la secció "Cartas al Director", del periòdic Mediterráneo corresponent al dilluns 14 de juliol de 2008. Ressaltats en groc els fragments no publicats, segons sembla, "per falta d'espai".)

AMB CAMES QUE RODEN (23)

JORNADES DE TREBALL EN L’ÀMBIT SOCIAL

Com cada any, la Fundació Isonomía organitza les Jornades de Treball en l’Àmbit Social, que es van celebrar el 24 de juny a la sala de juntes de l’edifici de Rectorat de l’UJI, que enguany arriben a la seua IX edició. En aquesta ocasió l’eix central de les Jornades van ser els 60 anys de drets humans, amb una taula redona titulada “La incorporació de les dones en els drets de l’home”.

Durant la primera part de les Jornades es va dur a terme el VI Fòrum Associatiu, punt de reunió perquè les associacions de la província de Castelló inscrites es conegueren, intercanviaren informació i encetaren noves col·laboracions que les porten a treballar en xarxa per tal d’aprofitar recursos i esforços.

Enguany també van estar presents membres del Fòrum de Vida Independent, que compta amb més de 700 integrants arreu de l’Estat espanyol -55 al País Valencià-, una comunitat virtual que té com a finalitat la plena integració de les persones amb diversitat funcional en tots els àmbits de la societat, així com fer realitat el paradigma de la Vida Independent, un model que propugna que, fins i tot les persones que experimentem una situació de dependència, puguem exercir, en igualtat de condicions, la plena capacitat d’elecció i presa de decisions en tots i cadascun dels aspectes que atanyen les nostres pròpies vides.

Les persones membres del Fòrum de Vida Independent van exposar la seua visió dels drets humans i van ressaltar la importància de l’entrada en vigor, el proppassat dia 3 de maig, de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.


Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 86 de VOX UJI. Juliol 2008)

dilluns, 19 de maig de 2008

Levante-EMV.com » Castelló lunes, 19 de mayo de 2008

Los discapacitados critican la falta de accesibilidad en aceras y edificios

Avant e Isonomía calculan que hay una decena de espacios públicos no adaptados

Joan Mestre, Castelló

Castelló continúa siendo una ciudad incómoda para las personas con discapacidad física.

Aunque la sensibilidad social ha aumentado y la administración local ha aplicado un buen número de medidas para mejorar la accesibilidad, a estas alturas todavía hay un sinfín de espacios a los que las personas con movilidad reducida no pueden acceder sin ayuda externa.

La ciudad cuenta desde hace pocos años con nuevas rampas en los accesos de cualquier inmueble de nueva construcción o con aparcamientos especiales para minusválidos. Pero aún queda un largo camino por recorrer. Así lo estiman los colectivos de discapacitados de Castelló de la asociación Avant y de la Fundación Isonomía. Según César Gimeno, colaborador con diversidad funcional de Isonomía, "Castelló ha avanzado mucho en accesibilidad en la última década, con la aplicación de medidas como el enrasado de las aceras. No obstante, también es cierto que siguen dándose algunos ejemplos de olvidos en los nuevos proyectos. En algunas remodelaciones de aceras no se instalan rampas hasta, que tras las consabidas reclamaciones de las personas afectadas, vuelven a aparecer los obreros para modificar las mismas aceras que terminaron apenas unos meses atrás".

Llama la atención la falta de accesibilidad en espacios de uso público. Las dos organizaciones han contabilizado una decena de inmuebles no adaptados. Isonomía cita la Subdelegación del Gobierno, la Agencia Valenciana de Turismo, el Patronato de Turismo en el Grau, la oficina de Correos de la calle Herrero, el acceso a las instalaciones deportivas de Gaeta Huguet desde la rotonda de Ordóñez, o la acera que rodea al colegio público Jaume I o el camino viejo de l'Alcora. Por su parte, Avant subraya las delegaciones de las Consellerias de Economía y Hacienda en la plaza Tetuán, la parte delantera del Teatro Principal que "nos obliga a entrar siempre por atrás", afirma Joaquín Nebot, responsable de Avant, quien advierte que a los palcos tampoco "pueden entrar las sillas de ruedas por la puerta". Asimismo, hay otros edificios públicos, como los centros de salud Pintor Sorolla o Pelleter, a los que las personas con silla de ruedas no pueden acceder sin la ayuda de otra al tener puertas manuales en sus entradas.
Avant además advierte que las rampas existentes en las aceras, incluso las recientes, están mal construidas. En opinión de Nebot, "a una persona con movilidad reducida y con silla de ruedas le resulta imposible poder utilizar las rampas si no están en cota cero". A este respecto, Nebot nombra la de la calle María Teresa González, cuya rampa tiene 3 o cuatro centímetros de altura; o las de las calles Lepanto y Juan Ramón Jiménez, que también mantienen un bordillo. "Da la impresión de que las personas que rigen nuestro consistorio se van dando poco a poco cuenta de la importancia de la accesibilidad universal, aunque, por otra parte, parece que aún no tienen muy claro lo que significa y suelen confundirla con diseño para todas y todos", afirma Gimeno.
Avant e Isonomía también denuncian la falta de sensibilidad de algunos ciudadanos. Por ejemplo, Avant asegura que los conductores utilizan una rampa situada entre las calles Cantó de Castalia y Salvador Guinot para aparcar su vehículo. "Aunque se hagan las obras según marca la ley, si la ciudadanía no es consciente de que aparcando sus coches en las rampas obstruyen el acceso a las rampas, se seguirá impidiendo la accesibilidad que se ha conseguido a través de muchas reivindicaciones por el simple hecho de no cumplir las normas", apuntan desde Isonomía.

dijous, 8 de maig de 2008

AMB CAMES QUE RODEN (22)

Darrerament s’han produït abusos i agressions a persones amb diversitat funcional fetes amb l'única finalitat de gravar-les amb el telèfon mòbil i així penjar-les a Internet, en Youtube, com a vídeo “divertit”. Les víctimes solen ser persones que manifesten alguna diversitat funcional psíquica o malaltia mental, del tot vulnerables davant d’aquesta mena de vexacions. Per desgràcia, sempre han existit aquests tipus d’abusos, però només se n’assabentava el cercle més proper a la persona afectada perquè no s’enregistraven ni es divulgaven com ara permeten fer les noves tecnologies. Temem que aquesta barbaritat es pose de moda com ja ha succeït amb altres tipus d’actes violents, com ara gravar abusos a indigents, baralles entre adolescents o “gestes” tan perilloses com circular per una carretera de muntanya amb monopatí, fets expressament per poder penjar-los a Internet. Sense oblidar, és clar, les xarxes de pederastes que també fan servir aquest mitjà.
Si els cossos de seguretat especialitzats en perseguir delictes de pederàstia, infraccions de trànsit, etc., ja usen aquests vídeos com a prova imputadora, hem d’exigir que també
s’utilitzen per a detenir als individus i indivídues que comenten vexacions contra persones amb diversitat funcional indefenses i que es prenguen ja mesures urgents i dràstiques per tallar de soca-rel aquests abusos. Sobretot que mai no queden impunes, perquè això crea sensació d’inseguretat ciutadana.
Per a finalitzar, recordar que el dia 3 de maig entra en vigor la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat que en l’apartat 1. a) de l’article 8, Presa de consciencia, diu que els Estats Parts es comprometen a adoptar mesures immediates, efectives i pertinents per a sensibilitzar a la societat, fins i tot a nivell familiar, perquè prenga consciencia respecte de les persones amb discapacitat i fomentar el respecte dels drets i la dignitat d’aquestes persones. Entre tots i totes podem eradicar la violència cap a les persones amb diversitat funcional.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 84 de VOX UJI. Maig 2008)

dijous, 20 de març de 2008

En memòria d'Olaya Castells Vizcaíno

La Fundació Isonomia, de la qual va estar col·laboradora habitual, ja s'ha encarregat de recordar la memòria pública d'Olaya Castells, fundadora de l'ong Causas Unidas de Castelló, i de la seua tasca incansable en pro de totes aquelles dones que es troben en sectors marginats de la nostra societat. Les seues aportacions en matèria de prostitució han contribuït a fer visible la situació de les dones que exerceixen la prostitució a la província de Castelló.

Jo, avui, un any després de robar-nos-la una maleïda i criminal malaltia, vull recordar la imatge de l’Olaya que jo vaig tenir el plaer de conèixer, una gran dona i una gran lluitadora, plena de defectes i de virtuts com sol succeir amb totes les persones amb personalitat i que deixen petjada en cadascun dels amics i amigues que vam tenir el plaer de compartir la seua amistat.

