AMB CAMES QUE RODEN (120)
«Un 25 de novembre per a exigir l'eliminació
de la violència contra totes les dones»
Segons la informació proporcionada per Ana
Peláez, membre del Comitè per l'Eliminació de la Discriminació contra les Dones
de l'ONU (CEDAW, en les sigles en anglès), el 20% de les dones víctimes mortals
de violència masclista han sigut dones amb discapacitat, bé perquè ja tenien la
discapacitat o bé perquè l'han desenvolupada pels actes de violència. I, així i tot,
moltes d'aquestes dones no tenen un certificat de discapacitat, ja que aquesta
hauria sigut resultat de la violència. Aquesta dada hauria de significar que
les dones amb diversitat funcional tingueren més protagonisme en la
commemoració anual del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència
contra les Dones, de cada 25 de novembre.
Massa sovint s’ha oblidat –i s’oblida- un
col·lectiu de dones que per les seues circumstàncies personals necessiten més
mesures i recursos accessibles de prevenció, atenció i protecció ja que, segons
xifres extretes del monogràfic publicat per l’Observatori de Discapacitat
Física (ODF) de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i
Orgànica (COCEMFE) el 2018, sota el títol «Dona amb discapacitat. Doble
discriminació» (disponible en https://www.observatoridiscapacitat.org/sites/default/files/documents/monografic_10_cat_v7.pdf),
tenen un 8% més de probabilitats d’esdevenir víctimes de violència masclista
que la resta de dones. Un 23,30% de les dones amb discapacitat (és a dir, quasi
una de cada quatre) diuen haver patit alguna vegada violència masclista (física,
sexual o psicològica), enfront del 15,10% de les dones sense discapacitat. Teresa
Palahí, secretària general de la Fundació ONCE, assenyala que la falta
d'adaptació dels recursos fa que, per exemple, no puguen usar les cases
d'acolliment disponibles perquè no són accessibles, sent derivades a
dispositius especialitzats en discapacitat que, en última instància,
invisibilitzen la situació de violència que pateixen aquestes dones en
negar-los el poder anar pel mateix itinerari que la resta de víctimes. Tot i
que, també s’ha de dir, van fent-se accions per a capgirar aquesta situació com
la posada en marxa, per part de la Confederació Estatal de Persones Sordes
(CNSE), del servei ALBA per a l'atenció online i l'assessorament de dones
amb discapacitat auditiva víctimes de violència masclista, del qual ja ens vam
fer ressò fa uns mesos.
Un altre factor que dificulta l’eixida de les
situacions de violència a les dones amb diversitat funcional és que es dubte de
la credibilitat de les seues denúncies. Com explica Alba Prado, responsable de l’Àrea
d’Igualtat de Gènere de la CNSE, existeix un «prejudici» davant les persones que
utilitzen la llengua de signes per desconeixement d'aquesta realitat, de manera
que aquestes dones temen que no les creuran i tenen «por» que no les consideren
capacitades «només per la seua forma de comunicació» i els lleven la custòdia
dels fills o filles. Aquesta por es pot extrapolar a la resta de tipus de
discapacitats, que es reflexcteix en les dades publicades en un informe de la
Fundació Cermi Dones, que indiquen que el 17% de les dones amb discapacitat víctimes
de violència masclista no denuncien per temor a no ser cregudes enfront del 8%
que al·lega aquest motiu entre les que no manifesten cap discapacitat. I ací
cal afegir que les dones amb discapacitat intel·lectual són les més
perjudicades per aquesta incredulitat quan intenten contar les seues situacions
de violència.
Aquest proper 25 de novembre hauria de valer, a
banda de per a fer visibles a totes les dones que són víctimes de violència
masclista, absolutament totes –sense importar les seues circumstàncies
personals-, per a exigir el compliment de totes les mesures previstes tant en
el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere com en el Pacte valencià contra
la violència de gènere i masclista, i en especial les destinades a millorar
l’atenció a les dones amb diversitat funcional que sempre carreguen amb la
doble discriminació: per ser dones i per manifestar una discapacitat.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
