Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dimecres, 19 de març del 2008

AMB CAMES QUE RODEN (5)

Diuen que tots/es els/les ciutadans/es deuríem d’utilitzar més els mitjans de transport públics, com són els autobusos, trens, etc., i fer menys ús dels vehicles propis, per a, d’aquesta manera, no contaminar tant l'atmosfera, disminuir els embussos per excés de trànsit... A més a més, segons les i els especialistes en sociologia, usar el transport públic també és un bon mitjà per conèixer gent i encetar noves relacions.
Tot això està molt bé, però qui exposa i promulga aquestes teories deuria adonar-se que la paraula públic, per qualificar el transport de passatgers en autobús que es fa a la nostra ciutat, no està ben usada ja que públic significa que és a l’abast de tothom, sense cap mena de discriminació per omissió voluntària o involuntària, i massa sovint no és així, per desgràcia. Perquè què passa amb les persones amb discapacitat? Segons sembla, nosaltres no tenim altre remei que usar els vehicles particulars o el transport especialment adaptat per a nosaltres, perquè en la majoria dels casos intentar usar els serveis de transport públics ens resulta tota una odissea ja que, per exemple, les rampes dels autobusos, que se suposa que els fan accessibles, no funcionen o, senzillament, no existeixen. I, en cas de trobar-te amb un autobús al que li funcione la rampa, no penseu que hi heu trobat la panacea, ja que segons les condicions del sòl on desplegue l’esmentada rampa, aquesta pot quedar tan inclinada que pose en perill la nostra integritat física i la de les persones que, gentilment, intentaran ajudar-nos. A més a més d’això, com sol ocórrer massa sovint, i en tantes altres qüestions, ens fa dependre de la bona voluntat de la gent per superar barreres que no haurien d’existir.
I si parlem de la seguretat, hem de dir que, en la gran majoria d’aquests autobusos, els ancoratges i cinturons que haurien de subjectar les cadires de rodes i a les persones que les ocupem estan fora de servei o no existeixen.
Per tots aquests motius, i perquè el bon funcionament i l’accessibilitat als autobusos per part de les persones amb discapacitat augmentaria en gran mesura l’autonomia i la qualitat de vida d’aquestes, és la raó per la qual des del nostre Grup Indagació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat va fer-se una campanya en premsa amb la qual denunciarem les deficiències.
Salut!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 52 del VOX UJI. Desembre 2004-Gener 2005)