Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dimecres, 19 de març del 2008

AMB CAMES QUE RODEN (4)

El jardí dels sentits, obert recentment al públic en la ciutat universitària, és molt bonic i en veritat desperta tots els sentits corporals. Però, desgraciadament, és poc accessible per les persones que usem cadires de rodes; com ocorre quasi sempre a tot arreu, com si això fóra la cosa més normal i correcta.
No se perquè aquests dos adjectius –bonic i accessible- en poques ocasions van junts. Arquitectes, urbanistes i resta de responsables del disseny d'aquest tipus d'obres públiques haurien de revisar aquests conceptes i col·locar l'accessibilitat entre els seus primers objectius a l'hora de dissenyar espais que hagen de ser usats per la ciutadania en general. Una mena de “disseny per tothom”.
Com també és “normal” en quasi tota la UJI (fins i tot als accessos a les botigues de l’Àgora, que també tenen un d’aquests “insignificants escalonets” que tant ens compliquen la vida a la gent que anem amb cames que roden) les rampes que hi ha en aquest jardí no acaben en cota zero, com deuria ser i com està reglamentat per llei, sinó que al principi de la rampa hi ha un petit esglaó que, a banda d'inconvenients, pot provocar caigudes.
L'acabat de les zones que han de ser xafades pels i les visitants per desplaçar-se entre les distintes parts en què està dividit el jardí no és gens adequat perquè puguen ser transitades per cadires de rodes elèctriques, ja que, en comptes de passejar per un jardí es té la sensació d'estar en un parc temàtic perquè la cadira va fent bots, ja que el sòl que hi han posat no és llis.
A més a més, si uses cadira manual, pots caure de morros, perquè en algunes de les citades zones les pedres que formen les, diguem-ne, sendes, estan separades i les rodes davanteres poden encastar-se entre elles i quedar frenades.
Les rampes per a accedir als quiosquets estan separades d'aquests, però les escales si que estan al mateix costat. Per quina raó sempre som les persones amb més problemes de mobilitat les que hem de donar més voltes per a arribar a qualsevol lloc?
Quant als lavabos, que segons els senyals que hi ha a l'exterior, són accessibles per a cadires de rodes, fins ara no hem tingut oportunitat de provar-los, però les rampes exteriors d'accés –metàl·liques, crec- sense zona de descans per a poder obrir la porta còmodament no són massa afalagadores de l'accessibilitat que poguem trobar a dins.
Els senders que hi ha al jardí són estrets i en elles no caben dues cadires de rodes en paral·lel, això dificulta el gaudi de tan bell espai a dues persones usuàries d’aquestes cadires que vagen juntes i vulguen anar xerrant. Aquests xicotets detalls ens fan més solitàries a les persones que patim aquests problemes.
Salut!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 50 del VOX UJI. Setembre-Octubre 2004)