AMB CAMES QUE RODEN (10)

Tot ser humà té dret a tindre una vida autònoma, amb les seues obligacions i llibertats, o, si més no, això ens diu la llei, cosa que sona molt bé. Però... què passa amb les persones amb discapacitat, podem exercir aquest dret? Malauradament, en general, la resposta és negativa. En tractar-se de persones que manifestem handicaps que ens impedeixen desenvolupar la nostra vida diària sense l’ajuda d’una altra persona, la quantitat d’impediments se’ns multipliquen simètricament a com és d’alt el grau de la discapacitat que ens afecta.
Des de la infantesa –si es tracta d’una afectació de naixement o apareguda poc després- se'ns tracta de forma diferent per manifestar necessitats distintes, quelcom que va repetint-se al llarg de les diverses etapes de les nostres vides, sense pensar que si es posaren els mitjans adequats podríem desenvolupar una vida autònoma com fa qualsevol persona. Amb les ajudes oportunes desenvoluparíem una vida normalitzada en les nostres cases, amb la família o vivint independent, sense haver d’acabar en una residència perquè no hi ha altra opció. Allò més lògic i just seria poder triar com i on volem viure, però, és clar, per al Poder i les lleis la lògica no existeix i menys per nosaltres que, sovint, tan sols som un apartat d’un article.
Per tot açò i per moltes coses més, el Grup d'Indagació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat, de la Fundació Isonomia, va escollir el tema de la vida autònoma en les persones amb discapacitat com a tema monogràfic a investigar durant 2005. Així, durant l'any es va definir allò que s'entén per autonomia: la capacitat de poder prendre les pròpies decisions sobre tot allò que ens afecta.
També es va debatre sobre quins són els factors que dificulten el desenvolupament d’aquesta capacitat de poder decidir el rumb de les nostres vides concloent que, en funció del grau i tipus de discapacitat de la persona, haurien d'abordar-se aspectes perquè poguérem aconseguir la màxima autonomia, com l’estudi del marc legal i jurídic; el foment de les habilitats socials en les persones amb discapacitat; promocionar l'autonomia personal i la vida independent quant a l'oci, la llar, la comunitat, la salut i la seguretat; desenvolupar de la integració sociolaboral; pensions i ajudes que facen factible l'autonomia econòmica; l’accés a les ajudes tècniques i l’extensió de l'educació social, especialment, en la família i en professionals i voluntariat que hagen d'atendre persones amb discapacitat.
Arran de les possibilitats determinades per aquests factors, que s’han de desenvolupar enguany en les sessions de treball del GIAT-D, s'haurien d’establir alternatives per tal de minimitzar la dependència que tenim en relació amb els altres. D’aquesta manera, les persones amb discapacitat podríem organitzar i fer activitats d’acord amb les nostres necessitats i desitjos; però, fonamentalment, ens permetria exercir un control real i efectiu sobre la nostra pròpia vida.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 62 del VOX UJI. Març 2006)