AMB CAMES QUE RODEN (140)
«Claus i
estratègies pràctiques d’aprenentatge inclusiu»
El Grup de Treball sobre Discapacitat de la
Fundació Isonomia, reprenent les seues accions amb l’arribada de la tardor, va
fer públic el nou audiovisual que ha editat. Aquest és el quart que presenta
durant la present anualitat de 2021 i en aquesta ocasió, sota el títol «Claus i
estratègies pràctiques d’aprenentatge inclusiu», recull testimonis i reflexions
sobre la transformació del model educatiu. Les aportacions les han fetes
integrants de DI-SI Diversidad Sociedad Inclusiva, una associació d’àmbit
estatal que treballa per un model educatiu inclusiu, la finalitat primordial de
la qual és apoderar a les persones amb diversitat funcional i les seues
famílies perquè es complisca la Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Ana Solsona Prades, vicepresidenta i una de les
fundadores de l’esmentada associació, en la presentació que fa al començament
de l’audiovisual deixa ben clara quina és la seua posició quan afirma que «el
sistema educatiu vigent es basa en el capacitisme, que és una forma
sofisticada de discriminar les persones amb diversitat funcional, que porta de
la mà el perjudici social cap a aquestes persones i que fa que no acabem de
llevar-nos de damunt aqueixa mirada benèfica que tant de mal ens fa».
En massa casos, el sistema educatiu és exclusiu i
aparta a les persones amb diversitat funcional que no poden seguir el ritme
marcat i necessiten temps diferents per a assimilar els coneixements,
enviant-los a Centres d’Educació Especial que acaben esdevenint guetos. I no
estem dient que aquests centres hagen de desaparèixer, sinó que es reserven
només per a l’alumnat que manifeste unes condicions que requereixen una atenció
molt determinada. Un sistema educatiu inclusiu ha de comptar amb els recursos
humans i tecnològics per a donar suport, perquè els i les alumnes amb
necessitats especials puguen seguir els seus estudis compartint les mateixes aules
amb la resta d’estudiantat. Cal recordar que
cap persona tenim la mateixa capacitat ni la mateixa rapidesa a l’hora d’aprendre
les mateixes coses.
Entre els testimonis que s’han inclòs en aquest
audiovisual estan els de dos mestres que, des de diferents etapes
d’escolarització, treballen perquè tot l’alumnat tinga les seues oportunitats
d’aprendre, adaptant –si cal- la manera i els formats de transmissió dels
continguts. Com diu José Miguel Martín Fernández, mestre del Col·legi d’Ensenyament
Infantil i Primari (CEIP) Carlos Cano de Fuenlabrada, a Madrid, «l'educació
inclusiva és necessària, és possible i és beneficiosa. És necessària perquè és
un imperatiu legal, és un dret reconegut en el nostre ordenament jurídic i, si
volem educar en un marc de drets humans, no basta només que commemorem el Dia
dels Drets Humans, sinó que cal respectar-los dia a dia». Martin Fernández
afirma que l’educació inclusiva «és beneficiosa per a tot el món, per a tota la
diversitat de l'alumnat, perquè es basa en una idea de personalització de
l'ensenyament en el qual cada persona avança cap al màxim de les seues potencialitats
de desenvolupament. Amb això, crec que ja no podem continuar mirant cap a una
altra banda, hem de continuar fent xarxa de suport i hem de caminar cap a un
sistema educatiu que deixe de segregar, que deixe d'oblidar-se de la gent més
vulnerable i que li done oportunitats de desenvolupament real a totes les persones,
tinguen les capacitats que tinguen».
Us recomanem aquest audiovisual que també conté
testimonis d’alumnes, així com exemples de maneres de facilitar l’aprenentatge
a persones amb capacitats diferents, disponible en la pàgina web del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia (en l’enllaç IV seminario 07/10)
i al Facebook del Grup , així com també a YouTube.
Per cert, no està de més recordar que en l’article
6, apartat 1, de la Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, entre altres coses, s’hi diu que els estats part
han d’assegurar un sistema d'educació inclusiu a tots els nivells. Més senzill
impossible: complir els manaments d’aquest conveni de Nacions Unides, aprovat
per Nacions Unides el 2006.