Olaya, sigues on sigues, no oblides que tenim una cita pendent, que em vas prometre el darrer dia que ens vam veure que quedaríem un dia, quan t’hagueres recuperat, per fer un berenar i menjar-nos un bon pernil acompanyat de pa amb tomàquet, com vas dir-me en un valencià que asseguraves que algun dia parlaries...

Estic segur que d’alguna manera m’estaràs dedicant un somriure d’aqueixos que sempre em regalaves.

Com tu sempre deies, que la llum t’acompanye!!!!!!

Et recordaré tota l’eternitat...

dimecres, 19 de març de 2008

MANIFEST DEL GRUP D’INVESTIGACIÓ, ANÀLISI I TREBALL -GIAT- SOBRE DISCAPACITAT

Tot aprofitant la declaració de 2007, per part del Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, com a Any Europeu de la Igualtat d'Oportunitats per a Totes les Persones, el Grup d’Investigació, Anàlisi i Treball –GIAT- sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia ha dut a terme activitats per a reivindicar els drets de les persones amb diversitat funcional. Entre aquestes destaca la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional que, sota el lema "Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals", va recórrer els carrers principals de Castelló de la Plana el dia 2 de desembre.
Amb aquest acte tornem a reivindicar la igualtat d'oportunitats. Tot i que més que mai aquesta igualtat sembla estar garantida per la legislació, tant a l’àmbit autonòmic i estatal com a l’internacional, la realitat quotidiana ens diu massa sovint que les lleis que protegeixen els nostres drets no es compleixen, o ho fan de manera ben escassa. Per això, des del GIAT sobre Discapacitat, insistim en la importància del compliment d’aquestes lleis ja!, perquè representen la possibilitat de que les persones amb diversitat funcional puguem aconseguir la igualtat d'oportunitats que se suposa que té la resta de la ciutadania i, com a aquesta, ens permeta intentar desenvolupar una vida coherent amb les nostres possibilitats personals (capacitat de cognició, coneixements adquirits, etc.). Ni més ni menys que qualsevol altra persona.
Intentem no perdre l’esperança i seguim creient que arribarà un dia que això serà realitat. Ara, amb la ratificació per part del Govern espanyol de la Convenció de l'ONU sobre los drets de les persones amb discapacitat, pot ser el moment històric en què s’haja d’empentar més fort perquè totes les Administracions Públiques s’esforcen en complir, i fer complir, tota la legislació que diu promoure i emparar els nostres drets, acollint-nos al primer paràgraf del article 1 de l’esmentada Convenció que diu que s’ha de «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seua dignitat inherent».
I tot parlant de la manca d'igualtat d'oportunitats, per desgràcia, hem de fer una referència especial al col•lectiu de dones amb diversitat funcional. Perquè, com passa sempre i a tot arreu, les dones pateixen per partida doble qualsevol problemàtica que afecta a l'ésser humà: una per les circumstàncies concretes –en aquest cas una discapacitat- i l'altra, simplement, pel fet de ser dones. Així que, perquè les dones amb diversitat funcional aconseguisquen una igualtat d'oportunitats real i efectiva, caldrà que totes les Administracions Públiques dupliquen el seu interès i esforç a l'hora d'implementar les normes que afavorisquen l'equivalència dels drets de les dones.
A més, amb aquesta Marxa per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional, també pretenem sensibilitzar a la ciutadania de com és ella qui, moltes vegades, causa o agreuja la discapacitat de les seues persones veïnes realitzant gestos, generalment, inconscients. El segon paràgraf del ja esmentat article 1 de la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat diu: «Les persones amb discapacitat inclouen a aquelles que tinguen deficiències físiques, mentals, intel•lectuals o sensorials a llarg termini que, a l'interactuar amb diverses barreres, puguen impedir la seua participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres». Potser per primera vegada, en un text de tan alt rang, es reconeix que la discapacitat no és un fet inherent de la persona que la manifesta si no que els factors que la causen són els impediments que trobem, en tots els àmbits i a tots els nivells, a l'hora de desenvolupar les nostres activitats. En definitiva, ve a afirmar que la discapacitat, principalment, és fruit de la manca d'igualtat d'oportunitats suportada pel col·lectiu de persones amb diversitat funcional.
Abans de finalitzar, us explicarem, per si molts i moltes de vosaltres no ho sabeu, que el terme diversitat funcional per a denominar al col·lectiu de dones i homes que manifestem algun tipus de discapacitat el van encunyar membres del Fórum de Vida Independent per substituir tants adjectius substantivitzats, sempre plens de negativitat, que s'han usat al llarg de la història. Persona amb diversitat funcional no diu que ningú siga inferior a altri, simplement fa referència a una funcionalitat diferent. I ja sabeu que les paraules tenen molt de poder...
Recordeu:
"Totes les persones som diferents.
Totes les persones som iguals"

3 de desembre de 2007 - Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat

Èxit de la campanya de recollida de signatures per a sol·licitar l'adaptació de les oficines del SERVEF, a Castelló

Pocs mesos després de presentades les prop de 600 signatures recollides, l'accessibilitat de la seu del SERVEF al carrer Herrero, de Castelló de la Plana, ja és una realitat. El graó que hi dificultava l'accés ha estat substituït per la pertinent rampa i ha estat suprimida la porta exterior de vidre deixant, d'aquesta manera, espai suficient perquè les cadires de rodes puguen aturar-se en una superficie plana abans d'accedir a la porta interior.
Aquesta campanya va estar una iniciativa de persones que col·laboren en el Grup d'Investigació, Anàlisi i Treball -GIAT- sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia i en la mateixa van col·laborar activament moltes persones que es van solidaritzar i van recollir signatures en diferents àmbits. Però mereix una menció especial Manuela Almela, col·laboradora de l'esmentada Fundació Isonomia, que va posar molt d'afany i coratge a l'hora de demanar signatures per tot el Campus Riu Sec de la Universitat Jaume I, de Castelló. Totes aquestes persones són mereixedores de l'agraiment per part de les persones promotores d'aquesta campanya.
----
(Foto: Marisa Allepuz)

LA GRAN INNOCENTADA

Ai, santa innocència! En entrar en vigor, el proppassat 1 de gener de 2007, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, moltes persones amb diversitat funcional (o discapacitat, com s’anomena oficialment) ens vam sentir optimistes tot pensant que d’ara en endavant milloraria de manera notòria la nostra qualitat de vida. Sobretot en escoltar que al llarg de 2007 ja! serien ateses les persones amb el grau III, el màxim dins de l'escala creada per a classificar els diversos nivells de dependència. Però, vés per on, la realitat, quan ja estem a punt d’acabar aquest any, és molt diferent i resulta que la majoria d'aquestes persones ni tan sols han estat avaluades.
Davant d’aquesta situació recolzem la iniciativa popular proposada per al proper dia 28 de desembre i que es coneix com La gran innocentada. L'objectiu d'aquesta acció és fer visible la incompetència administrativa general -de totes les administracions- per a complir i fer complir una llei que porta quasi un any vigent, alhora que demostrar que les persones amb diversitat funcional no ens resignem a ser matèria electoralista. I precisament per a evitar polèmiques politicoelectorals, l'acció defuig entrar en el tema de “qui té més culpa”, així com tractar de les limitacions de la llei o dels nostres desacords amb el seu contingut.
L'acció que es proposa és que, la pròxima Diada dels sants innocents -28 de desembre-, se substituïsca el típic ninot retallat en paper de periòdic per un ninot assegut en cadira de rodes com a símbol d'aquesta protesta. Perquè aquest símbol siga el més unificat possible, s'hauria d'usar com a patró el logotip internacional de la discapacitat que tantes vegades veiem als senyals d’aparcaments o lavabos reservats a persones amb discapacitat. Aquest ninot el posarem en l'esquena, o farem tires de ninots –a manera de garlanda- per a adornar edificis públics, etc., o també el podem enganxar en un llençol per a penjar-lo en el balcó o la finestra... O l’usarem de qualsevol altra manera que se’ns acudisca a cada persona, sempre amb el propòsit de secundar aquesta protesta.
Recorden: totes les persones que vulguen solidaritzar-se amb aquesta acció només han divulgar aquesta iniciativa i portar-la a terme el proper divendres 28 de desembre.

Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al periòdic MEDITERRÁNEO el 24 de desembre de 2007, amb alguns paràgrafs eliminats i amb el titular canviat)

SOL•LICITUD D’ADAPTACIÓ DE LES OFICINES DEL SERVEF DEL CARRER HERRERO

El proppassat dia 3 d’agost van presentar-se en les oficines del SERVEF (Servei Valencià d’Ocupació i Formació), situades al carrer Herrero, núm. 29, de Castelló de la Plana, les signatures de prop de 600 ciutadanes i ciutadans que, tot reivindicant la igualtat d’oportunitat de les persones amb diversitat funcional (o discapacitat, com s’anomena oficialment) i acollint-se al que diu l'art. 4 del DECRET 39/2004, de 5 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es desplega la LLEI 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, en matèria d’accessibilitat en l’edificació de pública concurrència i en el medi urbà, subscriuen un escrit en què sol·liciten l’adaptació de les esmentades dependències del SERVEF perquè aquestes siguen accessibles a les persones amb diversitat funcional.
En l’esmentat escrit es diu que, entre d’altres deficiències, destaquen aquestes dues infraccions de la llei: el brancal que hi ha a l’entrada, que impossibilita del tot l’accessibilitat d’una persona usuària de cadira de rodes; i el mostrador principal d’atenció al públic, que té una alçària que fa impossible que les persones d’estatura baixa o que utilitzen cadira de rodes puguen ser ateses com cal, amb absoluta normalitat.
Aquestes anomalies fan que una persona amb diversitat funcional no puga realitzar cap gestió en aquestes oficines sense demanar l’ajuda d’una tercera persona. Fet que encara resulta més incomprensible si pensem que hi ha una borsa de treball per a persones amb discapacitat.
Per cert, en fer el lliurament de les signatures ens vam assabentar d’una altra deficiència: vam preguntar si hi havia lavabos adaptats i ens van respondre que ni adaptats ni de cap classe! Així que les ciutadanes i ciutadans que van a fer-hi gestions i que, de vegades, s’han d’esperar hores, han de retenir les seues necessitats fisiològiques.
Per acabar, volem agrair la solidaritat de tantes persones que hi han signat i/o ens han ajudat a recollir signatures i també aprofitar aquesta ocasió per denunciar, una vegada més, l’incompliment reiterat de lleis i normatives que atenyen de manera directa el reconeixement i la protecció dels drets de les persones amb diversitat funcional.

Cèsar Gimeno i Nebot, Mar Dalmau Caselles i Manuela Almela Pascual
Persones col·laboradores del Grup d’Investigació, Anàlisis i Treball sobre Discapacitat
Fundació Isonomia per a la Igualtat d’Oportunitats
(Text publicat al periòdic Mediterráneo. Dilluns, 27 d'agost de 2007.)

(Fotos: Marisa Allepuz)

Homenatge a mon pare

Ens hem reunit ací, en aquests Camps del Bovalar, un lloc tan entranyable per a moltes de les persones que estem presents, per rendir-li el darrer homenatge a mon pare, un bon home, un ésser molt responsable dels seus actes que tenia un geni fort i que no coneixia la hipocresia perquè sempre es guiava per la sinceritat. Això, és clar, de vegades li duia problemes...
En César Gimeno Vivas va estar un bon marit i un excel·lent pare. Des que fa vint anys va patir un infart, i va haver de deixar la seua professió, es va dedicar en cor i ànima a ma mare i a mi; era el nostre assistent personal, el nostre xofer, era la biga mestra de nostra casa...
Hem elegit el Bovalar per escampar-hi les cendres perquè és un lloc molt entranyable per a nosaltres tres. A banda que durant els darrers 28 anys mon pare ha col·laborat sovint amb el futbol base del CD Castelló i tots dos hem estat ací fent-hi suport tants dissabtes i diumenges, a banda d’això aquest indret és molt especial ja que ben propet d’ací existia un senda que li permetia creuar el riu Sec a mon pare per anar a festejar ma mare la filla dels masovers del mas de Bufarres.
Bé, hauré d’acabar perquè sé que mon pare, d’allà on siga ja s’estarà impacientant tot dient “que pesat ets, fill...” Així que només em resta dir que ara llancem les cendres al vent en un lloc que aviat canviarà d’aparença; desapareixeran aquests camps de futbol com ja ha desaparegut mon pare, però el seu esperit ens acompanyarà tota l’eternitat i mai no s’esvairan del nostre pensament.
T’estimaré per sempre, pare!

Cèsar Gimeno i Nebot
(Llegit als camps del Bovalar per Rosa Franch Badenes.
Castelló de la Plana, dijous 17 d’agost de 2006.)

