Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

dimarts, 29 de setembre de 2015

AMB CAMES QUE RODEN (73)

Gaudir d’un partit de futbol, bàsquet, tennis, o d’un míting d’atletisme, en una instal·lació esportiva; assistir a una representació teatral o la projecció d’una pel·lícula en una sala ex professo; o concórrer a qualsevol esdeveniment cultural com conferències, cursos, congressos, etc., són accions que per a una persona amb una discapacitat que li cause una situació de dependència, i que faça necessària l’assistència personal per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, no són tan senzilles com per a la resta de ciutadania. I no ens referim només a les barreres urbanístiques i arquitectòniques que puguen haver per accedir-hi –fins i tot lliurar l’entrada o passar-lo per la validadora poden resultar accions impossibles per a moltes persones-, sinó a les inconveniències derivades de les necessitats fisiològiques (menjar, beure, anar al lavabo...) que augmenten a mesura que l’espectacle o acte al que s’assisteix té més durada.
En l’article 30, apartat 1, de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat es diu que «els estats part han de reconèixer el dret de les persones amb discapacitat a participar, en igualtat de condicions amb les altres, en la vida cultural». I entre les mesures pertinents que s’haurien d’adoptar per a assegurar aquesta participació figuren les del paràgraf c) del mateix apartat 1, que indica que «tinguen accés a llocs on s'ofereixen representacions o serveis culturals com ara teatres, museus, cinemes, biblioteques i serveis turístics i, tant com siga possible, a monuments i llocs d'importància cultural nacional»; i la del paràgraf c) de l’apartat 5, que assenyala que s’ha de «garantir que les persones amb discapacitat tinguen accés a instal·lacions esportives, recreatives i turístiques». Tots dos enunciats fan referència a les persones amb discapacitat com a usuàries, i és en aquest aspecte, el d’espectadores, en què centrarem la nostra reflexió en aquesta ocasió. En cap dels apartats, ni en cap dels paràgrafs de l’esmentat article 30 es fa referència a les necessitats d’assistència personal que tindran les persones amb una diversitat funcional que cause una situació de dependència per a participar en activitats culturals i d’oci. Si, es pot entendre que hi ha altres articles on es parla de l’assistència personal, però pensem que en aquest article s’hauria d’haver inclòs alguna referència a les mesures que els estats part haurien d’implementar perquè tant des de les administracions com des de les entitats públiques i privades es tingueren en compte aquestes necessitats en aquests àmbits.
Una mesura que hauria d’estar establerta i regulada per una normativa legal, i no dependre de la voluntat de qui intervé, seria l’obligació per a totes les entitats, tant les dependents de les diverses administracions públiques com aquelles empreses privades que gestionen sales, teatres, instal·lacions esportives o culturals, etc., o, en el seu cas, que organitzen aquesta mena d’esdeveniments, de proporcionar abonaments, entrades, inscripcions, etc., gratuïtes a qui acompanye a una persona amb diversitat funcional a una representació de teatre, cinema, concerts, recintes esportius i altres espais culturals o d’esbargiment. La mesura podria concretar-se per a les persones amb una discapacitat certificada en més d’un 65% i aquelles entitats privades que hagueren d’aplicar-la haurien de rebre algun tipus de contrapartida ja fóra en exempció d’impostos, etc. O que directament les administracions públiques es feren càrrec de subvencionar o proporcionar l'entrada gratuïta de l'acompanyant.
Aquesta disposició serviria per a promoure la igualtat d’oportunitats de les persones amb diversitat funcional a l’hora de dur a terme aquest tipus d’activitats a l’estalviar la despesa doble que les hi representa haver de pagar dues vegades: una per elles mateixes i una altra per l’acompanyant que els proporciona assistència personal.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

diumenge, 13 de setembre de 2015

COMUNICAT DE CESAR GIMENO I NEBOT SOBRE ACORD AJUNT. DE CASTELLO I COCEMFE CS PER A FACILITAR ENTRADES GRATUITES A PERSONES AMB DISCAPACITAT

Davant la notícia de l’acord a què han arribat l’Ajuntament de Castelló i COCEMFE Castelló per a facilitar l’assistència de persones amb discapacitat a l’Estadi Castàlia facilitant-los entrades gratuïtes, vull puntualitzar la meua posició personal i aclarir alguns malentesos:

1. Agrair al sr. Enric Porcar, regidor d’Esports, i al sr. Carlos Laguna, president de COCEMFE Castelló, la seua bona voluntat per arribar a un acord. Segons m’ha informat el sr. Laguna, tot i que encara no hi ha un acord concret, l’Ajuntament cedirà unes 20 entrades gratuïtes, de les que li corresponen com a propietari de l’Estadi Castàlia, en tots els partits que se celebren en aquestes instal·lacions, i que COCEMFE Castelló s’encarregarà de repartir en funció de la demanda i de la manera més objectiva possible.

2. Manifestar que aquesta mesura pot beneficiar a moltes persones amb discapacitat que desitgen assistir, de manera més o menys esporàdica, a partits de futbol.

3. Aclarir que aquest acord a mi personalment, ara mateix, no em beneficia en res. Jo i la persona que m’acompanye, durant tota la temporada regular 2015/16, continuarem accedint a l’Estadi Castàlia amb els dos abonaments que vaig adquirir abans de començar la temporada.

4.  Assenyalar que en casos com el meu, que som fidels seguidors del CD Castelló i volem conservar el nostre carnet d’abonats –això si, amb preus ajustats a les nostres capacitats econòmiques i, naturalment, amb entrada gratuïta per a l'acompanyant- aquest acord no ens reporta cap benefici. Perquè en els nostres casos és el Club, com a entitat, qui ha d’implementar mesures que promoguen la igualtat d’oportunitats de les persones abonades que tenen més dificultats. L'Ajuntament, en aquests casos, només hauria de col·laborar aportant l'entrada gratuïta de l'acompanyant.

5. Esperar que la Junta Directiva del CD Castelló es replantejarà prompte la seua política social i tindrà en compte l’aplicació de mesures per a millorar les condicions dels abonaments i compra d’entrades per part de les persones amb discapacitat, sobretot de les que manifesten una discapacitat certificada en més d’un 65%.


Castelló de la Plana, 12 de setembre de 2015.