Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dilluns, 29 de gener del 2018

AMB CAMES QUE RODEN (100)

100 articles d'«Amb cames que roden»
Em costa creure que estic preparant l’article que farà 100 d’aquesta columna. Sembla que fou ahir i tot just aquest mes de gener es compleixen 14 anys de la publicació del primer. Tot va començar quan Sandra Barrancos, la Papalloneta que en aquells temps escrivia en el VOX UJI, em va preguntar si m’agradaria publicar en el diari oficial de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Jo em vaig quedar més parat que un rellotge sense corda, però amb la seua persuasió va fer que em llançara de cap a redactar l’article que inauguraria la columna que vaig titular «Amb cames que roden», nom que vaig triar amb l’assessorament i el vistiplau del meu amic Josep Ramon Buxó que, malauradament, va morir poc de temps després.
Els tres primers articles els vaig redactar tot sol i els vaig signar amb el pseudònim «el cèsar cibernètic». Els vaig escriure amb un estil ben diferent, sobretot l’inaugural, als noranta-sis publicats posteriorment, per a la redacció dels quals he comptat amb la inestimable col·laboració de la meua companya, i amiga, Mar Dalmau que té una participació decisiva a l’hora de l’elecció dels temes i la recerca d’informació, a més d’aportar la perspectiva de les dones, quelcom que enriqueix molt els continguts dels nostres articles. Perquè un fet que s’ha de tenir sempre present i s’ha de tractar transversalment en tots els àmbits, tant públics com privats, és la doble discriminació que pateixen les dones amb diversitat funcional simplement pel fet de ser dones i manifestar una discapacitat, que massa sovint desemboca en situacions de violència que en molts casos resten invisibilitzades.
En començar a compartir la responsabilitat de la columna amb Mar, ja hi vam signar com a membres del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia. En els nostres articles s’han denunciat, s’han reivindicat i s’han explicat moltes de les qüestions que dificulten el desenvolupament quotidià de les vides de les persones amb diversitat funcional, a més de difondre les tasques que porta a terme aquest grup de treball, concebut com una estructura permanent de reflexió activa entorn de la diversitat funcional, en el qual participen persones que manifesten algun tipus de discapacitat, ja siga física, sensorial, intel·lectual o malaltia mental, així com col·lectius i institucions relacionades amb la discapacitat, autoritats polítiques, serveis d'atenció i treball social, familiars i persones que vetlen pels drets de les persones amb diversitat funcional. La finalitat d'aquest grup és proposar alternatives a les necessitats que plantegen les pròpies persones afectades amb el propòsit de millorar la qualitat de vida de la societat en general, i de les persones amb diversitat funcional en particular, així com transferir informació a la ciutadania i donar suport al treball de professionals i grups de persones relacionades d'una forma o una altra amb l’atenció a la discapacitat.
Cada any, les persones que participen en el grup trien un tema monogràfic concret sobre el que es treballa i es debat en les reunions que es convoquen periòdicament. En aquesta pàgina web trobareu informació sobre els treballs duts a terme fins ara: http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-discapacidad/
Una manera de contactar amb el grup, que està obert a tota la ciutadania interessada i que vulga col·laborar-hi, és a través d’aquesta adreça de Facebook: https://www.facebook.com/groups/403309983129473/
Per tancar aquest article número 100 volem agrair al personal responsable de l’elaboració del VOX UJI que seguisca comptant amb nosaltres. Per la nostra part continuarem «fent rodar les cames» per a visibilitzar tot allò que impedeix a les persones amb diversitat funcional gaudir dels seus drets humans.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número CI 29/01/2018)

dimecres, 3 de gener del 2018


AMB CAMES QUE RODEN (99)



