AMB CAMES QUE RODEN (2)
La ciutadania en general està prou farta de que no paren de fer-se lleis que massa sovint no arriben a tindre un significat pràctic a la seua vida quotidiana perquè no s’apliquen com cal. I a la gent que tenim cames que roden i a la que va coixim-coixam això encara ens empipa més. Fa tants anys que promulguen lleis per afavorir la integració de les persones amb discapacitat i fa tantes dècades que percebem que tants articles d’aquestes lleis no s’hi apliquen cada dia i en cada cas, que la sensació que sentim en escoltar que entra en vigor alguna nova llei per afavorir-nos, com ara la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminaciói accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, és d’incredulitat. Aquesta llei diuen que ve a renovar i reforçar la famosa LISMI (Llei d’Integració Social del Minusvàlid) que ja té més de 20 anys i de la que molts bons propòsits que conté mai no hi han arribat a aplicar-se. Açò succeeix amb quasi totes les lleis que ens afecten.
Un exemple molt comprensible de l’incompliment de la legislació vigent: La Llei 1/1998, de 5 de maig, d’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de Comunicació diu que tots els edificis d’ús general -entre els que s’hi compten els dedicats a l’ensenyança- deuen estar adaptats, i, p. e., en la construcció de la Facultat de Ciències Humanes i Socials aquesta llei no va ser aplicada com deuria. I fique com a exemple aquesta facultat perquè és la darrera que s’hi ha inaugurat però no per ser la única que té aquests defectes.
Entre les deficiències que més criden l’atenció està la de que no hi ha cap estrada adaptada. I jo pense.... és que els/les membres de la tribu amb-cames-que-roden o de la coixim-coixam no tenim dret a exercir de professor/a o de conferenciant? I si hi anem d’alumne/a, o d’oient, a quasi totes les sales d’actes tampoc no ho tenim massa fàcil.
La llei també diu que no hi hauran desnivells als passos de vianants, que la rampa d’accés acabarà en cota 0, a nivell de la calçada. Però, per desgràcia, tant dins com a fora de la ciutat universitària, en molts d’aquests passos suposadament adaptats, de la sotragada que fa la cadira de rodes en baixar els graons se’t ressenten tots els ossos del cos; fins i tot el de l’enteniment. I si portes cadira elèctrica... les bateries semblen desmuntar-se en baixar aquests escalonets “que no existeixen”.
Salut!
La ciutadania en general està prou farta de que no paren de fer-se lleis que massa sovint no arriben a tindre un significat pràctic a la seua vida quotidiana perquè no s’apliquen com cal. I a la gent que tenim cames que roden i a la que va coixim-coixam això encara ens empipa més. Fa tants anys que promulguen lleis per afavorir la integració de les persones amb discapacitat i fa tantes dècades que percebem que tants articles d’aquestes lleis no s’hi apliquen cada dia i en cada cas, que la sensació que sentim en escoltar que entra en vigor alguna nova llei per afavorir-nos, com ara la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminaciói accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, és d’incredulitat. Aquesta llei diuen que ve a renovar i reforçar la famosa LISMI (Llei d’Integració Social del Minusvàlid) que ja té més de 20 anys i de la que molts bons propòsits que conté mai no hi han arribat a aplicar-se. Açò succeeix amb quasi totes les lleis que ens afecten.
Un exemple molt comprensible de l’incompliment de la legislació vigent: La Llei 1/1998, de 5 de maig, d’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de Comunicació diu que tots els edificis d’ús general -entre els que s’hi compten els dedicats a l’ensenyança- deuen estar adaptats, i, p. e., en la construcció de la Facultat de Ciències Humanes i Socials aquesta llei no va ser aplicada com deuria. I fique com a exemple aquesta facultat perquè és la darrera que s’hi ha inaugurat però no per ser la única que té aquests defectes.
Entre les deficiències que més criden l’atenció està la de que no hi ha cap estrada adaptada. I jo pense.... és que els/les membres de la tribu amb-cames-que-roden o de la coixim-coixam no tenim dret a exercir de professor/a o de conferenciant? I si hi anem d’alumne/a, o d’oient, a quasi totes les sales d’actes tampoc no ho tenim massa fàcil.
La llei també diu que no hi hauran desnivells als passos de vianants, que la rampa d’accés acabarà en cota 0, a nivell de la calçada. Però, per desgràcia, tant dins com a fora de la ciutat universitària, en molts d’aquests passos suposadament adaptats, de la sotragada que fa la cadira de rodes en baixar els graons se’t ressenten tots els ossos del cos; fins i tot el de l’enteniment. I si portes cadira elèctrica... les bateries semblen desmuntar-se en baixar aquests escalonets “que no existeixen”.
Salut!
el cèsar cibernètic
(publicat al núm. 46 del VOX UJI. Març 2004)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada