AMB CAMES QUE RODEN (153)
«L’esterilització de dones i menors amb
discapacitat»
El proper 25 de
novembre es tornarà a commemorar el Dia Internacional per l’Erradicació de la
Violència contra les Dones amb l’objectiu de recordar a la societat la gravetat
d’una qüestió que, per desgràcia, segueix més vigent que mai. I, com a exemple,
els assassinats de dones que no cessen. L’esmentada data es va elegir en record
de la mort violenta de les tres germanes Mirabal (Patricia, Minerva i María
Teresa), també conegudes com Las Mariposas, activistes polítiques assassinades el 25 de
novembre del 1960 a la República Dominicana sota la dictadura de Rafael
Leonidas Trujillo.
En el cas de les
dones amb diversitat funcional la violència masclista, que es manifesta de
diverses maneres, segueix estant molt invisibilitzada. I una de les causes
principals d’aquesta manca de visibilitat és que, massa sovint, les seues
circumstàncies personals de dependència, aïllament, etc., impedeixen el seu
accés als recursos necessaris per denunciar-hi. I això que s’ha de reconèixer
que aquests darrers anys s’han fet passes endavant perquè aquelles dones amb
discapacitats que causen més dificultats per a comunicar-se puguen fer-ho a
través de Whatsapp i altres mitjans dirigits a col·lectius més concrets.
Una de les
violències que afecten les dones amb diversitat funcional és l’esterilització
forçada, una pràctica que continua sent legal en bona part dels estats
integrants de la Unió Europea. Fins ara, només nou països que hi formen part –entre
els quals s’hi compta l’Estat espanyol- havien legislat per a penalitzar una
intervenció quirúrgica que és contrària als manaments tant del Conveni del Consell d'Europa sobre la prevenció i la
lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica –també conegut
com Conveni d’Istanbul-, com de la Convenció Internacional sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat.
Aquest proppassat
estiu, en el debat del Projecte de resolució legislativa del Parlament
Europeu sobre la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell
sobre la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, es va aprovar
l’esmena 21 que fa referència a l’esterilització forçada en la qual es diu,
entre altres coses, que «l'esterilització forçada, coercitiva o en qualsevol
manera involuntària és una pràctica nociva i d'explotació que elimina la
capacitat de les víctimes per a reproduir-se sexualment, sovint té greus
conseqüències per a la salut física, psicològica i social de la persona, i es
duu a terme amb la finalitat d'exercir control social sobre les dones i les
menors i la seua sexualitat. Viola drets fonamentals com els drets a la
dignitat, la integritat física i la privacitat, no respecta el requisit que es
done un consentiment lliure i informat i es reconeix com una forma de tortura i
maltractament». I al final de la citada esmena es conclou que «ha de posar-se
l'accent principalment en el consentiment previ i informat de les dones o les
menors per a sotmetre's a esterilització. El consentiment de les dones o les
menors no ha de substituir-se pel consentiment d'un tutor legal. Les
disposicions sobre esterilització forçada establides en la present Directiva no
cobreixen les intervencions mèdiques o els procediments quirúrgics d'urgència
que es duen a terme, per exemple, amb la finalitat d'ajudar a una dona
salvant-li la vida».
De superar tots
els tràmits parlamentaris, el que diu la Directiva s’hauria de reflectir en les
legislacions de tots els Estats que formen part de la Unió Europea, ja que fins
ara l'absència d'una legislació comuna ha deixat en mans de cada Estat membre
la decisió d'il·legalitzar la pràctica d'obligar a esterilitzar a persones amb
discapacitat.
Esperem que la
Directiva tire endavant, i que països com la República Txeca, Hongria i Portugal
canvien les seues lleis que, actualment, permeten l'esterilització de menors.
Tolerància zero a
qualsevol manifestació de violència masclista!
