tag:blogger.com,1999:blog-4329243275416559452024-03-14T06:20:57.459+01:00El racó del CèsarCÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.comBlogger232125tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-30805693508100611242024-01-31T17:42:00.008+01:002024-02-12T18:22:25.184+01:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB-S4s4CBmuzvtIbmBSfyISeQzdfhqE5sflmPFLJHja9woCUL05MFsOQGM9Tz_JYCGCAi9dijE8IxmAWNmLq_PW_8zxOGNx28MjIISeB287GECge3zUcxifOscJ_qdcJb6Y4OjfZAlWYiJswn3Ur3wggInFUSjLkjS96EuLevqeEeTcOMxf7gM4k6trLw8/s400/amb_cames_que_roden.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB-S4s4CBmuzvtIbmBSfyISeQzdfhqE5sflmPFLJHja9woCUL05MFsOQGM9Tz_JYCGCAi9dijE8IxmAWNmLq_PW_8zxOGNx28MjIISeB287GECge3zUcxifOscJ_qdcJb6Y4OjfZAlWYiJswn3Ur3wggInFUSjLkjS96EuLevqeEeTcOMxf7gM4k6trLw8/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><br /> <p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #073763; font-size: x-large;"><b><i>AMB CAMES QUE RODEN (154)</i></b></span><span style="color: #0b5394; font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: medium;"><a name="_Hlk62057322">«</a>L<span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">'explotació sexual de dones amb discapacitat</span></span>»<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: medium;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">La tracta sexual
de les dones amb discapacitat intel·lectual es el tema del documental titulat
«Ava», que es va presentar a la seu de Fundació ONCE fa un parell de mesos en
el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional per a l'Eliminació de la
Violència contra les Dones. En aquesta presentació es va visionar el </span><span lang="ES"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=1xXoxM5xnfk"><span lang="CA">tràiler</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"> en estrena mundial del documental, que s‘exhibirà als
principals festivals de cinema tant nacionals com internacionals.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: medium;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">«Ava» és un
curtmetratge dirigit per </span><span lang="ES"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mabel_Lozano"><span lang="CA">Mabel Lozano</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">, molt popular fa unes dècades pel seu treball com a
presentadora de televisió, que conta la història d’una adolescent amb
discapacitat que un dia agafa el Metro per a anar a l'institut. Quan sa mare li
truca per preguntar-li com li ha anat el dia, el mòbil d’Ava està apagat. La
seua filla no hi va arribar a l'institut perquè algú la va interceptar pel camí.
<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: medium;">I és que aquests casos
són més habituals del que pensem. Les dones i menors amb discapacitat
intel·lectual són les més vulnerables a causa de la seua doble condició (ser
dona i manifestar una discapacitat) a l’hora de ser captades per a esdevenir
víctimes d’explotació com a esclaves sexuals ja siga en clubs, pisos o al
carrer. Els proxenetes s’aprofiten de la docilitat i submissió que mostren
moltes d’aquestes dones, a les quals els resulta molt fàcil captar amb enganys,
i que, d’altra banda, són sol·licitades pels demandants de sexe de pagament que
gaudeixen exercint aquesta quota de poder i submissió. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: medium;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">Mabel Lozano, que
a banda de directora del curtmetratge és coautora del guió juntament amb la
guionista </span><span lang="ES"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Pe%C3%B1a_Domingo"><span lang="CA">Isabel Peña</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">, va manifestar durant l’acte de presentació el seu
convenciment que hi haurà un abans i un després d'aquest documental i que del
que es tracta és que generem consciència, de visibilitzar, de parlar d'això,
perquè del que no es parla no existeix, i que hi haja recursos per a atendre
les víctimes.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: medium;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">Els diners que puga
generar aquest documental es destinaran a «</span><span lang="ES"><a href="https://encuentrosvg.mujeresenmodoon.es/">Mujeres en modo ON-Violencia de Género</a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">», que, segons la
descripció que hi ha al corresponent web, és un programa d'Inserta </span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span lang="ES">Empleo</span></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"> i Fundació ONCE
que va nàixer el 2020 amb l'objectiu d'apoderar a la dona amb discapacitat
víctima de la violència de gènere a través de l'ocupació i l'emprenedoria. L’esmentat
programa està cofinançat pel Fons Social Europeu.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: medium;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">Sobre aquest tema
també és interessant la investigació editada per l’Observatori Estatal de la
Discapacitat (OED</span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span lang="ES">) el 2022 </span></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">titulada</span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"> </span><span lang="ES"><a href="https://www.observatoriodeladiscapacidad.info/estudio-diagnostico-la-trata-de-mujeres-y-ninas-con-discapacidad-con-fines-de-explotacion-sexual-en-espana/">Estudio diagnóstico. La trata de mujeres y niñas con discapacidad con fines de explotación sexual en España</a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">. L’estudi el va realitzar Fundació Cermi Dones.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: medium;">L’objectiu
principal d’aquest estudi és conèixer i analitzar, des de l'enfocament
feminista integrat de gènere i basat en els drets humans, la realitat de les
dones i xiquetes amb discapacitat en situació d'explotació sexual, en la xarxa
de prostitució i/o en la pornografia, i l'impacte que genera en la seua vida
social i en la seua salut física, mental, sexual i reproductiva.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="color: #073763;">L'OED ha revelat
que l'explotació sexual de dones i xiquetes amb discapacitat està estesa i
dispersa, però té una dimensió invisible que obstaculitza la quantificació, la
denúncia i la seua corresponent atenció i eliminació. En l’estudi s’afirma que
«ni Espanya, ni la Unió Europea ni Nacions Unides disposen de dades
harmonitzades que permeten una possible avaluació comparada de l'eficàcia de
les polítiques adoptades en matèria de tràfic i explotació de la prostitució,
així com determinar, en part, la magnitud numèrica de dones ofertes per a
consum sexual».</span><span style="color: #0b5394;"><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: #0b5394; font-family: arial; font-size: medium;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">Per a acabar,
recordem que l’article 16 de la </span><span lang="ES"><a href="https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA">Convenció Internacional sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"> parla de les
mesures que han d’adoptar els estats part per a garantir la protecció d’aquestes
contra l'explotació, la violència i l'abús.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #0b5394; font-family: arial; font-size: medium;">Tolerància zero a
qualsevol manifestació de violència masclista.</span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #002060;"><o:p></o:p></span></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span><b><span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;">l </span></span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><b><span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(</span></span></b></span><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA">Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 54, pàg. 4. Gener 2024</span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div><p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #0b5394; font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></span></p>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-8403082534684649912023-10-24T19:42:00.035+02:002023-11-06T20:22:45.497+01:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1iR9FefBOvwAKtAUXzLbheCWeXz4iwVf6EvYlwf4iybkS_1yYJ3wOtB9sLavx6d3dJqyKYbWgjSKNawVwtl2gajucbVqkm2GHJ-5k4XNvTlyMKJRl-epz1OpJdHGpQVLjbcVCcckKVY-U5cM5L536CvNW1gbog_s1eJWoBAH_7jxcM2-o5sRyT707zIFL/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1iR9FefBOvwAKtAUXzLbheCWeXz4iwVf6EvYlwf4iybkS_1yYJ3wOtB9sLavx6d3dJqyKYbWgjSKNawVwtl2gajucbVqkm2GHJ-5k4XNvTlyMKJRl-epz1OpJdHGpQVLjbcVCcckKVY-U5cM5L536CvNW1gbog_s1eJWoBAH_7jxcM2-o5sRyT707zIFL/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><i><span style="font-size: x-large;"><b><br /></b></span></i></span></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="color: #20124d; font-family: arial;"><i><span style="font-size: x-large;"><b>AMB CAMES QUE RODEN (153)</b></span></i><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #20124d; font-family: arial; font-size: medium;"><a name="_Hlk62057322">«</a>L’esterilització de dones i menors amb
discapacitat»<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #20124d; font-family: arial; font-size: medium;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">El proper 25 de
novembre es tornarà a commemorar el Dia Internacional per l’Erradicació de la
Violència contra les Dones amb l’objectiu de recordar a la societat la gravetat
d’una qüestió que, per desgràcia, segueix més vigent que mai. I, com a exemple,
els assassinats de dones que no cessen. L’esmentada data es va elegir en record
de la mort violenta de les tres germanes Mirabal (Patricia, Minerva i María
Teresa), també conegudes com </span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES">Las Mariposas</span></i></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">, activistes polítiques assassinades el 25 de
novembre del 1960 a la República Dominicana sota la dictadura de Rafael
Leonidas Trujillo.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #20124d; font-family: arial; font-size: medium;">En el cas de les
dones amb diversitat funcional la violència masclista, que es manifesta de
diverses maneres, segueix estant molt invisibilitzada. I una de les causes
principals d’aquesta manca de visibilitat és que, massa sovint, les seues
circumstàncies personals de dependència, aïllament, etc., impedeixen el seu
accés als recursos necessaris per denunciar-hi. I això que s’ha de reconèixer
que aquests darrers anys s’han fet passes endavant perquè aquelles dones amb
discapacitats que causen més dificultats per a comunicar-se puguen fer-ho a
través de Whatsapp i altres mitjans dirigits a col·lectius més concrets.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #20124d; font-family: arial; font-size: medium;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">Una de les
violències que afecten les dones amb diversitat funcional és l’esterilització
forçada, una pràctica que continua sent legal en bona part dels estats
integrants de la Unió Europea. Fins ara, només nou països que hi formen part –entre
els quals s’hi compta l’Estat espanyol- havien legislat per a penalitzar una
intervenció quirúrgica que és contrària als manaments tant del </span><span lang="ES"><a href="https://data.consilium.europa.eu/doc/document/ST-14868-2016-ADD-1/es/pdf"><span lang="CA">Conveni del Consell d'Europa sobre la prevenció i la
lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"> –també conegut
com Conveni d’Istanbul-, com de la </span><span lang="ES"><a href="https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA">Convenció Internacional sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #20124d; font-family: arial; font-size: medium;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">Aquest proppassat
estiu, en el debat del </span><span lang="ES"><a href="https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/A-9-2023-0234_ES.html#_section1"><span lang="CA">Projecte de resolució legislativa del Parlament
Europeu sobre la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell
sobre la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1">, es va aprovar
l’esmena 21 que fa referència a l’esterilització forçada en la qual es diu,
entre altres coses, que «l'esterilització forçada, coercitiva o en qualsevol
manera involuntària és una pràctica nociva i d'explotació que elimina la
capacitat de les víctimes per a reproduir-se sexualment, sovint té greus
conseqüències per a la salut física, psicològica i social de la persona, i es
duu a terme amb la finalitat d'exercir control social sobre les dones i les
menors i la seua sexualitat. Viola drets fonamentals com els drets a la
dignitat, la integritat física i la privacitat, no respecta el requisit que es
done un consentiment lliure i informat i es reconeix com una forma de tortura i
maltractament». I al final de la citada esmena es conclou que «ha de posar-se
l'accent principalment en el consentiment previ i informat de les dones o les
menors per a sotmetre's a esterilització. El consentiment de les dones o les
menors no ha de substituir-se pel consentiment d'un tutor legal. Les
disposicions sobre esterilització forçada establides en la present Directiva no
cobreixen les intervencions mèdiques o els procediments quirúrgics d'urgència
que es duen a terme, per exemple, amb la finalitat d'ajudar a una dona
salvant-li la vida».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #20124d; font-family: arial; font-size: medium;">De superar tots
els tràmits parlamentaris, el que diu la Directiva s’hauria de reflectir en les
legislacions de tots els Estats que formen part de la Unió Europea, ja que fins
ara l'absència d'una legislació comuna ha deixat en mans de cada Estat membre
la decisió d'il·legalitzar la pràctica d'obligar a esterilitzar a persones amb
discapacitat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #20124d; font-family: arial; font-size: medium;">Esperem que la
Directiva tire endavant, i que països com la República Txeca, Hongria i Portugal
canvien les seues lleis que, actualment, permeten l'esterilització de menors.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #20124d; font-family: arial; font-size: medium;">Tolerància zero a
qualsevol manifestació de violència masclista!<o:p></o:p></span></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span><b><span style="background-color: white; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;">l (</span></span></b></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/wp-content/uploads/2023/10/Boletin-53.pdf"><span style="color: #5e53fb;">Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 53, pàg. 4. Octubre 2023</span>.</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b><span style="background-color: white; color: white;"><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA">(Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 53, pàg. 4. s 2023)</span></span></span></b></div><p></p>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-86516049015182173452023-07-31T19:33:00.001+02:002023-08-07T20:30:55.239+02:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_B7Rgh5BVU9zbV7lzJI73KWwqpIX13HPD9Ro1BoRlm8WNwpkdrQsqaWeh2UoJBNpUmyXZ1rf8Iw4mqwx7XkqTUkxSNJR79_rgF-T1DUgYw4EzszMDJiY_m3z3ixEAutopeAL2acJC5w1Ufr8efRqni2e1jFWxBQkoxgYCl5WRTZz1pU23suCTRUI7H7Ln/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_B7Rgh5BVU9zbV7lzJI73KWwqpIX13HPD9Ro1BoRlm8WNwpkdrQsqaWeh2UoJBNpUmyXZ1rf8Iw4mqwx7XkqTUkxSNJR79_rgF-T1DUgYw4EzszMDJiY_m3z3ixEAutopeAL2acJC5w1Ufr8efRqni2e1jFWxBQkoxgYCl5WRTZz1pU23suCTRUI7H7Ln/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><b><i><span style="color: navy;"><br /></span></i></b></span></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><b><i><span style="color: navy;">A</span><span style="color: navy;">MB CAMES QUE RODEN (152)</span></i></b></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: #002060;"><br /></span></a></span></p><p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: #002060;">«</span></a><span style="color: #002060;">Nous requeriments per a l’accès <span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">de
les persones amb discapacitat</span></span> a la j<span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">ubilació
anticipada</span></span>»</span><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #002060;">El Govern
d’Espanya tracta de facilitar l'accés a la pensió per jubilació a les dones i
homes amb discapacitat mitjançant la promulgació del </span></span><span lang="ES"><a href="https://www.boe.es/boe/dias/2023/05/17/pdfs/BOE-A-2023-11644.pdf"><span lang="CA">Reial
decret 370/2023, de 16 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 1851/2009,
de 4 de desembre, pel qual es desenvolupa l'article 161.bis de la Llei general
de la Seguretat Social quant a la anticipació de la jubilació dels treballadors
amb discapacitat en grau igual o superior al 45%</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #002060;">.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #002060;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">La modificació
més important que inclou l’esmentat Reial Decret és la del període d’anys
cotitzats que s’exigia fins ara, a les persones amb una discapacitat
certificada superior al 45 per cent, per a poder sol·licitar la jubilació de
manera anticipada. El mínim estava fixat en 15 anys treballats des que se’ls hi
diagnosticava. D’ara en endavant només caldrà haver desenvolupat un treball,
amb la corresponent cotització, durant 5 anys.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #002060;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Un altre canvi
important en els requeriments per a jubilar-se anticipadament és que a partir
d’ara per a calcular el 45 per cent de grau de discapacitat, imprescindible per
a iniciar la tramitació, es podran sumar els percentatges causats per dos tipus
diferents de patologies. Així mateix també seran més senzilles les gestions tant
de l'acreditació com de l'actualització de les patologies, ja que serà suficient
un informe mèdic que acredite que s'ha patit alguna de les malalties requerides
per a accedir a la jubilació anticipada. Amb anterioritat, calia un informe de l’Imserso
o de l'organisme corresponent de la Comunitat Autònoma en què s’hi gestionava.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #002060;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Les discapacitats
que poden ser causa de la reducció de l'edat de jubilació, a partir de l'1 de
juny del 2023, són les següents: a) discapacitat intel·lectual; b) paràlisi
cerebral; c) anomalies genètiques: síndrome de Down, síndrome de Prader Willi,
síndrome de la X fràgil, osteogènesi imperfecta, acondroplàsia, fibrosi
quística i malaltia de Wilson; d) trastorns de l'espectre autista; e) anomalies
congènites secundàries a Talidomida; f) seqüeles de pòlio o síndrome postpòlio;
g) dany cerebral (adquirit): traumatisme cranioencefàlic, seqüeles de tumors
del SNC, infeccions o intoxicacions; h) malaltia mental: esquizofrènia, trastorn
bipolar; i) malaltia neurològica: esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi
múltiple, leucodistròfies, síndrome de Tourette i lesió medul·lar traumàtica.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: #002060;">Aquests canvis en
les normes per a possibilitar que els treballadors i treballadores, amb una discapacitat
acreditada de més del 45 per cent, del règim general de la Seguretat Social, puguen
optar a la jubilació anticipada és una manera de compensar la menor esperança
de vida d’aquest sector de la ciutadania. Tal com vam publicar en un dels
nostres articles anteriors, </span></span><span style="color: #002060;">l’</span><span lang="ES"><a href="https://www.who.int/es/publications/i/item/9789240063624"><span lang="CA" style="text-decoration: none;">Informe global sobre l'equitat sanitària per a les
persones amb discapacitat</span></a></span><span style="color: #002060;"> (</span><span lang="ES"><a href="https://www.who.int/activities/global-report-on-health-equity-for-persons-with-disabilities"><span lang="CA" style="text-decoration: none;">Global report on health equity for
persons with disabilities</span></a></span></span><span style="color: #002060;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">), elaborat per <span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">l’</span></span>Organització
Mundial de la Salut (OMS), assenyala que el risc de morir més joves que tenen aquestes
persones, en comparació amb les que no tenen cap discapacitat, pot arribar fins
a 20 anys de diferència.</span></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/wp-content/uploads/2023/07/Boletin-52.pdf">Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 52, pàg. 4. Juilol 2023</a>.</span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-44214100914298238602023-04-25T17:09:00.004+02:002023-05-15T17:59:10.264+02:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizb1_JkzwC3-ccoVFYKKbML9FXc_Lh2vFmW0PI8P8bXyLj3U79NGMj1UQG3FBRt_mJ_gs_kx6WbmF-eTWKlG5vr6gpR38eX2GBx0JFghMOywEIZfcbJ4K0LxD3eAUbnbhB1L8ltAQm8_nqaC2Fnuvf3MonzSwLbPhWtjYuH_N40rTl40i2aPXdbq5aiw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizb1_JkzwC3-ccoVFYKKbML9FXc_Lh2vFmW0PI8P8bXyLj3U79NGMj1UQG3FBRt_mJ_gs_kx6WbmF-eTWKlG5vr6gpR38eX2GBx0JFghMOywEIZfcbJ4K0LxD3eAUbnbhB1L8ltAQm8_nqaC2Fnuvf3MonzSwLbPhWtjYuH_N40rTl40i2aPXdbq5aiw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><br /> </span><span face="Arial, "sans-serif"" style="color: navy;"><i><span style="font-size: x-large;"><b>AMB CAMES QUE RODEN (151)</b></span></i></span></span><p></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA;">«</span></a><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA;">Persones amb discapacitat o persones amb
diversitat funcional?»</span><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: navy; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">La importància de
l’ús correcte del llenguatge i d’anomenar les ciutadanes i ciutadans defugint
mots pejoratius que afecten la seua dignitat com a éssers humans és un fet que
ja no admet discussió. Si ens centrem en les persones amb discapacitat, el
procés ha estat llarg i ple de denominacions ofensives imposades des d’una
