Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

dimarts, 26 de març de 2013



ISONOMIA ABORDARÀ LA SEXUALITAT DE LES DONES AMB DISCAPACITAT
El Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia ha decidit abordar, com tema monogràfic a desenvolupar durant 2013, la importància de naturalitzar la sexualitat de les dones amb discapacitat. Des del grup es planteja investigar sobre si la violència masclista cap a les dones amb discapacitat, per part de subjectes que conviuen amb elles, presenta una connotació sexual, la manifestació de la qual té diferents maneres i graus: des del rebuig més ofenedor (que es pot expressar mitjançant mirades despectives), fins a abusos (relacions no consentides, tocaments,...), passant per l'agressió verbal.
Això s'incardina en una visió de les persones amb diversitat funcional, sovint molt estesa, que o bé "no tenen sexualitat" (està absolutament invisibilitzada) o bé es considera que "és un comportament aberrant", sense que entre una opció i una altra haja possibilitats sexuals intermèdies. Desgraciadament, aquestes visions de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional són molt generalitzades i es basen en el desconeixement i/o la negació que aquestes dones i homes tenen els mateixos drets que la resta de ciutadanes i ciutadans a expressar i manifestar les seues inquietuds sexuals.
Des del Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia es fa una crida a la participació de totes les associacions de persones amb discapacitat, així com a altres entitats i particulars que desitgen fer aportacions sobre el tema.

divendres, 15 de març de 2013



AMB CAMES QUE RODEN (47)

Els nombrosos casos de corrupció que d’un temps ençà no paren d’eixir a la llum, protagonitzats per la classe política i altres personatges, estan esdevenint un fet habitual que fa més indignant aquesta crisi i els fa perdre tota la credibilitat a l’hora d’aplicar les retallades més salvatges a la ciutadania que més suport necessita, que justifiquen en nom del sacrifici comú que diuen que cal per superar-la.
La crisi afecta a quasi totes i tots, però, com sempre, qui més la patim som els col·lectius més vulnerables. L'any 2006 hi van aprovar la Llei de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que ens van vendre com “el quart pilar de benestar” i un important pas endavant en l’atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi ja hi havien molts dubtes sobre el desplegament i correcta implementació, els quals aviat van ser palesos perquè des de la presentació de tota la documentació i la sol·licitud de reconeixent de la situació de dependència, passant per la resta de tràmits, fins que hi arriba la resolució passen mesos o anys d'espera. En casos de persones ancianes o amb processos degeneratius la resolució arriba quan la beneficiària ja s’ha mort.
Des que governa l’Estat el Partit Popular, l’aplicació d’aquesta llei ha empitjorat. Per exemple, en el cas de la prestació econòmica per a atencions en l’entorn familiar s’ha suprimit la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores informals i, en principi, s’ha rebaixat un 20% la quantia a percebre, però que en casos hi arribarà al 90% si la persona beneficiària té ingressos que sobrepassen el barem que establit. S’ha donat el cas que algunes persones tan sols han rebut 20 euros de la darrera mensualitat ingressada amb dos o tres mesos d’endarreriment. La mal anomenada Llei de la dependència ja només és una burla per a les persones amb diversitat funcional. I com que callem i ho aguantem tot, encara s'acanissen més amb nosaltres i ara ens han llevat la gratuïtat dels medicaments i productes ortopròtesics (cadires de rodes, pròtesis...), imprescindibles per a portar una vida digna i desenvolupar les activitats quotidianes com qualsevol altra persona.
Ens estan suprimint l’exercici dels nostres drets i volen robar-nos la nostra dignitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 137 de VOX UJI. Març 2013)