Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dijous, 16 de febrer del 2017

AMB CAMES QUE RODEN (89)

La facilitat per a accedir als mitjans de transport, que ha augmentat tant en l’acte de la compra de bitllets amb les possibilitats de fer-ho des de qualsevol indret mitjançant Internet, com en la vessant econòmica amb les oportunitats d’adquirir passatges a baix cost -sobretot en el sector del transport aeri-, ha fet que viatjar per terra, mar i aire siga a l’abast de capes socials per a les quals, fins fa pocs anys, alguna d’aquestes modalitats de desplaçament era una activitat quasi prohibitiva. Però, és per a totes les persones igual? Encara que legalment les persones amb diversitat funcional tenim el mateix dret a utilitzar tots els transports, la realitat és ben distinta i viatjar no és tan fàcil per a nosaltres. En molts casos se’ns coarta la llibertat de moviments per no adaptar els mitjans de transport a les nostres necessitats especials, complicant els nostres desplaçaments ja siga per a estudiar, per a treballar o, senzillament, per a fer turisme, una activitat també important per al nostre desenvolupament com a persones.
Fer un viatge turístic no és fàcil per a una persona amb diversitat funcional. Ho havem de planificar amb més antelació que la resta de ciutadania i, per exemple, si volem viatjar en avió, a banda de comprar el bitllet abans, hem de preparar-nos per a superar inconvenients que solen posar les companyies aèries. Moltes vegades se'ls ha prohibit volar a soles a persones amb discapacitat intel·lectual, amb total autonomia, al·ludint a la seua «incapacitat». D’altra banda, les persones que usen cadira electrònica no podem embarcar-la en tots els casos perquè el pes d’aquesta no ha de sobrepassar el que determina la companyia i, a més, com que no es va amb compte en transportar-la correm el risc que puga patir desperfectes o fins i tot quedar fora d’ús. Així mateix, una altra dificultat que ens trobem és la inaccessibilitat dels lavabos en els avions, circumstància que com més llarg siga el viatge més ens afecta. Com a favorable, destacar el servei d’assistència des que arribem a l’aeroport fins que hi embarquem.
En l’àmbit de l’allotjament, a l’Estat espanyol, el nombre d’establiments del sector que es poden considerar accessibles no arriba al 40 per cent, però des d’una perspectiva positiva, es pot dir que l’accessibilitat ha augmentat tant en quantitat com en qualitat en relació amb temps passats. A més, hi ha cadenes internacionals d’hotels que ja tenen plenament superat el segell de l’accessibilitat i avancen cap a la qualitat total que inclou l’accessibilitat d’una manera incorporada, és a dir, que passa desapercebuda. Per cert, les persones amb diversitat funcional solem gastar aproximadament un 30 per cent més que la majoria de la resta de turistes sense necessitats especials fent el mateix viatge. Que quin és el motiu? Doncs que els estàndards d’accessibilitat quasi sempre els ofereixen establiments de més qualitat, amb més estrelles, i això fa que moltes persones amb discapacitat no puguem usar allotjaments més econòmics o low cost.
Per acabar, us deixem una pregunta que pot semblar banal. Això o obstant, creiem que pot servir per a reflexionar sobre la veritable importància de l’accessibilitat universal i la igualtat d’oportunitats, real i efectiva, per a les persones amb diversitat funcional a l’hora d’exercir els seus drets. Si en un hotel hem pagat el mateix que la persona que s’allotja a l’habitació del costat, perquè nosaltres, per usar cadira de rodes, no ens hem de poder mirar a l’espill del lavabo per a maquillar-nos o afaitar-nos? 

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot