AMB CAMES QUE RODEN (71)

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu Protocol facultatiu van estar aprovats per Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 i ratificats pel Govern d’Espanya el 21 d’abril de 2008, any en què va entrar en vigor, concretament el 3 de maig. Tots dos són tractats internacionals que recullen els drets de les persones amb discapacitat, així com les obligacions dels Estats de promoure, protegir i assegurar aquests drets. I precisament d’això va tractar el sisè mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», dels «Drets de les persones amb discapacitat».

Aquest darrer mòdul, que tancava el curs desenvolupat per la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, va estar impartit per José Alfonso López i Juan Benages, cofundadors de «¿Cómo quieres vivir?», una ONG que dóna suport a les persones amb diversitat funcional per a que s’independitzen i es valguen per elles mateixes, alhora que promou i ofereix el lloguer d’habitatges adaptats, compartits i econòmicament accessibles. Per a començar-hi es recorda l’article 19 de l’esmentada Convenció que diu que totes les dones i homes amb discapacitat tenen dret a viure de forma independent i a la seua inclusió en la comunitat. I per aconseguir això s’han d’adoptar mesures efectives i pertinents que faciliten el ple gaudi d'aquest dret, assegurant que tinguen l'oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui desitgen viure, en igualtat de condicions amb les altres persones, i no es vegen obligades a viure conformement a un sistema de vida específic. Per a això cal que tinguen accés a una varietat de serveis d'assistència domiciliària, residencial i altres serveis d’ajuda de la comunitat, inclosa l'assistència personal, un recurs que, al contrari d’allò que s’hi creu, no tan sols està dirigit a les persones amb discapacitats físiques sinó també per a les persones amb discapacitats sensorials i intel·lectuals.

Com a exemples il·lustratius de vida independent i de la importància de promoure-la, José Alfonso López –persona amb diversitat funcional- explica dos vivències personals fruit de la seua decisió de mamprendre una vida autònoma. D’una banda les dificultats per a orientar-se, ja que estava acostumat a moure’s sempre acompanyat; i d’altra la manca d’habilitats per a usar i administrar els diners, sobretot a l’hora de fer una compra setmanal equilibrada en què no falten aquells aliments realment imprescindibles per a una bona nutrició. Dues qüestions molt importants a l’hora de dur a terme una vida independent.

Així mateix, en aquesta sessió es va comptar amb el testimoni de Katja Villatoro, diplomada en Infermeria i Salut Pública, que entre les moltes tasques que porta a terme també duu a terme docència. Katja és activista del Moviment de Vida Independent a la Comunitat Valenciana i a través de videoconferència va compartir les seues experiències tant a l’àmbit personal com ser mare des d’una cadira de rodes, com al camp professional. Katja és tot un exemple de superació personal i del desenvolupament d’una vida independent, tot i que ella manifesta que, com a molt, és un exemple de motivació.

Cal recordar que les dones sempre pateixen més discriminació, ja que a qualsevol exclusió que pot afectar a l’ésser humà, com són motius de raça, creences religioses, orientació sexual, etc., sempre se li afegirà la discriminació per ser dona. L’article 7 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat garanteix els drets de les dones i xiquetes amb discapacitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLVIII. 22/06/2015)