Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

AMB CAMES QUE RODEN (34)

A ningú li agrada que el definisquen amb paraules, amb connotacions negatives -ni és correcte fer-ho-, però així és com sol ocórrer. És freqüent que grups de persones amb unes característiques comunes patim aquest tractament despectiu, com ve passant al llarg de la història a les persones amb diversitat funcional o discapacitat, que sempre han sigut víctimes d’aquesta mena d’agressió lingüística. Des de les administracions se’ls ha titllat des de subnormals fins a minusvàlids o discapacitats, sempre qualificant-los com menys vàlids/des i a més anul·lant totalment la persona, cosa que no s'ha d'obviar en cap concepte perquè, llavors, només resta l'etiqueta negativa.

Una bona mesura per a capgirar aquesta conducta ha sigut la que ha adoptat el Ministeri de Sanitat i Política Social, que ha aprovat el Reial Decret 1856/2009, de 4 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat, i pel qual es modifica el Reial Decret 1971/1999, de 23 de desembre. En el nou decret s’estableix que en els textos normatius s’han de substituir els termes de “minusvàlids” i “persones amb minusvalidesa” pel de “persones amb discapacitat”, així com també la substitució de “minusvalidesa” per “discapacitat”.

El paper dels mitjans de comunicació a l’hora de normalitzar aquesta terminologia i acabar amb aquest greuge és fonamental, ja que en definitiva són els que creen tendències i opinió. Per tant les i els professionals d’aquests mitjans haurien d’aprendre a parlar i escriure amb propietat de les persones amb discapacitat, a rebutjar termes pejoratius o obsolets com, en general, segueixen fent.

Cal esperar que la societat, les ciutadanes i ciutadans, tinguem la sensibilitat i la capacitat d'anar eradicant aquests mots del nostre vocabulari i facen sentir la seua repulsa quan els escolten o els llige en els mitjans de comunicació. Perquè només així s’aconseguirà que s'adonen del dany que causen a les persones afectades.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 109 de VOX UJI. Setembre 2010)