Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dimecres, 19 de març del 2008

AMB CAMES QUE RODEN (3)

Qui no patiu cap tipus de discapacitat –millor dit, qui no sou conscients de patir-ne cap (perquè jo crec que tot ésser humà té les seues petites o grosses minusvalideses)- o no hi conviviu amb cap persona afectada per una, potser no podeu avaluar la importància de la manera de rebre la primera notícia sobre la discapacitat que li acaben de diagnosticar a un familiar o a hom mateix.
Aquesta informació que rep la persona afectada i/o la seua família va a canviar-los, de sobte, les seues vides en alterar en major o menor mesura –segons tipus de discapacitat i grau de minusvalidesa- la seua rutina diària. Per tant és fonamental que qui s’encarregue de comunicar aquesta primera notícia tinga la preparació adient i seguisca unes pautes adequades per evitar que la informació que transmet no cause cap trauma que marque d’una manera irreversible l’existència d’aquesta persona; que no la faça sentir com si acabaren de condemnar-la a cadena perpètua. S’ha d’aconseguir que la discapacitat no es perceba com una desgràcia indefugible, sinó com un handicap que pot contrarestar-se amb les ajudes i adaptacions pertinents, fent un món a l’abast de tothom eliminant totes les barreres físiques i socials.
Per aquest motiu el Grup d’Indagació, Anàlisi i Treball (GIAT) sobre discapacitat va dedicar l’any 2003 a redactar un document on es reflecteixen les pautes que haurien de seguir-se en comunicar la primera notícia de la detecció d’una discapacitat segons les aportacions fetes per professionals, familiars i persones afectades en primera persona. Unes pautes que han estat redactades amb molt de respecte vers aquests/es professionals que desenvolupen una tasca tan difícil per la càrrega emocional que implica, però que en alguns casos, per desgràcia, no estan preparats/des ni compten amb les condicions de treball adequades per acomplir bé la seua labor.
I aquestes Pautes d’actuació dels / de les professionals encarregats/des de comunicar la primera notícia de la detecció d’una discapacitat, que volen fer-se arribar a qui puga fer què s’apliquen, tot just tenen aquest objectiu: millorar les condicions de treball d’aquest/es professionals i, alhora, la qualitat de vida de les persones afectades directa o indirectament per una discapacitat.
Salut!
el cèsar cibernètic
(publicat al núm. 48 del VOX UJI. Maig 2004)