AMB CAMES QUE RODEN (151)

«Persones amb discapacitat o persones amb diversitat funcional?»

La importància de l’ús correcte del llenguatge i d’anomenar les ciutadanes i ciutadans defugint mots pejoratius que afecten la seua dignitat com a éssers humans és un fet que ja no admet discussió. Si ens centrem en les persones amb discapacitat, el procés ha estat llarg i ple de denominacions ofensives imposades des d’una societat capacitista, que encara avui segueixen produint debats i divergències dins del col·lectiu. En aquest article tractarem d’exposar l’estat actual de la qüestió.

Ja quasi estan desterrats mots que no ens abelleix recordar, que més que paraules eren –i sempre ho seran- adjectius ofensius per a designar les persones amb discapacitat. Però encara en queden vigents, com ara el mot «disminuïts» a l’article 49 de la Constitució espanyola per manca d’acord parlamentari per a substituir-lo. El Consell de Ministres presidit per Pedro Sánchez va aprovar l’avantprojecte de reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola el maig del 2021, però des de l’oposició s’ha impedit la seua tramitació parlamentària. La Carta Magna és l’excepció, doncs des de fa uns anys en tota la legislació de l’Estat espanyol s’està usant el terme «persones amb discapacitat», que és la denominació que empara Nacions Unides arran l’aprovació el 13 de desembre del 2006 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Per tant, totes les administracions, començant per la local que és la més propera a la ciutadania, haurien d’usar aquesta terminologia en tots els seus documents.

Com a curiositat, recordem que el 2020 la Reial Acadèmia Espanyola ja va suprimir qualsevol referència a aquest col·lectiu en la definició del mot «disminuït» al seu diccionari i que, en un informe que va redactar el gener del 2021 per a la modificació de l’esmentat article 49, hi va proposar substituir-lo per la paraula «discapacitat». Des d’algun sector s’hi va rebutjar la proposta per considerar-lo un mot tan capacitista i pejoratiu com el que es pretenia eliminar. No obstant això, el Cermi (Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat) va refusar el terme «discapacitats» però hi va defensar l’ús de «persones amb discapacitat».

D’altra banda, hi ha altres denominacions com «capacitats diferents» o «diversitat funcional», usades per distints grups o moviments. Precisament aquest darrer terme, diversitat funcional, va aparèixer a començament del 2005 proposat per Javier Romañac, membre del Foro de Vida Independiente y Divertad –que aleshores encara no hi havia afegit la darrera paraula a la seua denominació-, amb el propòsit d’erradicar tots els adjectius substantivitzats i pejoratius que s’han usat per anomenar les dones i homes que manifesten una manera diferent de funcionar a l’hora de fer les seues activitats. Persona amb diversitat funcional només indica això, que fa les coses d’una altra manera. Entre les argumentacions que s’aporten des de distints àmbits en contra d’aquest terme està la que diu que totes les persones tenim diversitat funcional perquè totes tenim unes capacitats o funcionalitats diferents; per tant, opinen que aquesta denominació no serveix per a distingir un col·lectiu en concret. En aquesta línia van les paraules del consultor social Fernando Fantova: «El concepte i el paradigma de la diversitat es connecten amb el de la igualtat de drets de totes les persones, en la mesura en què assumeixen que totes som diferents les unes de les altres, alhora que totes som iguals en dignitat i humanitat. Per això no podem parlar de “persones amb diversitat funcional” doncs entendre que la diversitat és un atribut que tenen algunes persones i que unes altres no tenen entra en contradicció amb el propi concepte i enfocament de la diversitat. La diversitat funcional, com totes les diversitats, per definició, per concepte i per enfocament, ens afecta, ens pertany i ens compromet a totes les persones per igual.»

Diversitat funcional no es un terme alternatiu a «discapacitat», com sol usar-se massa sovint, sinó un paradigma, un concepte, que trenca amb els anteriors models que definien la discapacitat. Canviem les paraules perquè canvien també els pensaments.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 51, pàg. 4. Abril 2023.)