AMB CAMES QUE RODEN (28)

Una vegada més hem de seguir escrivint de la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació de dependència. Després de gairebé dos anys i mig de l’entrada en vigor d’aquesta Llei el seu desenvolupament i aplicació arreu de l’Estat espanyol difereix molt d’unes comunitats autònomes d’unes altres. Segons el II Dictamen de l’Observatori del Desenvolupament i Implantació Territorial de l’esmentada Llei, fet per l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, Castella-Lleó, Andalusia, Aragó i el País Basc aconsegueixen un "notable" en la seua aplicació, mentre que la Comunitat Valenciana, junt a Balears, Canàries, Extremadura, Madrid i Múrcia, forma part del grup de comunitats que hi "suspenen".

Les ciutadanes i ciutadans de la nostra comunitat autònoma, que necessitem amb urgència les prestacions i serveis que preveu la Llei 39/2006, ens sentim greument perjudicats pel retard i deficiències derivades de la mala gestió del Govern valencià. Més de 6.000 persones han mort a la nostra Comunitat, des que està en vigor la Llei, sense haver arribat a gaudir d’allò que els pertocava legalment. Per això s’han anat constituint per tot el territori valencià plataformes –entre aquestes la «Plataforma de Castelló en defensa de la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència»- que treballen per reivindicar el correcte acompliment de la Llei i que no volen esdevenir objectes de manipulació política.

Si el Govern de l’estat destina les mateixes quantitats de diners a totes les Comunitats Autònomes per al desenvolupament de la Llei 39/2006 ¿perquè hi ha tanta diferència en l’eficàcia de la implementació que s’està fent d’aquesta en dues Comunitats governades pel Partit Popular, com són Castella-Lleó i la Comunitat Valenciana? No sembla que siga qüestió d’ideologia sinó de bona o mala gestió.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 96 de VOX UJI. Juny 2009)