AMB CAMES QUE RODEN (136)
Com es diu en l’estudi Diversitat funcional i Tecnologies de les Relacions,
Informació i Comunicació (TRIC), des d'un punt de vista de gènere, elaborat pel Grup de
Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia l’any 2018, «l’ús
generalitzat de les TRIC proporciona un grau més alt d’autonomia i
d’individualització en la vida quotidiana». I aquesta incidència pot esdevenir
més important en la població que manifesta algun tipus de diversitat funcional,
perquè «fins el propi concepte de “discapacitat” podria veure’s modificat de
forma positiva al caure determinades barreres mitjançant la utilització de nous
recursos tecnològics. No hi ha dubtes sobre que recursos com el mòbil, la xarxa
o la videoconferència, tots ells de caire tecnològic, afavoreixen una nova
articulació de l’entorn, tot potenciant l’autonomia personal i la qualitat de
vida de moltes persones funcionalment diverses». Després de les experiències
derivades de la crisi sanitària i social de la COVID-19 encara ha quedat més
palesa la importància de l’accés universal a les TRIC, fet que encara no és una
realitat ni molt menys i al qual contribuiria molt «la possible consideració
d’aquestes tecnologies, productes i serveis com a “ajudes tècniques”, per la
qual cosa podrien passar a incrementar la categoria de productes potencialment
finançables», com es proposava en l’esmentat estudi.
Una vegada més, s’ha d’incidir en el cas de les
dones amb diversitat funcional que, com és habitual en tots els àmbits, també
en aquesta qüestió -com s’extrau de l’enquesta que s’hi va fer des del Grup de
Treball sobre Discapacitat- pateixen més la «bretxa digital» que afecta els
grups de ciutadania amb més dificultats per a accedir a les TRIC. Tal com es
conclou en l’estudi d’Isonomia, «les dones han de participar de la societat tecnològica
i ser part d’aquesta, no únicament amb el rol d’usuària passiva, sinó amb la possibilitat
de ser usuària activa com a promotores de continguts i desenvolupaments dins de
la societat de la informació». Així mateix, en l’estudi citat, també es diu que
«s’ha de fomentar plans d'igualtat i d'inclusió, ja que les dones amb
discapacitat estan sotmeses a situacions de discriminació múltiple originades
per ser dones i per tenir discapacitat».
En aquest sentit, s’ha de destacar el Programa Radia que, com informen al web, té l'objectiu d’afavorir la inclusió de dones amb discapacitat en entorns de treball digital i augmentar així el nombre de dones professionals en els àmbits tecnològics que, segons dades facilitades pel mateix programa, en l’actualitat només és d’una de cada sis persones que treballen en aquest camp. Amb la finalitat de promoure aquesta inclusió es van crear 50 beques per a dur a terme un procés de formació que va començar el setembre del 2020 i finalitzarà el proper mes de juny de 2021. La iniciativa compta amb el suport de la Fundació ONCE, la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles i la Fundació CEOE, que desenvolupen les seues accions en àmbits diferents però que resulten complementàries per a crear les condicions necessàries per tal d’assolir la inclusió laboral d’aquestes cinquanta dones.
Per acabar, com a curiositat, dir que el nom d’aquest programa s’ha inspirat en Radia Perlman, tota una experta de la informàtica moderna que va elaborar un protocol dels més usats al món, el qual fa que les xarxes siguen estables i segures, fent possible la navegació en Internet. Perlman va ingressar en l’Institut de Tecnologia de Massachussetts (MIT, en les seues sigles en anglès) en la dècada de 1960, en el qual a penes una cinquantena del miler de persones que hi havia matriculades eren dones. És molt important visibilitzar aquelles dones que poden servir de referents per a apoderar a altres perquè siguen capaces d’entrar en àmbits hostils.