societat capacitista, que encara avui segueixen produint debats i divergències
dins del col·lectiu. En aquest article tractarem d’exposar l’estat actual de la
qüestió.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Ja quasi estan desterrats
mots que no ens abelleix recordar, que més que paraules eren –i sempre ho
seran- adjectius ofensius per a designar les persones amb discapacitat. Però
encara en queden vigents, com ara el mot «disminuïts» a l’article 49 de la
Constitució espanyola per manca d’acord parlamentari per a substituir-lo. El
Consell de Ministres presidit per Pedro Sánchez va aprovar l’avantprojecte de
reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola el maig del 2021, però des
de l’oposició s’ha impedit la seua tramitació parlamentària. </span></span><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA;">La
Carta Magna és l’excepció, doncs des de fa uns anys en tota la legislació de
l’Estat espanyol s’està usant el terme «<span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">persones
amb discapacitat», que és la denominació que empara Nacions Unides arran
l’aprovació el 13 de desembre del 2006 de l</span></span>a </span><span lang="ES"><a href="https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; text-decoration: none; text-underline: none;">Convenció sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat</span></a></span><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA;">. Per tant, totes les administracions,
començant per la local que és la més propera a la ciutadania, haurien d’usar
aquesta terminologia en tots els seus documents.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Com
a curiositat, recordem que el 2020 la Reial Acadèmia Espanyola ja va suprimir
qualsevol referència a aquest col·lectiu en la definició del mot <span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">«disminuït»
al seu diccionari i que, en</span></span> un informe que va redactar el gener
del 2021 per a la modificació de l’esmentat article 49, hi va proposar
substituir-lo per la paraula <span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">«discapacitat». Des d’algun sector s’hi va
rebutjar la proposta per considerar-lo un mot tan capacitista i pejoratiu com
el que es pretenia eliminar. No obstant això, el Cermi (Comitè Espanyol de
Representants de Persones amb Discapacitat) va refusar el terme «discapacitats»
però hi va defensar l’ús de «persones amb discapacitat». </span></span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA;">D’altra
banda, hi ha altres denominacions com <span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">«</span></span>capacitats diferents<span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">» o</span></span>
<span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">«</span></span>diversitat
funcional<span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">»</span></span>, usades per distints grups o moviments. Precisament
aquest darrer terme, diversitat funcional, va aparèixer a començament del 2005
proposat per Javier Romañac, membre del </span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="ES" style="color: #002060;">Foro de Vida Independiente</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="ES" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA;"> </span><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA;">y Divertad –que aleshores encara no hi havia afegit la
darrera paraula a la seua denominació-, amb el propòsit d’erradicar tots els
adjectius substantivitzats i pejoratius que s’han usat per anomenar les dones i
homes que manifesten una manera diferent de funcionar a l’hora de fer les seues
activitats. Persona amb diversitat funcional només indica això, que fa les
coses d’una altra manera. Entre les argumentacions que s’aporten des de
distints àmbits en contra d’aquest terme està la que diu que totes les persones
tenim diversitat funcional perquè totes tenim unes capacitats o funcionalitats
diferents; per tant, opinen que aquesta denominació no serveix per a distingir
un col·lectiu en concret. En aquesta línia van les paraules del consultor
social Fernando Fantova: «El concepte i el paradigma de la diversitat es
connecten amb el de la igualtat de drets de totes les persones, en la mesura en
què assumeixen que totes som diferents les unes de les altres, alhora que totes
som iguals en dignitat i humanitat. Per això no podem parlar de “persones amb
diversitat funcional” doncs entendre que la diversitat és un atribut que tenen
algunes persones i que unes altres no tenen entra en contradicció amb el propi
concepte i enfocament de la diversitat. La diversitat funcional, com totes les
diversitats, per definició, per concepte i per enfocament, ens afecta, ens
pertany i ens compromet a totes les persones per igual.»<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #002060; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Diversitat
funcional no es un terme alternatiu a «discapacitat», com sol usar-se massa
sovint, sinó un paradigma, un concepte, que trenca amb els anteriors models que
definien la discapacitat. Canviem les paraules perquè canvien també els
pensaments.</span><o:p></o:p></span></p>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/boletin/boletin-red-isonomia-abril-2023/" style="color: #5e53fb; text-decoration-line: none;">Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 51, pàg. 4. Abril 2023.</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 4.0cm; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-871748411616057032023-03-22T16:48:00.000+01:002023-03-22T16:48:59.189+01:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjp6mSLZmRo3i7DHAYrZK7NBR8nvrkdYilHvxCfeYUWYnYnFrh6Ih4rCjKN5zfVRdBofAggN2zC5gQTFVFpbMPEDyFETizKS_f5OleffQIiDD_SUQA66cexVOMQanYindQtVK8DXpfYAaI8OSS-Froi-Iki89X2T2A0cWLCoWLkbwq9OAgUYdQFllwxQ/s2126/Greenpeace.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="2126" height="71" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjp6mSLZmRo3i7DHAYrZK7NBR8nvrkdYilHvxCfeYUWYnYnFrh6Ih4rCjKN5zfVRdBofAggN2zC5gQTFVFpbMPEDyFETizKS_f5OleffQIiDD_SUQA66cexVOMQanYindQtVK8DXpfYAaI8OSS-Froi-Iki89X2T2A0cWLCoWLkbwq9OAgUYdQFllwxQ/s320/Greenpeace.jpeg" width="320" /></a></div><p><br /></p><p><br /></p> <p></p><h1 class="article-h1" style="background-color: #f6f6f5; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: Rubik, sans-serif !important; font-feature-settings: normal !important; font-kerning: auto !important; font-optical-sizing: auto !important; font-size: 24px !important; font-stretch: normal !important; font-variant-alternates: normal !important; font-variant-east-asian: normal !important; font-variant-numeric: normal !important; font-variation-settings: normal !important; font-weight: 500 !important; line-height: normal !important; margin-bottom: 0.5rem; margin-top: 0px;"><br /></h1><h1 class="article-h1" style="background-color: #f6f6f5; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: Rubik, sans-serif !important; font-feature-settings: normal !important; font-kerning: auto !important; font-optical-sizing: auto !important; font-size: 24px !important; font-stretch: normal !important; font-variant-alternates: normal !important; font-variant-east-asian: normal !important; font-variant-numeric: normal !important; font-variation-settings: normal !important; font-weight: 500 !important; line-height: normal !important; margin-bottom: 0.5rem; margin-top: 0px;">Alerta agua: un recurso cada vez más escaso y disputado</h1><p class="blog-author pb-md-3" style="background-color: #f6f6f5; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Work Sans", sans-serif; font-size: 18px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; padding-bottom: 1rem !important;"><span class="c-grey" style="box-sizing: border-box; color: rgb(144, 144, 144) !important;">21-03-2023</span></p><div class="article-body" style="background-color: #f6f6f5; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Work Sans", sans-serif; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 18px; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variation-settings: normal; line-height: 24px;"><div class="post_releases_lead" style="box-sizing: border-box; font-size: 19.8px;"><ul style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; padding-left: 0px;"><li aria-level="1" style="box-sizing: border-box; list-style: none; margin: 0.5em 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Mañana empieza la Segunda Conferencia del Agua en la ONU, quizá la última oportunidad de pensar un mundo con agua segura para todos/as. Según la ONU, las sequías podrían ser la próxima “pandemia”</span></li></ul><ul style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; padding-left: 0px;"><li aria-level="1" style="box-sizing: border-box; list-style: none; margin: 0.5em 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Los datos presentados ayer por el IPCC, el máximo panel de expertos sobre cambio climático, concluyen que aumentar 1,5 °C la temperatura del planeta, traerá más sequías y aumentará la demanda de agua de la vegetación y los cultivos entre un 25% y un 200%</span></li></ul><ul style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; padding-left: 0px;"><li aria-level="1" style="box-sizing: border-box; list-style: none; margin: 0.5em 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">En España, que ha entrado oficialmente en escenario de sequía meteorológica de larga duración, tendremos cada vez menos agua. De no cambiar la tendencia actual, el regadío intensivo e industrial amenazará el abastecimiento y los ecosistemas</span></li></ul></div><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Con motivo del Día Mundial del Agua, Naciones Unidas organiza, del 22 al 24 de marzo, la 2º conferencia mundial del Agua en Nueva York para combatir los desafíos globales del agua a escala planetaria. Un encuentro al que esperamos que asista la Ministra de Transición Ecológica, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Teresa Ribera, quien debe poner el agua como prioridad en su agenda, ya que de ello depende el futuro de España.</span> Según la ONU, el incremento de los fenómenos climáticos extremos, como consecuencia del cambio climático junto al creciente e insostenible consumo, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">aumenta la gravedad y la frecuencia de los desastres naturales relacionados con el agua.</span></p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Unos 2.300 millones de personas (casi el 30 % de la población mundial) viven en países con estrés hídrico y 3.600 millones de personas no tienen acceso a agua suficiente. Casi tres cuartas partes de todos los desastres naturales recientes están relacionados con el agua y han causado daños económicos de casi 700.000 millones de dólares en los últimos 20 años. Las sequías podrían ser la próxima gran pandemia que sufra el planeta.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Las actividades humanas insostenibles (regadíos intensivos e industriales, las macrogranjas, los pozos ilegales…) y la mala gestión general de los recursos hídricos afectan directamente a la disponibilidad, la calidad y la cantidad del agua.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">La situación en España</span></p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">España no es ajena a los problemas del agua. <a href="https://es.greenpeace.org/es/en-profundidad/sos-acuiferos/" rel="noreferrer noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #2ab20b; text-decoration-line: none;" target="_blank">Casi la mitad de los acuíferos, están en mal estado, </a>algo preocupante teniendo en cuenta que son las reservas para el futuro, en <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">el país de Europa más amenazado por la desertificación.</span></p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">“<em style="box-sizing: border-box;">Los fondos de inversión y la especulación han puesto sus ojos sobre el campo español y están dirigiendo </em><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;"><em style="box-sizing: border-box;">la agricultura hacia una actividad intensiva e industrial. Ésta consume más del 80% del agua y los planes estatales y autonómicos son de seguir creciendo las superficies regadas. Es una espiral insostenible</em></span> <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;"><em style="box-sizing: border-box;">que se llevará por delante a la agricultura tradicional y familiar, los ecosistemas y pondrá en serio peligro el abastecimiento de ciudades y pueblos</em></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">”,</span> ha declarado Julio Barea responsable de aguas de Greenpeace.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">A día de hoy, la media de agua en los embalses es del 51%, 13 puntos menos que la media de los últimos 10 años. Tras tres años con niveles de precipitaciones por debajo de la media, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">nuestro país ha entrado oficialmente en un escenario de sequía meteorológica de larga duración.</span> Las lluvias invernales, algo más abundantes, no han servido para acabar con la sequía meteorológica que sufrimos. Por el momento, el mes de marzo está siendo seco y cálido, acumulando un 36 % menos de lluvia de lo normal y las previsiones, para los próximos meses, son de falta de precipitación:</p><ul style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; padding-left: 0px;"><li style="box-sizing: border-box; list-style: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">CATALUNYA:</span></li></ul><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Los años 2021 y 2022 han sido los más secos de la historia, desde 1914 -inicio de registros en Barcelona-. Ello ha obligado al Govern a declarar la <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">fase de “excepcionalidad” por sequía en toda la región.</span> Esta medida supone reducciones en el uso del agua y afecta a 224 municipios de 15 comarcas, afectando a más de 6 millones de habitantes.</p><ul style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; padding-left: 0px;"><li style="box-sizing: border-box; list-style: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">ANDALUCÍA:</span></li></ul><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">En Andalucía, donde se está viviendo situación de alerta, con restricciones por sequía debido a la falta de precipitaciones, la inmensa demanda de agua, especialmente para el regadío intensivo e industrial, está poniendo en jaque al campo andaluz.</span> Aun así, La Junta de Andalucía ha presentado una nueva proposición de legalización de regadíos ilegales en Doñana, en contra de las explotaciones agrarias que sí se acogen a la normativa, enviando un peligroso mensaje hacia aquellas explotaciones que, más allá de Doñana, extraen agua de forma ilegal. <em style="box-sizing: border-box;">“</em><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;"><em style="box-sizing: border-box;">Ni siquiera un espacio natural con todo tipo de protección como Doñana se ha librado de la presión de la agricultura intensiva</em></span><em style="box-sizing: border-box;"> pero hay otros muchos”</em>, manifiesta Luis Berraquero, coordinador de Greenpeace en Andalucía. Precisamente, Greenpeace, en el marco del Día del Agua, se ha desplazado hasta Doñana para comprobar la situación y denunciar la problemática.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"> </p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Ayer se publicó el último informe del IPCC</span></p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"><a href="https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/documentos/ipcc-agua-2023/" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #2ab20b; text-decoration-line: none;">(Documento adjunto «Extracto Agua IPCC ’23)</a></p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">El informe presentado ayer por el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC) indica que <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">las consecuencias negativas del cambio climático se están experimentando antes y tienen consecuencias de mayor magnitud</span> que las anticipadas en informes anteriores. Los estudios científicos coinciden en <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">prever un aumento de los peligros relacionados con el agua, un aumento de las amenazas a su disponibilidad y calidad debido al incremento del calentamiento global</span>. Esto repercute en los sectores agrícola y energético, en la integridad de los ecosistemas y las cuencas fluviales que se nutren del deshielo, los glaciares, la disponibilidad de aguas subterráneas y el almacenamiento de agua superficial.<span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;"> El incremento de las temperaturas aumentará la demanda de agua de la vegetación y los cultivos entre un 25% y un 200%.</span> Además, las precipitaciones se darán con menos periodos de lluvias, pero más intensos, aumentando así las grandes inundaciones. La duración de las sequías aumentará drásticamente si se supera el límite de 1,5ºC.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">En lo relativo a los <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">datos del IPCC para el agua en España</span>, las previsiones alertan de un aumento de las temperaturas asociado a una (desigual) disminución de las precipitaciones y un aumento de la evapotranspiración. Todo ello llevará, inexorablemente, a una menor disponibilidad de agua. Muchas zonas se volverán más secas y, sin embargo, también se prevé que los períodos de lluvia (o nieve/granizo) se vuelvan más intensos, con volumen de hasta un 10% más en el día más lluvioso del año, lo que podría aumentar el riesgo de inundaciones.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Las proyecciones para el sur de Europa indican que, a medida que el nivel de calentamiento global alcance los 2°C, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">más de un tercio de la población experimentará escasez de agua,</span> con el riesgo de sufrir sequías agrícolas y ecológicas más frecuentes y/o más graves. La escasez de agua y los eventos extremos, como la sequía, tienen un impacto negativo en los ecosistemas porque los hábitats pueden disminuir, así como la tasa de crecimiento de los árboles, aumenta el riesgo de erosión del suelo y el de incendios forestales. Además, se proyecta una pérdida generalizada de humedad del suelo para España bajo el calentamiento global continuo.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">“<em style="box-sizing: border-box;">Los datos del IPCC no pueden ser más contundentes. Existen aún opciones para asegurar un futuro habitable y sostenible, pero son cada vez menores. Se necesitan cambios rápidos y ambiciosos en todos los sectores y escalas. Hay que reducir a la mitad las emisiones globales para 2030. Lo que se ponga en marcha de aquí a ese año se notará ahora y durante miles de años. España debe administrar mejor el agua que tiene, porque será tarde hacerlo cuando ya no haya agua. </em><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;"><em style="box-sizing: border-box;">Las soluciones no pasan por realizar más infraestructuras como embalses, trasvases o desaladoras.</em></span><em style="box-sizing: border-box;"> Ni tampoco por reducir los, ya exiguos, caudales ecológicos, que han hecho que nuestros ríos sean auténticas cloacas</em>” ha declarado Julio Barea, responsable de la campaña de agua de Greenpeace. “<span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;"><em style="box-sizing: border-box;">Las soluciones pasan por trabajar en disminuir el insaciable consumo de agua, centrado en una agricultura y ganadería industriales e intensivas, y cerrar el más de un millón de pozos ilegales que tenemos</em></span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">”</span>, ha añadido.</p></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-16213003201507152722023-01-31T18:38:00.011+01:002023-05-15T17:53:13.147+02:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAEVQDnXjQz_pRllzGFToaUOqdvOQWGKGaMCHr0gBtSDmtz2mXBQH4uGrV3O10pqtuWddBnoj7k6Tv0G9yOi1VHxE-ZxK4lBl-jFhlo3WHRIKpOlc-XidkHFn_I6VV-og1HgdL7-7qq2K63c0S6EzAN4MmmyPq3yewr_2nh-n-ABlySnf0OaH8C42dlw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAEVQDnXjQz_pRllzGFToaUOqdvOQWGKGaMCHr0gBtSDmtz2mXBQH4uGrV3O10pqtuWddBnoj7k6Tv0G9yOi1VHxE-ZxK4lBl-jFhlo3WHRIKpOlc-XidkHFn_I6VV-og1HgdL7-7qq2K63c0S6EzAN4MmmyPq3yewr_2nh-n-ABlySnf0OaH8C42dlw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><br /><p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><b><i>AMB CAMES QUE RODEN (150)</i></b></span><span face="Arial, sans-serif"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><br /></a></span></p><p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: large;">«</span></span><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322">Informe global sobre l'equitat sanitària per a les
persones amb discapacitat</a><span style="mso-bookmark: _Hlk62057322;"></span><o:p></o:p></span><span style="text-align: left;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: large;">»</span></span></p><p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span face="Arial, "sans-serif"" style="color: #002060; font-size: 11pt; text-align: left;"><br /></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1" style="color: #073763;">Fa un parell de
mesos l’</span><span style="color: #073763;">Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer públic l’</span><span lang="ES"><a href="https://www.who.int/es/publications/i/item/9789240063624"><span lang="CA" style="text-decoration: none;"><span style="color: #3d85c6;">Informe global sobre l'equitat
sanitària per a les persones amb discapacitat</span></span></a></span><span style="color: #073763;"> (</span><span lang="ES"><a href="https://www.who.int/activities/global-report-on-health-equity-for-persons-with-disabilities"><span style="text-decoration: none;"><span style="color: #3d85c6;">Global report on health equity for persons with disabilities</span></span></a></span><span style="color: #073763;">),
que posa de manifest que aquest sector de la ciutadania té molt més risc de
morir més joves que les persones que no tenen cap discapacitat. Aquest risc es
pot xifrar fins a 20 anys de diferència en l’esperança de vida d’unes i altres.
