AMB CAMES QUE RODEN (46)

Totes les dones i els homes tenim els mateixos drets a fer tota mena d’activitats que estiguen, per descomptat, dins de les normes socials i legals. No obstant, a les persones amb diversitat funcional se'ns posen traves injustificables si volem fer el mateix que les altres ciutadanes i ciutadans. Xoca que en aquesta societat suposadament civilitzada, inserida en el context cultural de l’Europa humanista, se seguisca discriminant per estereotips establerts en la nit més fosca dels temps.

Afortunadament, cada vegada coneixem més casos gràcies a que les víctimes els denuncien. En ocasions són persones amb síndrome de Down les discriminades en voler entrar a recintes d’oci i no ser admeses “per por a que es descontrolen i facen aldarull”. Fa pocs mesos a una xica amb diversitat funcional física greu, que volia celebrar el seu natalici acompanyada de la seua família en un hotel en el qual hi havien fet una reserva, se li va negar l’admissió “perquè donaria mala imatge a l'establiment”. I el cas més recent ha estat el d'una xica amb síndrome de Down que viatjava sovint tota sola en avió, però que en aquesta ocasió no li van permetre embarcar fins que s’hi va pagar un plus de seguretat. De vegades, es rectifica posteriorment, però ja és massa tard perquè les persones ja s'han sentit discriminades.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat empara els nostres drets i la nostra dignitat, i en un paràgraf de l’article 2 defineix que: «Per “discriminació per motius de discapacitat” s'entendrà qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tinga el propòsit o l'efecte d'obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, gaudi o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o d'altre tipus...» Però, amb tot i amb això, és evident que per a una part de la societat segueixen vigents els clixés que se’ns ha penjat a les persones amb diversitat funcional i, massa sovint, ens segueix discriminant. I mentrestant els Governs estatal i autonòmic persisteixen en la seua bacanal de retallades... Quan s’aturaran? Quan ja hi hauran acabat amb tot?

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 135 de VOX UJI. Gener 2013)