AMB CAMES QUE RODEN (127)
«Defensa
dels drets al final de la vida»
A
causa de la pandèmia de la COVID-19, el Grup de Treball sobre Discapacitat
Isonomia 2020 ha hagut de substituir les seues sessions de treball presencials previstes
per a enguany per presentacions en format virtual, les quals consisteixen en
gravacions en vídeo que es pugen a Internet, tant al Facebook del grup com a la seua pàgina web (II seminario 16/06).
La primera d’aquestes presentacions virtuals ha sigut la de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD-CV), que en una xarrada titulada «Defensa dels drets
al final de la vida», a càrrec de Carmen Alberich i Pere Boix, membres de la
Junta Directiva de l’esmentada associació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana,
hi van parlar del dret a l'eutanàsia.
DMD
és una associació federal, sense ànim de lucre, creada el 1984 per a promoure
el dret a la llibertat d’elegir quan i com morir, que defensa la
despenalització de l’eutanàsia alhora que propugna la lliure disposició de la
pròpia vida. De manera especial, reclamen el dret de les persones amb malalties
terminals i irreversibles a morir sense sofriment, si així ho han expressat
lliurement i responsablement, per tal d’evitar més casos -com els que van
exposar en la seua intervenció- de dones i homes que no desitjaven allargar més
les seues situacions de patiment que ja no tenien marxa enrere i van haver de demanar
a familiars o amistats que els ajudaren a posar-hi fi, amb les conseqüències
penals que això podria significar-los.
Una
altra característica que es ressalta des de DMD és que funcionen gràcies a les
quotes de les persones afiliades (al voltant de 7.000 a l’Estat espanyol, unes
600 a la nostra Comunitat), fet que garanteix el manteniment de la seua
independència respecte a partits polítics i institucions, podent defensar,
així, els seus plantejaments sense cap condicionament. En aquest sentit fan debats,
conferències, etc., per conscienciar la ciutadania que s’ha de parlar de la
mort com una prolongació de la vida, ajudant la gent a reflexionar sobre la
millor manera de finalitzar la nostra vida, promovent així el moviment a favor
del dret a decidir. A més, tot i no ser una organització política, també porten
a terme activitats dirigides a partits polítics, perquè reconèixer un dret
comporta una acció política i per a això cal que, tant els grups polítics com
els grups parlamentaris, coneguen els objectius de DMD i, en la mesura que
estiguen d’acord amb aquests objectius, facen accions legislatives favorables a
la legalització de l’eutanàsia.
A
propòsit de legislació, Pere Boix va exposar fins a quin punt les lleis vigents
permeten reivindicar unes condicions dignes a l’hora de la mort. D’ençà l’any
1986, a l’Estat espanyol, la Llei General de Sanitat
reconeixia el dret a refusar tractaments, la qual cosa ja donava opció a
decidir quins tractaments no volies que se t’aplicaren, accelerant així el
procés de la mort. El 2002 la Llei d’Autonomia del Pacient
va recopilar i delimitar millor aquests drets i, sobretot, ja donava la possibilitat
de redactar un testament vital. Així mateix, Pere va explicar que a deu
comunitats autònomes compten amb legislació específica sobre aquesta qüestió,
entre aquestes la Comunitat Valenciana que el 2018 va aprovar la Llei Valenciana de Mort Digna.
Durant
la xarrada van informar que des de l’associació també assessoren sobre com
redactar el testament vital, un document de voluntats anticipades que permet
que les persones deixen constància per escrit de quina és la seua voluntat per al
final de la seua vida per tal que, en cas de no poder expressar-la en els
últims moments, quede enregistrada legalment i es tinga en compte. Carmen
Alberich, definint-ne les característiques principals, entre altres coses va
dir que el document es pot formalitzar davant de dos testimonis que no siguen
parents o bé en una notaria; que s’ha d’inscriure en la Conselleria de Sanitat o
les seues Delegacions Territorials, així com en els Serveis d’Atenció i
Informació al Pacient (SAIP); i que en qualsevol moment es pot modificar,
substituir o revocar. Un altre fet que hi va destacar és la designació, en
l’esmentat document, d’una persona de confiança com a representant que, arribat
el cas que el subjecte titular del testament vital perda la consciència, puga
interactuar amb el personal sanitari en nom d’aquest.
Per
a tancar la seua intervenció, Carmen i Pere van recordar que actualment al Congrés
de Diputats –i Diputades- hi ha un projecte de Llei de l’Eutanàsia en procés
d’esmenes, que està paralitzat a l’espera que es reprenga l’activitat
parlamentària després de l’emergència sanitària de la COVID-19.
Per
cert, arran la saturació dels serveis sanitaris causada per aquest coronavirus,
moltes persones majors han mort sense donar-los opció de continuar vivint, obviant,
en aquest cas, el sempitern dret a viure que se'ns inculca des que naixem,
dient-nos que hem d’allargar les nostres vides al màxim tot i que això comporte
sofriments. Ara no importava anar contra natura, o la legalitat, perquè com que
no tenien mitjans per atendre a totes les persones contagiades podien decidir
qui podia morir-se. Així sembla que qui té poder és qui administra els drets de
la ciutadania de la manera que més li convé.
Us
recomanem que visioneu tota la xarrada -i els vídeos il·lustratius que la
complementen- perquè aporta una informació molt completa sobre el dret a
decidir i l’eutanàsia, que recordem que és una paraula que ve del grec i
significa «bona mort». Com diu la periodista Montserrat Domínguez en un dels
vídeos, «si l’eutanàsia fora legal no augmentarien les morts, disminuiria el
dolor». La xarrada també està disponible al YouTube del grup.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
