AMB CAMES QUE RODEN (47)

Els nombrosos casos de corrupció que d’un temps ençà no paren d’eixir a la llum, protagonitzats per la classe política i altres personatges, estan esdevenint un fet habitual que fa més indignant aquesta crisi i els fa perdre tota la credibilitat a l’hora d’aplicar les retallades més salvatges a la ciutadania que més suport necessita, que justifiquen en nom del sacrifici comú que diuen que cal per superar-la.

La crisi afecta a quasi totes i tots, però, com sempre, qui més la patim som els col·lectius més vulnerables. L'any 2006 hi van aprovar la Llei de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que ens van vendre com “el quart pilar de benestar” i un important pas endavant en l’atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi ja hi havien molts dubtes sobre el desplegament i correcta implementació, els quals aviat van ser palesos perquè des de la presentació de tota la documentació i la sol·licitud de reconeixent de la situació de dependència, passant per la resta de tràmits, fins que hi arriba la resolució passen mesos o anys d'espera. En casos de persones ancianes o amb processos degeneratius la resolució arriba quan la beneficiària ja s’ha mort.

Des que governa l’Estat el Partit Popular, l’aplicació d’aquesta llei ha empitjorat. Per exemple, en el cas de la prestació econòmica per a atencions en l’entorn familiar s’ha suprimit la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores informals i, en principi, s’ha rebaixat un 20% la quantia a percebre, però que en casos hi arribarà al 90% si la persona beneficiària té ingressos que sobrepassen el barem que establit. S’ha donat el cas que algunes persones tan sols han rebut 20 euros de la darrera mensualitat ingressada amb dos o tres mesos d’endarreriment. La mal anomenada Llei de la dependència ja només és una burla per a les persones amb diversitat funcional. I com que callem i ho aguantem tot, encara s'acanissen més amb nosaltres i ara ens han llevat la gratuïtat dels medicaments i productes ortopròtesics (cadires de rodes, pròtesis...), imprescindibles per a portar una vida digna i desenvolupar les activitats quotidianes com qualsevol altra persona.

Ens estan suprimint l’exercici dels nostres drets i volen robar-nos la nostra dignitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 137 de VOX UJI. Març 2013)