Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dimecres, 31 de gener del 2024


 

AMB CAMES QUE RODEN (154)

«L'explotació sexual de dones amb discapacitat»

La tracta sexual de les dones amb discapacitat intel·lectual es el tema del documental titulat «Ava», que es va presentar a la seu de Fundació ONCE fa un parell de mesos en el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. En aquesta presentació es va visionar el tràiler en estrena mundial del documental, que s‘exhibirà als principals festivals de cinema tant nacionals com internacionals.

«Ava» és un curtmetratge dirigit per Mabel Lozano, molt popular fa unes dècades pel seu treball com a presentadora de televisió, que conta la història d’una adolescent amb discapacitat que un dia agafa el Metro per a anar a l'institut. Quan sa mare li truca per preguntar-li com li ha anat el dia, el mòbil d’Ava està apagat. La seua filla no hi va arribar a l'institut perquè algú la va interceptar pel camí.

I és que aquests casos són més habituals del que pensem. Les dones i menors amb discapacitat intel·lectual són les més vulnerables a causa de la seua doble condició (ser dona i manifestar una discapacitat) a l’hora de ser captades per a esdevenir víctimes d’explotació com a esclaves sexuals ja siga en clubs, pisos o al carrer. Els proxenetes s’aprofiten de la docilitat i submissió que mostren moltes d’aquestes dones, a les quals els resulta molt fàcil captar amb enganys, i que, d’altra banda, són sol·licitades pels demandants de sexe de pagament que gaudeixen exercint aquesta quota de poder i submissió.

Mabel Lozano, que a banda de directora del curtmetratge és coautora del guió juntament amb la guionista Isabel Peña, va manifestar durant l’acte de presentació el seu convenciment que hi haurà un abans i un després d'aquest documental i que del que es tracta és que generem consciència, de visibilitzar, de parlar d'això, perquè del que no es parla no existeix, i que hi haja recursos per a atendre les víctimes.

Els diners que puga generar aquest documental es destinaran a «Mujeres en modo ON-Violencia de Género», que, segons la descripció que hi ha al corresponent web, és un programa d'Inserta Empleo i Fundació ONCE que va nàixer el 2020 amb l'objectiu d'apoderar a la dona amb discapacitat víctima de la violència de gènere a través de l'ocupació i l'emprenedoria. L’esmentat programa està cofinançat pel Fons Social Europeu.

Sobre aquest tema també és interessant la investigació editada per l’Observatori Estatal de la Discapacitat (OED) el 2022 titulada Estudio diagnóstico. La trata de mujeres y niñas con discapacidad con fines de explotación sexual en España. L’estudi el va realitzar Fundació Cermi Dones.

L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer i analitzar, des de l'enfocament feminista integrat de gènere i basat en els drets humans, la realitat de les dones i xiquetes amb discapacitat en situació d'explotació sexual, en la xarxa de prostitució i/o en la pornografia, i l'impacte que genera en la seua vida social i en la seua salut física, mental, sexual i reproductiva.

L'OED ha revelat que l'explotació sexual de dones i xiquetes amb discapacitat està estesa i dispersa, però té una dimensió invisible que obstaculitza la quantificació, la denúncia i la seua corresponent atenció i eliminació. En l’estudi s’afirma que «ni Espanya, ni la Unió Europea ni Nacions Unides disposen de dades harmonitzades que permeten una possible avaluació comparada de l'eficàcia de les polítiques adoptades en matèria de tràfic i explotació de la prostitució, així com determinar, en part, la magnitud numèrica de dones ofertes per a consum sexual».

Per a acabar, recordem que l’article 16 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat parla de les mesures que han d’adoptar els estats part per a garantir la protecció d’aquestes contra l'explotació, la violència i l'abús.

Tolerància zero a qualsevol manifestació de violència masclista.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
((publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 54, pàg. 4. Gener 2024)


dimarts, 24 d’octubre del 2023

 


AMB CAMES QUE RODEN (153)

«L’esterilització de dones i menors amb discapacitat»

El proper 25 de novembre es tornarà a commemorar el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència contra les Dones amb l’objectiu de recordar a la societat la gravetat d’una qüestió que, per desgràcia, segueix més vigent que mai. I, com a exemple, els assassinats de dones que no cessen. L’esmentada data es va elegir en record de la mort violenta de les tres germanes Mirabal (Patricia, Minerva i María Teresa), també conegudes com Las Mariposas, activistes polítiques assassinades el 25 de novembre del 1960 a la República Dominicana sota la dictadura de Rafael Leonidas Trujillo.

En el cas de les dones amb diversitat funcional la violència masclista, que es manifesta de diverses maneres, segueix estant molt invisibilitzada. I una de les causes principals d’aquesta manca de visibilitat és que, massa sovint, les seues circumstàncies personals de dependència, aïllament, etc., impedeixen el seu accés als recursos necessaris per denunciar-hi. I això que s’ha de reconèixer que aquests darrers anys s’han fet passes endavant perquè aquelles dones amb discapacitats que causen més dificultats per a comunicar-se puguen fer-ho a través de Whatsapp i altres mitjans dirigits a col·lectius més concrets.

