Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

dimecres, 7 de desembre de 2011

MANIFEST DE LA COMISSIÓ DE DIVERSITAT FUNCIONAL BCN 15M

Barcelona, 3 de desembre de 2011

Una setmana de diferència, tot un món de diferència

En l’anomenat “Dia internacional de les persones amb discapacitat” el Moviment del 15-M vol manifestar que la discapacitat no existeix, que la discapacitat és un constructe social que estableix relacions de desigualtat i dominació basades en la manca de respecte per les diferències humanes i en el mite de “l’individu autònom” que no necessita dels altres.

És hora de reconèixer que ningú és normal, que tots els cossos funcionen de manera diferent però que només alguns són discriminats per aquest fet, que lluny de ser un problema la diversitat humana en general i la diversitat funcional en particular són la característica més profundament humana que ens defineix com a espècie. som éssers gregaris, vivim en comunitat, col·laborem per convertir la fragilitat intrínseca de cada ésser humà en una mateixa dignitat humana que ens iguala, que ens uneix i que ens forneix de les eines socials necessàries per conviure amb llibertat, pau i justícia.

Ja n’hi ha prou de catalogar les persones segons unes suposades “capacitats” que en realitat no són tant una característica de l’individu com el fruit de la interacció d’aquest amb un medi social discriminatori, excloent, segregador i opressor. Hem de desplaçar l’eix de reflexió de les capacitats a la dignitat, de la productivitat a la ciutadania, de la discapacitat a la diversitat funcional, de la caritat als drets humans, de l’assistencialisme graciable als drets universals, de facilitar la dependència a garantir la vida independent.

És per tot això que les dones i els homes que formem el Moviment del 15-M, tant els qui ja tenim diversitat funcional com el qui encara no, volem deixar clar que no tenim res a celebrar aquest dia 3 de desembre i que el nostre dia és i serà el 10 de desembre, dia internacional dels drets humans. Només una setmana de diferència, però tot un món de diferència. Com diria l’enyorat Labordeta, ¡a la merda el dia 3, visca el dia 10¡ ¡a la merda les capacitats, visca la dignitat¡ ¡a la merda la productivitat, visca la ciutadania! ¡a la merda la discapacitat, visca la diversitat funcional! ¡a la merda la caritat, visca els drets humans! ¡a la merda l’assistencialisme, visca els drets universals! ¡a la merda la promoció de la dependència, visca la vida independent!

Autor: Antonio Centeno

(publicat en http://diversitatfuncional15m.wordpress.com/2011/12/01/una-setmana-de-diferencia-tot-un-mon-de-diferencia-convocatoria-i-manifest/)

dissabte, 3 de desembre de 2011

MANIFEST DEL

GRUP DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT ISONOMIA

3 de desembre de 2011

Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat

Us agraïm molt la vostra presència en aquest acte, doncs sou vosaltres qui doneu sentit a la continuïtat d’aquesta Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”.

La Marxa, organitzada per l'Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló i la Fundación Borja Sánchez, un anys més ha tornat a recórrer els carrers de Castelló de la Plana commemorant el 3 de desembre, Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat..

Aquesta anualitat, una vegada més, exigim poder exercir sense cap classe de discriminació els nostres drets i deures, com a ciutadanes i ciutadans de ple dret que som. I seguim recordant als poders públics que tenen l'obligació de complir, i fer complir, les lleis perquè la igualtat d'oportunitats i de tracte siga real i efectiva.

Des dels partits polítics s’omplin la boca parlant de la importància dels “quatre pilars de l’estat social”: sanitat, pensions, educació i, darrerament, el SAAD (Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència) que té com punta de llança la tan desitjada, i sempre mal implementada, Llei d’Autonomia Personal. Tots quatre semblen trontollar aquests darrers anys i mai l’estat social s’havia vist tan fràgil.

Si ens centrem en l’educació, no és només la palesa manca i retallada de recursos -que també estan afectant a altres àmbits socials-, sinó allò més alarmant és la desorientació radical respecte al servei que l’educació ha de prestar a la ciutadania. Veiem amb tristesa que queden lluny els dies en què aspiràvem a una educació que posara els valors humans –fonament dels Drets Humans- per davant de l’economia. També semblen quedar lluny els temps en què es demanava educació de qualitat per a tot l’alumnat, des del més brillant fins aquell que més necessitats presenta. I, especialment, per a aquest darrer. A cadascú segons les seues possibilitats, però sense deixar arrere a ningú. Però amb les perspectives actuals, resulta utòpic que les Administracions públiques implementen allò que diu sobre l’educació l’article 24 de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Com xiquetes i xiquets, menuts per fora, però molt grans per dins, per les nostres famílies i també per qui ens ajuden a créixer i aprendre en el col·legi, les xiquetes i els xiquets amb diversitat funcional volem parlar i explicar algunes coses a qui governen. Desitgem poder compartir i sentir amb altres criatures, perquè posem tota la voluntat i il·lusió en la nostra formació i preparació. I això és inclusió, inclusió que s’ha de fomentar des de l'escola. Per aquest motiu, volem recordar amb energia, fermesa i vitalitat que segregar no és educar.

Per tant, volem una escola que done la benvinguda a la diversitat de tota mena, incloent-hi la funcional. Espai d’inclusió i laboratori de societats millors que la que les velles generacions han de suportar. Una escola en la qual les persones amb diversitat funcional rebem una educació inclusiva. Una escola que ens accepte i valore a totes i tots tal com som i que ens ensenye a aprendre a créixer com a éssers humans amb veu i vot.

Per a tancar, tornem a manifestar que seguirem treballant des dels principis que promou el model social de la discapacitat i la filosofia de la vida independent; fonaments en els quals s'inspira la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. És important recordar que, en el segon paràgraf del seu article 1, es reconeix que la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta, més que de la pròpia deficiència orgànica, de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que eviten la seua participació plena i efectiva en la societat. Per això, és fonamental fer que el nou concepte de la diversitat funcional arribe a tots els àmbits de la societat, començant per les pròpies persones implicades, perquè només d’aquesta manera canviarà la forma d'entendre la discapacitat.

Acceptem l’amor, l’afecte i la simpatia que des de molts sectors se’ns dóna com resposta a les nostres situacions, però rebutgem que aquests sentiments humans tan positius esdevinguen excuses per a no respectar la nostra personalitat i independència. No volem sobreprotecció, exigim poder exercir els nostres drets i deures.

I recordeu:

"Totes les persones som diferents.

Totes les persones som iguals"