AMB CAMES QUE RODEN (138)
«Les virtuts de l’esport adaptat»
Fer esport per plaer és bo. La seua pràctica aporta
múltiples beneficis, tant físics com mentals, si cada persona elegeix de manera
correcta l’especialitat i la intensitat adequada a les seues característiques
corporals, estat de salut, edat, etc. D’altra banda, hi ha gent que converteix
la pràctica esportiva en una activitat professional que, així, esdevé el seu
mitjà de vida. Si ens centrem en la població amb diversitat funcional, la Convenció Internacional sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat, que en el seu
article 30 parla de la participació en la
vida cultural, les activitats recreatives, l'esplai i l'esport, fa menció de
les mesures que han d’adoptar els estats per tal que puguen participar en
igualtat de condicions amb les altres persones en les activitats esportives
generals i a tots els nivells. Perquè l’esport adaptat a la diversa casuística
de les dones i homes que manifesten alguna diversitat funcional, a banda de
representar una manera de fer exercici -amb els beneficis derivats que són els
mateixos que per a la resta de ciutadania-, en el seu cas representa una via de
socialització molt important. I ja és ben sabut com és de bàsic per al benestar
i desenvolupament dels éssers humans socialitzar.
Tot i les recomanacions de la Convenció i les
iniciatives, tant polítiques com socials, nascudes des de diferents àmbits, les
dificultats amb les que s’hi topen les persones amb diversitat funcional a
l’hora de voler practicar activitats esportives són abundoses. Començant pels
gimnasos i acabant per altres recintes destinats a tals menesters, n’hi ha pocs
que puguen catalogar-se com a totalment accessibles i que, de veritat, estiguen
preparats per a realitzar exercici sense cap tipus d’inconvenients. Avui dia
moltes persones amb diversitat funcional aposten per dedicar-se a l'esport
professional malgrat totes les barreres que s‘hi troben pel camí, que en el cas
de les dones encara solen ser més freqüents i variades, fet que augmenta el mèrit
dels seus assoliments esportius.
La màxima expressió de l’esport adaptat, a banda
dels campionats continentals i mundials de cada especialitat, són els Jocs
Paralímpics que se celebren cada quatre anys. Es conta que una competició de
tir amb arc per a veterans de la Segona Guerra Mundial que patien danys a la
medul·la espinal, organitzada l’any 1948 pel doctor Ludwig Guttmann, un metge
que treballava en un hospital a la ciutat anglesa de Stoke Mandeville, en va
ser l’origen. Després d’esdevenir competició internacional l’any 1952, va ser a
partir de Roma 1960 quan els Jocs Paralímpics van començar a celebrar-se al
mateix país que allotjava els Jocs Olímpics. Seül 1988 va significar la següent
passa important en la consolidació d’aquest esdeveniment esportiu perquè des
d’aleshores s’utilitzen les mateixes instal·lacions i recintes per a totes dues
competicions, amb diferència de pocs dies.
Com que l’edició dels Jocs Paralímpics prevista per
al proppassat 2020 es va haver d’ajornar per la virulència de la pandèmia de la
COVID-19, per fi serà aquest proper estiu -en concret, del 24 d’agost al 5 de
setembre de 2021- quan tindran lloc els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020. Segons
va declarar Seiko Hashimoto, presidenta del Comitè Organitzador, «Tòquio 2021
defensa la “unitat en la diversitat” com un concepte important dels Jocs
Olímpics i Paralímpics de Tòquio 2021. Ha fet diversos esforços a aquest efecte
juntament amb el Comitè Olímpic Internacional, el Comitè Paralímpic
Internacional, Govern Metropolità de Tòquio i el Govern del Japó. Actualment,
l'Equip de Promoció de la Igualtat de Gènere està treballant activament per a
reunir possibles accions addicionals, incloses propostes per a deixar un llegat
durador després dels Jocs. Decidim fer que els Jocs de Tòquio 2021 es
consideren un punt d'inflexió en la història si mirem cap enrere molts anys
després».
Per notícies difoses en diferents mitjans de
comunicació, s’espera que el percentatge de participació de paratletes femenines
represente més del 40 per cent del total d’esportistes que participaran en els
Jocs Paralímpics de Tòquio 2020. Aquesta xifra significaria un augment respecte
a edicions anteriors.
Esperem que RTVE, que tindrà els drets televisius
de l’esdeveniment, faça una bona cobertura mediàtica que ajude a seguir
visibilitzant l’esport adaptat. Rares vegades hi ha notícies sobre esportistes amb
diversitat funcional en la televisió, com hi ha cada dia sobre esportistes,
diguem-ne, «estàndard», i quan hi informen li donen més importància a la
discapacitat de la persona que al resultat o marca aconseguida. És important
que es difonguen informacions positives d’activitats en què participen dones i
homes amb diversitat funcional que poden
servir de referents per a altres ciutadans i ciutadanes que també manifesten capacitats
diferents.
