Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

divendres, 15 de gener de 2010

AMB CAMES QUE RODEN (31)

Des del Grup d'Investigació, Anàlisi i Treball –GIAT- sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía per a la Igualtat d'Oportunitats, es va remetre un informe al Vicerectorat d'Infraestructura de la Universitat Jaume I en què s’assenyalava tot un seguit de desperfectes i irregularitats que impedeixen, redueixen o dificulten la mobilitat, en adequades condicions, de les persones amb diversitat funcional a les instal·lacions del campus, tant als edificis com als vials i voreres. Així mateix es recordava que als Estatuts de l’UJI, concretament en la disposició addicional vuitena, es concreta que aquesta “adoptarà les mesures oportunes per a garantir l'accessibilitat a les seues instal·lacions de les persones amb limitacions físiques, psíquiques i sensorials.” Ha passat un any i encara no s’ha rebut cap resposta per part de l’esmentat Vicerectorat.

Per sort, també hi ha accions positives quant a l’accessibilitat dins del campus Riu Sec. Recentment, a l’Àgora, ha obert una tenda d’alimentació que, per iniciativa de la gerència, s’ha fet accessible a les persones amb mobilitat reduïda amb una petita rampa de fusta, dissenyada i construïda pels serveis de manteniment de la Universitat, i que no li ha reportat cap despesa.

Aquest mateix tipus d’adaptació ja es va fer servir als estudis de gravació de Vox UJI Ràdio perquè les persones usuàries de cadires de rodes pogueren accedir-hi, fent palès que, en molts casos, l’accessibilitat no és una qüestió de grans inversions i que allò de trencar l’estètica dels edificis, etc., només són excuses que solen posar per escapolir-se’n. En realitat l’accessibilitat és qüestió de voluntat i sensibilització, quelcom que massa vegades només existeix quan hi ha implicades persones que han experimentat personalment, en el seu entorn, la greu discriminació que comporta l’incompliment de la legislació que empara els drets –en aquest cas, a l’accessibilitat- de les persones amb diversitat funcional.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 102 de VOX UJI. Gener 2010)