AMB CAMES QUE RODEN (94)

«La discriminació de l'esport adaptat»

Practicar esport o fer exercici és sa i molt recomanable per a mantenir en bon estat tant el cos com la ment. És una activitat que totes les persones podem fer, cadascuna segons les nostres possibilitats, i que cada vegada més gent inclou d'alguna manera dins del seu estil de vida. Això sí, és molt estimable comptar amb la supervisió de personal expert per tal de prevenir possibles lesions i efectes negatius no desitjats. Per a les persones amb diversitat funcional, fer exercici o desenvolupar activitats esportives és molt important, ja siga com a eina de rehabilitació o com a manteniment, a banda de ser una bona manera de socialització. I ací, una vegada més, s’ha d’incidir en la importància de l'accessibilitat universal, perquè en molts casos els gimnasos no són accessibles per a tota la ciutadania i això impedeix aquest factor d’inclusió.

Si passem al terreny de l’esport de competició, són evidents les diferències de tractament dels mitjans de comunicació que hi ha a l’hora d’informar dels resultats d’esports de consum massiu, com ara el futbol, i dels altres anomenats «minoritaris». Així mateix, és palesa la discriminació que pateixen les dones esportistes, ja que les competicions femenines tenen molt poca presència en els mitjans a no ser que aconseguisquen triomfs molt importants, com va succeir fa uns dies amb el campionat d‘Europa guanyat per la selecció espanyola femenina de bàsquet i assolir, així, la seua vuitena medalla en els darrers nou Europeus.

En el cas de les persones amb diversitat funcional que es dediquen a l'esport adaptat de competició, els seus esforços per a consolidar-se en l’elit han de ser més intensos que els de qualsevol altre esportista sense discapacitat per a demostrar que poden arribar al capdamunt. De manera injusta se’ls tracta com a esportistes de segona i dos exemples ben clars de la discriminació que pateixen són, d’una banda, la reducció d’un 69% de la inversió pressupostària destinada a l'esport paralímpic, en relació a l’any anterior, aprovada el proppassat abril pel Govern estatal, mentre que l’assignació del Comitè Olímpic Espanyol pujarà un 20%. I, per una altra part, que als Jocs de Rio de Janeiro cada medalla olímpica d'or aconseguida per la representació espanyola es premiava amb 94.000 euros, per la de plata es pagaven 48.000 i 30.000 per una de bronze; mentre que les medalles paralímpiques es van remunerar només amb 30.000, 15.000 i 9.000 euros, respectivament, els tres metalls. És obvi que no es té en compte que l’esportista amb diversitat funcional té més despeses que l’esportista sense discapacitat i, per descomptat, que no se li concedeix el mateix mèrit. Ben segur que si demanàrem a diverses persones que ens digueren el nom d'algun o alguna esportista paralímpica molt poques sabrien dir-ne, un clar exemple de l'escassa repercussió mediàtica que s’hi dóna. Tret d’algun programa que emet la televisió pública, rares són les ocasions en què els espais d’informació esportiva inclouen notícies sobre l’esport adaptat. I, si ho fan, solen exagerar com si fóra una cosa extraordinària, quan haurien d’informar-ne amb tota normalitat, com de qualsevol altra modalitat esportiva. Per cert, a Rio la representació olímpica espanyola va guanyar 17 medalles i la paralímpica 31.

No obstant això, cal destacar una bona notícia relacionada amb aquest tema. Es tracta del llançament de la revista INSPORT, la primera publicació de cobertura estatal especialitzada en esports adaptats, a la qual li desitgem molt d’èxit. Pot ser un excel·lent mitjà per a visibilitzar i donar a conèixer l'esport adaptat, així com la varietat de modalitats que inclou. La revista està disponible en:  http://www.revistainsport.com/

Per a tancar aquest article volem fer-li l'enhorabona a Sergio Sanahuja, membre del club BAMESAD i col·laborador del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia, que s’ha proclamat campió de la Lliga Autonòmica de Boccia de la Comunitat Valenciana en la modalitat individual de la categoria BC3 i subcampió en la competició de parelles, fent tàndem amb Esmeralda Gálvez. En aquest enllaç podreu visionar un vídeo protagonitzat pel mateix Sergio i seu auxiliar de boccia: https://lubovakufo.jimdo.com/13-a-18-a%C3%B1os/auxiliar-de-boccia/

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XC 03/07/2017)