<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: large;">L’informe,
que calcula en 1.300 milions el nombre de persones afectades per discapacitats
importants (1 de cada 6 habitants), assenyala la importància d'aconseguir la
participació plena i efectiva de les persones amb discapacitat en tots els
aspectes de la societat i incorporar al sector de la salut els principis
d'inclusió, accessibilitat i no discriminació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: #073763;">La </span><span lang="ES"><a href="https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA" style="text-decoration: none;"><span style="color: #3d85c6;">Convenció sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat</span></span></a></span><span style="color: #073763;"> diu que els estats parts proporcionaran a
les persones amb discapacitat atenció de la salut a preus assequibles de la
mateixa varietat i qualitat que a les altres persones, en igualtat de
condicions amb aquestes. Per aconseguir aquests objectius els poders públics
haurien de començar per posar en marxa mesures urgents per a erradicar alguns factors
que expliquen moltes de les diferències en els efectes en la salut que hi ha
entre la ciutadania amb i sense discapacitat, entre els quals poden esmentar-se
actituds negatives de professionals de la salut, els formats en què s’ofereix
la informació sobre salut que en molts casos no són comprensibles, o dificultats
per a accedir a un centre de salut a causa de l'entorn físic, la falta de
transport o barreres econòmiques.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: large;">S'estima
que el 80% de les persones amb diversitat funcional resideixen en països
d'ingressos baixos i mitjans amb uns serveis de salut limitats. Amb aquestes
limitacions econòmiques resulta complicat emprendre reformes per a eliminar les
desigualtats en matèria de salut. No obstant això, sí que podrien treballar-se
les qüestions relacionades amb l’actitud del personal sociosanitari. <o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: large;">El
doctor Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS, va declarar
que «els sistemes de salut haurien d'alleujar els desafiaments als quals
s'enfronten les persones amb discapacitat, en lloc d'augmentar-los». Així
mateix, hi va dir que «l'OMS està compromesa amb la tasca de donar suport als
països amb les orientacions i les eines que necessiten per a garantir l'accés
de totes les persones amb discapacitat a uns serveis de salut de qualitat».<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: large;">Per
a tancar aquest article, ens semblen molt interessants les declaracions de la directora
de Malalties no Transmissibles de l'OMS, la doctora Bente Mikkelsen: «Abordar
les iniquitats en matèria de salut que afecten les persones amb discapacitat
beneficia a tothom. Les persones d'edat, les persones amb malalties no transmissibles,
les migrants i les refugiades, o altres poblacions a les quals no se sol
arribar, poden beneficiar-se d'enfocaments que s'ocupen específicament dels
desafiaments als quals continua enfrontant-se la inclusió de la discapacitat en
el sector de la salut.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="color: #073763; font-family: arial; font-size: large;">«Instem
els governs, els associats en matèria de salut i la societat civil a vetlar
perquè totes les mesures que s'adopten en el sector de la salut tinguen en
compte les persones amb discapacitat, de manera que puguen gaudir del seu dret
a aconseguir el grau màxim de salut,» va afegir la Dra. Mikkelsen.</span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #002060;"><o:p></o:p></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/boletin/boletin-red-isonomia-enero-2023/">Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 50, pàg. 4. Gener 2023.</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-42832076831698410852022-12-03T17:06:00.028+01:002023-01-21T17:45:25.489+01:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicsxuNO8hpaCu5x22EvIo5HMxRAvgchYSA8bMOwSdRsEeG6zZGoS33sJLLC5mzSRQ5KwA085w5sYzQU-dmbrbHw5IlXNNVFmzM4Lkm7SojRs8K--b90CUCNIDgOUCID-Tp0nMccQImI2Tf2O3cvItRPZLO_k2wAWZLGP4bjmZ3368S72_jhojYw6S8lw/s208/logotip_Grup_de_Treball_sobre_Discapacitat_Isonomia_(2017_petit).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="204" data-original-width="208" height="135" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicsxuNO8hpaCu5x22EvIo5HMxRAvgchYSA8bMOwSdRsEeG6zZGoS33sJLLC5mzSRQ5KwA085w5sYzQU-dmbrbHw5IlXNNVFmzM4Lkm7SojRs8K--b90CUCNIDgOUCID-Tp0nMccQImI2Tf2O3cvItRPZLO_k2wAWZLGP4bjmZ3368S72_jhojYw6S8lw/w138-h135/logotip_Grup_de_Treball_sobre_Discapacitat_Isonomia_(2017_petit).jpg" width="138" /></a></div> <div><div style="text-align: center;"><span style="color: #456350; font-family: Georgia, "serif"; font-size: 60pt;">MANIFEST</span></div><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; text-align: center;"><a name="_Hlk24623823"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></a></p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; text-align: center;"><a name="_Hlk24623823"><span style="font-family: Georgia, "serif"; font-size: 16pt;"><span style="color: #38761d;">GRUP DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT <o:p></o:p></span></span></a></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; text-align: center;"><span style="color: #38761d;"><span style="mso-bookmark: _Hlk24623823;"><span style="font-family: Georgia, "serif"; font-size: 16pt;">FUNDACIÓ ISONOMIA</span></span><span style="font-family: Georgia, "serif"; font-size: 16pt;"> DE
LA UNIVERSITAT JAUME I<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "serif"; font-size: 18pt;"><span style="color: #38761d;">Dia
Internacional de les Persones amb Discapacitat<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 24.0pt; text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "serif"; font-size: 16pt;"><span style="color: #38761d;">Castelló
de la Plana, 3 de desembre de 2022<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">Enguany es
commemora el 20è aniversari de la creació de la Fundació Isonomia de la
Universitat Jaume I de Castelló i, per tant, també del Grup de Treball sobre
Discapacitat, creat el mateix any 2002. Aquest grup durant les seues primeres dues
dècades d’existència ha complit amb escreix la seua funció de fer escoltar les
veus de les dones i homes que hi han volgut expressar-se, fent realitat la
descripció del grup: esdevenir una estructura permanent de reflexió activa
entorn de la discapacitat, en la qual estan representades les persones,
col·lectius i institucions relacionades, on la prioritat és escoltar les
inquietuds i propostes de les dones i <br />homes amb diversitat funcional sobre les
seues necessitats.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">Com cada 3 de
desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, des del Grup de
Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia es fa públic un manifest amb
l’objectiu de promoure les reivindicacions del col·lectiu i, alhora, recordar l’inexcusable
compliment dels drets humans i de tots i cadascun dels articles que conté la
Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, així
com l’aplicació de tota la legislació i normatives relacionades amb l’exercici
d’aquests drets.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">El 2022 no ha
estat un bon any per avançar en la consolidació i desenvolupament dels drets
socials de la ciutadania més vulnerable davant la situació tan inestable de
l’economia global, derivada del conflicte militar entre Rússia i Ucraïna. En
aquestes circumstàncies sempre són les més perjudicades les persones amb menys
recursos i més necessitat de suport, entre les quals estem les dones i homes
amb diversitat funcional. I sobre aquesta mancança han versat alguns dels
audiovisuals que des del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia s’han
editat al llarg d’aquest any.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">Per encetar-hi
l’any, Benito Pérez Agüera, coordinador de l’Oficina Vida Independent (OVI)
Sole Arnau Ripollés de Castelló, va parlar sobre l’aplicació de la Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Pérez Agüera
opina que el desenvolupament de la Convenció és molt lent, atès què la visió
«capacitista» de les persones amb diversitat funcional per part de la societat,
les institucions i la classe política fa que no s’avance en la consolidació
dels drets de les persones amb diversitat funcional.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">Per a commemorar
el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, es va editar l’audiovisual «Dones
referents amb diversitat funcional: activistes, artistes i esportistes», amb el
qual es van visibilitzar dones amb diversos tipus de discapacitats, i el relat
de les seues experiències personals poden esperonar a altres dones a
apoderar-se.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">La importància
dels bons tractes en les relacions afectives va ser el tema del tercer
audiovisual del 2022. Mar Nebot Boix, criminòloga i estudianta de postgrau
d’Agent d’Igualtat a la Universitat Jaume I de Castelló, va explicar què són
els bons tractes, així com la manera de gestionar-los en les relacions de
parella, a més d’assenyalar que han d’estar presents en tots els àmbits i en
totes les relacions humanes per a aconseguir una bona convivència i harmonia
entre les persones.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">Amb motiu de la
Setmana Internacional de les Persones Sordes, que es va celebrar el mes de
setembre, es va elaborar «Les persones sordes. Reflexions», una presentació
audiovisual que recull les opinions de Laura Cervera Martí i Rosa Giménez
Pastor, dues dones sordes, sobre l'educació, la comunicació i com és
d'imprescindible la promoció del coneixement de la llengua de signes. Els
inconvenients i dificultats que troben cada dia aquestes persones per a
desenvolupar les seues vides per manca de comunicació queden ben paleses en les
seues exposicions. En especial, el relat de Laura de les experiències que va
viure i sofrir durant el procés del seu embaràs mostra com és d’urgent la
implantació de la llengua de signes en tots els àmbits perquè les persones
sordes es troben en igualtat d’oportunitats.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">I el darrer
treball d’enguany ha estat titulat «Masculinitat i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sexualitat». L’ha realitzat Juan Aguirre
Peris, estudiant del Màster d’Igualtat i Gènere en l’Àmbit Públic i Privat
(UJI-UHM), i en el qual es reflexiona sobre la diversitat funcional, la seua relació
amb models de masculinitat hegemònica, i com aquestes dues variables es
relacionen amb la vivència de la sexualitat. En aquest producte audiovisual
queda manifest, una vegada més, com és de complicat per a les persones amb
diversitat funcional accedir al dret de manifestar la seua sexualitat en
condicions dignes i amb la mateixa naturalitat que qualsevol membre de la
societat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-size: large;"><span style="font-family: Georgia, "serif";">En aquest Manifest, també com cada any, hem de denunciar totes les menes
de violències que pateixen les persones amb diversitat funcional, que en lloc
de disminuir augmenten, segons les dades que, de tant en tant, proporcionen
entitats relacionades amb el col·lectiu com Cermi Dones. Com més dependència
manifesta la persona, més probabilitats té de ser víctima de qualsevol tipus
d’agressió. A més, la violència de gènere, que és un fenomen estructural, en el
cas de les dones amb discapacitat s’agreuja per patir més risc que les dones sense
discapacitat. Acabar amb totes les violències, i en especial amb la violència
de gènere, és responsabilitat de tota la ciutadania que no ha d’admetre
posicions negacionistes de certs sectors socials que tracten de tergiversar una
realitat molt trista i preocupant</span><span style="font-family: Georgia, "serif";">.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">Evidentment,
se’ls ha d’exigir a les administracions públiques que apliquen els protocols i que
s’ocupen del bon funcionament dels recursos creats per a batallar i erradicar
les violències masclistes, així com per a atendre les víctimes. I en aquest
sentit, el Reial Decret 888/2022, de 18 d’octubre pel qual s’estableix el procediment
per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat, conté
una mesura que preveu una reducció de terminis en aquestes gestions a les dones
víctimes de violència de gènere, doncs, segons dades de l'última macroenquesta
de Violència contra la Dona del 2019, el 17,5% de les dones afectades tenen una
discapacitat ocasionada per aquesta violència.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">De l’esmentat decret
també s’ha de dir que inclou un nou barem per a valorar les discapacitats, que
substitueix al que estava en vigor des del 1999, i que per fi s'adapta al model
social de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat de Nacions Unides amb un enfocament de drets humans. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="color: #38761d; font-size: large;">Els dèficits
d’atenció social i sanitària que afecten a la població en general van agreujant-se.
I, com és lògic, en el cas de la ciutadania més vulnerable s’hi fan més
punyents. És veritat que els diferents governs, tant l’estatal com els
autonòmics i locals, estan prenent mesures per a tractar de disminuir els
efectes negatius per a la població més necessitada de suports. No obstant això,
hi ha carències històriques com l’atenció a la salut mental o els recursos
humans i tecnològics a l’alumnat amb necessitats especials per a fer realitat
l’educació inclusiva, a més de les esmentades en algun audiovisual d’aquesta
anualitat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="color: #38761d;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Georgia, "serif";">Una vegada més,
per a tancar aquest manifest del</span><span style="font-family: Georgia, "serif";"> </span></span><span style="font-family: Georgia, "serif";"><span style="font-size: large;">Grup de Treball
sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia del 2022, tornar a posar en valor la
diversitat i la igualtat amb el nostre ja tradicional lema:</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "serif";"><o:p><span style="color: #38761d;"> </span></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Georgia, "serif"; font-size: 20pt;"><span style="color: #38761d;">«Totes les persones som diferents.<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Georgia, "serif"; font-size: 20pt;"><span style="color: #38761d;">Totes les persones som iguals.»</span></span></b><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 20.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></p></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-74589317480361925922022-07-19T16:59:00.002+02:002022-08-07T17:40:35.418+02:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSt14zm1x0iC1MsS8sc-wIibtVuWzWMVA79vHKdcBQzJ5ekeRP328b5l8OVqxnUnNp-wZVOFeUBkbsJSm8BJhbSF_S5FUOm1X0Lrx3KShA5y9rPbYAjNETRN4HeWoqX2WhSkZXeiAZ7BP2B6GCza-kD30CP4oUu8QH8UIFddkT6WtD7jelv0vMjxc9Mw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSt14zm1x0iC1MsS8sc-wIibtVuWzWMVA79vHKdcBQzJ5ekeRP328b5l8OVqxnUnNp-wZVOFeUBkbsJSm8BJhbSF_S5FUOm1X0Lrx3KShA5y9rPbYAjNETRN4HeWoqX2WhSkZXeiAZ7BP2B6GCza-kD30CP4oUu8QH8UIFddkT6WtD7jelv0vMjxc9Mw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><br /><p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><i>AMB CAMES QUE RODEN (149)</i></b></span><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;"><br /></span></a></span></p><p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;">«<span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">8 d’agost. Dia Internacional de l’Orgasme
Femení</span></span>»</span></a><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: navy;">Des del 2006 es
commemora el </span></span><span lang="ES"><a href="https://www.diainternacionalde.com/ficha/dia-internacional-orgasmo-femenino"><span lang="CA">Dia Internacional de l’Orgasme Femení</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: navy;">. Sembla que aquesta
iniciativa va nàixer a Esperantina, un poble de l’estat brasiler de Tocantins,
arran que José Arimateia Dantas Lacerda, regidor de l’esmentada població, es va
interessar en l’estudi realitzat per la Universitat Federal de Piauí, en el qual
s’indicava que el 28% de les dones d’aquella regió eren incapaces d’arribar a l’orgasme.
El regidor va concloure que aquests resultats mostraven una problemàtica greu
de salut pública. La commemoració va ser creada per a obligar el poder públic a
discutir qüestions de sexualitat, des de l'ejaculació precoç a la frigidesa, passant
pel sexe i el plaer en l'adolescència i en la tercera edat. Des d'aquesta data,
les discussions a Esperantina van reunir, en els primers anys, a quasi 500
persones en cada conferència, va assegurar Dantas en una nota al periòdic brasiler
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">O Globo</i>.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Al principi es va
celebrar en altres dates i feia referència a l’orgasme en general, però aviat
es va establir el 8 d’agost com a Dia Internacional de l’Orgasme Femení. Amb el
pas del temps, i sobretot gràcies a les xarxes socials, es va popularitzar
arreu del món aquesta data, tot i que hi ha països que commemoren aquesta diada
en dates diferents.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Durant mil·lennis
tot allò relacionat amb el sexe ha estat tabú i malgrat els avanços de les
darreres dècades, quan fins i tot la sexualitat de les dones -la més reprimida
pels posicionaments fal·locentristres i retrògrads de les majories
socioculturals- ha tingut més oportunitats de ser objecte de debats i
d’estudis, no es pot dir que parlar de sexe i, sobretot, de les teues
experiències i dubtes siga un fet habitual i que no comporte desconsideracions,
així com censures. <o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: navy;">La sexualitat sempre
s’ha mesurat des de les necessitats pròpies dels mascles i no cal més prova que
es considere que l’acte sexual només es pot donar per finalitzat quan ells
arriben al clímax. Segons les dades d’una investigació realitzada per una casa
de joguines eròtiques sueca només el 46% de les dones assoleix l’orgasme tenint
relacions sexuals, mentre que un 74% ho aconsegueix sempre que es masturba.
Segons estadístiques, entre el 10% i el 15% d'elles no hi han arribat mai. Una
altra dada reveladora: segons un estudi de la Universitat Brigham Young, el 43%
d'homes heterosexuals tenen dificultats per identificar un orgasme femení. (</span></span><span lang="ES"><a href="https://www.elnacional.cat/ca/salut/dia-internacional-orgasme-femeni-necessari_633305_102.html"><span lang="CA">elnacional.cat</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: navy;">)<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Si ens referim a les
dones amb diversitat funcional, és complicat defugir els estereotips fixats com
a veritats indiscutibles que tan perjudiquen –i en molts casos impedeixen- el lliure
desenvolupament de la seua sexualitat. Aquests estereotips de vegades s’hi
contradiuen perquè, d’una banda, sentencien que les dones amb alguna
discapacitat són persones asexuades i es tendeix a infantilitzar-les de per
vida, però d’altra banda qualifiquen les dones amb discapacitat intel·lectual,
per exemple, com a éssers hipersexuals que es passen la vida pensant en el
sexe.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-top: 6.0pt; tab-stops: 120.5pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: navy;">Reivindicar el dret
a expressar la seua sexualitat és tot un repte per a aquestes dones que, com
més important és la seua situació de dependència derivada de la seua
discapacitat, més condicionades estan les seues vides per les seues famílies o
pel personal que les atén als centres residencials o a altres recursos
assistencials. La reivindicació mínima d’un espai íntim per a poder «tocar-se»
ja els representa un desgast davant les persones que hi han d’atorgar aquesta «gràcia»,
com si el dret a la pròpia intimitat no fora quelcom inherent a la dignitat
humana; així que exigir el dret a l’orgasme per a aquestes dones és molt més
que reclamar els seus </span></span><span lang="ES"><a href="https://www.caib.es/sites/salutsexual/ca/drets_sexuals/"><span lang="CA">drets sexuals</span></a></span></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf1"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">, és una batalla més de les tantes lluites diàries
que lliuren per assolir la igualtat d’oportunitats real i efectiva. És, a més, un
crit de llibertat!</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2022/jul22/ambcames/">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXXIV 19/7/2022</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-26681216665829270242022-06-28T17:34:00.000+02:002022-06-28T17:34:22.099+02:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRRjTQuOJy4KLcI9RutWwHs6IGuJIeUuuf0h3wSpyFM083YnXqYS4nUgEEzQsdXZFOdD0aYms_7HtYBk3tTvcN1dCiAFVZgluyhNRK5pqzspSVWIzpNWSVT7hfOiGKuYE-d_1newCQUmuOi0sCOkqhclrBmXAKfsrKW9bHixaXwOgzJKDTCdp2U47vAw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRRjTQuOJy4KLcI9RutWwHs6IGuJIeUuuf0h3wSpyFM083YnXqYS4nUgEEzQsdXZFOdD0aYms_7HtYBk3tTvcN1dCiAFVZgluyhNRK5pqzspSVWIzpNWSVT7hfOiGKuYE-d_1newCQUmuOi0sCOkqhclrBmXAKfsrKW9bHixaXwOgzJKDTCdp2U47vAw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><br /> <p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><i><b>AMB CAMES QUE RODEN (148)</b></i></span><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;">«Bons tractes en les relacions afectives»</span></a><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Els bons tractes han
d’estar presents en tots els àmbits i en totes les relacions humanes per a
aconseguir una bona convivència i harmonia entre les persones. Si ho traslladem
al terreny de les relacions afectives encara esdevenen més importants els bons
tractes. Per aquest motiu, el Grup de Treball de sobre Discapacitat de la
Fundació Isonomia, abans del parèntesi estiuenc, ha organitzat una xarrada sota
el títol «Bons tractes en les relacions afectives». Aquesta xarrada, a càrrec
de Mar Nebot Boix, criminòloga i estudianta de postgrau d’Agent d’Igualtat a la
Universitat Jaume I de Castelló, tracta d’explicar què són els bons tractes, així
com la manera de gestionar-los en les relacions de parella.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">En una primera part més
teòrica, s’exposen les diferències entre sexe i gènere que tan sovint es
confonen. El sexe són els atributs biològics que tenim cada ésser humà i que
determinen si som homes o dones. Una de les diferències que ens distingeixen
són les cromosòmiques, ja que un home té els cromosomes XY i una dona els
cromosomes XX. El gènere, en canvi, són atribucions que s‘hi creen socialment,
i també des de l’esfera cultural, al sexe biològic i que determinen com se
suposa que som o com es pressuposa que ens hem de comportar homes i dones. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Derivats del gènere apareixen
els estereotips, que són les creences que serveixen per a sostenir les
diferències socials entre homes i dones. Aquestes etiquetes fan que des que som
ben xicotetes i xicotets ja ens marquen fins i tot assignant-nos un color (a
les xiquetes les vesteixen de rosa i als xiquets de blau). Alhora, aquests
estereotips fan que es mantinguen els rols de gènere, que releguen a la dona a
complir la funció reproductiva, mentre que a l’home se li reserva, en termes
generals, el rol de sostenidor de la família. En les societats més
desenvolupades, sembla que amb la incorporació de les dones al món laboral
aquesta distribució de les tasques està canviant, però en realitat el que s’ha
generat és una doble càrrega per a elles, perquè el rol de cuidadora de la
família el segueixen mantenint quasi en exclusivitat, tot i tenir també un treball
extern remunerat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Mar Nebot Boix, en la seua
exposició, també dedica un apartat a les dones amb diversitat funcional i a la
doble discriminació que pateixen, ja que no tan sols són víctimes d’opressió pel
fet de ser dona, sinó que, a més, hi ha factors derivats de la condició de
discapacitat que influeixen en la percepció que té la societat d’elles. En
molts casos, les dones amb discapacitat apareixen en els mitjans de comunicació
com a persones dèbils i dependents, i no se les considera partícips dels mateixos
rols de gènere que a la resta de dones, com ara el de mare, esposa, núvia...
Aquest fet limita, en gran mesura, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’expressió de la seua afectivitat a les
relacions familiars (progenitors, germans/germanes, cosins/cosines...) o les
d’amistat, però anul·lant la dimensió afectiva de les relacions de parella com
a tal. Tot i això, recorda que aquestes dones tenen un 8% més de probabilitats
de sofrir violència masclista que les dones sense cap discapacitat reconeguda i
que estan més exposades</span> <span style="color: navy;">a sofrir una vulneració de
drets en el moment en què no són considerades part integrant de la societat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Centrant-se en la vessant
afectiva de les relacions, Nebot Boix estableix les idees principals per a
fomentar les relacions basades en la igualtat i la comunicació indicant que, per
a poder establir relacions sanes, primer cal que ens coneixem a nosaltres
mateixes per tal d’identificar què ens agrada, què no, què ens produeix malestar,
què ens fa alegria… No obstant això, una vegada ho tenim identificat a partir
de treballar-nos individualment, hem de ser capaces com a persones adultes de
comunicar-ho a la persona amb qui tenim un vincle. I un dels recursos que ens
pot ajudar a exposar les nostres inquietuds i tractar de trobar-hi una solució
és la comunicació assertiva, que sempre s’ha de basar en la igualtat, ja que
ambdues parts han de tenir el mateix pes en el transcurs de la resolució del
conflicte. Recomanem que visioneu el vídeo de la psicòloga Gabriela Paoli sobre
què és i com s’ha d’usar l’assertivitat, inclòs en aquest audiovisual.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Per finalitzar la
presentació audiovisual, Nebot Boix exposa exemples pràctics de mediació i
indica quins són els ingredients per al bon rotllo, com ella els anomena, a més
de traslladar unes conclusions que resumeixen les propostes per a aconseguir
unes relacions més sanes i igualitàries.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Aquesta presentació audiovisual està disponible
tant en el </span><a href="https://www.facebook.com/groups/403309983129473/">Facebook del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia</a><span style="color: navy;"> com en la seua </span><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-discapacidad/">pàgina web</a><span style="color: #0070c0;"> </span><span style="color: navy;">(III
seminario 07/06), així com en </span><a href="https://youtu.be/eq6IGwY6IJA" target="_blank">YouTube</a><span style="color: navy;">.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="background-color: white; color: navy;"><br /></span></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2022/jun22/ambcames/?urlRedirect=https://www.uji.es/com/espaiobert/2022/jun22/ambcames/&url=/com/espaiobert/2022/jun22/ambcames/">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXXIII 28/6/2022</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-80809522711292217632022-05-31T17:16:00.003+02:002022-06-28T17:35:32.508+02:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBHMPjYbrumc45ZScfQbHpWkonKczp_D3SyC3-ZKKagkSxK6aUyhToS6b_Od1IPhOaHTj_toZWgdi6vL8OahCPFz24QH4zkAtsurwPtEiCH5az7NuuitYsF3GEKMNQ5MhAYXCUqJRfh66ZM81KiTjPzLHNOM0eB5G1nTbxzS88FeCHan8-Kn12EQJhbg/s400/amb_cames_que_roden.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBHMPjYbrumc45ZScfQbHpWkonKczp_D3SyC3-ZKKagkSxK6aUyhToS6b_Od1IPhOaHTj_toZWgdi6vL8OahCPFz24QH4zkAtsurwPtEiCH5az7NuuitYsF3GEKMNQ5MhAYXCUqJRfh66ZM81KiTjPzLHNOM0eB5G1nTbxzS88FeCHan8-Kn12EQJhbg/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><br /> <p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><i>AMB CAMES QUE RODEN (147)</i></b></span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;">«La necessitat del reconeixement del dret a la comunicació
augmentativa i alternativa en l’àmbit jurídic»</span></a><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Totes les persones que
manifesten problemes per a comunicar-se i interactuar en els diversos contexts
socials haurien de comptar al seu abast amb les diferents ferramentes que es
poden agrupar sota la denominació de comunicació augmentativa i alternativa
(CAA). Aquest sistema comunicatiu pot consistir en gestos, imatges o continguts
escrits que, combinats o per separat, són productes de suport per a la
comunicació.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="color: navy;">Segons les dades que Ángeles
Blanco, jurista experta en dret de la discapacitat, delegada de Drets Humans i
Coordinadora d'Incidència en Confederació ASPACE, va exposar en l’article
publicat el març proppassat en </span><a href="https://www.elsaltodiario.com/conquista-derecho/comunicacion-aumentativa-paralisis-cerebral?fbclid=IwAR0Dw31vxfcmiMQlTkMqivlfPgPgBRAsCb2X0vCvFpGfNxWF6z2M_joK6vg"><span style="color: #0070c0;">El Salto</span></a><span style="color: navy;">,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el 98% de persones amb
paràlisi cerebral té disàrtria, alteració en l'articulació de les paraules.
Aquesta circumstància fa difícil la seua inclusió social perquè la gent que no
forma part del seu cercle personal, de manera habitual, no les entén. En aquest
context, les persones amb paràlisi cerebral usen productes de suport a la
comunicació en un sentit augmentatiu; és a dir, comuniquen oralment i es
recolzen en gestos, imatges o paraules escrites per a facilitar la interacció
social. Així mateix, el 25% de les persones amb paràlisi cerebral no té
comunicació oral. En aquests casos els productes de suport constitueixen el
mitjà o format de comunicació en un sentit alternatiu.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">«La falta de reconeixement
processal de la comunicació augmentativa i alternativa, un esperó per a la
violència contra les dones amb paràlisi cerebral» és el títol de l’article d’Ángeles
Blanco, en el qual fa evident l’escàs reconeixement jurídic que te la CAA. En
l’actualitat només s’ha introduït de manera específica en l’article 23 de la
Llei General de drets de les persones amb discapacitat, situant-la al mateix
nivell que la llengua de signes. No obstant això, la CAA no s’ha inclòs en
posteriors normatives. No tan sols no consta en les lleis substantives, sinó
que tampoc te presència en les lleis processals. És a dir, que les persones amb
paràlisi cerebral no poden exercir els seus drets en seu judicial. La qual cosa
significa que no es poden defensar perquè la seua comunicació, tan vàlida i
professionalitzada com qualsevol altra, no compta amb suport jurídic.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">I aquesta és la raó del
plantejament del títol de l’article de Blanco. El servei d'Assessoria Jurídica
de Confederació ASPACE, en a penes dos anys, ha assistit al sobreseïment de
tres situacions de violència sexual denunciades per dones amb paràlisi
cerebral. Una de violència continuada durant dos anys i les altres dues eren de
situacions de violència sexual múltiple. Això fa evident que els casos més
greus de violència sexual contra les dones amb paràlisi cerebral queden impunes
a la justícia per manca d'ajustos procedimentals. Potser els agressors són
conscients d’aquesta impunitat i els fa pensar que poden seguir agredint dones
en situació de pluridiscapacitat i dependència sense preocupar-se’n de cap
possible responsabilitat criminal?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Com que no es contempla de
manera expressa la CAA, la sol·licitud del seu ús s’enquadra procedimentalment
dins del concepte jurídic indeterminat d’«ajust raonable», que, per la seua pròpia
naturalesa legal, porta a interpretació i a inseguretat jurídica en la seua
aplicació pràctica. En la majoria dels casos la compareixença de la víctima es denega,
amb el conseqüent greuge probatori que això significa en uns fets delictius en
què, per la seua naturalesa, és molt improbable la testificació de tercera
persona. La declaració de la víctima és l’única prova de càrrec.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Recordem que l’article 2
apartat <i>m)</i>, de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat
i de la seua inclusió social, diu que els ajustos raonables «són les
modificacions i adaptacions necessàries i adequades de l'ambient físic, social
i actitudinal a les necessitats específiques de les persones amb discapacitat
que no imposen una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requerisquen en
un cas particular de manera eficaç i pràctica, per a facilitar l'accessibilitat
i la participació i per a garantir a les persones amb discapacitat el gaudi o
exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Com escriu Blanco per a
finalitzar el seu article, «aquesta indefensió provocada per la impossibilitat
d'exercici material de drets no fa més que defugir encara més l'avantdita
situació de vulnerabilitat social, en un cercle viciós, on els agressors són
impunes davant la Llei i les dones amb paràlisi cerebral són les víctimes
invisibles d'una societat i una Administració de Justícia encara capacitista».</span><span face="Arial, "sans-serif"" style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;"><br /></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2022/mai22/ambcames/">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXXII 31/5/2022</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-68778274544256953762022-04-26T17:20:00.001+02:002022-06-28T17:42:07.483+02:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBZL1zCXTzoKoG5hPV3Moo82Po0jH2GztX9KO304VfJmomn5qNdj4PVwOYyNibCO7xoY0AY8HxviioXCn1Ii1E9SdHJ6zUWSCFbzFx_x-y8OeDhCPsl7jy-Xn8Dxm1Z6ZnvDcC8ACEVdTCrIE1GYCEJewKDPJd_DsmpMB0Tclq_jNBlk2absDSnVNfNw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBZL1zCXTzoKoG5hPV3Moo82Po0jH2GztX9KO304VfJmomn5qNdj4PVwOYyNibCO7xoY0AY8HxviioXCn1Ii1E9SdHJ6zUWSCFbzFx_x-y8OeDhCPsl7jy-Xn8Dxm1Z6ZnvDcC8ACEVdTCrIE1GYCEJewKDPJd_DsmpMB0Tclq_jNBlk2absDSnVNfNw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-size: x-large;"> <br /></span><p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><i>AMB CAMES QUE RODEN (146)</i></b></span><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;"><br /></span></a></span></p><p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;">«La Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de
Castelló compleix 20 anys»</span></a><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Enguany es commemora el 20è
aniversari de la creació de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de
Castelló. Una entitat sense ànim de lucre que té per objectius promoure i donar
suport a la igualtat entre dones i homes, així com d'altres col·lectius social,
econòmica, laboral, educativa i culturalment desfavorits i susceptibles de
patir discriminació, en tots els àmbits de la vida de les persones, amb la
finalitat de contribuir a una societat més justa i més igualitària.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">El Grup de Treball sobre
Discapacitat Isonomia, creat el mateix any 2002, entre altres grups específics
d’indagació, durant els seus primers vint anys d’existència ha complit amb
escreix la seua funció de fer-se ressò de les veus de les dones i homes que hi
han volgut expressar-se, fent realitat la descripció del grup: esdevenir una
estructura permanent de reflexió activa entorn de la discapacitat, en la qual
estan representades les persones, col·lectius i institucions relacionades, on
la prioritat és escoltar les inquietuds i propostes de les dones i homes amb
diversitat funcional sobre les seues necessitats.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Aquest grup de treball, que
va tenir altres denominacions en els seus inicis, com ha de passar amb tot allò
que no vol quedar obsolet hi ha anat evolucionant i adaptant-se a les
circumstàncies socioeconòmiques de cada moment. Derivats de les aportacions i
suggeriments de les persones que participaven en les sessions de treball
presencials, que van tenir lloc fins que es va declarar la crisi sociosanitària
de la COVID-19, es van portar a efecte projectes com ara guies de recursos
d’atenció a la discapacitat, tant de la ciutat de Castelló de la Plana com de
la província; les Pautes recomanades per a l’actuació de professionals que
s’encarreguen de comunicar la primera notícia d’una discapacitat; la Guia sobre
perfils professionals que intervenen en l’atenció a la discapacitat al llarg de
les diferents fases de la vida; etc. Tots aquests materials els podeu consultar
en la pàgina web del </span><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-discapacidad/">Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia.</a><span style="color: navy;"> Així mateix es van editar publicacions com «</span><a href="http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/85269"><span lang="ES">Relatos sobre discapacidad y economías de a pie</span></a><span style="color: navy;">» o «</span><a href="http://isonomia.uji.es/wp-content/uploads/2014/01/PDF-Tambientenemossexo-GIAT2015.pdf"><span lang="ES">También tenemos sexo</span></a><span style="color: navy;">», dues compilacions d’articles escrits per
persones col·laboradores. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Amb l’esclat de la
pandèmia, i aplicant les normatives indicades per responsables de les
administracions sanitàries, les sessions presencials es van haver de substituir
per presentacions audiovisuals enregistrades en les quals ja s’han tractat
temes tan diferents com la defensa dels drets al final de la vida, les
vivències personals de dones i homes amb diversitat funcional sobre l’impacte
de la COVID-19 en les seues vides, la violència masclista cap a les dones amb
diversitat funcional, les claus i estratègies per a nous models d’educació
inclusiva, o la diversitat sexual en persones amb discapacitat intel·lectual. Tots
els audiovisuals estan disponibles en el canal del grup de treball en </span><a href="https://www.youtube.com/results?search_query=grup+de+treball+sobre+discapacitat">YouTube</a><span style="color: navy;">.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Durant aquestes dues
dècades d’activitat, pel Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia han passat
moltes persones que hi han aportat les seues experiències i coneixements. Seria
massa llarg anomenar-les totes perquè hi ha hagut moltes, però si que volem
esmentar-ne dues que hi van ser col·laboradores destacades. Una va ser Ana
Luisa Rodríguez Bernabé, la qual es va implicar tant en el grup de treball que
va posar en marxa un projecte radiofònic que va titular </span><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-d/programa-de-radio-somos-iguales-somos-diferentes-vox-uji-radio/">«Som iguals. Som diferents»</a><span style="color: navy;">, del qual es van emetre divuit programes en Vox UJI Ràdio durant el
curs 2008-2009. Malauradament, el seu estat de salut va empitjorar i no va
poder continuar amb el projecte. Uns anys després la patologia que patia li va
causar la mort.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">L’altra companya
inoblidable és Soledad Arnau Ripollés, que des de la creació d’aquest grup de
treball i fins quasi el darrer moment de la seua vida, segada per una malaltia
fa pocs mesos, va ser una col·labora fidel i incansable que sempre estava
disposada a aportar la seua saviesa i experiència en totes les iniciatives que
se li proposaven.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Per tancar aquest article
volem transmetre el què ens ha aportat la Fundació Isonomia a les persones que
el signem. A mi, Mar Dalmau, els tres anys de col·laboració presencial com a
becària del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia, que va ser el meu
primer treball als 31 anys, representen una de les etapes més importants de la
meua vida, durant els quals hi vaig aprendre moltes coses. A més que, quan hi anava
al despatx, em tractaven com a una més de l'equip i això no és massa habitual
que succeïsca si tens un grau de discapacitat alt. Però sobretot Isonomia va
despertar la meua faceta feminista i va fer que començarà a adonar-me de com d'invisibles
érem les dones amb diversitat funcional. Així vaig començar a interessar-m’hi i
a llegir sobre el tema.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">A mi, Cèsar Gimeno, una
persona amb una discapacitat certificada del 94% que fins prop de complir els
46 anys no havia circulat tot sol pel carrer, les companyes d’Isonomia em van
apoderar fins el punt d’empentar-me perquè em presentara a les proves de la
Junta Qualificadora sobre coneixements de la llengua. Els resultats no van
poder ser millors: hi vaig assolir el Certificat del grau superior de coneixements
del valencià i el Certificat de capacitació en correcció de textos.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Moltes gràcies per
continuar les vostres tasques diàries en pro de la igualtat real i efectiva
entre dones i homes. Llarga vida a la Fundació Isonomia!</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;"><br /></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2022/abr22/ambcames/" target="_blank">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXXI 26/4/2022</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-6576835374995176962022-03-29T17:23:00.013+02:002022-06-28T17:53:29.695+02:00<p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: navy; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-style: italic; font-weight: bold; text-align: center;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: navy; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX4CudLo7KwMQnqVwZgckM0JY4lgzbcRGTOafex6QJzDP3CFY9oPdX71ZhaPkSl_hvp4iLZAWgmfiUlR0MNWxRu_krEGaHKDxrKTs882tv0t8fjIp9t5xUL289ejsdegVptmOYR5w0ZJtbfJerbf1Mq-6CtBBe5wOFnznbmvy1gniVtJJ_M-zhu2-K7w/s400/amb_cames_que_roden.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX4CudLo7KwMQnqVwZgckM0JY4lgzbcRGTOafex6QJzDP3CFY9oPdX71ZhaPkSl_hvp4iLZAWgmfiUlR0MNWxRu_krEGaHKDxrKTs882tv0t8fjIp9t5xUL289ejsdegVptmOYR5w0ZJtbfJerbf1Mq-6CtBBe5wOFnznbmvy1gniVtJJ_M-zhu2-K7w/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></span></span></div><p class="Ttol21" style="font-style: italic; font-weight: bold; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: navy; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: navy; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"><i><b><br /></b></i></span></span></span></span></p><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: navy; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"><b><i><span style="font-family: arial;">AMB CAMES QUE RODEN (145)</span></i></b></span><o:p></o:p></span><p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: navy; mso-ansi-language: CA;"><i><b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b></i></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;">«Dones referents amb diversitat funcional: activistes,
artistes i esportistes»</span></a><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="color: navy;">El Grup de Treball sobre Discapacitat de la
Fundació Isonomia per a commemorar el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones,
ha editat l’audiovisual </span><span style="color: navy;">«Dones referents amb diversitat funcional:
activistes, artistes i esportistes», amb el qual pretén, a banda de visibilitzar
dones amb diversos tipus de discapacitats,<span style="mso-bidi-font-style: italic;"> que el relat de les seues experiències personals puguen esperonar a
altres dones a apoderar-se.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="color: navy;">Tindre algun tipus de discapacitat no impedeix
aconseguir somnis i aconseguir l'èxit en àmbits com l'activisme, l'esport o
l'artístic. Ser dona tampoc. Per això, en aquest audiovisual s’esmenten algunes
dones amb talent que van demostrar, o que en l’actualitat demostren, amb la
seua visibilitat pública les moltes capacitats que tenen per a realitzar
accions positives dins la societat. Per exemple, s’anomena a Ana Peláez
Narváez, cega de naixement, que és tota una referent d’activisme en la defensa
dels drets de les persones amb discapacitat i primera dona amb </span><span style="color: navy;">diversitat
funcional<span style="mso-bidi-font-style: italic;"> en formar part del comitè de
l'Organització de les Nacions Unides contra la discriminació de dones; o a
Teresa Perales Fernández, nadadora afectada per una neuropatia que li va fer
perdre la mobilitat a les cames, però que no li ha impedit triomfar en l'esport,
havent guanyat fins ara 27 medalles paralímpiques.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">A més de ressaltar aquestes dones conegudes en
l’àmbit públic, a l’audiovisual es poden conèixer els testimonis de dones que
no ho són tant, però l’activitat diària de les quals també es pot considerar de
referència en el marc de l’activisme o en el de l’esport adaptat. I aquest és
el cas de Mar Dalmau Caselles, activista pels drets de les persones amb
diversitat funcional i feminista, i de María Teresa Alemany Alemany, jugadora
de boccia. Totes dues manifesten una paràlisi cerebral infantil.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">L’àmbit de l’art rep un tracte especial en aquesta
presentació audiovisual per comptar amb la col·laboració de Belén Pascual
Beltrán, tècnica superior d’arts plàstiques i disseny en il·lustració, que,
després de fer un esbós de la història de l’art, esmenta persones amb diferents
discapacitats que es van dedicar a la pintura com ara María Blanchard, amb una cifoscoliosi,
una de les figures clau del cubisme; la popular pintora mexicana Frida Kahlo, afectada
per la poliomielitis; o Judith Scott, amb síndrome de Down, que va crear
escultures amb un toc únic que avui en dia continuen sent un referent en el món
de l'art.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="color: navy;">Com a dones amb discapacitat intel·lectual que usen
diverses expressions artístiques per a manifestar les seues inquietuds, a
l’audiovisual s’han inclòs les aportacions de Vanesa García Sebastián, que
escriu poesia, fa fotografia artística i, fins i tot, es declara <i>youtuber</i>;
i el vídeo editat per l’Espai d’art d'ASMISAF, un projecte de l’entitat Plena
Inclusió Comunitat Valenciana que té com</span> <span style="color: navy;">objectiu fonamental
la inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i el
desenvolupament d'habilitats cognitives, socials i de comunicació, tot això a
través de l'expressió artística i la creativitat. Estela Sequera Millet, Laura
Sendra Pérez i Paula Balsera Serrano són les protagonistes de l’esmentat vídeo.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Com diu Belén Pascual en la seua intervenció, la
veritat és que, a part dels beneficis a nivell físic que aporten activitats com
els esports o la dansa, la pràctica d'expressions artístiques de qualsevol
tipus en persones amb discapacitat té innombrables beneficis per al benestar
emocional. Per exemple, visibilitza el concepte general de la diversitat
funcional i les múltiples cares que té, ja que és un concepte massa heterogeni
que no sols engloba la discapacitat física; elimina prejudicis, ja que es posa
l'accent en la importància que qualsevol persona pot realitzar qualsevol
activitat artística, esportiva o cultural; i fomenta l'autonomia en les
persones amb discapacitat i, per tant, l'autoestima i la confiança en elles
mateixes.</span></span></p><p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><span style="color: navy;">En l’audiovisual, que es farà públic el
dia 29 de març, tant al </span><a href="https://www.facebook.com/groups/403309983129473/">Facebook
del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia</a><span style="color: navy;"> com a la seua </span><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-discapacidad/"><span style="color: #2b00fe;">pàgina web</span></a><span style="color: #0070c0;"> </span><span style="color: navy;">(II
seminario 29/03), i que també estarà disponible a </span><a href="https://youtu.be/EwV3mgNuZeI"><span style="color: #2b00fe;">YouTube</span></a></span><span style="color: navy;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">, es proposa a la ciutadania que contacten amb la Fundació Isonomia si
coneixen altres històries de dones referents amb diversitat funcional que
lluiten contra l'anomenada «doble discriminació» que afecta el col·lectiu:
d'una banda, per raó de gènere; i, d’una altra, pel simple fet de manifestar
una discapacitat.</span></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2022/mar22/ambcames/?urlRedirect=https://www.uji.es/com/espaiobert/2022/mar22/ambcames/&url=/com/espaiobert/2022/mar22/ambcames/#">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXX 29/3/2022</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-4419135815192024812022-02-28T19:34:00.012+01:002022-06-28T18:02:17.685+02:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh85Q2gi18fxEYovBkRkd8R7WuiG1vPtP_FoZd4VAEGz3PIiejuomf0YTwu3YTAm_Jzw7J2ke07pRDMxFfRTSSUHBohpheh16sH6gYl4Ap-cvquexjYQVCWpkyerdBUkYUbvzinryERQkyOOsqs2HktrjX61xxU7TK6uwcreO2zKpGi0RjknMNtLCGz8A=s400" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh85Q2gi18fxEYovBkRkd8R7WuiG1vPtP_FoZd4VAEGz3PIiejuomf0YTwu3YTAm_Jzw7J2ke07pRDMxFfRTSSUHBohpheh16sH6gYl4Ap-cvquexjYQVCWpkyerdBUkYUbvzinryERQkyOOsqs2HktrjX61xxU7TK6uwcreO2zKpGi0RjknMNtLCGz8A=w200-h200" width="200" /></a></div><br /><p></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><i>AMB CAMES QUE RODEN (144)</i></b></span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></span></p><p class="Ttol21" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><i><br /></i></b></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;">«28 de febrer:
Dia Mundial de les Malalties Minoritàries»</span></a><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">El 28 de febrer es commemora cada any el Dia
Mundial de les Malalties Minoritàries, conegudes també com «malalties rares».
una iniciativa d’</span><span lang="ES"><a href="https://www.eurordis.org/es"><span lang="CA">EURORDIS</span></a></span><span style="color: navy;">,
que és una aliança no-governamental de prop d’un miler d’organitzacions de
pacients dedicada a millorar la qualitat de vida de les persones afectades, l’objectiu
principal de la qual és visibilitzar aquestes malalties que afecten a més de
300 milions de persones arreu del món i, també, aconseguir que estiguen entre
les prioritats socials i sanitàries. A l’Estat espanyol s’estima que la
població afectada ultrapassa els 3 milions i és la Federació Espanyola de
Malalties Rares (</span><span lang="ES"><a href="https://enfermedades-raras.org/index.php"><span lang="CA">FEDER</span></a></span><span style="color: navy;">, en les seues sigles en castellà), integrada per
més de 370 entitats, la que representa i defensa els drets d’unes 97.000
persones afectades per alguna de les més de 1.300 patologies presents en aquesta.
FEDER forma part tant d’EURORDIS, l’organització d’àmbit europeu, com d’ALIBER,
que és l’aliança iberoamericana de malalties rares. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Perquè una malaltia es considere minoritària ha
d’afectar a menys de 5 de cada 10.000 persones. Són més de 7.000 les malalties
minoritàries comptabilitzades, encara que se sospita que hi haurà moltes més, de
les quals un 80% tenen un origen genètic. Es poden manifestar des del mateix naixement
o la infantesa, però també n'hi ha que no es revelen fins a l'adultesa, alterant,
en general de manera crònica i greu, el funcionament de diversos òrgans i les
capacitats físiques, així com les habilitats mentals i les qualitats sensorials
i de comportament de les persones afectades. Algunes de les malalties
minoritàries</span> <span style="color: navy;">més conegudes són l’esclerosi lateral
amiotròfica (ELA), la fibrosi quística, l’acondroplàsia, la distròfia muscular
de Duchenne, o les síndromes del cromosoma X fràgil, la de Williams i la de
Rett.</span> <span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Els tractaments existents acostumen a ser cars
perquè el nombre de pacients no és suficient per a rendibilitzar-los. Un cas
ben significatiu és el dels anomenats «medicaments orfes», aquells</span> <span style="color: navy;">destinats a tractar, prevenir o diagnosticar una
malaltia que posa en risc la vida o que és molt greu, crònica i molt poc
freqüent, i que, si no compten amb incentius per a la investigació i
desenvolupament, la indústria farmacèutica diu que la seua comercialització és
difícil que puga generar el retorn suficient per justificar-ne la inversió. Des
de l’àmbit de l'atenció sanitària a pacients amb malalties minoritàries, s’assenyala
la importància de la disponibilitat i accés als esmentats medicaments orfes
eficaços per a tractar patologies concretes; la rapidesa a l’hora de diagnosticar
i establir la terapèutica més adequada; la cobertura de les necessitats
sociosanitàries de cada pacient; així com la disposició de registres
centralitzats d'informació clínica i genòmica.</span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, va
afirmar durant la presentació dels pressupostos per al 2022 que aquests
representen una aposta per la I+D, una inversió que ha d’impulsar el creixement
econòmic i promoure el benestar social. Hi va dir que la ciència disposarà de
3.843 milions d'euros per al 2022, la inversió més quantiosa en I+D de la història
a l’Estat espanyol. No obstant això, no s’arribarà a invertir el 2% del PIB que
és l’objectiu que es proposa des de les directives europees.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Com es va publicar en la web de </span><span lang="ES"><a href="https://www.riojasalud.es/saludable/protagonistas/hay-enfermedades-que-son-raras-pero-no-lo-somos-las-personas-que-las-padecemos"><span lang="CA">Rioja Salud</span></a></span><span style="color: navy;">: «En les malalties rares, quasi tot acaba sent
rar; és rar aconseguir un diagnòstic primerenc, és rar que existisca un
tractament adequat, és rar que es dispose fàcilment d'informació sobre la
malaltia… L'única cosa que no és rara són les persones que les pateixen. Això
sí, des del moment que emmalalteixen són persones amb necessitats especials,
sobretot la d'aconseguir visibilitat en la societat perquè la seua malaltia
aconseguisca fons per a la investigació». <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Malauradament, malgrat haver-s’hi avançat, prop del
40% de les malalties minoritàries encara no tenen tractament. Aquesta mancança
només es pot resoldre fomentant la investigació d’aquestes patologies poc
freqüents i que, tard o d’hora, ens beneficia a tota la ciutadania. I a més dels
recursos per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a investigació, també són bàsics
els recursos de suport tant per a la persona afectada com per al seu entorn
familiar, que en la majoria dels casos es fa càrrec de l’atenció en el domicili,
sobretot les dones, perquè gaudisquen d’una mínima qualitat de vida.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6pt; tab-stops: 106.35pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Més informació en el </span><span lang="ES"><span lang="CA"><a href="https://registroraras.isciii.es/Comun/Inicio.aspx" target="_blank">Registre de Pacients de Malalties Rares</a></span></span></span><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">.</span><span face="Arial, sans-serif"><o:p></o:p></span></span></p>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><span style="color: #5e53fb;"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2022/feb22/ambcames/" target="_blank">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXIX 28/2/2022</a></span></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-46007744228686688252022-01-25T18:27:00.003+01:002022-01-26T19:28:37.252+01:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi0I9zNeryNikiN8Cu_w-knK3fFdIxwiRVX0d_ZdS6XmZ1DjyJAl9CbcVjCn52L2N2SH0aTBlSWOJ3bfCFFcgrA4bFCM35wuOxJPwYwjBIl1O9Z_O1gFHA83VAnvuiOPnpdVQNi7yV4YQNLrmvpjfsUZ_a2ZPARkfePJNZmAUAnlwFbvOg3Y1Kck1oMsw=s400" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi0I9zNeryNikiN8Cu_w-knK3fFdIxwiRVX0d_ZdS6XmZ1DjyJAl9CbcVjCn52L2N2SH0aTBlSWOJ3bfCFFcgrA4bFCM35wuOxJPwYwjBIl1O9Z_O1gFHA83VAnvuiOPnpdVQNi7yV4YQNLrmvpjfsUZ_a2ZPARkfePJNZmAUAnlwFbvOg3Y1Kck1oMsw=w200-h200" width="200" /></a></div><br /> <i style="color: navy; font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: xx-large;"><b>AMB CAMES QUE RODEN (143)</b></i><p></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">«La Convenció sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat i l’Oficina de Vida Independent Sole Arnau Ripollés de Castelló»</span></a><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">L’any 2022 ha començat com va finalitzar el 2021:
batent-se rècords de contagis de COVID-19 a causa de virulenta expansió de la
variant òmicron. El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia,
reprenent les seues accions després del tradicional període de vacacions per
les festes nadalenques i cap d’any, seguirà substituint les seues sessions de
treball presencials per audiovisuals enregistrats per tal d’evitar situacions
que representen un risc de contagi.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Per al primer audiovisual d’enguany, des del grup
de treball, se li va proposar a l’</span><span lang="ES"><a href="https://ovicastello.org/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic; text-decoration: none; text-underline: none;">Oficina Vida Independent (OVI) Sole Arnau Ripollés de
Castelló</span></a></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> la realització
d’una xarrada sobre l’aplicació de la </span><span lang="ES"><a href="https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic; text-decoration: none; text-underline: none;">Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat</span></a></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, així com un repàs de les activitats que ha dut a
terme l’OVI de Castelló durant el seu primer any d’existència. Benito Pérez Agüera,
coordinador d’aquesta, hi va acceptar la proposta i es va encarregar
d’enregistrar l’aportació en format d’entrevista amb la col·laboració d’Anna
Peñalver Bermudo, integrant de </span><span lang="ES"><a href="https://transversalcoop.org/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic; text-decoration: none; text-underline: none;">Cooperativa Transversal</span></a></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, que li va fer les preguntes.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Pérez Agüera opina que el desenvolupament de la
Convenció és molt lent, atès què la visió «capacitista» de les persones amb
diversitat funcional per part de la societat, les institucions i la classe
política fa que no s’avance en la consolidació dels nostres drets, ni des del
punt de vista del moviment de vida independent. Quant al terme «capacitisme»,
explica que s’entén com una forma d’opressió i discriminació de les persones
pel fet de funcionar diferent, la qual cosa fa que se’ns valore segons una
sèrie de capacitats totalment productives, en lloc de tenir clar que tota vida
humana té un valor i, per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tant, totes
les persones hem de participar en igualtat de condicions. El problema no som
nosaltres sinó en com està construïda la societat i eixa mentalitat mèdic
rehabilitadora, eixa mentalitat cuidadora, que segueix vigent en la societat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">A la pregunta de quines coses no s’estan
implementant bé en relació als mandats de la Convenció, Pérez Agüera contesta
que en general, si s’analitza article per article, té clar que s’està avançant
molt poc. No obstant això, sí que s’està «venen» molt bé que s’adapta. Per exemple,
en el cas de l’educació inclusiva s’està «venen» que s’avança cap a aquest
model educatiu i que s’està deixant de banda l’educació especial, però els
mitjans de suport es confonen. Per començar, és molt difícil que hi haja una
educació inclusiva quan molts dels centres no són accessibles. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">A propòsit de l’accessibilitat, se suposa que des
del 5 de desembre del 2017 tots els accessos, tots els entorns, tots els
edificis, tots els serveis, tots els mitjans de comunicació, tota la informació,
haurien de complir en matèria d’accessibilitat universal i ser accessibles per
a totes les persones. Però no s’arriba ni al 30%. Sí que s’avança molt en
l’accessibilitat física, però en les necessitats de les persones amb diversitat
intel·lectual o diversitat sensorial no es fan les adaptacions necessàries.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">D’altra banda, en la qüestió del desenvolupament de
la vida independent, que recull la Convenció en l’article 19 i que és el tema que
més treballa l’OVI de Castelló, Pérez Agüera qualifica la situació de caòtica. Sí
que és veritat que s’han atès els requeriments de l’OVI i que a començaments de
2020 es va publicar la </span><span lang="ES"><a href="https://inclusio.gva.es/documents/610662/167414862/INSTRUCCI%C3%93N%20PRESTACI%C3%93N%20ECON%C3%93MICA%20DE%20ASISTENTE%20PERSONAL/c2306537-e105-4ebf-9b18-84c0d4065cd5"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic; text-decoration: none; text-underline: none;">instrucció</span></a></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> –que s’ha anat actualitzant successivament, la
darrera vegada el proppassat octubre -, que regula la prestació de l’assistència
personal, que és el suport que necessitem les persones que no arribem per nosaltres
mateixa a fer certes activitats de la vida quotidiana. No obstant això, Pérez
Agüera també assenyala que aquesta legislació també queda marcada pel tarannà «capacitista»,
per eixe model mèdic rehabilitador i «assistencialista» basat en les cures,
creant una confusió de figures d’assistència personal que en molts casos estan
allunyades de la filosofia de la vida independent, de la qual va nàixer la idea
de l’assistència personal, l’objectiu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de
la qual no és altre que cada persona puga prendre totes les decisions que
afecten la seua vida sense importar la seua situació de dependència a l’hora de
realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Així mateix, Pérez Agüera afirma que tampoc s’està
complint el procés de desinstitucionalització de les persones amb diversitat
funcional tal com recomana el Comitè sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat de Nacions Unides en l’</span><span lang="ES"><a href="http://www.convenciondiscapacidad.es/wp-content/uploads/2019/01/Observacion-5-Art%C3%ADculo-19-Vida-independiente.pdf"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic; text-decoration: none; text-underline: none;">Observació
general número 5 (2017) sobre el dret a viure de forma independent i a ser inclòs
en la comunitat</span></a></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">. La mateixa
Comissió Europea li ha fet un toc d’atenció a l’Estat espanyol recordant-li que
no es poden invertir fons europeus en institucionalització, ni en la creació de
noves places residencials ni en cobrir-hi les vacants.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Quant a les activitats de l’OVI de Castelló explica
que el seu primer any d’existència ha sigut molt intens, en el qual s’ha passat
de ser un projecte recolzat per la Cooperativa Transversal –que segueix sent
una aliada necessària- a comptar amb una seu física, que és molt important per
a poder atendre les persones interessades. Afirma que ja s’ha convertit en una
referència en l’àmbit provincial com a punt d’informació del que representa
l’assistència personal, a més d’esdevenir una mena de pont entre els serveis i
l’àmbit rural. Gràcies a això, moltes persones amb diversitat funcional que
potser s’haurien d’haver traslladat a residir a la capital per no comptar amb
alternatives de suport als seus municipis, ara es poden quedar en l’entorn on
hi volien viure i fins i tot contracten a gent de la mateixa zona com a
assistent o assistenta personal. També destaca la formació que s’ha fet des de
l’OVI a les treballadores socials de la província de Castelló sobre què és
l’assistència personal, a més de formar-les en la filosofia de la vida
independent, perquè puguen informar a la ciutadania interessada de manera correcta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Pérez Agüera fa un record molt especial a la
companya Sole Arnau Ripollés, que ens va deixar la proppassada tardor, el nom
de la qual ha passat a formar part de la denominació de l’OVI de Castelló en reconeixement
a tota la labor que va fer com a impulsora, juntament amb Javier Romañac,
Manuel Lobato i altra gent que van posar en marxa la filosofia de vida
independent en l’àmbit estatal. Sense Sole Arnau l’OVI de Castelló no seria,
ara com ara, el que és. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">L’audiovisual, que porta per títol «La Convenció
sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i l’Oficina de Vida
Independent Sole Arnau Ripollés de Castelló», està disponible en la pàgina web del
</span><span lang="ES"><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-discapacidad/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic; text-decoration: none; text-underline: none;">Grup de
Treball sobre Discapacitat Isonomia</span></a></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">
(en l’enllaç</span> <span lang="ES">I</span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> seminario 25/1), en
el </span><span lang="ES"><a href="https://www.facebook.com/groups/403309983129473/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic; text-decoration: none; text-underline: none;">Facebook del Grup</span></a></span></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;"> i també en <a href="https://www.youtube.com/watch?v=gM0imxyRoGQ">YouTube</a>. Us recomanem que dediqueu poc
més de mitja horeta a veure’l i escoltar les paraules de Benito Pérez Agüera.</span><o:p></o:p></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2022/gen22/ambcames/#" style="color: #5e53fb; text-decoration-line: none;" target="_blank">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXVIII 25/1/2022</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-26859530424897608042021-12-21T17:18:00.026+01:002021-12-26T20:08:45.971+01:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiA_dmTBp_DYmIC02u_InVN_3vhF87_kWjnd61w4Hj-ClHwGe8_95IhJ5aMTI8fcjs1AVJVzxe_z1iwEYoV_BxgKgym93KEGus04ddukGeLG4_JUmbtsqxNbirTIkXVera2dvRVanQTdlN-DzFrL4hFuxBiEowhlucvYwOGZjCZU4HJFbh8MdoSyJZPQQ=s400" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="93" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiA_dmTBp_DYmIC02u_InVN_3vhF87_kWjnd61w4Hj-ClHwGe8_95IhJ5aMTI8fcjs1AVJVzxe_z1iwEYoV_BxgKgym93KEGus04ddukGeLG4_JUmbtsqxNbirTIkXVera2dvRVanQTdlN-DzFrL4hFuxBiEowhlucvYwOGZjCZU4HJFbh8MdoSyJZPQQ=w93-h93" width="93" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;"> <span style="color: navy; font-family: Arial, "sans-serif";"><i><b>AMB CAMES QUE RODEN (142)</b></i></span></span><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 18.0pt; text-align: center;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 48.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-language: CA; mso-no-proof: yes;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_3" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 124.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 126.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:\Users\34636\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg">
</v:imagedata></v:shape></span><span style="color: #456350; font-family: Georgia, "serif";"></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-size: 48pt; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUAisTI3aPKFD4FRt08-iUOGSv9eu_tNaj9teTAqJNiQfFnd6O-gbLBYeW_G0PZcH5M4Pu72Fp8p0rutsmrxBOAvb5rCtGw5DdFh-bv4p6xrwecgvw_VjoHQU_izmhYRDzEKmxCMKxXx6PqMqnEnJ8OiAKjEpolPozy6zjXXlW5wFP6Sek3yjdaqk7mA=s208" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="204" data-original-width="208" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUAisTI3aPKFD4FRt08-iUOGSv9eu_tNaj9teTAqJNiQfFnd6O-gbLBYeW_G0PZcH5M4Pu72Fp8p0rutsmrxBOAvb5rCtGw5DdFh-bv4p6xrwecgvw_VjoHQU_izmhYRDzEKmxCMKxXx6PqMqnEnJ8OiAKjEpolPozy6zjXXlW5wFP6Sek3yjdaqk7mA=w166-h163" width="166" /></a></div><span style="color: #274e13; font-size: x-large;"><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 18.0pt; text-align: center;"><span style="color: #456350; font-family: Georgia, "serif"; text-align: justify;">MANIFEST</span></p></span><p></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><a name="_Hlk24623823"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">GRUP
DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT <o:p></o:p></span></a></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="mso-bookmark: _Hlk24623823;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">FUNDACIÓ ISONOMIA</span></span><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> DE
LA UNIVERSITAT JAUME I<o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 18.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Dia
Internacional de les Persones amb Discapacitat<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 24.0pt; text-align: center;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Castelló
de la Plana, 3 de desembre de 2021<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">El calendari
avança sense treva i un any més arribem al 3 de desembre, Dia Internacional de
les Persones amb Discapacitat. Una vegada més, des del Grup de Treball sobre
Discapacitat de la Fundació Isonomia aprofitem aquesta data per a tornar a
recordar les reivindicacions del col·lectiu i repassar les activitats que ha
dut a terme aquest grup durant el 2021. Activitats que, a causa de la situació derivada
de la pandèmia de la COVID-19, enguany s’han tornat a concretar en l’edició d’audiovisuals
que han substituït les habituals sessions de treball presencials.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">El primer
audiovisual realitzat aquest 2021 va tractar la creació de l’Oficina de Vida
Independent (OVI) a Castelló, que suposa un important pas endavant en el
desenvolupament de la filosofia de vida independent i la seua implementació
pràctica a les comarques castellonenques amb la divulgació de l’assistència
personal, un recurs poc conegut –i encara menys usat–, tot i formar part del
catàleg de serveis que s’ofereixen en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de
promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de
dependència. I ací no podem deixar d’esmentar l’acord pres per l’equip que
coordina l’OVI de Castelló de posar el nom de Soledad Arnau Ripollés a aquest
projecte, perquè la seua aportació va ser imprescindible per a posar-lo en
marxa. Sole, com l’anomenàvem les persones que gaudíem de la seua amistat, a
més d’activista per la vida independent era una lideressa d’aquesta filosofia.
D’altra banda, des de la creació del Grup de Treball sobre Discapacitat
Isonomia fou col·laboradora d’aquest fins a la fi de la seua vida fa a penes
poc més d’un mes. Sempre ens acompanyaràs en la lluita, Sole.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">I parlant d’una
lideressa, tot just a dones capdavanteres es va dedicar el segon audiovisual
d’enguany. Hi van participar dones amb capacitats diferents que en els seus
àmbits d’actuació són lideresses. És important visibilitzar aquestes dones i
escoltar les seues lluites en primera persona. S’ha de recordar que el nombre
de contractes de treball a dones amb discapacitat durant el 2020 va descendir
un 30,09% respecte a l’any anterior, quedant-se en 95.505, i en el cas dels
homes la baixada fou del 29,95%, amb 152.981 contractes. Això va representar un
-30,00% en el global de persones amb discapacitat. Sí, s’ha de considerar que
són dades d’un any molt especial per la incidència de la pandèmia de COVID-19,
que també va fer baixar la contractació de la població laboral sense cap
discapacitat certificada (-41,18%), però això no trau transcendència a
l’escassa presència en el mercat laboral de les persones amb diversitat
funcional, que, com sempre, és més pronunciada en el cas de les dones. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Amb motiu de la
celebració dels Jocs Paralímpics es va editar des del Grup un audiovisual
dedicat a l’esport adaptat. Són evidents els beneficis de la pràctica
d’activitats esportives que, a banda de representar una manera de fer exercici,
en el cas de les persones amb diversitat funcional és una via de socialització
molt important.</span> <span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A pesar de les recomanacions de la Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i les
iniciatives, tant polítiques com socials, promogudes des de diferents àmbits,
les dificultats amb les que s’hi topen les persones amb diversitat funcional a
l’hora de voler practicar activitats esportives són abundoses. Començant pels
gimnasos i acabant per altres recintes destinats a tals menesters, n’hi ha pocs
que puguen catalogar-se com a totalment accessibles i que, de veritat, estiguen
preparats per a realitzar exercici sense cap tipus d’inconvenients.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">L’educació va
protagonitzar un altre dels audiovisuals. Integrants de DI-SI Diversidad
Sociedad Inclusiva, una associació d’àmbit estatal que treballa per un model
educatiu inclusiu, van aportar les seues experiències com a mestres, mares o
alumnat que s’ha pogut beneficiar de noves maneres d’aprendre.</span> <span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">En massa casos, el sistema educatiu és exclusiu i aparta
les persones amb diversitat funcional que no poden seguir el ritme marcat i
necessiten temps diferents per a assimilar els coneixements, enviant-los a
Centres d’Educació Especial que, massa sovint, acaben esdevenint guetos. Els i
les alumnes amb necessitats especials han de compartir amb la resta
d’estudiantat les mateixes aules, comptant amb els recursos humans i
tecnològics de suport que necessiten.</span><span lang="ES" style="background: rgb(1, 1, 1); color: navy; font-family: Arial, "sans-serif";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; tab-stops: 89.0pt; text-align: justify;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">El darrer audiovisual d’enguany es va fer amb la col·laboració tant de
professionals com de persones usuàries de Plena Inclusió CV, en el qual parlen
de la sexualitat de les persones amb discapacitat intel·lectual, de com enfocar
la seua educació afectiva i sexual des d’una perspectiva de gènere, i de com
abordar la sexualitat de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals
i intersexuals (LGTBI) amb discapacitat intel·lectual. Que cada persona no puga
expressar la seua sexualitat, segons les seues necessitats i orientació sexual,
és una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>agressió, una vulneració dels drets
bàsics de l’ésser humà.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Fa uns dies, com
cada any, es va commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la
Violència contra les Dones. En el Manifest del 2020 dèiem que cada vegada hi havia
més vies obertes –gràcies a les noves tecnologies de la comunicació– perquè les
dones amb més dificultats comunicatives puguen denunciar les violències que
pateixen. No obstant això, no tenim evidències ni xifres que ens indiquen que
el nombre de denúncies de casos de violència que afecten dones amb diversitat
funcional hagen augmentat durant el darrer any ni que la quantitat d’agressions
hagen disminuït. Sí que comptem amb dades anteriors, com les de l’estudi </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Mujer, discapacidad y violencia de
genero</span></i><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">,</span> <span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">editat per l’Observatori Estatal de la Discapacitat el 2018, que resulten esfereïdores.
