Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó que augmentarà els seus continguts de mica en mica.
Bàsicament hi trobareu tots els escrits que jo, Cèsar Gimeno i Nebot, redacte sobre diversitat funcional, que és la denominació proposada pel Foro de Vida Independiente per anomenar la discapacitat, paraula que refusem per pejorativa.
En molts d'aquests escrits compte amb la impagable col·laboració de la meua companya i amiga Mar Dalmau Caselles.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

AMB CAMES QUE RODEN (34)

A ningú li agrada que el definisquen amb paraules, amb connotacions negatives -ni és correcte fer-ho-, però així és com sol ocórrer. És freqüent que grups de persones amb unes característiques comunes patim aquest tractament despectiu, com ve passant al llarg de la història a les persones amb diversitat funcional o discapacitat, que sempre han sigut víctimes d’aquesta mena d’agressió lingüística. Des de les administracions se’ls ha titllat des de subnormals fins a minusvàlids o discapacitats, sempre qualificant-los com menys vàlids/des i a més anul·lant totalment la persona, cosa que no s'ha d'obviar en cap concepte perquè, llavors, només resta l'etiqueta negativa.

Una bona mesura per a capgirar aquesta conducta ha sigut la que ha adoptat el Ministeri de Sanitat i Política Social, que ha aprovat el Reial Decret 1856/2009, de 4 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat, i pel qual es modifica el Reial Decret 1971/1999, de 23 de desembre. En el nou decret s’estableix que en els textos normatius s’han de substituir els termes de “minusvàlids” i “persones amb minusvalidesa” pel de “persones amb discapacitat”, així com també la substitució de “minusvalidesa” per “discapacitat”.

El paper dels mitjans de comunicació a l’hora de normalitzar aquesta terminologia i acabar amb aquest greuge és fonamental, ja que en definitiva són els que creen tendències i opinió. Per tant les i els professionals d’aquests mitjans haurien d’aprendre a parlar i escriure amb propietat de les persones amb discapacitat, a rebutjar termes pejoratius o obsolets com, en general, segueixen fent.

Cal esperar que la societat, les ciutadanes i ciutadans, tinguem la sensibilitat i la capacitat d'anar eradicant aquests mots del nostre vocabulari i facen sentir la seua repulsa quan els escolten o els llige en els mitjans de comunicació. Perquè només així s’aconseguirà que s'adonen del dany que causen a les persones afectades.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 109 de VOX UJI. Setembre 2010)