Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

dilluns, 6 de febrer de 2012

6 de febrero, Día Internacional de Tolerancia Cero con la Mutilación Genital Femenina

La Mutilación Genital Femenina (MGF) comprende, según la Organización Mundial de la Salud (OMS), todos los procedimientos que, de forma intencional y por motivos no médicos alteran o lesionan los órganos genitales. Más de 100 millones de niñas y mujeres han sido víctimas de esta práctica y más de tres millones están en riesgo de sufrir este procedimiento cada año. La circuncisión femenina se ve como un rito de iniciación para las niñas en algunas comunidades y se realiza con mayor frecuencia entre los cuatro y los diez años.
Heather Sipsma, de la Universidad de Yale (EEUU), es el autor principal de la investigación “Mutilación genital femenina: prácticas actuales y creencias en África occidental ”, un estudio transversal realizado en países de África occidental con los datos reunidos entre 2005-2007 en Burkina Faso, Costa de Marfil, Gambia, Ghana Guinea-Bissau, Mauritania, Nigeria, República de Níger, Sierra Leona y República Togolesa, que recoge la prevalencia y correlación de las prácticas de mutilación genital femenina y las creencias relacionadas.
Los datos mostraron que en Sierra Leona, Gambia, Burkina Faso y Mauritania, la prevalencia de MGF fue del 94%, 79%, 74% y 72%, respectivamente. Por el contrario sólo un 6% de las mujeres de Ghana y las República de Níger y Togolosa habían sido amputadas. Burkina Faso fue el único país que ha experimentado una reducción drástica en la prevalencia de MGF entre las madres (74%) y las hijas (25%). Además, sólo el 14,2% de encuestadas en dicho país afirmó que este procedimiento debería continuar practicándose. Respecto a los motivos para su práctica señalaron desde la fe en que aumenta la fertilidad o favorece la pureza hasta que eleva las oportunidades de matrimonio y previene las muertes prenatales. Estas creencias están fuertemente enraizadas en la tradición, la cultura y la religión, pero no tienen ninguna base científica, se aclara desde el estudio.
Todas las mujeres que se someten a este tipo de intervención padecen un dolor extremo (suele hacerse sin anestesia y sin las condiciones higiénicas y de esterilidad adecuadas) y pueden llegar a morir debido al excesivo sangrado. Asimismo, tienen un elevado riesgo de sufrir efectos secundarios graves como infecciones locales, formación de abscesos, tétanos, infección de la pelvis y del tracto urinario, así como SIDA o hepatitis. Y todo sin hablar de las secuelas psiquiátricas, como el síndrome de estrés postraumático.
La mutilación genital femenina, del tipo que sea, se considera una práctica dañina y una violación de los derechos humanos de las niñas y de las mujeres. Por ello, el Día Internacional de Tolerancia Cero con la Mutilación Genital Femenina se celebra cada año para sensibilizar a la ciudadanía acerca de esta práctica.
La OMS dedica este año, 2012, una atención especial a la preocupante tendencia de que sean las y los profesionales de la salud y los sistemas de salud quienes realicen la mutilación genital femenina, contribuyendo de ese modo a legitimarla y mantenerla.
Y, mirando de cara al futuro, tomando como referencia los resultados de las estrategias puestas en marcha en países como Burkina Faso, según se desprende del citado estudio, hay cuatro componentes clave para la reducción de la MGF: la educación y la conciencia de la comunidad; el uso de grupos más destacados para defender la abolición de esta práctica; el apoyo de las y los profesionales como enfermeras o curanderos tradicionales; y el cumplimiento de la legislación, por ello hay que invertir en ello.

Publicat a http://isonomia.uji.es/html2.php?file=docs/noticias/noticias_interior.html&id=1638

AMB CAMES QUE RODEN (41)

Diuen que totes i tots som iguals davant la Llei, però la realitat és molt diferent quan es tracta de persones amb diversitat funcional. En aquest cas la igualtat no és real ni efectiva. Es fan lleis especials adaptades a les persones amb discapacitat, que no s'implementen com cal i, per tant, no serveixen de massa. Potser seria millor no fer lleis particulars sinó adequar les generals a totes les ciutadanes i ciutadans sense cap mena de distinció.

En les proppassades eleccions generals a dos ciutadans, si més no, no els han permès exercir les seues funcions en una mesa electoral -després d’haver estat escollits- per ser persones amb discapacitat visual total. S’ha tornat a incomplir la Constitució (article 9.2) i la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació y accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, en la qual, d’acord amb la disposició cinquena, es diu que el govern establirà les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació als processos electorals i la vida política entre altres. Se suposa que així ho va fer amb el Reial Decret 422/2011, de 25 de març. Però si bé el reglament regula, entre altres qüestions, l’entorn accessible i les condicions per a les persones amb discapacitat auditiva, les persones amb diversitat funcional visual han quedat, una vegada més, excloses del procés electoral.

Els partits (PP, PSOE, PNV i CiU) no han aprofitat l’oportunitat d’impulsar la Mesa Administrada electrònicament, deixant que les juntes electorals de zona seguisquen invocant l’acord de 29 de febrer del 2000 referit a la exclusió de les persones amb discapacitat sensorial de tipus visual. Un reglament del tot obsolet, atès que tret de la identificació de la fotografia dels documents d’identitat la resta (identificació del número i DNI de la persona) és materialment possible.

Aprofitem per recordar a les persones invidents que poden demanar el kit del vot accessible que els permet votar sense la intervenció d’una tercera persona, com ha succeït fins ara, i sense encomanar-se a la bona fe de la persona que els acompanya.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 125 de VOX UJI. Febrer 2012)

divendres, 3 de febrer de 2012

NOTA DE PREMSA DE LA FUNDACIÓ ISONOMIA

Isonomia investigarà sobre l’economia de les persones amb discapacitat

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, continuant amb les seues activitats d'investigació sobre qüestions relacionades amb la diversitat funcional va mantenir ahir, 2 de febrer, la seua primera reunió de 2012. En aquesta, les persones assistents van perfilar les línies d'indagació que seguirà el grup durant la present anualitat.

Després dels intercanvis d'idees i opinions sobre l'estat d'alerta que viuen les persones amb diversitat funcional, així com les seues famílies i les i els professionals que treballen en l'àmbit de la discapacitat, davant les retallades que s'estan aplicant –i les que previsiblement s'aplicaran pròximament- i que aguditzen encara més si cap les dificultats de les condicions de vida d'aquestes i aquests ciutadans que sempre conviuen amb la manca de recursos tant econòmics com d'atenció, des del grup s'acorda aprofundir en el 2012 sobre l’«Economia de la diversitat funcional».

D'aquesta manera, el Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia compilarà una publicació amb els relats que aporten les col·laboradores i col·laboradors en els quals reflectisquen experiències personals relacionades amb diversos aspectes de l'economia que afecten la seua vida quotidiana: prestacions econòmiques, ajudes, subvencions, beques, despeses d'adaptacions i productes de suport, cures, etc. L'objectiu principal serà donar a conèixer a la resta de la ciutadania les circumstàncies econòmiques de les persones amb diversitat funcional evitant la fredor d'un informe econòmic pur i dur.

Castelló de la Plana, 3 de febrer de 2012