Un exemple:</span><span lang="ES"> e</span><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l 71% de les dones
amb diversitat funcional enquestades van afirmar haver sigut maltractades per
la seua parella en algun moment de la seua vida.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">Acabar amb totes
les violències és responsabilitat de tota la ciutadania. Alguna cosa no estem
fent bé si les agressions a les dones en lloc de disminuir creixen i, fins i
tot, massa sovint arriben a justificar-se des d’àmbits judicials. Ningú ha de
quedar-se al marge, pensant que és una qüestió que no li afecta i que pot mirar
cap a un altre costat com si no passara res. I, naturalment, a les
administracions públiques se’ls ha d’exigir, perquè tenen l’obligació de
fer-ho, que s’impliquen activament en l’aplicació dels protocols i el bon
funcionament dels recursos creats per a combatre i eliminar les violències
masclistes, a més de dotar-los dels pressupostos que els facen factibles.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Un altre tema que
ens hauria de preocupar a tota la societat és l’atenció deficitària a la salut
mental en l’Estat espanyol. Si la tendència dels darrers anys ja assenyalava
l’augment de la incidència de les malalties mentals, ara, després de prop de
dos anys de crisi sanitària amb la COVID-19, els problemes derivats han
crescut. Hi ha moltes persones amb episodis d’ansietat i de depressió, que
necessiten atenció psicològica i en la sanitat pública no la tenen, o s’hi han
d’esperar mesos i la reben amb comptagotes. Segons les conclusions d’una
investigació, publicades en la revista </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Frontiers in Psychology</span></i><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">, set de cada deu infants i adolescents d’entre 6 i 18 anys presenten
puntuacions mitjanes-altes d’ansietat pel confinament. És imprescindible la
millora de l’assistència psicològica pública i gratuïta ja!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">I, com sempre, cal
reivindicar una vegada més el compliment dels drets humans i de cadascun dels
articles de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat, així com l’aplicació de tota la legislació i normatives
relacionades amb l’exercici d’aquests drets.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.0pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #456350; font-family: Georgia, "serif";">Per a tancar
aquest manifest del</span><span style="color: #456350; font-family: Georgia, "serif";"> </span><span style="color: #456350; font-family: Georgia, "serif";">Grup de Treball
sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia del 2021, tornem a recordar el lema
que constata la diversitat i la igualtat com a valors bàsics universals per a
totes les persones:</span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 24.0pt;">«Totes les persones som diferents.<o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #456350; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 24.0pt;">Totes les persones som iguals.»</span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><b style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(Publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2021/des21/ambcames/">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXVII 21/12/2021</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></p>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-61118178637461427532021-11-30T17:28:00.011+01:002021-12-13T22:48:46.089+01:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiSOm9zRHcympBYc4F1JG66SHQRU8i4TWJekkmaRmE2z3yNzsWL3koeuJI5k7xT-Zh91_XtOyA-g_D_YDLhi4dYYaEscQmOHJDQHWGjnhoqscZ_494D8rsI_BEO_lX6CAP8SreFWSdq3AXz9zQlX9ejNa5rnlO28-Zp8fquDQ0zs8aV7cdjEg2ovhpZVQ=s400" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiSOm9zRHcympBYc4F1JG66SHQRU8i4TWJekkmaRmE2z3yNzsWL3koeuJI5k7xT-Zh91_XtOyA-g_D_YDLhi4dYYaEscQmOHJDQHWGjnhoqscZ_494D8rsI_BEO_lX6CAP8SreFWSdq3AXz9zQlX9ejNa5rnlO28-Zp8fquDQ0zs8aV7cdjEg2ovhpZVQ=w200-h200" width="200" /></a></div><br /><p></p><p class="Ttol2" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><i><span style="font-size: x-large;"><b>AMB CAMES QUE RODEN (141)</b></span></i><o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></a></span></p><p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">«<span style="mso-bidi-font-style: italic;">Diversitat
sexual i de gènere en les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament</span>»</span></a><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Plena inclusió CV (Comunitat Valenciana), un
moviment associatiu de persones amb discapacitat intel·lectual i del
desenvolupament i les seues famílies, és una de les entitats que treballa des
de fa uns anys el tema de la sexualitat amb els seus i les seues integrants.
Per aquest motiu, des del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació
Isonomia, pensant en la importància de la sexualitat en el desenrotllament de
l’ésser humà, s’ha editat un audiovisual amb la col·laboració tant de
professionals com de persones usuàries de Plena Inclusió CV, en el qual parlen
de la sexualitat de les persones amb discapacitat intel·lectual, de com enfocar
la seua educació afectiva i sexual des d’una perspectiva de gènere, i de com
abordar la sexualitat de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals
i intersexuals (LGTBI) amb discapacitat intel·lectual. Aquest treball s’ha
titulat «Diversitat sexual i de gènere en les persones amb discapacitat intel·lectual
o del desenvolupament»</span> <span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">i està disponible
en la pàgina web del </span><span lang="ES"><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-discapacidad/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia</span></a></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> (en l’enllaç</span> <span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">V seminario 23/11),
en el </span><span lang="ES"><a href="https://www.facebook.com/groups/403309983129473/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Facebook del Grup</span></a></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> i també en </span><span lang="ES"><a href="https://youtu.be/cBJwzmUNmGU"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">YouTube</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">.</span></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: medium;">En les seues intervencions assenyalen els mites
falsos que s’han forjat sobre la sexualitat de les dones amb discapacitat
intel·lectual, com el que diu que no poden tenir parella. La prevalença de les
pors de les famílies, sobretot de la mare i el pare, a que la hipotètica
parella de la xica li puga fer mal, deriva en una sobreprotecció que fa que no
s'entenga que les dones amb discapacitat intel·lectual, si compten amb les ajudes
i l'educació adequada, en funció de les seues necessitats de suport i -per descomptat-
tenint en compte sempre l'accessibilitat cognitiva, poden tenir relacions
sexuals consentides dins del marc d’una sexualitat saludable i plena.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: medium;">És evident que un dels factors que impedeixen que
les persones amb discapacitat intel·lectual, i sobretot les dones, no puguen
gaudir de la sexualitat és l’escassa –per no dir nul·la- educació afectiva i
sexual que reben. Es com una consigna establida des de posicionaments rancis,
aquesta d’intentar mantenir-nos sempre en els llimbs de la sexualitat a totes
les persones amb diversitat funcional. Aquesta manca de preparació és la que,
per exemple, dificulta que una dona amb discapacitat intel·lectual tinga les
nocions necessàries per a saber diferenciar un abús sexual d’un acte afectiu i
consentit, com es diu en l’audiovisual. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: medium;">A més, un altre inconvenient derivat d’aquesta
falta d’educació afectiva i sexual és l’escàs coneixement del seu propi cos que
manifesten aquestes dones. Un fet que es pot relacionar amb una realitat que
constaten diferents estudis publicats, com afirma una de les responsables de
Plena Inclusió CV, i que no és una altra que l’escàs nombre de dones amb
discapacitat intel·lectual que acudeixen a les consultes de ginecologia a
fer-se les pertinents revisions. Sovint es pensa que aquestes dones, com que se
suposa que no mantenen relacions sexuals, no necessiten aquests controls
mèdics. Un pensament ben erroni perquè, fins i tot les dones que mai no tenen contactes
sexuals, és imprescindible que es facen revisions ginecològiques periòdicament
per tal de prevenir malalties pròpies dels cossos femenins. Des dels departaments
responsables de l’atenció sanitària s’haurien de promoure campanyes per a capgirar
aquesta situació.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: medium;">Plena Inclusió CV, des de l’any 2015 té en marxa un
Servei Sexològic atès per Paula Peña García, sexòloga i responsable de l’Àrea
de Diversitat Sexual, amb el qual pot contactar qualsevol persona amb
discapacitat intel·lectual, familiar o persona de suport. Tal com explica Peña
García, «hi ha tot tipus de consultes. Des de persones que volen saber, que demanen
una guia de sexualitat; a persones que volen aprendre a tocar el seu cos,
aprendre a masturbar-se; a persones que, a vegades, es toquen en llocs
inadequats i, aleshores, cal reconduir aquesta conducta, ensenyant-los que les
persones ens toquem i gaudim del nostre cos a la nostra habitació, en la nostra
intimitat, i que això és una cosa molt bonica».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: medium;">Quant a l’atenció de la diversitat sexual en les
persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, Plena Inclusió
CV, a través de l’esmentat Servei Sexològic,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ofereix orientació i suport a persones lesbianes, gais, transsexuals i
bisexuals que ho demanen. D’altra banda, aquesta entitat també té acords amb
associacions representatives del moviment LGTBI a la Comunitat Valenciana amb
les quals coordinen accions conjuntes com, per exemple, amb motiu del Dia de
l’Orgull LGTBI. A l’àmbit estatal, aquesta col·laboració es plasma en el
conveni entre Plena Inclusió Espanya i la FELGTB, que és la federació d’associacions
de persones LGTBI de tot l’estat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: medium;">Una altra tasca molt important de Plena Inclusió CV
és l’edició de materials –quasi tots en «lectura fàcil» perquè siguen
accessibles a les persones amb discapacitat intel·lectual- que tracten de
divulgar i instruir sobre temes relacionats amb la sexualitat. Naturalment, alguns
d’aquests materials estan dedicats a visibilitzar la diversitat sexual en les
persones amb discapacitat intel·lectual i facilitar l’expressió d’aquestes
diferents maneres de viure la sexualitat. En el vídeo que tanca l’audiovisual
s’exposen els diversos materials disponibles i apareixen els enllaços on s’hi
poden descarregar. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: medium;">Us recomanem que visioneu aquest treball i escolteu
amb atenció les paraules d’aquestes dones que treballen per a aconseguir
millorar les vides i la igualtat d’oportunitats de les persones amb
discapacitat intel·lectual. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: medium;">Volem finalitzar aquest article amb un record a la
nostra companya Soledad Arnau Ripollés, experta en Filosofia per a la Pau, Filosofia
Feminista, Filosofia de Vida Independent i Bioètica i diversitat funcional, que
ens va deixar fa unes setmanes. Sole, que així l’anomenàvem les persones que
gaudíem de la seua amistat, amb la seua lluita diària va contribuir a la
visibilització de les dones amb diversitat funcional i les violències
masclistes que aquestes pateixen, esdevenint un referent per a moltes dones amb
i sense diversitat funcional. El seu compromís amb la vida independent va ser
constant i una de les seues reivindicacions és que les persones amb diversitat
funcional, en concret les dones, puguen viure també la seua sexualitat. El
nostre agraïment per compartir, sempre, amb la Fundació Isonomia tots els seus
coneixements que, afortunadament, seguiran presents gràcies als seus escrits.
Gràcies, Sole, formaràs part de la Fundació Isonomia per sempre.</span><o:p></o:p></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2021/nov21/ambcames/" target="_blank">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXVI 30/11/2021</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-50516121630195430572021-10-26T18:45:00.001+02:002021-11-08T19:10:19.122+01:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m5xs_Y7qdUE/Uw3SRIsfskI/AAAAAAAAA1w/q3_-Ic_LLUUEWXFkTOrglRawQL72K2ZgACPcBGAYYCw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-m5xs_Y7qdUE/Uw3SRIsfskI/AAAAAAAAA1w/q3_-Ic_LLUUEWXFkTOrglRawQL72K2ZgACPcBGAYYCw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-family: arial;"> </span><p></p><p class="Ttol2" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><b><i><span style="color: #073763; font-size: x-large;">AMB CAMES QUE RODEN (140)</span></i></b><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;"><br /></span></a></span></p><p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;">«Claus i
estratègies pràctiques d’aprenentatge inclusiu»</span></a><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">El Grup de Treball sobre Discapacitat de la
Fundació Isonomia, reprenent les seues accions amb l’arribada de la tardor, va
fer públic el nou audiovisual que ha editat. Aquest és el quart que presenta
durant la present anualitat de 2021 i en aquesta ocasió, sota el títol «Claus i
estratègies pràctiques d’aprenentatge inclusiu», recull testimonis i reflexions
sobre la transformació del model educatiu. Les aportacions les han fetes
integrants de DI-SI Diversidad Sociedad Inclusiva, una associació d’àmbit
estatal que treballa per un model educatiu inclusiu, la finalitat primordial de
la qual és apoderar a les persones amb diversitat funcional i les seues
famílies perquè es complisca la </span><span lang="ES"><a href="https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA" style="text-decoration: none;">Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat</span></a></span><span style="color: navy;">. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Ana Solsona Prades, vicepresidenta i una de les
fundadores de l’esmentada associació, en la presentació que fa al començament
de l’audiovisual deixa ben clara quina és la seua posició quan afirma que «el
sistema educatiu vigent es basa en el <i>capacitisme</i>, que és una forma
sofisticada de discriminar les persones amb diversitat funcional, que porta de
la mà el perjudici social cap a aquestes persones i que fa que no acabem de
llevar-nos de damunt aqueixa mirada benèfica que tant de mal ens fa». <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">En massa casos, el sistema educatiu és exclusiu i
aparta a les persones amb diversitat funcional que no poden seguir el ritme
marcat i necessiten temps diferents per a assimilar els coneixements,
enviant-los a Centres d’Educació Especial que acaben esdevenint guetos. I no
estem dient que aquests centres hagen de desaparèixer, sinó que es reserven
només per a l’alumnat que manifeste unes condicions que requereixen una atenció
molt determinada. Un sistema educatiu inclusiu ha de comptar amb els recursos
humans i tecnològics per a donar suport, perquè els i les alumnes amb
necessitats especials puguen seguir els seus estudis compartint les mateixes aules
amb la resta d’estudiantat.</span> <span style="color: navy;">Cal recordar que
cap persona tenim la mateixa capacitat ni la mateixa rapidesa a l’hora d’aprendre
les mateixes coses.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Entre els testimonis que s’han inclòs en aquest
audiovisual estan els de dos mestres que, des de diferents etapes
d’escolarització, treballen perquè tot l’alumnat tinga les seues oportunitats
d’aprendre, adaptant –si cal- la manera i els formats de transmissió dels
continguts. Com diu José Miguel Martín Fernández, mestre del Col·legi d’Ensenyament
Infantil i Primari (CEIP) Carlos Cano de Fuenlabrada, a Madrid, «l'educació
inclusiva és necessària, és possible i és beneficiosa. És necessària perquè és
un imperatiu legal, és un dret reconegut en el nostre ordenament jurídic i, si
volem educar en un marc de drets humans, no basta només que commemorem el Dia
dels Drets Humans, sinó que cal respectar-los dia a dia». Martin Fernández
afirma que l’educació inclusiva «és beneficiosa per a tot el món, per a tota la
diversitat de l'alumnat, perquè es basa en una idea de personalització de
l'ensenyament en el qual cada persona avança cap al màxim de les seues potencialitats
de desenvolupament. Amb això, crec que ja no podem continuar mirant cap a una
altra banda, hem de continuar fent xarxa de suport i hem de caminar cap a un
sistema educatiu que deixe de segregar, que deixe d'oblidar-se de la gent més
vulnerable i que li done oportunitats de desenvolupament real a totes les persones,
tinguen les capacitats que tinguen».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Us recomanem aquest audiovisual que també conté
testimonis d’alumnes, així com exemples de maneres de facilitar l’aprenentatge
a persones amb capacitats diferents, disponible en la pàgina web del </span><span lang="ES"><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-discapacidad/"><span lang="CA">Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia</span></a></span><span style="color: navy;"> (en l’enllaç</span> <span style="color: navy;">IV seminario 07/10)
i al </span><span lang="ES"><a href="https://www.facebook.com/groups/403309983129473/"><span lang="CA">Facebook del Grup </span></a></span><span style="color: navy;">, així com també a </span><span lang="ES"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=qpea7lQ89o4"><span lang="CA">YouTube</span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">.</span></span><span style="color: navy;"> <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="color: navy;">Per cert, no està de més recordar que en l’article
6, apartat 1, de la </span><span lang="ES"><a href="https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA" style="text-decoration: none;">Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat</span></a></span></span><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">, entre altres coses, s’hi diu que els estats part
han d’assegurar un sistema d'educació inclusiu a tots els nivells. Més senzill
impossible: complir els manaments d’aquest conveni de Nacions Unides, aprovat
per Nacions Unides el 2006. </span><span class="Lletraperdefectedelpargraf" style="font-family: Arial, "sans-serif";"><o:p></o:p></span></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2021/oct21/ambcames/" target="_blank">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXV 26/10/2021</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-32577859554772331622021-07-20T17:05:00.011+02:002021-08-19T23:48:01.272+02:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-BbtST34RzjM/V4PKwieAeuI/AAAAAAAABOQ/UQG5Te2W988xyZk4ceNCH-dimM-NIS0HQCPcBGAYYCw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-BbtST34RzjM/V4PKwieAeuI/AAAAAAAABOQ/UQG5Te2W988xyZk4ceNCH-dimM-NIS0HQCPcBGAYYCw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><p><br /></p> <p></p><p class="Ttol2" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><i>AMB CAMES QUE RODEN (139)</i></b></span><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></span></p><p class="Ttol2" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><i><br /></i></b></span></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy;">«Diversitat funcional i sexual»</span></a><span style="color: navy;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">Encara no fa un mes
es va celebrar la Diada de l'Orgull Gai com es fa cada 28 de juny. L'endemà
mateix el Consell de Ministres aprovava l’avantprojecte de llei per la igualtat
real i efectiva de les persones transsexuals i la garantia dels drets de les
persones LGTBI. Fins ací tot faria pensar que la societat de l'Estat espanyol
és obert<br />a i respectuosa amb la diversitat, en aquest cas, sexual. Però aquesta
impressió tan positiva, malauradament, no es pot generalitzar en el conjunt de
tota la ciutadania, com fa evident l'augment de casos de </span></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">LGTBI-fòbia<span style="mso-bidi-font-style: italic;"> els darrers mesos fins a produir-se agressions tan greus com la que li
va costar la vida al jove Samuel Luiz. Sembla com si molts subjectes que
guardaven les formes, que no gosaven expressar públicament les seues fòbies
vers aquelles persones que manifesten la seua sexualitat de manera distinta a
la heterosexual tradicional condicionada per les doctrines religioses, hagueren
eixit de colp i volta dels seus «armaris feixistoides», fent una pudor de
naftalina que tomba de cul, per a apagar els colors d'un arc iris que
representa l'esperança de moltes persones que només desitgen viure la seua
sexualitat sense pors ni falsedats.</span></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">L'expressió «sortir
de l'armari» la coneixen bé les lesbianes i els homosexuals que saben el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cost social, econòmic, etc., que representa
eixir d'aquests mobles invisibles bastits de convencions i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>repressions. Segons l'informe de
l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
publicat el 2019 sota el títol «Mirades a la societat», que per primera vegada
dedicava un capítol sencer al col·lectiu LGTBI, les persones que declaren ser
lesbianes, gais, transsexuals o bisexuals tenen un 7% menys de possibilitats
que la resta de la població d'aconseguir un treball i quan ho fan la seua
remuneració és un 4% més baixa. Per tant, no és d'estranyar que s'opte per
ocultar l'orientació sexual. I encara més si es tracta de persones amb
diversitat funcional, que pateixen una taxa d'atur del 23,9% i la d'ocupació
del 25,9% (</span></span><span lang="ES"><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span lang="CA" style="color: navy; text-decoration: none;">2021 Informe del Mercado de Trabajo de las Personas
con Discapacidad Estatal. Datos 2020</span></span></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">) enfront del
16,13% i el 58,19%, respectivament, de la població en general, segons dades del
2020 de l</span></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: black;">'I</span></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">nstitut Nacional
d'Estadística (</span></span><span lang="ES"><a href="https://www.ine.es/prensa/epa_tabla.htm"><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span lang="CA" style="color: navy; text-decoration: none;">INE</span></span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">).</span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Per a les persones amb diversitat funcional, com
els hi passa en la majoria de circumstàncies vitals, encara és més complicat
eixir de l'armari. I, evidentment, la dificultat augmenta com més grau de
dependència manifesten. Si a aquestes persones ja se'ls ha negat la
possibilitat d'expressar la seua sexualitat, tot i que siguen heterosexuals,
per la tendència a infantilitzar-les que ha mostrat des de la nit dels temps la
societat moralista que, alhora i massa sovint, hi ha mirat cap a un altre
indret per no haver de denunciar abusos i violacions comeses en àmbits
familiars o per membres d'institucions tingudes per respectables, imagineu com
de difícil els ha de resultar fer visibles manifestacions sexuals que en molts
llocs del món encara es consideren aberracions i delictes condemnables en
tribunals de justícia retrògrads.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">És evident que les
persones amb diversitat funcional LGTBI s'han d'enfrontar a una
multidiscriminació. I també és una veritat axiomàtica que moltes d'aquestes
persones, sense el suport familiar -i no tan sols per la seua dependència
física, econòmica, legal, etc., que també- no tenen cap possibilitat
d'expressar la seua homosexualitat ni tan sols d'assimilar-la. D'altra banda,
com sol passar en totes les situacions, sempre hi ha subjectes que encara
sofreixen més aquesta alienació i un exemple són les persones amb discapacitat
intel·lectual.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Com diu José Jiménez,
coordinador de projectes de ciutadania activa en l'organització Plena Inclusión
Madrid, en unes declaracions recollides pel diari </span></span><span lang="ES"><a href="https://elpais.com/sociedad/2020-07-03/a-los-discapacitados-nos-cuesta-mas-salir-del-armario-se-nos-trata-de-peor-manera.html"><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><i><span lang="CA" style="color: navy; text-decoration: none;">El
País</span></i></span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">, «cal partir d'una base: en la pràctica encara no
tenen reconeguts alguns drets quant a l'accés i al gaudi de la seua
sexualitat». Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen tots els seus
drets reconeguts, com ara el dret a l'oci, al treball, a l'educació i fins i
tot al vot, «però el que més es vulnera i en el qual estan en una situació de
més desequilibri respecte a la població en general és el dret a la sexualitat».
Això succeeix perquè moltes d'elles passen tota la seua vida amb les seues
mares i pares, fet que fa que els coste desfer-se del control i la
sobreprotecció familiar. «Els condiciona molt. Si a casa accepten, bé. Si no,
tenim un problema gros», afegeix Jiménez.</span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">Pensem que una bona
manera de tancar aquest article és reproduir les paraules de Mónica Rodríguez
Varela, una jove gallega de 29 anys que als 16 va marxar a Madrid «a la recerca
de millors condicions educatives» davant la falta de recursos a les aules. «Com
a persona sorda, dona i lesbiana, en aquest grau i ordre, rep i percep
constantment actituds que no són més que resultat d'una societat
estructuralment desinformada i sexista», afirma en unes declaracions publicades
en </span></span><span lang="ES"><a href="https://www.tododisca.com/personas-lgtbi-discapacidad-discriminacion-multiple/"><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span lang="CA" style="color: navy; text-decoration: none;">Tododisca.com</span></span></a></span><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;">. Considera que, en
el seu cas, «identificar tant el capacitisme com la misogínia i la LGBTI-fòbia
interioritzada es fa necessari per a poder construir una societat més justa, i
és tasca de l'administració pública i diferents agents socials conscienciar i
legislar en aquesta matèria».</span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="Standard" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span class="Lletraperdefectedelpargraf"><span style="color: navy;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Respectem totes les
diversitats perquè ens enriqueixen com a éssers humans.</span></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;"><br /></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2021/jul21/ambcames/">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXIII 20/7/2021</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-4040115810247538862021-06-22T23:19:00.009+02:002021-08-10T23:46:55.696+02:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Tx3eKjbj22Q/VZemrENr29I/AAAAAAAABFk/t7Yay7DAA3oVKaX7Jh4OFBjItHHfIexkwCPcBGAYYCw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-Tx3eKjbj22Q/VZemrENr29I/AAAAAAAABFk/t7Yay7DAA3oVKaX7Jh4OFBjItHHfIexkwCPcBGAYYCw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><br /><p></p><h2 style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"><i>AMB CAMES QUE RODEN (138)</i></span><o:p></o:p></span></h2>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span style="color: navy; font-family: Arial, sans-serif;">«Les virtuts de l’esport adaptat»</span></a><span style="color: navy; font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Fer esport per plaer és bo. La seua pràctica aporta
múltiples beneficis, tant físics com mentals, si cada persona elegeix de manera
correcta l’especialitat i la intensitat adequada a les seues característiques
corporals, estat de salut, edat, etc. D’altra banda, hi ha gent que converteix
la pràctica esportiva en una activitat professional que, així, esdevé el seu
mitjà de vida. Si ens centrem en la població amb diversitat funcional, la </span><span lang="ES"><a href="https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Convenció Internacional sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat</span></a></span><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, que en el seu
article 30 parla de la</span> <span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">participació en la
vida cultural, les activitats recreatives, l'esplai i l'esport, fa menció de
les mesures que han d’adoptar els estats per tal que puguen participar en
igualtat de condicions amb les altres persones en les activitats esportives
generals i a tots els nivells. Perquè l’esport adaptat a la diversa casuística
de les dones i homes que manifesten alguna diversitat funcional, a banda de
representar una manera de fer exercici -amb els beneficis derivats que són els
mateixos que per a la resta de ciutadania-, en el seu cas representa una via de
socialització molt important. I ja és ben sabut com és de bàsic per al benestar
i desenvolupament dels éssers humans socialitzar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Tot i les recomanacions de la Convenció i les
iniciatives, tant polítiques com socials, nascudes des de diferents àmbits, les
dificultats amb les que s’hi topen les persones amb diversitat funcional a
l’hora de voler practicar activitats esportives són abundoses. Començant pels
gimnasos i acabant per altres recintes destinats a tals menesters, n’hi ha pocs
que puguen catalogar-se com a totalment accessibles i que, de veritat, estiguen
preparats per a realitzar exercici sense cap tipus d’inconvenients. Avui dia
moltes persones amb diversitat funcional aposten per dedicar-se a l'esport
professional malgrat totes les barreres que s‘hi troben pel camí, que en el cas
de les dones encara solen ser més freqüents i variades, fet que augmenta el mèrit
dels seus assoliments esportius.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">La màxima expressió de l’esport adaptat, a banda
dels campionats continentals i mundials de cada especialitat, són els Jocs
Paralímpics que se celebren cada quatre anys. Es conta que una competició de
tir amb arc per a veterans de la Segona Guerra Mundial que patien danys a la
medul·la espinal, organitzada l’any 1948 pel doctor Ludwig Guttmann, un metge
que treballava en un hospital a la ciutat anglesa de Stoke Mandeville, en va
ser l’origen. Després d’esdevenir competició internacional l’any 1952, va ser a
partir de Roma 1960 quan els Jocs Paralímpics van començar a celebrar-se al
mateix país que allotjava els Jocs Olímpics. Seül 1988 va significar la següent
passa important en la consolidació d’aquest esdeveniment esportiu perquè des
d’aleshores s’utilitzen les mateixes instal·lacions i recintes per a totes dues
competicions, amb diferència de pocs dies. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Com que l’edició dels Jocs Paralímpics prevista per
al proppassat 2020 es va haver d’ajornar per la virulència de la pandèmia de la
COVID-19, per fi serà aquest proper estiu -en concret, del 24 d’agost al 5 de
setembre de 2021- quan tindran lloc els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020. Segons
va declarar Seiko Hashimoto, presidenta del Comitè Organitzador, «Tòquio 2021
defensa la “unitat en la diversitat” com un concepte important dels Jocs
Olímpics i Paralímpics de Tòquio 2021. Ha fet diversos esforços a aquest efecte
juntament amb el Comitè Olímpic Internacional, el Comitè Paralímpic
Internacional, Govern Metropolità de Tòquio i el Govern del Japó. Actualment,
l'Equip de Promoció de la Igualtat de Gènere està treballant activament per a
reunir possibles accions addicionals, incloses propostes per a deixar un llegat
durador després dels Jocs. Decidim fer que els Jocs de Tòquio 2021 es
consideren un punt d'inflexió en la història si mirem cap enrere molts anys
després».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Per notícies difoses en diferents mitjans de
comunicació, s’espera que el percentatge de participació de paratletes femenines
represente més del 40 per cent del total d’esportistes que participaran en els
Jocs Paralímpics de Tòquio 2020. Aquesta xifra significaria un augment respecte
a edicions anteriors.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Esperem que RTVE, que tindrà els drets televisius
de l’esdeveniment, faça una bona cobertura mediàtica que ajude a seguir
visibilitzant l’esport adaptat. Rares vegades hi ha notícies sobre esportistes amb
diversitat funcional en la televisió, com hi ha cada dia sobre esportistes,
diguem-ne, «estàndard», i quan hi informen li donen més importància a la
discapacitat de la persona que al resultat o marca aconseguida. És important
que es difonguen informacions positives d’activitats en què participen dones i
homes amb diversitat funcional que poden
servir de referents per a altres ciutadans i ciutadanes que també manifesten capacitats
diferents.</span><o:p></o:p></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXII 22/6/2021</span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-88654205642428678512021-05-25T20:13:00.013+02:002021-05-26T20:34:59.188+02:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-AYImfdgiER4/VOJAlf-ChwI/AAAAAAAAA-s/mwMd3JVkjDA7FfUmCW8OCAF_gyEwWqK6ACPcBGAYYCw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-AYImfdgiER4/VOJAlf-ChwI/AAAAAAAAA-s/mwMd3JVkjDA7FfUmCW8OCAF_gyEwWqK6ACPcBGAYYCw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div> <br /><p></p><h2 style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><i><span style="font-size: x-large;">AMB CAMES QUE RODEN (137)</span></i><o:p></o:p></span></h2>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">«L<span style="mso-bidi-font-style: italic;">’Estratègia europea sobre els drets de les
persones amb discapacitat 2021-2030</span>»</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Segons l’Eurostat (l’Oficina Estadística de la
Unió Europea), el nombre d’habitants del vell continent era, el gener de 2020,
de més de 447 milions. D’aquesta xifra, més de 228 milions eren dones. Les
dades estimades per la nova </span><a href="https://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=1484&langId=es"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Estratègia europea sobre els drets de les persones amb discapacitat</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, quant al nombre de persones que manifesten una
diversitat funcional, són de 87 milions; dels quals, si aplicàrem la mateixa
proporció entre els sexes, més de 45 milions serien dones, tot i que aquest
total podria acostar-se als 52 milions perquè la prevalença de les dones en
aquest col·lectiu és del 60 per cent i no del 52 per cent, com succeeix entre
la població en general. És intolerable que un nombre tan alt de ciutadanes
europees continuen sent objecte de segregacions inadmissibles en ple segle XXI.
A més de per ser dones i manifestar unes capacitats diferents, que en molts
casos s’oficialitzen amb un certificat de discapacitat, també són discriminades
per raons racials, ètniques, religioses, d’orientació sexual, econòmiques,
socials, etc.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Fa unes setmanes vam assistir al seminari web </span><span style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-bidi-font-style: italic;">«¿Dónde
están ellas? La Estrategia europea de discapacidad desde la visión de las
mujeres»</span><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, organitzat per Fundació ONCE
i Fundació Cermi dones, l’objecte del qual era analitzar des de la perspectiva
de les dones l’Estratègia europea sobre els drets de les persones amb discapacitat
2021-2030, adoptada per la Comissió Europea el proppassat 3 de març. L’objectiu
que es proposa aquesta Estratègia és avançar cap a una situació en la qual, amb
independència del seu sexe, origen racial o ètnic, religió o creença, edat o
orientació sexual, totes les persones amb discapacitat a Europa puguen fer
valer els seus drets humans, gaudisquen de la igualtat d’oportunitats i de
participació en la societat i en l’economia, puguen decidir on, com i amb qui
volen viure, puguen circular lliurement a la Unió Europea, independentment de
les seues necessitats d’ajuda, i no patisquen cap discriminació. La nova
estratègia contempla les diversitats, incloent-hi aquelles que són invisibles,
des d’una perspectiva interseccional i d’acord amb l’Agenda 20/30 i els Objectius
de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. No obstant això, Ana
Peláez Narváez, que entre altres càrrecs és comissionada de Gènere i Igualtat
del Cermi Estatal, vicepresidenta del Cermi Dones i vicepresidenta del Comitè
de l’ONU per a l’eliminació de la discriminació contra la dona, en la seua
intervenció en l’esmentat seminari web afirma que no s’observa cap vincle
directe; a penes quan hi fa referència a l’ocupació juvenil sembla que volguera
citar l’objectiu 8 de l’ODS. Però no hi ha cap cita específica dels Objectius
de Desenvolupament Sostenible, no se n’anomena ningun, i, per descomptat, el
vinculat a la igualtat de gènere -l’ODS número 5- no s’esmenta ni es consideren
les metes de l’Agenda 20/30 per a la seua aplicació.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Així mateix, Peláez comenta que a l’hora
d’elaborar l’Estratègia tampoc s’han tingut en compte recomanacions prèvies com
les del </span><a href="https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/IP_20_2184"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Pla d’acció en matèria de gènere de la Unió Europea 2021-2025</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, que diu que les dones amb discapacitat es
troben en una situació especialment<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desfavorable
i, per això, s’assenyala que els seus drets han d’ocupar un lloc central en
l’Estratègia 21/30. També recorda en un altre moment de la seua intervenció que
en alguns àmbits, com per exemple transport i mercat interior, la Unió Europea comparteix
competències amb els Estats membres. En altres com la salut, l’educació, la
cultura, són aquests els que segueixen tenint la principal competència i la
Unió Europea només els dona suport. Per tant, s’ha de tenir clar que els Estats
membres segueixen sent els principals responsables de dissenyar la seua pròpia
política en matèria de discapacitat que ha de desenvolupar, esperem que de
manera millorada -com apunta Peláez-, aquesta Estratègia europea sobre els
drets de les persones amb discapacitat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Una de les iniciatives reflectides en
l’Estratègia és la creació de la Plataforma sobre Discapacitat, el propòsit de
la qual seria fer el seguiment del desenvolupament de l’Estratègia, així com la
compartició de les bones pràctiques en la seua aplicació en els àmbits estatals.
La composició de l’esmentada Plataforma seria bàsicament la mateixa que tenia
el grup d’alt nivell que vindria a substituir. Peláez destaca dos fets que
haurien de donar-se en el nou ens. D’una banda, que fora obligatòria la
participació de les persones responsables de les respectives direccions
generals encarregades de les polítiques estatals sobre la matèria i no les
persones en qui van delegant. I, de l’altra, que el 52 o el 60 per cent -tant s’hi
val la xifra-, és a dir la majoria de persones amb discapacitat, que són dones,
estiguen representades i compten amb veu específica en la Plataforma.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">A més, s’hi diu que aquesta Plataforma sobre
Discapacitat s’usarà com a fòrum per a intercanviar les observacions finals que
reben els Estats membres de la Unió Europea sobre l’aplicació de la </span><a href="https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, per part del
Comitè de l’ONU. Així com també està previst compartir en una pàgina web
renovada de la mateixa Plataforma informació sobre bones pràctiques. Tant de
bo, com diu Peláez, totes les dades que hi apareguen estiguen desagregades per
sexe, edat i tipus de discapacitat, i que a més s’hi compartisca l’interès i la
preocupació per la situació que viuen les dones i xiquetes amb diversitat
funcional.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">La veritat és que tota la intervenció d’Ana
Peláez Narváez és molt interessant, per la qual cosa us recomanem que
l’escolteu sencera. Està disponible en aquest enllaç de </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=2Xzj5eGM9ug"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">YouTube</span></a></span><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">.</span><o:p></o:p></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;"><br /></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2021/mai21/ambcames/">Butlletí d'actualitat UJI Número CLXI 25/5/2021</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-18334315342133015922021-04-27T18:07:00.018+02:002021-05-03T19:52:46.013+02:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-suir9f886KM/VgrXtr_2q_I/AAAAAAAABJM/hSCNMlEsIXMQmwGCkVKAV3INHJmHFKOqwCPcBGAYYCw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-suir9f886KM/VgrXtr_2q_I/AAAAAAAABJM/hSCNMlEsIXMQmwGCkVKAV3INHJmHFKOqwCPcBGAYYCw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><br /> <p></p><h2 style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"><i>AMB CAMES QUE RODEN (136)</i></span><o:p></o:p></span></h2><div><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"><i><br /></i></span></span></div>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-size: medium;"><a name="_Hlk62057322"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">«Programa
Radia»</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Com es diu en l’estudi </span><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/wp-content/uploads/2013/07/ZZ-Informe-final_GIAT-TRIC.pdf"><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Diversitat funcional i Tecnologies de les Relacions,
Informació i Comunicació (TRIC), des d'un punt de vista de gènere</span></i></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, elaborat pel <a name="_Hlk69146248">Grup de
Treball sobre Discapacitat </a>de la Fundació Isonomia l’any 2018, «l’ús
generalitzat de les TRIC proporciona un grau més alt d’autonomia i
d’individualització en la vida quotidiana». I aquesta incidència pot esdevenir
més important en la població que manifesta algun tipus de diversitat funcional,
perquè «fins el propi concepte de “discapacitat” podria veure’s modificat de
forma positiva al caure determinades barreres mitjançant la utilització de nous
recursos tecnològics. No hi ha dubtes sobre que recursos com el mòbil, la xarxa
o la videoconferència, tots ells de caire tecnològic, afavoreixen una nova
articulació de l’entorn, tot potenciant l’autonomia personal i la qualitat de
vida de moltes persones funcionalment diverses». Després de les experiències
derivades de la crisi sanitària i social de la COVID-19 encara ha quedat més
palesa la importància de l’accés universal a les TRIC, fet que encara no és una
realitat ni molt menys i al qual contribuiria molt «la possible consideració
d’aquestes tecnologies, productes i serveis com a “ajudes tècniques”, per la
qual cosa podrien passar a incrementar la categoria de productes potencialment
finançables», com es proposava en l’esmentat estudi.</span><i><span lang="CA" style="color: blue; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: medium;">Una vegada més, s’ha d’incidir en el cas de les
dones amb diversitat funcional que, com és habitual en tots els àmbits, també
en aquesta qüestió -com s’extrau de l’enquesta que s’hi va fer des del Grup de
Treball sobre Discapacitat- pateixen més la «bretxa digital» que afecta els
grups de ciutadania amb més dificultats per a accedir a les TRIC. Tal com es
conclou en l’estudi d’Isonomia, «les dones han de participar de la societat tecnològica
i ser part d’aquesta, no únicament amb el rol d’usuària passiva, sinó amb la possibilitat
de ser usuària activa com a promotores de continguts i desenvolupaments dins de
la societat de la informació». Així mateix, en l’estudi citat, també es diu que
«s’ha de fomentar plans d'igualtat i d'inclusió, ja que les dones amb
discapacitat estan sotmeses a situacions de discriminació múltiple originades
per ser dones i per tenir discapacitat».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">En aquest sentit, s’ha de destacar el </span><a href="https://www.radia.university/inicio"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Programa
Radia</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> que, com informen al web, té
l'objectiu d’afavorir la inclusió de dones amb discapacitat en entorns de
treball digital i augmentar així el nombre de dones professionals en els àmbits
tecnològics que, segons dades facilitades pel mateix programa, en l’actualitat
només és d’una de cada sis persones que treballen en aquest camp. Amb la
finalitat de promoure aquesta inclusió es van crear 50 beques per a dur a terme
un procés de formació que va començar el setembre del 2020 i finalitzarà el
proper mes de juny de 2021. La iniciativa compta amb el suport de la Fundació
ONCE, la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles i la
Fundació CEOE, que desenvolupen les seues accions en àmbits diferents però que resulten
complementàries per a crear les condicions necessàries per tal d’assolir la
inclusió laboral d’aquestes cinquanta dones. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="color: navy; font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;"><span style="font-size: medium;">Per
acabar, com a curiositat, dir que el nom d’aquest programa s’ha inspirat en Radia
Perlman, tota una experta de la informàtica moderna que va elaborar un protocol
dels més usats al món, el qual fa que les xarxes siguen estables i segures, fent
possible la navegació en Internet. Perlman va ingressar en l’Institut de Tecnologia
de Massachussetts (MIT, en les seues sigles en anglès) en la dècada de 1960, en
el qual a penes una cinquantena del miler de persones que hi havia matriculades
eren dones. És molt important visibilitzar aquelles dones que poden servir de
referents per a apoderar a altres perquè siguen capaces d’entrar en àmbits
hostils.</span></span></p><div><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><div class="MsoNormal" style="color: black; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;"><br /></b></span></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2021/abr21/ambcames2/" target="_blank">Butlletí d'actualitat UJI Número CLX 27/4/2021</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div></span></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-85990856873115247982021-03-30T16:46:00.001+02:002021-03-31T17:06:01.867+02:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m5xs_Y7qdUE/Uw3SRIsfskI/AAAAAAAAA1w/q3_-Ic_LLUUEWXFkTOrglRawQL72K2ZgACPcBGAYYCw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-m5xs_Y7qdUE/Uw3SRIsfskI/AAAAAAAAA1w/q3_-Ic_LLUUEWXFkTOrglRawQL72K2ZgACPcBGAYYCw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><br /><p></p><h2 style="margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><i><span style="font-size: x-large;">AMB CAMES QUE RODEN (135)</span></i><o:p></o:p></span></h2>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">«Les dones
amb diversitat funcional també són lidereses i emprenedores»</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">En el nostre anterior article parlàvem de la
importància que té per a les dones amb diversitat funcional comptar amb el
suport de les altres dones, d’aquelles que no estan classificades com a
«discapacitades» pel sistema. En especial, de les dones que tenen més
consciència de la magnitud de la lluita feminista i poden fer-se ressò de la
situació de les companyes que tenen més dificultats per a fer que s’escolten
les seues necessitats i reivindicacions. En aquesta ocasió volem assenyalar la rellevància
de l’existència de referents, de dones amb diversitat funcional que siguen
lidereses en els seus àmbits d’actuació i servisquen per a esperonar l’apoderament
d’altres dones.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">En aquest sentit, el Grup de Treball sobre Discapacitat
de la Fundació Isonomia, en la seua segona acció del 2021 -que substitueix
l’habitual sessió presencial de treball del grup, que segueix sense poder
fer-se per les sabudes circumstàncies derivades de la pandèmia de la COVID-19-,
ha elaborat un audiovisual amb el títol </span><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">«<a name="_Hlk67504018">Dones
amb diversitat funcional: lidereses i emprenedores</a>». En aquesta producció
s’han recopilat els testimonis de quatre dones que, en els seus respectius
àmbits d’actuació, representen iniciatives d’emprenedoria i lideratge. Dues
d’aquestes dones manifesten una discapacitat intel·lectual, les aportacions de
les quals s’han aconseguit a través de Rosa Pérez Gil, responsable de l’àrea de
Dona de Plena Inclusió Espanya. Tant Maribel Cáceres Cabanillas com Cristina
Paredero Morato són lidereses en la lluita pels drets de les dones amb
discapacitat intel·lectual i formen part dels òrgans directius de l’esmentada
entitat, que no es limiten a ocupar una cadira en una junta directiva, sinó que
tracten d’introduir la perspectiva de les dones afectades. <span style="mso-bidi-font-style: italic;"><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Els altres dos testimoniatges de resiliència
presents en aquest treball són els de Marta Senent Ramos, amb paràlisi cerebral
infantil (PCI), i Pepa Sastre Miguel, amb una diversitat funcional auditiva.
