AMB CAMES QUE RODEN (131)
«Violències masclistes contra les dones amb
diversitat funcional»
Fins a les acaballes del segle xx o principis del xxi el món de la discapacitat
desconeixia que podien interessar-li els temes de gènere. Així com des del món
dels feminismes es pensava que les persones amb discapacitat, o millor dit, els discapacitats -en masculí plural-, com se’ns qualificava en el
millor dels casos, perquè hi havia adjectius molt pitjors, no tenien res a
veure amb el seu àmbit teòric i les seues lluites per la igualtat entre homes i
dones. I si es parlava de violències masclistes, el pensament de la majoria
-ben errat, per cert- era que les dones amb diversitat funcional, en estar
relegades dels rols de les «dones normals», també es lliuraven de patir
violències.
La Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I
de Castelló, aprofitant que la quarta sessió del seu Grup de Treball sobre Discapacitat
tindrà lloc el 24 de novembre, vespra del Dia Internacional per a l'Eliminació
de la Violència contra les Dones, ha organitzat una conferència titulada «Violència masclista contra les dones amb diversitat funcional» a càrrec de
Soledad Arnau Ripollés, doctora en
filosofia, sexòloga i activista feminista, així com del Moviment de Vida
Independent. Soledad Arnau és una de les dones amb diversitat funcional que
van treballar -i ho continuen fent- perquè des dels àmbits dels feminismes
s’adonaren que aquestes dones, a més de patir discriminació per les seues
discapacitats, també són víctimes dels diferents tipus de violències; tant de
les masclistes que reben de les seues parelles, les institucionals en
residències i altres centres d’atenció, les violències domèstiques per part de
l’entorn familiar, etc.
La doctora Arnau durant la seua intervenció fa
un repàs de documents i legislació que
defineixen i tracten d’establir mesures per a prevenir i eliminar les
violències contra les dones. Alguns d’aquests textos no es circumscriuen a
determinar les violències que es produeixen dins de les relacions de parella,
sinó també estableixen que hi ha diferents tipus de violències que estan
presents en la comunitat, l’àmbit laboral, l’educació,... i que transcendeixen
les esterilitzacions forçoses i els avortaments forçats, que afecten
majoritàriament les dones amb diversitat funcional. Tant la devaluació
sociohistòrica, política i cultural que existeix al voltant de les persones amb
discapacitat que, per desgràcia, ha sigut tota una realitat al llarg dels
temps, i segueix sent; com que els feminismes clàssics no hagen reconegut les
dones amb diversitat funcional com a «dones» fins fa ben poc, generen
violència. I tot això configura un escenari molt descoratjador per a les dones
afectades perquè no estan enlloc, no se senten representades en res, com si foren
als llimbs de la incomprensió i el desconeixement.
Un altre aspecte que s’hi assenyala com a catastròfic és el fet que s’haja
entès a les dones amb diversitat funcional com éssers humans asexuats.
Perquè això el que ha provocat és que quedaren apartades de l’educació sexual
-ja prou escassa per a la ciutadania en general-, ja que semblava que no era
necessària per a aquestes dones ni tampoc per a la resta de persones amb
discapacitat. A les dones amb diversitat funcional se les «infantilitza», i
d’altra banda són sobreprotegides. La infantilització, la sobreprotecció i el
paternalisme són qüestions que allò que aconsegueixen és fer de dones fràgils
dones molt vulnerables. Aquesta manera de considerar la sexualitat de les dones
amb diversitat funcional ha fet pensar que no són éssers desitjants i,
evidentment, que no són desitjables. Atenent-se a aquests supòsits, es
manifesta allò de «qui va a voler violar o violentar una dona amb discapacitat
si no és desitjable?» Semblava que les violències masclistes només hagueren
d’afectar les «desitjables», fet que, com s’ha vist, no és així. I una acció
molt important per a erradicar aquestes violències és fer-les visibles, no
amagar-les sota la despreocupació i el silenci anònim de la societat. Acabar
amb totes les violències és responsabilitat de tots i totes.
Us recomanem que escolteu la conferència de
Soledad Arnau perquè el seu discurs, a banda de basar-se en coneixements
acadèmics i d’investigació, transmet la seua experiència personal com a dona
amb diversitat funcional. El vídeo de la conferència, que serà online seguint les normatives sorgides arran de la crisi
sanitària de la COVID-19, estarà disponible a partir del dia 24 de novembre tant
al Facebook del grup com a la seua pàgina web (IV seminario 24/11), y també al YouTube del grup.