Una de les violències que afecten les dones amb diversitat funcional és l’esterilització forçada, una pràctica que continua sent legal en bona part dels estats integrants de la Unió Europea. Fins ara, només nou països que hi formen part –entre els quals s’hi compta l’Estat espanyol- havien legislat per a penalitzar una intervenció quirúrgica que és contrària als manaments tant del Conveni del Consell d'Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica –també conegut com Conveni d’Istanbul-, com de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Aquest proppassat estiu, en el debat del Projecte de resolució legislativa del Parlament Europeu sobre la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, es va aprovar l’esmena 21 que fa referència a l’esterilització forçada en la qual es diu, entre altres coses, que «l'esterilització forçada, coercitiva o en qualsevol manera involuntària és una pràctica nociva i d'explotació que elimina la capacitat de les víctimes per a reproduir-se sexualment, sovint té greus conseqüències per a la salut física, psicològica i social de la persona, i es duu a terme amb la finalitat d'exercir control social sobre les dones i les menors i la seua sexualitat. Viola drets fonamentals com els drets a la dignitat, la integritat física i la privacitat, no respecta el requisit que es done un consentiment lliure i informat i es reconeix com una forma de tortura i maltractament». I al final de la citada esmena es conclou que «ha de posar-se l'accent principalment en el consentiment previ i informat de les dones o les menors per a sotmetre's a esterilització. El consentiment de les dones o les menors no ha de substituir-se pel consentiment d'un tutor legal. Les disposicions sobre esterilització forçada establides en la present Directiva no cobreixen les intervencions mèdiques o els procediments quirúrgics d'urgència que es duen a terme, per exemple, amb la finalitat d'ajudar a una dona salvant-li la vida».

De superar tots els tràmits parlamentaris, el que diu la Directiva s’hauria de reflectir en les legislacions de tots els Estats que formen part de la Unió Europea, ja que fins ara l'absència d'una legislació comuna ha deixat en mans de cada Estat membre la decisió d'il·legalitzar la pràctica d'obligar a esterilitzar a persones amb discapacitat.

Esperem que la Directiva tire endavant, i que països com la República Txeca, Hongria i Portugal canvien les seues lleis que, actualment, permeten l'esterilització de menors.

Tolerància zero a qualsevol manifestació de violència masclista!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebotl (
(Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 53, pàg. 4. s 2023)

dilluns, 31 de juliol del 2023


AMB CAMES QUE RODEN (152)


«Nous requeriments per a l’accès de les persones amb discapacitat a la jubilació anticipada»

El Govern d’Espanya tracta de facilitar l'accés a la pensió per jubilació a les dones i homes amb discapacitat mitjançant la promulgació del Reial decret 370/2023, de 16 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 1851/2009, de 4 de desembre, pel qual es desenvolupa l'article 161.bis de la Llei general de la Seguretat Social quant a la anticipació de la jubilació dels treballadors amb discapacitat en grau igual o superior al 45%.

La modificació més important que inclou l’esmentat Reial Decret és la del període d’anys cotitzats que s’exigia fins ara, a les persones amb una discapacitat certificada superior al 45 per cent, per a poder sol·licitar la jubilació de manera anticipada. El mínim estava fixat en 15 anys treballats des que se’ls hi diagnosticava. D’ara en endavant només caldrà haver desenvolupat un treball, amb la corresponent cotització, durant 5 anys.

Un altre canvi important en els requeriments per a jubilar-se anticipadament és que a partir d’ara per a calcular el 45 per cent de grau de discapacitat, imprescindible per a iniciar la tramitació, es podran sumar els percentatges causats per dos tipus diferents de patologies. Així mateix també seran més senzilles les gestions tant de l'acreditació com de l'actualització de les patologies, ja que serà suficient un informe mèdic que acredite que s'ha patit alguna de les malalties requerides per a accedir a la jubilació anticipada. Amb anterioritat, calia un informe de l’Imserso o de l'organisme corresponent de la Comunitat Autònoma en què s’hi gestionava.

Les discapacitats que poden ser causa de la reducció de l'edat de jubilació, a partir de l'1 de juny del 2023, són les següents: a) discapacitat intel·lectual; b) paràlisi cerebral; c) anomalies genètiques: síndrome de Down, síndrome de Prader Willi, síndrome de la X fràgil, osteogènesi imperfecta, acondroplàsia, fibrosi quística i malaltia de Wilson; d) trastorns de l'espectre autista; e) anomalies congènites secundàries a Talidomida; f) seqüeles de pòlio o síndrome postpòlio; g) dany cerebral (adquirit): traumatisme cranioencefàlic, seqüeles de tumors del SNC, infeccions o intoxicacions; h) malaltia mental: esquizofrènia, trastorn bipolar; i) malaltia neurològica: esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple, leucodistròfies, síndrome de Tourette i lesió medul·lar traumàtica.

