AMB CAMES QUE RODEN (151)
«Persones amb discapacitat o persones amb
diversitat funcional?»
La importància de
l’ús correcte del llenguatge i d’anomenar les ciutadanes i ciutadans defugint
mots pejoratius que afecten la seua dignitat com a éssers humans és un fet que
ja no admet discussió. Si ens centrem en les persones amb discapacitat, el
procés ha estat llarg i ple de denominacions ofensives imposades des d’una
societat capacitista, que encara avui segueixen produint debats i divergències
dins del col·lectiu. En aquest article tractarem d’exposar l’estat actual de la
qüestió.
Ja quasi estan desterrats
mots que no ens abelleix recordar, que més que paraules eren –i sempre ho
seran- adjectius ofensius per a designar les persones amb discapacitat. Però
encara en queden vigents, com ara el mot «disminuïts» a l’article 49 de la
Constitució espanyola per manca d’acord parlamentari per a substituir-lo. El
Consell de Ministres presidit per Pedro Sánchez va aprovar l’avantprojecte de
reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola el maig del 2021, però des
de l’oposició s’ha impedit la seua tramitació parlamentària. La
Carta Magna és l’excepció, doncs des de fa uns anys en tota la legislació de
l’Estat espanyol s’està usant el terme «persones
amb discapacitat», que és la denominació que empara Nacions Unides arran
l’aprovació el 13 de desembre del 2006 de la Convenció sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat. Per tant, totes les administracions,
començant per la local que és la més propera a la ciutadania, haurien d’usar
aquesta terminologia en tots els seus documents.
Com
a curiositat, recordem que el 2020 la Reial Acadèmia Espanyola ja va suprimir
qualsevol referència a aquest col·lectiu en la definició del mot «disminuït»
al seu diccionari i que, en un informe que va redactar el gener
del 2021 per a la modificació de l’esmentat article 49, hi va proposar
substituir-lo per la paraula «discapacitat». Des d’algun sector s’hi va
rebutjar la proposta per considerar-lo un mot tan capacitista i pejoratiu com
el que es pretenia eliminar. No obstant això, el Cermi (Comitè Espanyol de
Representants de Persones amb Discapacitat) va refusar el terme «discapacitats»
però hi va defensar l’ús de «persones amb discapacitat».
D’altra
banda, hi ha altres denominacions com «capacitats diferents» o
«diversitat
funcional», usades per distints grups o moviments. Precisament
aquest darrer terme, diversitat funcional, va aparèixer a començament del 2005
proposat per Javier Romañac, membre del Foro de Vida Independiente y Divertad –que aleshores encara no hi havia afegit la
darrera paraula a la seua denominació-, amb el propòsit d’erradicar tots els
adjectius substantivitzats i pejoratius que s’han usat per anomenar les dones i
homes que manifesten una manera diferent de funcionar a l’hora de fer les seues
activitats. Persona amb diversitat funcional només indica això, que fa les
coses d’una altra manera. Entre les argumentacions que s’aporten des de
distints àmbits en contra d’aquest terme està la que diu que totes les persones
tenim diversitat funcional perquè totes tenim unes capacitats o funcionalitats
diferents; per tant, opinen que aquesta denominació no serveix per a distingir
un col·lectiu en concret. En aquesta línia van les paraules del consultor
social Fernando Fantova: «El concepte i el paradigma de la diversitat es
connecten amb el de la igualtat de drets de totes les persones, en la mesura en
què assumeixen que totes som diferents les unes de les altres, alhora que totes
som iguals en dignitat i humanitat. Per això no podem parlar de “persones amb
diversitat funcional” doncs entendre que la diversitat és un atribut que tenen
algunes persones i que unes altres no tenen entra en contradicció amb el propi
concepte i enfocament de la diversitat. La diversitat funcional, com totes les
diversitats, per definició, per concepte i per enfocament, ens afecta, ens
pertany i ens compromet a totes les persones per igual.»
Diversitat
funcional no es un terme alternatiu a «discapacitat», com sol usar-se massa
sovint, sinó un paradigma, un concepte, que trenca amb els anteriors models que
definien la discapacitat. Canviem les paraules perquè canvien també els
pensaments.