Molts agraïments i una repulsa

Fa moltes setmanes que desitge escriure aquesta carta d’agraïment, però els desigs i les disponibilitats de vegades no coincideixen que és allò que m’ha succeït a mi.
La matinada del 31 de juliol quedarà gravada eternament en la meua memòria i en la meua ànima perquè ens va deixar per sempre una de les dos persones que més he estimat i estimaré: mon pare.
Passades les 5 hi vam telefonar al SAMU perquè mon pare cridava que no tenia aire, segons les darreres paraules que vaig escoltar-li pronunciar abans que se l’emportaren urgentment cap a l’Hospital General. Tant el personal del SAMU com el del servei d’urgències de l’esmentat hospital van atendre’ls molt bé a ell i a mare, a qui van permetre que l’acompanyara. Per desgràcia tots els esforços d’aquests/es professionals van resultar infructuosos i el metge, poc després i de manera molt correcta, va comunicar-li a ma mare que el seu marit havia mort.
El motiu principal d’aquesta carta oberta és agrair-los que feren tot allò que va estar a les seues mans per intentar allargar la vida de mon pare i que tractaren a ma mare amb la delicadesa que li calia en aquells moments tan durs, ajudant-li fins i tot a demanar un taxi per tornar a casa.
Però, per desgràcia, amb l’arribada del taxi també va arribar la cara més negativa de l’ésser humà, si és que el conductor d’aquell taxi número 90 pot ser qualificat com a “humà”... Ma mare, una dona de 78 anys afectada per múltiples malalties (entre elles una osteoporosi avançada que li dificulta els moviments), tot plorant va pujar com va poder al taxi sense que el conductor fera res per ajudar-la. Li va demanar al taxista si podia cordar-li el cinturó de seguretat ja que no ella no podia i aquest, d’entrada i amb brusquedat, va contestar-li que no. Però ací no va acabar la cosa, perquè moments després encara va resultar més miserable en dir-li: “Senyora, si ens para la Guàrdia Civil, vostè pagarà la multa per no portar el cinturó cordat”.
Ho vaig sentir molt per ma mare, que en aquells instants necessitava tot el suport del món i que va arribar a casa desencaixada, plorant, atabalada... Però també ho sent pel col•lectiu dels conductors de taxis, perquè individus indesitjables com aquest que conduïa el taxi número 90 la matinada del 31 de juliol embruten l’excel•lent professionalitat d’altres persones que exerceixen aquest treball. Tant de bo els seus companys puguen identificar-lo per agrair-li tan “bon servei”.
Ah, per si alguna persona que no em coneix es pregunta on era jo mentre succeïa tot açò li diré que em vaig quedar al llit sense poder moure’m. Estic afectat per una greu discapacitat que em causa una minusvalidesa del 94%.

Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al periòdic Mediterráneo el 9 d’octubre de 2006)

Naix la primera Oficina de Vida Independent de l'Estat espanyol

La primera Oficina de Vida Independent (OVI) de l'Estat espanyol es va crear l'any 2006, concretament a la Comunitat de Madrid, i fonamentalment està oferint Serveis d'Assistència Personal, a més d'assessorament i formació en Vida Independent i Assistència Personal. Així, el seu objectiu prioritari és, per mitjà del Primer Projecte Pilot de «Vida Independent i Promoció de la Participació Social» de la Conselleria de Família i Assumptes Socials de la Comunitat de Madrid, que gestiona ASPAYM-Madrid des de juliol del 2006, dotar a 35 persones amb gran diversitat funcional, principalment física, de recursos humans (Serveis d'Assistència Personal autogestionats) perquè puguen gaudir d'una vida normalitzada i en igualtat de condicions, exercint el seu dret a la plena ciutadania. Per primera vegada a Espanya, 35 persones amb gran diversitat funcional física, residents en l'esmentada comunitat autònoma, poden optar a "viure de manera independent", i en el seu entorn habitual, prenent les decisions sobre com han de ser satisfetes les seues necessitats i, sobretot, veient com tot això reverteix positivament en la societat madrilenya en general, en tant que, a partir d'ara, aquestes persones poden aportar riquesa i valors humans, participant en tots els àmbits de la comunitat.
Cal destacar que en aquesta Oficina de Vida Independent de la Comunitat de Madrid hi ha una borsa de treball, que a més de ser una eina fonamental perquè contacten les persones que requereixen aquests serveis i les que desitgen exercir aquest treball, també és una manera de generar ocupació.
AMB CAMES QUE RODEN (21)

El GIAT sobre Discapacitat, en una nota de premsa enviada als mitjans de comunicació, ha denunciat, una vegada més, els greuges que suporta el col·lectiu de les persones amb diversitat funcional a l'hora de desplaçar-se a causa de l'escassetat de transports públics que siguen realment accessibles.
En la primera reunió de treball d’enguany, es van detallar exemples com els de molts autobusos de les línies urbanes de Castelló que consten com a adaptats, en estar dotats de rampes automàtiques, i en realitat són inaccessibles perquè aquestes van deixar de funcionar per manca de manteniment. Ara, els nous autobusos, porten rampes manuals però tampoc són accessibles perquè es depèn de la bona voluntat dels / de les conductors/es que vulguen desplegar la rampa.
Les alternatives són insuficients. El transport adaptat, de porta a porta i gratuït, -molt important sobretot per a persones amb una gran discapacitat- té el problema que la demanda supera la capacitat de la seua oferta actual, a més que els horaris no comprenen tot el dia, sobretot caps de setmana i festius quan només hi ha un vehicle cobrint la prestació i amb un horari molt reduït que limita les activitats de les persones que depenen d'aquest transport per desplaçar-se. Així mateix, els taxis adaptats per transportar persones assegudes en les nostres pròpies cadires de rodes, sense necessitat de transferències, també escassegen en la província.
Els mitjans de transport són quasi imprescindibles per desenvolupar una vida diària “normalitzada”, si se'ns priva de l'accessibilitat als transports se'ns està barrant l’accés a totes les altres possibilitats. La incertesa de no saber si es podrà accedir al proper autobús que hi arribarà, o si tindrem transport adaptat a l’hora que el necessitem, causa inseguretat i dependència perquè s’impedeix la nostra autonomia personal.
Des del grup s'insta a les administracions a què acceleren l'aplicació de les normatives que conté el REIAL DECRET 1544/2007, de 23 de novembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització de les maneres de transport per a persones amb discapacitat, i a vetllar pel seu compliment, perquè la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional siga una realitat i no una mera declaració de bones intencions, com segueix ocorrent en molts àmbits relacionats amb la discapacitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 82 de VOX UJI. Març 2008)
AMB CAMES QUE RODEN (20)

Ja se’ns ha escapat un altre any, i si fem balanç del 2007, hem de dir que per a les persones amb diversitat funcional ha estat un any amb moltes novetats que, en alguns casos, obrin noves vies per aconseguir la igualtat d’oportunitats imprescindible per a desenvolupar una vida normalitzada, o com ens agrada dir a nosaltres, una vida independent, i amb altres que fan una passa enrere.
L’aprovació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat per part de l'Assemblea General de Nacions Unides i l’adhesió d’Espanya a la mateixa aprovada per unanimitat pel ple del Congrés dels Diputats, així com l’entrada en vigor de la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció de les persones en situació de dependència a principis d’any, ens van donar moltes esperances quant a l’inici d’una nova etapa en què les persones amb diversitat funcional començaríem a gaudir dels nostres drets i rebríem les ajudes i prestacions adequades a les necessitats individuals de cada persona. Per desgràcia, dotze mesos després, les coses no han canviat gaire i aquesta llei que deien que durant el primer any de vigència ja atendria a aquelles persones que abastaren el grau III -el màxim que marca l’esmentada llei, que correspon a aquelles persones que més atencions necessiten- a penes s’ha desenvolupat.
Comprenem que els engranatges de les diverses administracions públiques mai no han estat ben greixades i sempre xerriquen per posar-se en marxa, i més quan s’han de coordinar entre elles i cadascuna és governada per partits de distint signe polític. Això no obstant, en una qüestió com aquesta, que afecta els drets humans i les atencions que necessiten de manera urgent centenars de milers de persones en situació de dependència, ens sembla vergonyós que no s’impose el seny i el sentit comú en pro del benestar de la ciutadania.
Per aquesta raó, seguiran sent necessaris actes com la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional organitzada el 2 de desembre proppassat pel GIAT sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia. Sota el lema "Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals", més de 500 ciutadanes i ciutadans vam recórrer els carrers de Castelló reclamant la igualtat a l’hora d’exercir els nostres drets.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 80 de VOX UJI. Gener 2008)