Ens hem reunit ací, en aquests Camps del Bovalar, un lloc tan entranyable per a moltes de les persones que estem presents, per rendir-li el darrer homenatge a mon pare, un bon home, un ésser molt responsable dels seus actes que tenia un geni fort i que no coneixia la hipocresia perquè sempre es guiava per la sinceritat. Això, és clar, de vegades li duia problemes...
En César Gimeno Vivas va estar un bon marit i un excel·lent pare. Des que fa vint anys va patir un infart, i va haver de deixar la seua professió, es va dedicar en cor i ànima a ma mare i a mi; era el nostre assistent personal, el nostre xofer, era la biga mestra de nostra casa...
Hem elegit el Bovalar per escampar-hi les cendres perquè és un lloc molt entranyable per a nosaltres tres. A banda que durant els darrers 28 anys mon pare ha col·laborat sovint amb el futbol base del CD Castelló i tots dos hem estat ací fent-hi suport tants dissabtes i diumenges, a banda d’això aquest indret és molt especial ja que ben propet d’ací existia un senda que li permetia creuar el riu Sec a mon pare per anar a festejar ma mare la filla dels masovers del mas de Bufarres.
Bé, hauré d’acabar perquè sé que mon pare, d’allà on siga ja s’estarà impacientant tot dient “que pesat ets, fill...” Així que només em resta dir que ara llancem les cendres al vent en un lloc que aviat canviarà d’aparença; desapareixeran aquests camps de futbol com ja ha desaparegut mon pare, però el seu esperit ens acompanyarà tota l’eternitat i mai no s’esvairan del nostre pensament.
T’estimaré per sempre, pare!
En César Gimeno Vivas va estar un bon marit i un excel·lent pare. Des que fa vint anys va patir un infart, i va haver de deixar la seua professió, es va dedicar en cor i ànima a ma mare i a mi; era el nostre assistent personal, el nostre xofer, era la biga mestra de nostra casa...
Hem elegit el Bovalar per escampar-hi les cendres perquè és un lloc molt entranyable per a nosaltres tres. A banda que durant els darrers 28 anys mon pare ha col·laborat sovint amb el futbol base del CD Castelló i tots dos hem estat ací fent-hi suport tants dissabtes i diumenges, a banda d’això aquest indret és molt especial ja que ben propet d’ací existia un senda que li permetia creuar el riu Sec a mon pare per anar a festejar ma mare la filla dels masovers del mas de Bufarres.
Bé, hauré d’acabar perquè sé que mon pare, d’allà on siga ja s’estarà impacientant tot dient “que pesat ets, fill...” Així que només em resta dir que ara llancem les cendres al vent en un lloc que aviat canviarà d’aparença; desapareixeran aquests camps de futbol com ja ha desaparegut mon pare, però el seu esperit ens acompanyarà tota l’eternitat i mai no s’esvairan del nostre pensament.
T’estimaré per sempre, pare!
Cèsar Gimeno i Nebot
(Llegit als camps del Bovalar per Rosa Franch Badenes.
Castelló de la Plana, dijous 17 d’agost de 2006.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada