AMB CAMES QUE RODEN (97)

«Les Corts Valencianes donen llum verda a la modificació de la Llei sobre l'Estatut de les Persones amb Discapacitat»

Sens dubte les lleis han de ser revisades periòdicament per a actualitzar-les i adaptar-les a les noves necessitats o circumstàncies que van transformant-se amb el pas del temps. Tot i que moltes vegades les ciutadanes i els ciutadans tenim la sensació de desemparament davant la lentitud o les mil traves que posen en l'aplicació d'alguna legislació que milloraria la nostra qualitat de vida, és reconfortant saber que existeix i que tenim dret a exigir la seua correcta aplicació. En el cas de les lleis específiques per a les persones amb diversitat funcional, poden passar anys perquè s'aproven i s'arriben a aplicar de manera correcta, fet en el qual té molta incidència el color del partit polític que governe en cada moment i de la comunitat autònoma en què es residisca. A banda, també cal tenir en compte els buits legals que hi ha en molts casos i que fan imprescindibles les revisions periòdiques que esmentàvem.

Un bon exemple de tot això és la Llei sobre l'Estatut de les Persones amb Discapacitat, publicada en 2003, l’inici del procés de modificació de la qual va aprovar recentment, per unanimitat, el Ple de les Corts Valencianes. L’objectiu és adequar-la a les novetats introduïdes per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per Nacions Unides en 2006 i ratificada per Espanya en 2007. És a dir, han hagut de transcórrer més de deu anys perquè s’introduisquen els postulats d’una convenció tan important en l’Estatut de les persones amb discapacitat, una legislació totalment desfasada.

És fonamental per a les persones amb diversitat funcional que residim a la Comunitat Valenciana que totes les lleis i normatives que ens afecten s’adeqüen, com més prompte millor i sense restriccions –com, malauradament, sol ocórrer-, a les directives marcades per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que és la màxima expressió del reconeixement dels drets i dels deures de totes les dones i els homes que manifestem algun tipus de diversitat funcional. L’aprovació d’aquesta Convenció va significar el canvi definitiu de paradigma a l’hora d’enfocar les polítiques sobre discapacitat, deixant enrere la perspectiva assistencial per abordar-ne una de basada en els drets humans. Es va passar a considerar les persones amb discapacitat com a subjectes titulars de drets i no com a mers objectes de tractament i protecció social.

No obstant això, la lluita, tant de les persones amb diversitat funcional com de qui ens dóna suport perquè es reconeguen els nostres drets i la igualtat d’oportunitats per a exercir-los, mai no pot cessar. Hem de mantenir-nos sempre alerta i tenir constància per a fer un seguiment continuat de l’aplicació correcta de tota la legislació que ens afecta d’una manera directa.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XCVI 30/10/2017)