MANIFEST
Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
GRUP DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT DE LA FUNDACIÓ ISONOMIA
Castelló de la Plana, 3 de desembre de 2017.
Arribada la data del 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una vegada més el Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló es fa ressò de les veus de les dones i homes amb diversitat funcional que posem de manifest la gran discriminació que seguim patint cada dia. Uns ciutadans i ciutadanes que només exigim, ni més ni menys, que els poders polítics prenguen d'una vegada les mesures necessàries perquè la implementació i compliment de les lleis i normatives siga una realitat. Així com que la societat en general prenga consciència, de manera col·lectiva i individual, que la seua actitud és fonamental perquè siga real i efectiva la plena inclusió de la ciutadania que tenim capacitats diferents, en totes les etapes i aspectes de les nostres vides.
Perquè això esdevinga una realitat és fonamental que l'ordenament jurídic vigent a l'Estat espanyol s’adapte als mandats de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per Nacions Unides l’any 2006. Després de més de nou anys en vigor a l’Estat espanyol, encara segueix pendent d’adaptació molta legislació. En aquest sentit, s’ha anunciat que el 2018 es procedirà a reformar el Codi Civil sobre tutela de persones amb discapacitat per a adequar-lo al que diu l’esmentada Convenció i assolir, així, un sistema menys paternalista i amb més igualtat jurídica. I a l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les Corts han aprovat per unanimitat l’inici de la modificació de la llei sobre l’Estatut de les persones amb discapacitat.
Parlant del compliment de normatives, hem d’esmentar la legislació promulgada sobre els drets de les persones amb discapacitat i la seua inclusió social (2013), en la qual s'assenyala el 4 de desembre de 2017 com la data màxima de totes les que es van marcar per a fixar els successius terminis en què ja serien exigibles les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació en diferents entorns, àmbits, espais, edificacions, tecnologies, productes, serveis, etc. És cert que amb la pressió reivindicativa, i l’aplicació de l’esmentada llei, s’ha anat aconseguint que les persones amb mobilitat reduïda ens puguem moure amb més facilitat en els diversos mitjans de transport públics i que es tinga en compte la diversitat funcional a l’hora de dissenyar productes i oferir serveis. Però l’accessibilitat universal a tot arreu, i en tot moment, seguirà sent una utopia durant molts anys, si és que alguna vegada arriba a fer-se realitat. Un bon exemple d’això és el servei de ferrocarril de rodalies a la Comunitat Valenciana, on només un de cada tres trens és accessible; això significa que quan una persona usuària de cadira de rodes o amb moltes dificultats per a moure’s va a l’estació a agafar un tren de rodalies juga a una mena de loteria, en la qual el premi serà que li pertoque en sort un comboi accessible. Si no és així, dependrà de l’ajuda que puguen donar-li qui l’acompanye o altres persones de bona voluntat ben disposades. Una acció sempre arriscada, tant per a la gent que ajuda com per qui la rep, perquè potser no tenen idea de com fer-ho. És veritat que en algunes estacions –molt poques- existeix el servei Atendo que, previ avís, assisteix a les persones que tenim necessitats especials, però, malauradament, és un recurs escàs i amb molts dèficits.
Quant a la implementació real de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, segons les dades que l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials va fer públiques el proppassat estiu, la xifra de les persones amb un grau de dependència reconegut pel qual tenien dret a una ajuda que encara no rebien va baixar un 16,2% durant el període que va entre juliol de 2016 i juliol de 2017. Una dada que sembla positiva però que no ho és tant, tenint en compte que el descens més significatiu (22,4%) es va produir en el nombre de persones pendents d’atenció que tenien el grau I de dependència –el més lleu-; mentre que la xifra de les persones dependents en situacions més greus (graus II i III) només havia baixat el 4%. És a dir, de les 125.900 persones que més ajuda necessitaven a data de juliol de 2016, un any després, tan sols 5.000 havien començat a beneficiar-se de la prestació o servei al que tenien dret. Aquest fet, a banda de ser totalment injust, fa pensar en una operació de maquillatge de les xifres de la llista d’espera per part de les administracions implicades, donant preferència als casos de persones que manifesten un grau de dependència més lleuger l’atenció de les quals comporta una despesa econòmica més baixa. I en aquest punt no es pot ometre la xifra més punyent de totes: la de les 40.000 persones que van morir durant l’any 2016 sense arribar a gaudir de l’ajuda que els pertocava per l’aplicació de la llei. Per al 2017 es calcula que seran 34.000 les persones que moriran sense haver rebut l'atenció reconeguda.
Un altre aspecte de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal a millorar és el desenvolupament d’un dels recursos previstos en el catàleg de serveis d’atenció del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). Ens referim a la prestació econòmica d’assistència personal que, per exemple, a la Comunitat Valenciana només perceben, ara mateix, sis persones. A banda de no promocionar-se des de les administracions, les condicions requerides per a sol·licitar-la són molt restrictives, ja que exigeixen que la persona que la demane demostre que està estudiant o que té un contracte de treball. Si no és així, per més activa que siga la seua vida, no hi tindrà dret. Tot i que també és cert que el cas d’una de les receptores d’aquesta prestació podria servir de precedent per a futures sol·licituds, ja que va aconseguir que se li concedira pel fet de realitzar múltiples activitats.
D’altra banda, la invisibilitat de les dones amb diversitat funcional segueix sent latent, les quals massa sovint no són «reconegudes» com a dones i no són incloses en actes reivindicatius, formatius o educatius propis del seu gènere. Queden excloses perquè pesa més l'etiqueta de la seua discapacitat i això fa que solament tinguen veu en espais exclusius per a dones amb diversitat funcional, corrent el perill que elles mateixes caiguen en l’error de creure que ha de prevaler la seua condició de discapacitat sobre la de dona. Cal visibilitzar-les per a conscienciar a la societat que abans que res són dones, que han de tenir veu pròpia en tots els àmbits i poder exercir els mateixos drets que la resta de ciutadania. Aquesta visibilitat faria possible treballar per a evitar que la xifra de dones amb diversitat funcional que són víctimes d’agressions masclistes es reduïra, ja que actualment una de cada tres dones (31%) assegura haver patit o patir algun tipus de violència física, psicològica o sexual per part de la seua parella o exparella. És a dir, més del doble del percentatge de les dones sense discapacitat (12,5%), segons un informe de la Fundació CERMI Dones, presentat el proppassat abril, fet a partir de la Macroenquesta 2015 sobre violència masclista del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Esperem que les mesures per a l’atenció integral especialitzada als grups de dones més vulnerables, previstes en els pactes contra la violència masclista signats recentment tant a l’àmbit estatal com a la Comunitat Valenciana, siguen efectives per a prevenir, detectar i eradicar les violències que pateixen.
Un altre escenari en què les dones amb diversitat funcional són objecte de doble discriminació és el mercat laboral, ja que el 61,1% dels contractes de persones amb discapacitat són d’homes, segons un informe estatal del mercat de treball. D’altra banda, segons les dades del darrer informe de l’Observatori de les Ocupacions del  Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), durant 2016 es van registrar 268.160 contractes de persones amb diversitat funcional, un 10,3% més que a l'any anterior, tot i que el nombre de persones contractades no s'ha incrementat d'igual manera, en part per la temporalitat d’aquests contractes. En 2016, el 90,3% dels contractes registrats van ser de caràcter temporal, enfront d'un 9,7% de contractes indefinits.
Com cada any, per a posar punt final al manifest del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, hem de recordar el lema que referma la diversitat i la igualtat com a valors bàsics universals que s'han de defensar en tots els àmbits i situacions:
«Totes les persones som diferents.

Totes les persones som iguals.»

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCIX 18/12/2017)