Text de la meua intervenció en la presentació del llibre de Marta Senent Ramos titulat «Ana te presta su espejo»

Bona vesprada.

La meua estimada Marteta m’ha demanat que participe en la presentació d’aquest llibre que acaba de traure del forn i que encara està calentet: Ana te presta su espejo. Ai, perdó, ja he ficat la pota! Hauria de tornar a començar dient que la doctora Senent em va sol·licitar... Però la veritat és que em costa molt d’esforç usar aquest tractament amb una amiga tan entranyable, amb la qual he compartit tants moments importants i tantes situacions de complicitat, alguna que altra llàgrima i molts somriures.

La Marteta –crec que sóc l’única persona a qui li permet usar aquest diminutiu- fa molt de temps que ens ha demostrat que és capaç de dur a terme tot allò que es proposa. Ja m’imagine la seua cara d’astuta quan se li encendria la bombeta de les idees genials a l’acudir-se-li que hauria d’escriure aquest llibre perquè no n’havia trobat cap amb aquestes característiques. I és que durant la preparació de la seua tesis va detectar la necessitat d’un llibre que explicara els aspectes més bàsics de la discapacitat d’una manera amena, clara i amb un llenguatge comprensible per a molta gent. Ana te presta su espejo compleix tots aquests requisits a la perfecció perquè és un llibre senzill, que conté tota la informació imprescindible per a una primera aproximació al fet de la diversitat funcional; i, a més, amb un apartat que presenta un llistat de bibliografia per a les persones que vulguen aprofundir en el tema.

En la meua opinió, Ana te presta su espejo també té una tercera lectura, a banda de les dues que són evidents per la pròpia estructura del llibre (la literària i la didàctica). Aquesta tercera lectura és la que s’hi pot fer entre línies. Potser a mi em resulta més fàcil fer-la perquè conec prou bé a Marta i, a més, entenc molt bé fets i situacions que només deixa intuir. A l’entremig dels renglons puc llegir moltes històries de lluites silencioses, en molts casos interiors, moments de desànim, de sentir-se sola davant de tot el món. Això encara la fa una dona més admirable, una lluitadora que no s’acovardeix de res i sap superar tots els obstacles. I bona part de l’empenta i coratge que mostra Marta és gràcies a que sa mare i son pare sempre van saber donar-li la llibertat necessària perquè aprenguera a ser la responsable de la seua vida, sense marcar-li limitacions frustrants ni graus de sobreprotecció alienants. Marta, la doctora Senent, és tot un exemple de motivació. Tant per a un sector de la societat que no sap avaluar en positiu la diversitat humana, com per a una persona amb discapacitat com jo, que sempre m’ha costat molt posar en valor les meues capacitats. Marteta, ets fantàstica!!!!!

(Llibreria Argot. Castelló de la Plana, 12 de març de 2016)