Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dilluns, 27 de novembre del 2017

AMB CAMES QUE RODEN (98)

«25 de novembre. Una data per a fer visible la violència masclista de 365 dies»
El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, una xacra social que cada any causa la mort de milers de dones a mans d’homes, en la majoria dels casos, amb qui mantenen o han mantingut una relació de parella. Algunes, per dir-ho d'alguna manera, tenen la sort de sobreviure, però amb greus seqüeles derivades dels maltractaments que les marquen per sempre. Després de molta ajuda i de deixar córrer el temps, algunes poden reprendre les seues vides amb certa «normalitat». D’altra banda, no s’han d’oblidar les víctimes indirectes que s’hi veuen afectades per formar part de l'entorn familiar de les dones agredides, que en moltes ocasions senten impotència per no poder fer res per a remeiar la situació i que, per desgràcia, sovint acaben patint també la violència de manera directa, com sol succeir en els casos de filles i fills que són objecte, fins i tot, d’assassinat.

El Congrés dels Diputats -i Diputades (ja tocaria visibilitzar-les en la denominació de la cambra)- va aprovar aquest proppassat estiu el Pacte d'Estat contra la violència masclista, que entre les 213 mesures que inclou per prevenir-la, detectar-la i eradicar-la, també en preveu de concretes per a millorar l’atenció a les dones amb diversitat funcional que pateixen casos de violència. De la mateixa manera, el Pacte valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, signat el proppassat 18 de setembre, en la seua Línia estratègica 3 fixa com un dels objectius l’atenció integral especialitzada als grups de dones més vulnerables, tenint en compte les múltiples discriminacions des de la interseccionalitat. Entre aquests grups estan les dones amb diversitat funcional, un col·lectiu amb una xifra de víctimes d’agressions alarmant, ja que quasi una de cada tres dones amb discapacitat (31%) assegura haver patit o patir algun tipus de violència física, psicològica o sexual per part de la seua parella o exparella. És a dir, més del doble del percentatge de les dones sense discapacitat (12,5%), segons un informe de la Fundació CERMI Dones, presentat el proppassat abril, fet a partir de la Macroenquesta 2015 sobre violència masclista del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Atesa la manca de visibilitat d'aquestes dones, sobretot si manifesten un grau de discapacitat greu -fet que fa més difícil comptabilitzar els actes violents que les afecta-, fa pensar que la quantitat de casos pot ser molt més nombrós.

Aquesta falta de coneixement augmenta la dificultat a l’hora de crear eines adequades i accessibles en tots els sentits per a atendre-les i orientar-les. Esperem que les mesures previstes en els pactes esmentats canvien la situació. Així mateix, un altre factor important en aquest sentit seria que en cursos, jornades, congressos, conferències, campanyes, etc., sobre violència de gènere i masclista es parlara més d’aquestes dones que semblen invisibles per tenir una altra condició física, sensorial o intel·lectual. Es com si es pensara que la violència que sofreixen aquestes dones fóra intrínseca de la seua deficiència. I el pitjor és que les mateixes víctimes arriben a creure que és així per la pressió social que se'ls exerceix. Com denunciar la persona de qui depens i que et «cuida»? Reivindiquem que el dia 25 de novembre també siga el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones amb Diversitat Funcional.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCVIII 27/11/2017)