Totes dues són empresàries; la primera en el món editorial i la segona en el camp
de la publicitat i la comunicació. Són un parell de professionals que han triat
el tipus de negoci en què es mouen com peixos a l’aigua. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Resulta interessant escoltar els relats de les experiències
personals d’aquestes quatre dones diverses, diferents entre si, però que mantenen
un nexe molt fort: el de la seua lluita diària per assolir el grau més alt
d’eficiència en allò que fan. El vídeo </span><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">«Dones amb diversitat
funcional: lidereses i emprenedores»<span style="mso-bidi-font-style: italic;"> es
publicarà el dia 30 de març, tant al </span></span><a href="https://www.facebook.com/groups/403309983129473/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Facebook del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> com a la seua </span><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-discapacidad/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">pàgina web</span></a><span lang="CA" style="color: #0070c0; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> </span><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">(II seminario 30/03), i així mateix també estarà
disponible al </span><a href="https://youtu.be/GkZgWVuDOUQ"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">YouTube del grup</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Volem tancar aquest article amb les paraules de
Mar Dalmau Caselles, que s’ha fet càrrec de la presentació d’aquest audiovisual
i que, perfectament, haguera pogut fer la cinquena aportació com a dona amb
diversitat funcional que pot ser una referència per a moltes d’altres. Mar
finalitza la seua presentació amb uns mots que representen tota una
reivindicació d’igualtat: «Donem pas ja a les paraules d’aquestes dones
activistes que reflecteixen que el 8 de març és de totes les dones, sense excepcions
ni exclusió».</span><o:p></o:p></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;"><br /></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2021/abr21/ambcames/">Butlletí d'actualitat UJI Número CLIX 30/3/2021</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-15698172311305813162021-03-02T18:13:00.012+01:002021-03-07T18:47:06.212+01:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-BbtST34RzjM/V4PKwieAeuI/AAAAAAAABOQ/UQG5Te2W988xyZk4ceNCH-dimM-NIS0HQCPcBGAYYCw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-BbtST34RzjM/V4PKwieAeuI/AAAAAAAABOQ/UQG5Te2W988xyZk4ceNCH-dimM-NIS0HQCPcBGAYYCw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><i> </i><p></p><h2 style="margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"><i>AMB CAMES QUE RODEN (134)</i></span><o:p></o:p></span></h2>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></a></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">«Tot i
la diversitat funcional, també són dones»</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Les dones amb diversitat funcional són
bandejades massa sovint de les reivindicacions del feminisme en general. Des de<br />l
Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, amb motiu de la
commemoració del Dia Internacional de les Dones, volem fer visibles les que
manifesten algun tipus de discapacitat i en la seua vida diària han de lluitar
per superar múltiples discriminacions, perquè moltes, a banda de pel seu sexe i
les seues capacitats diferents, també sofreixen la segregació per motius
d’ètnia, religió, pobresa, etc.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Les dones amb diversitat funcional han de manar
de les seues vides, sentir-se incloses en la societat com a ciutadanes lliures
amb la possibilitat de poder exercir tots els drets i deures que promouen i
garanteixen les lleis. I per assolir aquesta igualtat d’oportunitats, que siga
real i efectiva, els cal la solidaritat i el suport de la resta de la
ciutadania. En especial de les dones que tenen més consciència de la
importància de la lluita feminista, les quals mai no s’han d’oblidar d’incloure
en les seues reivindicacions aquelles que tenen més dificultats per a denunciar
les seues situacions de discriminació a causa de les seues circumstàncies
personals, en molts casos, per impediments físics, intel·lectuals, mentals o
socials. Per sort, durant les darreres dècades els col·lectius feministes han
anat obrint les mires cap a grups de dones que en la seua vida diària han de
lluitar per superar múltiples discriminacions i ja han començat a tenir-les en
compte a l’hora de fer els seus plantejaments.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Totes les dones amb diversitat funcional han de poder</span><span lang="CA" style="color: red; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> </span><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">aspirar a assolir una
vida independent, tot i que la independència absoluta siga una utopia per a
tots els éssers humans, perquè totes les persones -d’alguna manera- depenem en
un moment o altre d’una altra per a dur a terme alguna acció o per aconseguir
algun objectiu. I per a assolir el desenvolupament lliure i ple dels seus
projectes de vida, a banda dels recursos i suports imprescindibles en cada cas
que han de rebre de les administracions públiques, s’han de desterrar estereotips
i rols de gènere que constrenyen a totes les dones i encara més a aquelles que
pateixen una doble discriminació, si més no. És fonamental que adquirisquen les
habilitats necessàries perquè sàpiguen com desactivar els prejudicis i mites
que les envolta. L'estigma de la discapacitat és la causa de la majoria de les violències
de tots els tipus que sofreixen a mans tant de dones com d’homes que no tenen
cap «discapacitat» reconeguda. Fins i tot hi ha homes amb diversitat funcional
que les anul·len, les fan invisibles, perquè creuen que elles són imperfectes,
aplicant-li’ls el patró d’allò que anomenen «cossos normatius», que són els
desitjables segons els cànons imposats.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Un altre element que restreny les expectatives
de les dones amb diversitat funcional de desenvolupar-se com a persones lliures
i independents -així com de tots els subjectes que es considera que no compleixen
els estàndards establits- és el sistema capacitista. El capacitisme subjuga i
oprimeix, atorgant privilegis a les persones que se suposa que tenen més capacitats
i penalitzant a qui jutja que no en té, condemnant-les a la submissió, a viure
una realitat paral·lela sota el paternalisme, i havent de resignar-se amb el
model assistencialista, hereu de l’atenció basada en la caritat cristiana. És
clar que el sistema capacitista perjudica més a qui menys té i més recursos i
suports necessita per a tenir una vida digna i amb opcions d’assolir una
igualtat d’oportunitats que no siga utòpica.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Per acabar, recordem què diu l’article 6 de la </span><a href="https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, aprovada per
Nacions Unides el 2006, que parla de les dones:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">1.Els estats part reconeixen que les dones i
nenes amb discapacitat estan subjectes a múltiples formes de discriminació i,
en aquest sentit, han d’adoptar mesures per assegurar que puguen gaudir de tots
els drets plenament i en igualtat de condicions.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">2. Els estats part han de prendre totes les
mesures pertinents per assegurar el ple desenvolupament, avançament i
potenciació de la dona, amb el propòsit de garantir-li l'exercici i el gaudi
dels drets humans i les llibertats fonamentals establits en aquesta convenció. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">El 8 de març ha de ser el dia internacional de
TOTES les dones, sense excepcions ni exclusions.</span><o:p></o:p></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;"><br /></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: Arial, sans-serif;"></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2021/mar21/ambcames/" target="_blank">Butlletí d'actualitat UJI Número CLVIII 2/3/2021</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-15529379231593995782021-01-26T17:29:00.001+01:002021-02-13T17:58:37.055+01:00<p> </p><h2 style="margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-suir9f886KM/VgrXtr_2q_I/AAAAAAAABJM/hSCNMlEsIXMQmwGCkVKAV3INHJmHFKOqwCPcBGAYYCw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-suir9f886KM/VgrXtr_2q_I/AAAAAAAABJM/hSCNMlEsIXMQmwGCkVKAV3INHJmHFKOqwCPcBGAYYCw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><br /><i><span style="font-size: x-large;">AMB CAMES QUE RODEN (133)</span></i><o:p></o:p></span></h2><div><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><i><br /></i></span></div>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;"><span style="font-size: large;"><a name="_Hlk62057322"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">«P<span style="mso-bidi-font-style: italic;">rojecte d’Oficina de Vida Independent a
Castelló</span>»</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">La </span><a href="https://transversalcoop.org/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Cooperativa Transversal</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">
es va presentar a la convocatòria de subvencions a Projectes d’Innovació Social
de l’Ajuntament de Castelló de la Plana amb el projecte de creació d’una
Oficina de Vida Independent (OVI) a aquesta ciutat. Aconseguit el finançament
necessari, el paper de la Cooperativa Transversal serà el d’acompanyant, de
facilitadora, en les tasques del procés de desenvolupament de l’OVI juntament
amb activistes del moviment de vida independent. Això comunica Sergi Salvador
Peris, membre de l’esmentada cooperativa, en la xarrada organitzada pel Grup de
Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de
Castelló, sota el títol «Projecte d’Oficina de Vida Independent a Castelló»,
per a obrir les seues activitats del 2021 que, com ja s’hi va fer amb les
anteriors l’any proppassat, s’ha enregistrat en vídeo al no ser possible la
presència de públic per les circumstàncies derivades de la pandèmia de la COVID
-19. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Per la seua part, Soledad Arnau Ripollés, que va
ser cofundadora i coordinadora de l’OVI de Madrid, explica, entre moltes altres
coses, que les OVI són espais d’empoderament de les persones amb diversitat
func</span><span style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-bidi-font-style: italic;">ional</span><span style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> <span lang="CA">vinculats als
valors del moviment de vida independent, nascut als Estats Units (en concret, a
la Universitat de Berkeley, Califòrnia) a les acaballes de la dècada dels 60 i
principis dels 70 del segle proppassat. La filosofia d’aquest moviment diu que
les persones amb diversitat funcional han d’estar incloses en la seua
comunitat, tenir el dret a viure on vulguen per a romandre en els seus entorns
i, així, poder conviure i participar amb la resta de ciutadania. Un dret que ha
quedat reflectit en la </span></span><a href="https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discapacitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">, aprovada per Nacions
Unides el 2006, per a exercir el qual és imprescindible que les persones que no
poden dur a terme les activitats de la vida diària sense ajuda comptem amb el
suport d’assistència personal. I tot just aquest és un dels principals
objectius d’una OVI: promoure i ajudar a gestionar el recurs de l’assistència
personal. És fonamental que les persones usuàries tinguen unes mínimes nocions
de tot el que implica contractar una assistenta o assistent personal i poder
fer-ho, així, de manera directa, sense haver de recórrer a empreses, perquè
això possibilita poder elegir qui li prestarà l’assistència personal.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Segons informa Benito Pérez Agüera, membre de la
Plataforma Castelló Vida Independent i coordinador l’OVI de Castelló, que serà
la primera que s’instaure a la Comunitat Valenciana, aquesta ha de ser un espai
reivindicatiu i d’empoderament; un espai de formació entre iguals, de formació
entre persones amb diversitat funcional usuàries d’assistència personal i,
també, per a aquelles persones que vulguen treballar en assistència personal.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">D’altra banda, la Direcció General d’Atenció
Primària i Autonomia Personal de la Generalitat Valenciana va publicar, a
començaments del 2020, una instrucció per la qual es regulen les condicions i les
prestacions de l’assistència personal. Una normativa a la qual des de la
Plataforma Castelló Vida Independent, com assenyala Pérez Agüera, s’hi veuen
moltes deficiències, però que pot servir per a començar a treballar en el seu desenvolupament.
Així, comenta, que des de setembre estan mantenint reunions amb entitats, associacions
de persones amb diversitat funcional i personal polític. També hi han fet
xarrades a centres educatius en els quals s’imparteix formació relacionada amb
la requerida en l’esmentada instrucció per a poder exercir d’assistent o
assistenta personal. L’objectiu principal d’aquestes accions és promoure el
coneixement de la filosofia de vida independent per totes les parts que poden
intervenir en la prestació i gestió d’aquest recurs. Perquè mai no s’ha
d’oblidar que l’assistència personal perd tot el sentit si no s’apliquen els
principis de la filosofia de vida independent; sobretot el que diu que la
persona amb diversitat funcional és qui ha de prendre totes i cadascuna de les
decisions que afecten la seua vida.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">El vídeo </span><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">«P<span style="mso-bidi-font-style: italic;">rojecte d’Oficina de Vida Independent a Castelló</span>»<span style="mso-bidi-font-style: italic;"> estarà disponible a partir del dia 26 de
gener, tant al </span></span><a href="https://www.facebook.com/groups/403309983129473/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Facebook del grup</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> com a la seua </span><a href="http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/gt-discapacidad/"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">pàgina web</span></a><span lang="CA" style="color: #0070c0; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> </span><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">(I seminario 26/01), així com també al </span><a href="https://youtu.be/Zj1IpSaTmIE"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">YouTube del grup</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">. En la web </span><a href="file:///E:/Escrits%20propis/AMB%20CAMES%20QUE%20RODEN/Amb%20cames%20que%20roden%20(publicats)/ovicastello.org"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">ovicastello.org</span></a><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"> podeu trobar tota la
informació relacionada amb el projecte i les dades per contactar-hi. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;">Us recomanem que escolteu les aportacions de les
tres persones participants en la xarrada perquè us assegurem que us resultarà
molt interessant.</span><span lang="CA"> </span></span><span lang="CA" style="color: navy; font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="font-size: large;">Cada
OVI que s’hi crea és una passa endavant perquè siga real i efectiva la igualtat
d’oportunitats de les persones amb diversitat funcional; a més de ser el millor
mitjà perquè es complisca l’article 19 de la Convenció, en el qual es reconeix
l’assistència personal com un dels recursos a què hi han de tenir accés.</span><o:p></o:p></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;"><br /></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: arial;"><b style="color: #660000; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: small; line-height: 18.2px;">Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot</b></span></div><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; color: navy; font-family: Arial, sans-serif;"></span></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">(publicat al </span><span style="font-family: arial; font-size: 7.5pt;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2021/gen21/ambcames/" target="_blank">Butlletí d'actualitat UJI Número CLVII 26/1/2021</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial; font-size: 7.5pt;">)</span></b></div>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-432924327541655945.post-36730948342449780712020-12-22T17:50:00.009+01:002021-02-13T18:21:37.594+01:00<h2 style="margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 12pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: navy; mso-ansi-language: CA;"><i><span><div class="separator" style="clear: both; font-size: xx-large; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-lJd046-1Is8/VMaRN9JKAQI/AAAAAAAAA-I/MU6G5I0gSnkEGMqMmjkMxQ-yx92KYLXYgCPcBGAYYCw/s400/amb_cames_que_roden.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-lJd046-1Is8/VMaRN9JKAQI/AAAAAAAAA-I/MU6G5I0gSnkEGMqMmjkMxQ-yx92KYLXYgCPcBGAYYCw/w200-h200/amb_cames_que_roden.jpg" width="200" /></a></div><h2 style="font-size: xx-large; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 12pt;"><br /></h2><span style="font-family: arial; font-size: x-large;">AMB CAMES QUE RODEN (132)<o:p></o:p></span></span></i></span></h2><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 18pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 48pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-no-proof: yes;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_3" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 124.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 126.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:/Users/34636/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.jpg">
</v:imagedata></v:shape></span><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 48pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-text-raise: 38.0pt; position: relative; top: -38pt;">MANIFEST</span><o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><a name="_Hlk24623823"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 16pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">GRUP
DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT <o:p></o:p></span></a></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="mso-bookmark: _Hlk24623823;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 16pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">FUNDACIÓ ISONOMIA</span></span><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 16pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> DE
LA UNIVERSITAT JAUME I<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 18pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Dia
Internacional de les Persones amb Discapacitat<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 24pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 16pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Castelló
de la Plana, 3 de desembre de 2020<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17pt; margin-bottom: 3pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: medium;"><b>L’any 2020
passarà a la història com una fita que marcarà un abans i un després en l’avenir
de l’espècie humana i, conseqüentment, del planeta Terra. La crisi sanitària i
social del coronavirus ha trasbalsat les nostres vides, canviant-nos totes les
rutines i obrint un temps d’incertesa que, a hores d’ara, no tenim la capacitat
de pronosticar com es resoldrà. El Dia Internacional de les Persones amb
Discapacitat, a banda d’una data commemorativa, sempre és una jornada propícia
per a recordar les reivindicacions referents als drets, i també deures, de les dones
i homes amb diversitat funcional que s’incompleixen cada dia. Enguany, a pesar
de les circumstàncies tan especials que estem vivint, des del Grup de Treball
sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia no hem de deixar d’exigir el
compliment dels drets humans i de cadascun dels articles de la Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que està a punt
de complir catorze anys.<o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17pt; margin-bottom: 3pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: medium;"><b>La salut mental
va protagonitzar l’única sessió presencial d’aquest grup de treball que s’ha
pogut realitzar durant 2020, abans de declarar-se la pandèmia de la COVID-19. Segons
l’Estratègia en Salut Mental del Sistema Nacional de Salut, les malalties
mentals afecten -o afectaran en algun moment de les seues vides- un 15% de la
població a l’Estat espanyol. Això representa uns 9 milions de persones i la
tendència és que augmente la incidència d’aquestes malalties per l’estil de
vida preponderant en les societats actuals. Aquests ciutadans i ciutadanes
segueixen sofrint discriminació a causa de l’estigmatització de les seues
patologies. D’altra banda, la ràtio d’especialistes en psicologia en la sanitat
pública a Espanya era, l’any 2018, de 6 per cada 100.000 habitants, tres vegades
menys que la mitjana europea, que era de 18. En situacions com les viscudes
durant el confinament per la crisi de la COVID-19, i les seues seqüeles, s’ha
evidenciat la necessitat d’aquest tipus d’atenció tant en la població en
general com en persones que ja manifestaven alguna patologia mental, fet pel
qual és urgent corregir aquesta mancança d’atenció psicològica, pública i
gratuïta.<o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.3pt; margin-bottom: 3pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: medium;"><b>L’impacte de la
crisi sanitària i social de la COVID-19 en les persones amb diversitat
funcional, recopilant vivències en primera persona de dones i homes que
manifesten diferents discapacitats, així com de professionals que treballen en
aquest àmbit, va ser el tema tractat en una de les tres sessions de treball del
grup que han tingut format virtual per la normativa derivada de la crisi
sanitària. Els seus testimonis palesen que, tot i que la pandèmia ha colpejat
-i, per desgràcia, segueix fent-ho- la majoria de la ciutadania, com sol
passar-hi en totes les circumstàncies d’emergència els col·lectius més
vulnerables, entre els quals estem les persones amb diversitat funcional,
sempre són els més afectats.<o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.3pt; margin-bottom: 3pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: medium;"><b>El confinament
va fer evident la importància de poder residir al propi domicili. El model d’«institucionalització»,
pel qual segueixen apostant des de les administracions, ha mostrat una vegada
més els seus defectes i que no és l’adequat per atendre les persones, sinó que
s’assembla més a un lloc on<span style="mso-spacerun: yes;"> e</span>mmagatzemar-les. Moltes persones no hagueren sigut víctimes mortals de
la pandèmia en les residències si s’hagueren pogut confinar a les seues cases,
amb el pertinent servei d’assistència personal. I perquè això fora possible
caldria que s’ acomplira l’apartat a) de l’article 19 de la Convenció, que diu que
les persones amb discapacitat haurien de tenir l'oportunitat de triar el seu
lloc de residència i on i amb qui viure, en igualtat de condicions amb les
altres, i no veure’s obligades a viure d'acord amb un sistema de vida
específic; per a la qual cosa han de tenir accés a una varietat de recursos,
entre aquests el d’assistència personal, tal com s’indica en l’apartat b) del
mateix article.<o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.3pt; margin-bottom: 3pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Els drets al
final de la vida també han sigut protagonistes d’una altra de les sessions de
treball del grup, en forma de xarrada virtual, tot just enguany què el projecte
de llei per a legalitzar el dret a l’eutanàsia va superant els successius
tràmits parlamentaris per a la seua aprovació. El dret a decidir quan i com
morir, sobretot en els casos de persones amb malalties terminals i
irreversibles que només desitgen deixar de sofrir, ha de ser un dret regulat i
garantit.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Recordant les paraules de la
periodista Montserrat Domínguez, «si l’eutanàsia fora legal no augmentarien les
morts, disminuiria el dolor».</span><span lang="CA"> </span><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17.3pt; margin-bottom: 3pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: medium;"><b>Així mateix,
també en l’àmbit legislatiu, ens congratulem de la tramitació del Projecte de
Llei de reforma del Codi Civil i normativa connexa en matèria de persones amb
discapacitat, que conté un seguit de canvis en la regulació de les institucions
de guarda i protecció de les persones amb diversitat funcional. Aquesta reforma
legal inclou la substitució de la incapacitació judicial de les persones amb
discapacitat intel·lectual per un sistema que es basarà en el suport perquè es
respecte la voluntat d'aquestes persones, aplicant-se la incapacitació només en
els casos en què siga estrictament imprescindible. Com succeeix amb tota la
legislació, s’ha d’esperar que una vegada aprovada s’aplique de manera rigorosa
i efectiva i no es quede en simple paper mullat.<o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17pt; margin-bottom: 3pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: medium;"><b>La darrera
conferencia organitzada pel grup aquest 2020, coincidint en el mes de novembre
amb la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència
contra les Dones, es va dedicar a les violències masclistes contra les dones
amb diversitat funcional, una qüestió que cada any està present en el nostre Manifest
perquè no deixa de ser actualitat. És positiu que cada vegada hi haja mes vies
obertes, gràcies a les noves tecnologies de la comunicació, perquè les dones
amb més dificultats comunicatives puguen denunciar les violències que pateixen.
No obstant això, és evident que molts casos de violència sempre quedaran
invisibles perquè es produeixen en entorns privats i, tot i ser coneguts per
terceres persones, no es denuncien per diversos motius com poden ser pors,
complicitats o pura i dura falta de consciència social. Erradicar totes les
violències és responsabilitat de tots i totes, i naturalment de les
administracions públiques que tenen l’obligació d’implicar-se activament
vigilant l’aplicació dels protocols i el bon funcionament dels recursos creats
per a combatre i eliminar les violències masclistes.<o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 17pt; margin-bottom: 3pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Com és habitual,
tanquem aquest manifest del</span><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA;"> </span></b></span><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="font-size: medium;"><b>Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia recordant el
lema que corrobora la diversitat i la igualtat com a valors bàsics universals innegociables
en tots els àmbits i situacions:</b></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 18pt; margin-bottom: 3pt; mso-line-height-rule: exactly; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p> </o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 16pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 24.0pt;">«Totes les persones som diferents.<o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 16pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 24.0pt;">Totes les persones som iguals.»</span></b><span lang="CA" style="color: #456350; font-family: "Georgia",serif; font-size: 16pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 24.0pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18.2px; text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: #783f04; font-family: arial;">(publicat al </span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://www.uji.es/com/espaiobert/2020/des20/ambcames/?urlRedirect=https://www.uji.es/com/espaiobert/2020/des20/ambcames/&url=/com/espaiobert/2021/gen21/ambcames/">Butlletí d'actualitat UJI Número CLVI 22/12/2020</a></span></span><span lang="CA" style="color: #660000; font-family: arial;">)</span></span></b></div><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><br /></p>CÈSAR GIMENO I NEBOThttp://www.blogger.com/profile/16620938918997783248noreply@blogger.com0