Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

divendres, 24 de juliol de 2015



AMB CAMES QUE RODEN (72)

La jornada organitzada per la Fundació Isonomia sota el títol «Dones, discapacitat i vida independent», que va tindre lloc a Benicàssim el proppassat dia 23 de juny, tenia per objectiu la sensibilització en el context municipal (organitzacions, administracions i comunitat) de la necessitat de facilitar a les persones amb diversitat funcional en general, i a les dones amb diversitat funcional en particular, els suports indispensables perquè puguen desenvolupar les seues vides d’una manera independent, afavorint una adequada inclusió social, alhora que es visibilitza la doble discriminació que pateixen les dones amb discapacitat.
En aquesta direcció van anar tant els parlaments de María José Ortí, en representació d’Isonomia, i Elena Llobell, regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de Benicàssim que va subvencionar aquest esdeveniment, com la resta d’intervencions que es van fer al llarg de l’acte. Començant per la conferència de Soledad Arnau, directora de la Universitat Oberta Iberoamericana Manuel Lobato, que portava per títol «La vida independent des d'una perspectiva de gènere», i seguint pels testimonis de tres dones i un home amb diversitat funcional que van compartir amb el públic assistent les seues experiències de vida autònoma i independent, en una taula redona que va presentar Carmen Ulldemolins, treballadora social de l'Ajuntament de Benicàssim. Tant els relats de Rebeca Carmona, que treballa a la Direcció provincial del SERVEF a Castelló, i Marta Senent, doctora cum laude per la Universitat Jaume I de Castelló i gerent de l’editorial ACEN, que es van enregistrar en vídeo davant la impossibilitat d’assistir a la Jornada, com els d’Inma Córcoles, treballadora d’ASPROSERVIS, i José Alfonso López, un dels fundadors de l’ONG ¿Cómo quieres vivir?, que si que van poder contar en persona les seues vivències, van fer palès com d’important és l’empoderament entès com el fet de tindre els mecanismes i les eines emocionals necessàries per a poder determinar i dur a terme el propi projecte de vida, així com tindre consciència de saber com es vol viure i de les conseqüències que d’això es poden derivar.
A continuació es va projectar el documental Una habitación propia, elaborat en 2011 per la UNED i l'Institut Valencià d'Atenció a Discapacitats (IVADIS), la presentació del qual va estar a càrrec de Cinta Escalera, psicòloga de l'Institut Valencià d'Acció Social (IVAS). Aquest reportatge conta l’experiència que es duu a terme als habitatges tutelats que té l’IVAS a Rocafort, província de València, on diverses parelles tenen la possibilitat de compartir habitacions pròpies, fet que permet que tinguen la necessària intimitat per a mantenir relacions sexuals.
Per a tancar la jornada es van lliurar els certificats a l’alumnat que ha participat en el curs «Discapacitat, autonomia i vida independent», desenvolupat per la Fundació Isonomia dins del marc del projecte «Programa de formació i orientació per a la inclusió social i la vida autònoma i independent per a persones adultes amb discapacitat», finançat per la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats del Ministeri d'Educació, Esport i Cultura.
I nosaltres tancarem aquest article amb les paraules que va dir un dels alumnes quan va recollir el seu certificat: «Recordem els milions de dones amb diversitat funcional que pateixen algun tipus de violència cada dia i que, per la seua condició de dones i de persones amb discapacitat, mai no tindran la possibilitat de prendre cap decisió sobre les seues pròpies vides. No les oblidem».

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot


dissabte, 4 de juliol de 2015



AMB CAMES QUE RODEN (71)

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu Protocol facultatiu van estar aprovats per Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 i ratificats pel Govern d’Espanya el 21 d’abril de 2008, any en què va entrar en vigor, concretament el 3 de maig. Tots dos són tractats internacionals que recullen els drets de les persones amb discapacitat, així com les obligacions dels Estats de promoure, protegir i assegurar aquests drets. I precisament d’això va tractar el sisè mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», dels «Drets de les persones amb discapacitat».
Aquest darrer mòdul, que tancava el curs desenvolupat per la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, va estar impartit per José Alfonso López i Juan Benages, cofundadors de «¿Cómo quieres vivir?», una ONG que dóna suport a les persones amb diversitat funcional per a que s’independitzen i es valguen per elles mateixes, alhora que promou i ofereix el lloguer d’habitatges adaptats, compartits i econòmicament accessibles. Per a començar-hi es recorda l’article 19 de l’esmentada Convenció que diu que totes les dones i homes amb discapacitat tenen dret a viure de forma independent i a la seua inclusió en la comunitat. I per aconseguir això s’han d’adoptar mesures efectives i pertinents que faciliten el ple gaudi d'aquest dret, assegurant que tinguen l'oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui desitgen viure, en igualtat de condicions amb les altres persones, i no es vegen obligades a viure conformement a un sistema de vida específic. Per a això cal que tinguen accés a una varietat de serveis d'assistència domiciliària, residencial i altres serveis d’ajuda de la comunitat, inclosa l'assistència personal, un recurs que, al contrari d’allò que s’hi creu, no tan sols està dirigit a les persones amb discapacitats físiques sinó també per a les persones amb discapacitats sensorials i intel·lectuals.
Com a exemples il·lustratius de vida independent i de la importància de promoure-la, José Alfonso López –persona amb diversitat funcional- explica dos vivències personals fruit de la seua decisió de mamprendre una vida autònoma. D’una banda les dificultats per a orientar-se, ja que estava acostumat a moure’s sempre acompanyat; i d’altra la manca d’habilitats per a usar i administrar els diners, sobretot a l’hora de fer una compra setmanal equilibrada en què no falten aquells aliments realment imprescindibles per a una bona nutrició. Dues qüestions molt importants a l’hora de dur a terme una vida independent.
Així mateix, en aquesta sessió es va comptar amb el testimoni de Katja Villatoro, diplomada en Infermeria i Salut Pública, que entre les moltes tasques que porta a terme també duu a terme docència. Katja és activista del Moviment de Vida Independent a la Comunitat Valenciana i a través de videoconferència va compartir les seues experiències tant a l’àmbit personal com ser mare des d’una cadira de rodes, com al camp professional. Katja és tot un exemple de superació personal i del desenvolupament d’una vida independent, tot i que ella manifesta que, com a molt, és un exemple de motivació.
Cal recordar que les dones sempre pateixen més discriminació, ja que a qualsevol exclusió que pot afectar a l’ésser humà, com són motius de raça, creences religioses, orientació sexual, etc., sempre se li afegirà la discriminació per ser dona. L’article 7 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat garanteix els drets de les dones i xiquetes amb discapacitat.



Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot