AMB
CAMES QUE RODEN (110)
Manifest del
Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat del Grup de Treball sobre
Discapacitat de la Fundació Isonomia.
Castelló de la Plana, 3 de desembre de
2018
El Dia Internacional de les Persones amb
Discapacitat, que cada 3 de desembre es commemora, té l’objectiu de promoure
activitats encaminades a aconseguir el gaudi ple i en igualtat d’oportunitats
dels drets humans, així com la participació en la societat, per part de les
persones amb diversitat funcional tal com es va establir en el Programa d'Acció
Mundial per a les Persones amb Discapacitat aprovat per l'Assemblea General de
les Nacions Unides en 1982. Vint-i-sis anys després segueix sent imprescindible
cridar l’atenció de la ciutadania sobre la desigualtat i, en massa casos,
discriminació que pateixen cada dia, des que s’aixequen al matí fins que es
giten a la nit, al voltant de 650 milions d’habitants del món pel simple fet de
manifestar una discapacitat.
L’accés a drets bàsics com la salut,
l’educació, el treball, etc., segueix sent complicat, quan no impossible, per a
milions de dones i homes amb diversitat funcional. Recentment, un informe
realitzat per la relatora especial dels drets de les persones amb discapacitat
de Nacions Unides, Catalina Devandas, denunciava les greus mancances que
dificulten l’accés d’aquestes ciutadanes i ciutadans al dret a la salut i
l’atenció sanitària, vulnerant, d’aquesta manera, la Convenció Internacional
sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada l’any 2006 per
Nacions Unides en la qual les persones amb discapacitat són reconegudes com a
subjectes de dret.
L'esmentat informe assenyala el
manteniment de les pràctiques d'esterilització forçosa en dones amb
discapacitat psicosocial i intel•lectual, així com la submissió a avortaments
coercitius, com a pràctiques que s’han d’erradicar. Com també indica que cal
suprimir la mesura de la incapacitació jurídica, que possibilita que una tercera
persona prenga decisions en nom de la dona o l'home amb discapacitat,
substituint-lo per un sistema de suports en la presa de decisions. Alhora
critica l’existència de textos legals com la Convenció de Drets Humans i
Biomedicina del Consell d'Europa, de 1997, que justifiquen l'ús de la coerció
contra les dones i homes amb discapacitat en matèria sanitària, i considera
molt important garantir la llibertat i el consentiment informat del subjecte
afectat a l'hora de dur a terme tractaments mèdics. A més, informa que més de
la meitat de les persones amb discapacitat no tenen prou recursos econòmics per
a pagar-se totes les seues necessitats sanitàries.
D’altra banda, el proppassat 25 de
novembre es va commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la
Violència contra les Dones. Les violències que pateixen les dones amb
diversitat funcional, ja siga en institucions, en l'entorn familiar o en
qualsevol altre àmbit, sempre han sigut invisibilitzades tant conscient com
inconscientment. Tots els tipus de violències (física, psicològica, econòmica,
social, etc.) són més intenses quan afecten a dones amb discapacitat per les
seues situacions personals que, en la majoria dels casos, és de total
indefensió i les conseqüències de les quals poden durar tota la vida. És molt
significativa la dada publicada a l’informe que va presentar el 2016 la
Fundació Cermi Dones, realitzat a partir de la macroenquesta de 2015 de la
Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, que indica que el 31% de les
dones amb diversitat funcional, és a dir, quasi una de cada tres, declara que
ha sigut víctima de violència de gènere. A més, les seues possibilitats de
denunciar sovint són gairebé inexistents. En aquest aspecte s’ha de destacar
positivament la posada en marxa del projecte ALBA, un servei d’atenció i
assessorament sobre violència de gènere per a dones amb sordesa en el qual la
videotrucada o el xat –l’elecció és de les usuàries- són els mitjans que fa
servir l’experta en igualtat de gènere -també sorda- que s’encarrega d’atendre
les dones sordes que ho sol•liciten.
A l’àmbit laboral segueixen vigents les
bretxes salarials. Segons les conclusions de l’informe «El Salari de les
Persones amb Discapacitat», basat en l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial
2015 –la darrera disponible- i de la Base Estatal de Persones amb Discapacitat,
la bretxa salarial existent en el cas de les dones amb discapacitat amb relació
als homes amb discapacitat és del 14,7%. És evident que és menor que la que hi
ha entre les dones i homes que no tenen cap discapacitat certificada -segons
dades de l'Institut Nacional d’Estadística (INE), a l’Estat espanyol el conjunt
de salaris rebuts per dones suma un 22,9% menys que el dels homes, en termes
bruts anuals-, però s’ha de tenir en compte que els homes amb discapacitat
també pateixen una bretxa salarial d’un 20,4% envers els homes que no
manifesten cap discapacitat certificada. Això fa patent que, com sol succeir en
gairebé tots els àmbits, les persones amb diversitat funcional tenen les de
perdre i que el seu accés al mercat laboral segueix sent una carrera
d'obstacles; la majoria de les empreses, tant per desconeixement com per por al
fet que el seu rendiment no siga l’òptim, són reticents a la seua contractació.
Com sol ser habitual, també dins d’aquest col•lectiu les dones ho tenen el
doble de difícil perquè, a pesar que la discapacitat es veu com un gran
inconvenient per a donar-los un treball, el factor més determinant per a no
fer-los un contracte és que són dones.
El Grup de Treball sobre Discapacitat de
la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, seguint
les seues tasques d’indagació sobre qüestions que afecten el dia a dia de les
persones amb diversitat funcional, s’ha dedicat aquest any a cercar quina és la
percepció, el coneixement, l’ús i la penetració de les TRIC (Tecnologies +
Relacions + Informació + Comunicació) en aquest col•lectiu. A tal fi, des
d’aquest Grup, es va configurar una xicoteta enquesta que es va distribuir
entre els diferents col•lectius de persones amb discapacitat, principalment, de
la província de Castelló. Un fet que ja és evident és que el coneixement i
domini d’aquestes tecnologies ja resulten imprescindibles i que qui no tindrà
uns coneixements mínims en l’ús no podrà desenvolupar la seua vida amb la
mateixa fluïdesa que la resta de ciutadania; fins i tot podria quedar-se fora
de la societat digital, amb tot el que això comportaria. Per aquest motiu, és
molt important que es complisquen els articles de la Convenció Internacional
sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat en els quals es requereix als
Estats part que emprenguen o promoguen la investigació i el desenvolupament, i
fomenten la disponibilitat i l'ús de noves tecnologies, incloses les
tecnologies de la informació i les comunicacions (article 4, apartat g); així
com que promoguen l’accessibilitat a les esmentades tecnologies (article 9,
apartats g i h) per part de les persones amb diversitat funcional.
Per a posar punt final al manifest del
Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, una vegada més,
recordem el lema que referma la diversitat i la igualtat com valors bàsics
universals que s'han de defensar en tots els àmbits i situacions:
Totes les
persones som diferents.
Totes les persones som iguals.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
