AMB CAMES QUE RODEN (149)
«8 d’agost. Dia Internacional de l’Orgasme
Femení»
Des del 2006 es
commemora el Dia Internacional de l’Orgasme Femení. Sembla que aquesta
iniciativa va nàixer a Esperantina, un poble de l’estat brasiler de Tocantins,
arran que José Arimateia Dantas Lacerda, regidor de l’esmentada població, es va
interessar en l’estudi realitzat per la Universitat Federal de Piauí, en el qual
s’indicava que el 28% de les dones d’aquella regió eren incapaces d’arribar a l’orgasme.
El regidor va concloure que aquests resultats mostraven una problemàtica greu
de salut pública. La commemoració va ser creada per a obligar el poder públic a
discutir qüestions de sexualitat, des de l'ejaculació precoç a la frigidesa, passant
pel sexe i el plaer en l'adolescència i en la tercera edat. Des d'aquesta data,
les discussions a Esperantina van reunir, en els primers anys, a quasi 500
persones en cada conferència, va assegurar Dantas en una nota al periòdic brasiler
O Globo.
Al principi es va
celebrar en altres dates i feia referència a l’orgasme en general, però aviat
es va establir el 8 d’agost com a Dia Internacional de l’Orgasme Femení. Amb el
pas del temps, i sobretot gràcies a les xarxes socials, es va popularitzar
arreu del món aquesta data, tot i que hi ha països que commemoren aquesta diada
en dates diferents.
Durant mil·lennis
tot allò relacionat amb el sexe ha estat tabú i malgrat els avanços de les
darreres dècades, quan fins i tot la sexualitat de les dones -la més reprimida
pels posicionaments fal·locentristres i retrògrads de les majories
socioculturals- ha tingut més oportunitats de ser objecte de debats i
d’estudis, no es pot dir que parlar de sexe i, sobretot, de les teues
experiències i dubtes siga un fet habitual i que no comporte desconsideracions,
així com censures.
La sexualitat sempre
s’ha mesurat des de les necessitats pròpies dels mascles i no cal més prova que
es considere que l’acte sexual només es pot donar per finalitzat quan ells
arriben al clímax. Segons les dades d’una investigació realitzada per una casa
de joguines eròtiques sueca només el 46% de les dones assoleix l’orgasme tenint
relacions sexuals, mentre que un 74% ho aconsegueix sempre que es masturba.
Segons estadístiques, entre el 10% i el 15% d'elles no hi han arribat mai. Una
altra dada reveladora: segons un estudi de la Universitat Brigham Young, el 43%
d'homes heterosexuals tenen dificultats per identificar un orgasme femení. (elnacional.cat)
Si ens referim a les
dones amb diversitat funcional, és complicat defugir els estereotips fixats com
a veritats indiscutibles que tan perjudiquen –i en molts casos impedeixen- el lliure
desenvolupament de la seua sexualitat. Aquests estereotips de vegades s’hi
contradiuen perquè, d’una banda, sentencien que les dones amb alguna
discapacitat són persones asexuades i es tendeix a infantilitzar-les de per
vida, però d’altra banda qualifiquen les dones amb discapacitat intel·lectual,
per exemple, com a éssers hipersexuals que es passen la vida pensant en el
sexe.
Reivindicar el dret
a expressar la seua sexualitat és tot un repte per a aquestes dones que, com
més important és la seua situació de dependència derivada de la seua
discapacitat, més condicionades estan les seues vides per les seues famílies o
pel personal que les atén als centres residencials o a altres recursos
assistencials. La reivindicació mínima d’un espai íntim per a poder «tocar-se»
ja els representa un desgast davant les persones que hi han d’atorgar aquesta «gràcia»,
com si el dret a la pròpia intimitat no fora quelcom inherent a la dignitat
humana; així que exigir el dret a l’orgasme per a aquestes dones és molt més
que reclamar els seus drets sexuals, és una batalla més de les tantes lluites diàries
que lliuren per assolir la igualtat d’oportunitats real i efectiva. És, a més, un
crit de llibertat!