Aquests canvis en les normes per a possibilitar que els treballadors i treballadores, amb una discapacitat acreditada de més del 45 per cent, del règim general de la Seguretat Social, puguen optar a la jubilació anticipada és una manera de compensar la menor esperança de vida d’aquest sector de la ciutadania. Tal com vam publicar en un dels nostres articles anteriors, l’Informe global sobre l'equitat sanitària per a les persones amb discapacitat (Global report on health equity for persons with disabilities), elaborat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), assenyala que el risc de morir més joves que tenen aquestes persones, en comparació amb les que no tenen cap discapacitat, pot arribar fins a 20 anys de diferència.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

dimarts, 25 d’abril del 2023


 
AMB CAMES QUE RODEN (151)

«Persones amb discapacitat o persones amb diversitat funcional?»

La importància de l’ús correcte del llenguatge i d’anomenar les ciutadanes i ciutadans defugint mots pejoratius que afecten la seua dignitat com a éssers humans és un fet que ja no admet discussió. Si ens centrem en les persones amb discapacitat, el procés ha estat llarg i ple de denominacions ofensives imposades des d’una societat capacitista, que encara avui segueixen produint debats i divergències dins del col·lectiu. En aquest article tractarem d’exposar l’estat actual de la qüestió.

Ja quasi estan desterrats mots que no ens abelleix recordar, que més que paraules eren –i sempre ho seran- adjectius ofensius per a designar les persones amb discapacitat. Però encara en queden vigents, com ara el mot «disminuïts» a l’article 49 de la Constitució espanyola per manca d’acord parlamentari per a substituir-lo. El Consell de Ministres presidit per Pedro Sánchez va aprovar l’avantprojecte de reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola el maig del 2021, però des de l’oposició s’ha impedit la seua tramitació parlamentària. La Carta Magna és l’excepció, doncs des de fa uns anys en tota la legislació de l’Estat espanyol s’està usant el terme «persones amb discapacitat», que és la denominació que empara Nacions Unides arran l’aprovació el 13 de desembre del 2006 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Per tant, totes les administracions, començant per la local que és la més propera a la ciutadania, haurien d’usar aquesta terminologia en tots els seus documents.

Com a curiositat, recordem que el 2020 la Reial Acadèmia Espanyola ja va suprimir qualsevol referència a aquest col·lectiu en la definició del mot «disminuït» al seu diccionari i que, en un informe que va redactar el gener del 2021 per a la modificació de l’esmentat article 49, hi va proposar substituir-lo per la paraula «discapacitat». Des d’algun sector s’hi va rebutjar la proposta per considerar-lo un mot tan capacitista i pejoratiu com el que es pretenia eliminar. No obstant això, el Cermi (Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat) va refusar el terme «discapacitats» però hi va defensar l’ús de «persones amb discapacitat».

D’altra banda, hi ha altres denominacions com «capacitats diferents» o «diversitat funcional», usades per distints grups o moviments. Precisament aquest darrer terme, diversitat funcional, va aparèixer a començament del 2005 proposat per Javier Romañac, membre del Foro de Vida Independiente y Divertad –que aleshores encara no hi havia afegit la darrera paraula a la seua denominació-, amb el propòsit d’erradicar tots els adjectius substantivitzats i pejoratius que s’han usat per anomenar les dones i homes que manifesten una manera diferent de funcionar a l’hora de fer les seues activitats. Persona amb diversitat funcional només indica això, que fa les coses d’una altra manera. Entre les argumentacions que s’aporten des de distints àmbits en contra d’aquest terme està la que diu que totes les persones tenim diversitat funcional perquè totes tenim unes capacitats o funcionalitats diferents; per tant, opinen que aquesta denominació no serveix per a distingir un col·lectiu en concret. En aquesta línia van les paraules del consultor social Fernando Fantova: «El concepte i el paradigma de la diversitat es connecten amb el de la igualtat de drets de totes les persones, en la mesura en què assumeixen que totes som diferents les unes de les altres, alhora que totes som iguals en dignitat i humanitat. Per això no podem parlar de “persones amb diversitat funcional” doncs entendre que la diversitat és un atribut que tenen algunes persones i que unes altres no tenen entra en contradicció amb el propi concepte i enfocament de la diversitat. La diversitat funcional, com totes les diversitats, per definició, per concepte i per enfocament, ens afecta, ens pertany i ens compromet a totes les persones per igual.»

Diversitat funcional no es un terme alternatiu a «discapacitat», com sol usar-se massa sovint, sinó un paradigma, un concepte, que trenca amb els anteriors models que definien la discapacitat. Canviem les paraules perquè canvien també els pensaments.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot