Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

dijous, 2 de desembre de 2010

MANIFEST del

GRUP d’INVESTIGACIÓ, ANÀLISI i TREBALL sobre DISCAPACITAT (GIAT-D) de la FUNDACIÓ ISONOMIA

3 de desembre de 2010

Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat

Per quarta vegada, la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals” va recórrer els carrers de Castelló de la Plana commemorant el 3 de desembre, Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat. Un acte organitzat per l'Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport del Grup d'Investigació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía de la Universitat Jaume I de Castelló.

Fem les gràcies a les companyes i companys que ens hi van acompanyar. Elles i ells donen sentit a aquest esdeveniment que tracta d'unir la festa amb la reivindicació dels nostres drets i deures que, com a ciutadanes i ciutadans de ple dret, exigim poder exercir sense cap classe de discriminació. I per a això és inajornable que s'implemente, ja!, la igualtat d'oportunitats i de tracte, real i efectiva, que ens permeta intentar dur a terme els nostres projectes personals de vida igual que la resta de la ciutadania.

Reivindiquem l'autonomia social concebuda com el disposar de recursos humans, tecnològics i econòmics que permeten desenvolupar projectes de vida ajustats a les prioritats de la pròpia persona; recursos que en els casos de les dones i homes que manifesten una gran discapacitat resulten encara més imprescindibles per arribar a l’esmentat objectiu. Per això, és vital que la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat es desenvolupe a través de la seua plasmació en la legislació estatal i autonòmica. El compliment de l'article 19 de la Convenció resulta fonamental al garantir el dret a viure de forma independent i a la inclusió en la comunitat, a més d’assenyalar que les persones amb diversitat funcional hem de tenir l'oportunitat de triar el nostre lloc de residència i on i amb qui conviure, en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, i no ens vegem en l'obligació de viure conformement a un sistema de vida no escollit.

Potser a Espanya també s’hauria d'organitzar un congrés sobre discapacitat i drets humans, com el que es portarà a terme pròximament a la ciutat de Buenos Aires, per a analitzar la correcta adaptació de les disposicions que garanteixen la igualtat de tracte en l’exercici de la capacitat jurídica i observar les perspectives de l'impacte d'aquesta Convenció.

Reivindiquem la igualtat des de la diferència i exigim respecte a la nostra dignitat. I les paraules tenen molt de poder a l'hora d'ofendre o realçar la dignitat de les i els éssers humans. Fa quasi un any es va publicar un decret que modificava un altre de 1999, canviant la terminologia referida a la discapacitat i adaptant-la a la revisió efectuada per l'Organització Mundial de la Salut dels termes de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut. S'abandona totalment el terme minusvalidesa i en el seu lloc s’usarà discapacitat com terme genèric que inclou dèficits, limitacions en l'activitat i restriccions en la participació. És important que desapareguen les paraules pejoratives, que s'use oficialment persones amb discapacitat, i que es promocione el vocable persones amb diversitat funcional. I en això les associacions tenim molt a fer. Sense oblidar l'ús del llenguatge no sexista, ja que en moltes associacions les dones amb discapacitat segueixen totalment invisibilitzades perquè en els seus textos no se'ls anomena.

Afortunadament, comptem amb mecanismes que ens permeten avançar en matèria d'igualtat. Sí, les persones que exerceixen els poders legislatiu i executiu, de tant en tant encerten amb les seues accions. Però, no és la norma habitual. La legislació tan avançada amb la qual comptem no s'implementa de manera correcta; en moltes ocasions les lleis no es fan complir, fet que, en general, perjudica als sectors més necessitats i indefensos, entre els quals es troba el nostre col·lectiu. La Llei 39/2006, de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, després de quatre anys en vigor, continua sent un deplorable exemple de mala implementació i, sobretot, de manipulació política a què es pot reduir una llei, com succeeix a la Comunitat Valenciana que segueix entre les més deficients en l'aplicació de la Llei d'Autonomia Personal. Una altra qüestió a denunciar és la discriminació que afecta a les persones amb diversitat funcional mental a l'hora de ser valorades, i també en la implementació de les prestacions i recursos a què tenen dret.

Els poders públics tenen l'obligació de complir i fer complir les lleis. Les quals, si s'apliquen, poden eliminar les barreres físiques i socials que impedeixen la igualtat d'oportunitats que reclamem. L'accessibilitat universal ha de ser la guia de tots els projectes, però si no s'apliquen les normatives les persones amb diversitat funcional seguiran estant discriminades o perjudicades.

En la situació actual de crisi que estem vivint, que no és solament econòmica sinó també de valors –com fan palesos els fets esdevinguts a països que se suposa civilitzats, que vulneren drets humans fonamentals-, les retallades en els pressupostos impacten més en les partides dedicades a accions socials. Encara que hi haja governs que siguen capaços d'anunciar –no sabem si amb sarcasme- que en 2011 van a augmentar les seues despeses socials. I aquesta és una de les qüestions a reivindicar per la Marxa: que la ciutadania més desfavorida no siga, com sempre!, la principal víctima de les crisis i no es retrocedisca en l'avanç cap a l'exercici ple dels drets i deures. No volem caritat, reclamem el que ens correspon com a ciutadanes i ciutadans.

Reafirmem, una vegada més, que tant ADFU com la Fundació Isonomía seguirem treballant –com també ho estan fent altres associacions de la província de Castelló- des dels principis que promou el model social de la discapacitat i des del Moviment de vida independent; fonaments en els quals s'inspira la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. És important recordar que, en el segon paràgraf del seu article 1, es reconeix que la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta, més que de la pròpia deficiència orgànica, de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que eviten la seua participació plena i efectiva en la societat.

Per aquesta raó cal aconseguir que aquest concepte de la diversitat funcional arribe a coneixement de cada subjecte que forma part de la societat, començant per les pròpies persones implicades i seguint pel nostre entorn (famílies, qui exerceixen tutories i amistats). Però, fonamentalment, cal assolir que les persones que treballen en els mitjans de comunicació, així com el personal polític i administratiu, etc., que ostenten capacitat de poder des de diverses parcel·les, reflectisquen en el seu quefer diari aqueixos canvis en la manera d'entendre la discapacitat.

I recordeu:

"Totes les persones som diferents.

Totes les persones som iguals"