AMB CAMES QUE RODEN (24)

Diuen que els capritxos i els luxes es paguen, que són per a les persones que s'ho poden permetre. No n’hi ha res a objectar. Allò injust és quan s'anomena articles de luxe, i ens cobren com a tals, utensilis i aparells que són bàsics per a la vida quotidiana de les persones amb diversitat funcional i que no queda altre remei que adquirir. Hi ha ajudes per comprar–los. Però, entre reunir la documentació per sol·licitar-la, tramitar-la i, finalment, la concessió poden passar mesos. A més, aquestes subvencions només cobreixen una part del preu d’aquests; la resta l’hem de pagar les persones usuàries que, en general, cobrem pensions que no ens permeten aquests “luxes”.

Un altre inconvenient és que les ajudes tècniques que atorga la Seguretat Social de manera gratuïta tenen marcades períodes de temps considerables entre les successives concessions. Cada persona amb diversitat funcional fem ús d’aquestes ajudes tècniques amb més o menys freqüència, depenent de les necessitats que té; per tant és del tot arbitrari fixar períodes rígids per la sol·licitud, per exemple, d’una nova cadira de rodes i seria més lògic adaptar les concessions a les necessitats reals de cada persona usuària.

Quant a les reparacions, ortopèdies i fabricants massa sovint, com a especialistes que tenen l’exclusivitat dels productes i de les peces de recanvi, són cars i s’aprofiten de la situació allargant en excés els temps dels serveis. Saben que tenen la paella pel mànec i que esperarem i que pagarem el que siga. Per cert, les ortopèdies podrien oferir servei de préstec, com fan altres sectors, com per exemple els tallers de cotxes que en presten mentre reparen els nostres.

Tant de bo les referències que fa la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat sobre la promoció de la investigació i el desenvolupament de les ajudes tècniques, així com de facilitar la disponibilitat d’aquestes per part de la ciutadania que les necessita, cristal·litzen en normatives que milloren la situació.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 88 de VOX UJI. Octubre 2008)