AMB CAMES QUE RODEN (3)

Qui no patiu cap tipus de discapacitat –millor dit, qui no sou conscients de patir-ne cap (perquè jo crec que tot ésser humà té les seues petites o grosses minusvalideses)- o no hi conviviu amb cap persona afectada per una, potser no podeu avaluar la importància de la manera de rebre la primera notícia sobre la discapacitat que li acaben de diagnosticar a un familiar o a hom mateix.
Aquesta informació que rep la persona afectada i/o la seua família va a canviar-los, de sobte, les seues vides en alterar en major o menor mesura –segons tipus de discapacitat i grau de minusvalidesa- la seua rutina diària. Per tant és fonamental que qui s’encarregue de comunicar aquesta primera notícia tinga la preparació adient i seguisca unes pautes adequades per evitar que la informació que transmet no cause cap trauma que marque d’una manera irreversible l’existència d’aquesta persona; que no la faça sentir com si acabaren de condemnar-la a cadena perpètua. S’ha d’aconseguir que la discapacitat no es perceba com una desgràcia indefugible, sinó com un handicap que pot contrarestar-se amb les ajudes i adaptacions pertinents, fent un món a l’abast de tothom eliminant totes les barreres físiques i socials.
Per aquest motiu el Grup d’Indagació, Anàlisi i Treball (GIAT) sobre discapacitat va dedicar l’any 2003 a redactar un document on es reflecteixen les pautes que haurien de seguir-se en comunicar la primera notícia de la detecció d’una discapacitat segons les aportacions fetes per professionals, familiars i persones afectades en primera persona. Unes pautes que han estat redactades amb molt de respecte vers aquests/es professionals que desenvolupen una tasca tan difícil per la càrrega emocional que implica, però que en alguns casos, per desgràcia, no estan preparats/des ni compten amb les condicions de treball adequades per acomplir bé la seua labor.
I aquestes Pautes d’actuació dels / de les professionals encarregats/des de comunicar la primera notícia de la detecció d’una discapacitat, que volen fer-se arribar a qui puga fer què s’apliquen, tot just tenen aquest objectiu: millorar les condicions de treball d’aquest/es professionals i, alhora, la qualitat de vida de les persones afectades directa o indirectament per una discapacitat.
Salut!

el cèsar cibernètic

(publicat al núm. 48 del VOX UJI. Maig 2004)