Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dimarts, 28 de juliol del 2020


AMB CAMES QUE RODEN (128)

«Canvis en la incapacitació judicial de les persones amb discapacitat intel·lectual»


El proppassat 7 de juliol el Consell de Ministres va aprovar l’enviament a les Corts Espanyoles del Projecte de Llei de reforma del Codi Civil i normativa connexa en matèria de persones amb discapacitat, el qual conté tot un seguit de canvis en la regulació de les institucions de guarda i protecció de les persones amb diversitat funcional. Aquesta reforma legal inclou la substitució de la incapacitació judicial de les persones amb discapacitat intel·lectual per un sistema que es basarà en el suport perquè es respecte la voluntat d'aquestes persones, aplicant-se la incapacitació només en els casos en què siga estrictament imprescindible.
Amb aquest tràmit s’enceta l’adequació de la legislació substantiva i processal civil als manaments sobre igual capacitat jurídica de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, un procés històric que porta retard atès que aquesta va ser aprovada l’any 2006 per Nacions Unides i ratificada per l’Estat espanyol el 2007. En concret, aquesta iniciativa permetrà el compliment del mandat de l'article 12 de l’esmentada Convenció Internacional que obliga als Estats part a garantir la igual capacitat jurídica de les persones amb discapacitat en tot el tràfic jurídic sense restriccions ni exclusions, prestant suports per a la presa de decisions quan calga, però sense substituir a la pròpia persona. Així, s’eliminaran figures com la tutela, la pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada, que, segons la Direcció General de Polítiques de Discapacitat, no responen al sistema de promoció de l'autonomia de les persones adultes amb discapacitat que es proposa en l'avantprojecte. Per substituir-les, s’usaran les figures de guardador o guardadora de fet, la curatela i defensor o defensora judicial. La idea fonamental serà que s'adapte el procediment a cada cas, en funció del grau de discapacitat i de les necessitats. Segons s’establirà en la Llei, els subjectes que donen suport hauran d'actuar «atenent la voluntat, desitjos i preferències de qui ho requerisca».
Segons informa Europa Press, l’Associació Espanyola de Fundacions Tutelars (AEFT) ha declarat que «aquest nou enfocament garanteix el respecte de la voluntat i preferències, així com el foment de l'autonomia i autodeterminació de les persones amb discapacitat, enfront de la substitució en la seua presa de decisions». D'altra banda, l’AEFT i Plena Inclusió han valorat positivament que el text contemple «la prohibició que entitats de suport a persones amb discapacitat actuen com a jutge i part, és a dir, la impossibilitat de ser tutores i oferir altres serveis».
En el text de la reforma també s’inclouen mesures preventives, com pot ser una opció que es pot comparar al testament vital que ja regeix per a garantir la mort digna, però centrada en l'àmbit de la discapacitat, que permetrà signar un poder anticipat o deixar per escrit qui i com ha de cuidar-lo o administrar el seu patrimoni.
Aquest Projecte de Llei, que ja va passar pel Consell de Ministres d’un altre govern també presidit per Pedro Sánchez el 2018 i que ara torna a remetre’s al Parlament, té només set articles que afectaran normes de la legislació civil i processal, com ara la llei Hipotecària, la llei de Jurisdicció Voluntària, el Codi Civil, la llei del Notariat i la d'Enjudiciament Civil. Cal assenyalar que en l’elaboració d’aquest Projecte de Llei, nascut de la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia, s’han escoltat i consultat totes les instàncies i operadors jurídics interessats en la reforma, fet molt important si tenim en compte que d’aquesta manera es podran reflectir en la Llei perspectives que solament poden aportar les persones que cada dia tracten aquesta qüestió. En principi, s’espera que la reforma obtinga el suport de tot l'arc parlamentari, ja que es tracta d’una mesura derivada d'exigències de drets humans, que no hauria de comportar desavinences partidistes per considerar-se ideològicament transversal, i que podria ser compartida per totes les forces polítiques.
Per tancar l’article, hem d’esmentar que algunes entitats de l’àmbit de la diversitat funcional han alertat sobre l'ús d'una nomenclatura obsoleta i que va contra l'esperit de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, com són els termes «afectat» o «si tinguera suficient judici», que s’espera que es corregisca durant la tramitació parlamentària.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot