Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

dimarts, 22 de gener de 2013




LA GENERALITAT VALENCIANA ELIMINA LA GRATUÏTAT DE PRODUCTES FARMACÈUTICS, PRODUCTES ORTOPROTÈSICS I LES AJUDES TECNIQUES PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT

El Govern valencià, seguint la seua política salvatge i despòtica de supressió de drets reconeguts i suposadament protegits per la legislació vigent, hi ha fet un altre acte de barbàrie. A cop de llei treta de la màniga, s’ha carregat tot d'una el finançament gratuït per als productes inclosos en la prestació farmacèutica, el catàleg ortoprotèsic i les ajudes tècniques, a persones malaltes menors de 18 anys amb discapacitat diagnosticada amb un grau igual o superior al 33%; prestació que també s’estenia a les majors de 18 anys diagnosticades amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%, tal com garantia el paràgraf segon de l’article 16 de la LLEI 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat.
Sí, sí, amb la publicació de la LLEI 10/2012, de 21 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat, en el seu capítol XXVI, suprimeix la vigència de l’esmentat paràgraf. Així com qui no fa res, camuflat entre la multitud de canvis legislatius que conté aquesta llei publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana tot just abans de començar el període de vacances de Nadal... 
Si a aquesta gent que “governa” li restava un mínim de sentit comú, després d’això, ja hi podem tenir la seguretat que l’han perdut del tot. A les persones amb diversitat funcional van a deixar-nos totalment desprotegides, fins i tot hi haurem de pagar el 20% de l'import de les cadires de rodes! I damunt que ens vinguen amb noves historietes com el text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social...
                                      

dijous, 10 de gener de 2013



AMB CAMES QUE RODEN (46)

Totes les dones i els homes tenim els mateixos drets a fer tota mena d’activitats que estiguen, per descomptat, dins de les normes socials i legals. No obstant, a les persones amb diversitat funcional se'ns posen traves injustificables si volem fer el mateix que les altres ciutadanes i ciutadans. Xoca que en aquesta societat suposadament civilitzada, inserida en el context cultural de l’Europa humanista, se seguisca discriminant per estereotips establerts en la nit més fosca dels temps.

Afortunadament, cada vegada coneixem més casos gràcies a que les víctimes els denuncien. En ocasions són persones amb síndrome de Down les discriminades en voler entrar a recintes d’oci i no ser admeses “per por a que es descontrolen i facen aldarull”. Fa pocs mesos a una xica amb diversitat funcional física greu, que volia celebrar el seu natalici acompanyada de la seua família en un hotel en el qual hi havien fet una reserva, se li va negar l’admissió “perquè donaria mala imatge a l'establiment”. I el cas més recent ha estat el d'una xica amb síndrome de Down que viatjava sovint tota sola en avió, però que en aquesta ocasió no li van permetre embarcar fins que s’hi va pagar un plus de seguretat. De vegades, es rectifica posteriorment, però ja és massa tard perquè les persones ja s'han sentit discriminades.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat empara els nostres drets i la nostra dignitat, i en un paràgraf de l’article 2 defineix que: «Per “discriminació per motius de discapacitat” s'entendrà qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tinga el propòsit o l'efecte d'obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, gaudi o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o d'altre tipus...» Però, amb tot i amb això, és evident que per a una part de la societat segueixen vigents els clixés que se’ns ha penjat a les persones amb diversitat funcional i, massa sovint, ens segueix discriminant. I mentrestant els Governs estatal i autonòmic persisteixen en la seua bacanal de retallades... Quan s’aturaran? Quan ja hi hauran acabat amb tot?

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 135 de VOX UJI. Gener 2013)