AMB CAMES QUE RODEN (130)
El Govern d’en Pedro Sánchez ha promulgat dos
reials decrets relacionats amb la igualtat retributiva entre dones i homes. Tots
dos documents, el Reial decret 901/2020, de 13 d'octubre, pel qual es regulen els plans
d'igualtat i el seu registre i es modifica el Reial decret 713/2010, de 28 de
maig, sobre registre i depòsit de convenis i acords col·lectius de treball i el Reial Decret 902/2020, de 13 d'octubre, d'igualtat retributiva entre
dones i homes, se suposa que
haurien d’aconseguir eliminar, o si més no reduir, la bretxa salarial
vergonyosa que afecta les dones treballadores a l’Estat espanyol que, segons dades disponibles corresponents al 2017, s’aproxima al 22%. Els dos reials decrets
esmentats a penes fan referència a les dones i homes amb discapacitat, i només
al final del segon paràgraf de l’apartat III del preàmbul del decret 901/2020
s’indiquen, entre les finalitats d’aquesta legislació. «...aconseguir
l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a totes les dones i els
homes, inclosos els joves i les persones amb discapacitat, així com la igualtat
de remuneració per treball d'igual valor».
L'Observatori sobre Discapacitat i Mercat de
Treball (Odismet), un recurs creat per Inserta Empleo i la Fundació ONCE cofinançat
per aquesta i el Fons Social Europeu, va publicar a les acaballes del mes
d’abril proppassat el seu cinquè informe en el qual, entre
moltes altres dades, s’indica que a l’Estat espanyol només el 25,8% de les
persones amb discapacitat en edat laboral té un treball remunerat, enfront del
65,9% de persones sense discapacitat en la mateixa franja d’edat. També és
significativa la bretxa salarial mitjana que s’aproxima al 20% segons les dades
d'aquesta mateixa font. Una bretxa salarial que, com sempre, és més àmplia en
el cas de les dones amb diversitat funcional com deixen ben clar les següents
xifres. El salari mitjà que percep un home sense cap discapacitat certificada
és de 26.391,8 euros, mentre que els homes amb algun tipus de discapacitat
reconeguda és de 21.079,2; i en el cas de les dones, les que no tenen cap
discapacitat perceben una mitjana de 20.607,8 euros i les que sí que en tenen
només reben 17.730,8.
Aquestes xifres ben segur que han quedat
desfasades amb els efectes derivats de la crisi de la COVID-19. El mercat de
treball està patint un sacseig intens que, com sol succeir en aquestes
circumstàncies, perjudica els sectors de la ciutadania més vulnerables. Tractant
de buscar-hi algun aspecte positiu, l’estat d’alarma va fer que moltes empreses
hagueren de recórrer al teletreball en les seues distintes modalitats, fet que
fins fa poc havia sigut opcional i per a la majoria inimaginable.
No hem de caure en la idealització del
teletreball perquè té facetes negatives com que, en certa manera, fomenta
«l’esclavatge digital» al difuminar els horaris laborals, un aspecte que en
principi és un dels seus avantatges per donar l’opció d’adaptar els horaris a
les necessitats de l’empleat o empleada, però que pot tornar-se en la seua
contra si no és capaç de delimitar la seua jornada laboral. Així mateix, el
teletreball també pot promoure l’aïllament social. Per molta connexió virtual
que tinga un subjecte, el contacte físic amb altres persones és primordial per
al desenvolupament dels éssers humans. Per a les persones amb diversitat
funcional aconseguir un lloc de treball remunerat, a més de ser una oportunitat
de millora de la nostra economia, representa una realització personal i un
mitjà per a la nostra inclusió social i visibilització, per a la qual cosa és
fonamental el treball presencial a la seu de l’empresa, si més no, un
determinat nombre d’hores cada setmana. D’altra banda, també comencen a
debatre’s factors econòmics, plantejant-se si les empreses hauran d’abonar part
de les factures particulars que paguen els seus treballadors i treballadores online per despeses d’energia (electricitat, connexió a
Internet...), aparells i moblatge que usen per a fer la seua faena, etc.
No obstant totes les contres que hi puga tenir,
volem pensar que aquest auge del teletreball, per a moltes persones amb
discapacitat -en especial aquelles persones amb mobilitat reduïda-, pot
significar una via d'inclusió laboral perquè iguala les oportunitats, ja que,
durant el temps de confinament, es va fer palès que la productivitat no depèn
dels llocs on es realitza el treball sinó del talent i les habilitats de cada
treballador o treballadora. A més, com a col·lectiu, les persones amb
diversitat funcional acumulem experiència en el camp del teletreball.
Però, ja sabem que de la teoria a la pràctica hi
va un bon tros i en aquests moments tan inestables en tots els sentits és
difícil imaginar-se un augment en la contractació de persones amb discapacitats
certificades, tot i els avantatges que comporten aquestes contractacions per a
les empreses.
