Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

dimecres, 31 de juliol del 2024

 


AMB CAMES QUE RODEN (156)

«Les barreres arquitectòniques en els habitatges»

A l’Estat espanyol, segons l’estudi realitzat el 2020 per la Fundació Mútua de Propietaris en col·laboració amb la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona sota el títol «L’accessibilitat del nou habitatge a Espanya», només un 2 per cent dels edificis construïts després del 2011 tenen un grau d’accessibilitat que es pot qualificar d’universal.

A l’esmentat estudi s’indica que l'estat de confinament derivat de les mesures preses durant la pandèmia de la Covid, va fer palesa la situació que experimenten més de 100.000 persones amb mobilitat reduïda que no poden eixir mai de casa per manca d'accessibilitat. Malgrat que en la Llei sobre Accessibilitat i no discriminació de les Persones amb Discapacitat de 2010 es recullen mesures estrictes, les barreres arquitectòniques continuen presents als immobles de recent construcció, en el 30 per cent dels quals segueixen havent escalons o escales als accessos; en el 54 per cent manca de rampa, i tant sols un 8 per cent tenen elevadors elèctrics.

Altres estudis més recents fets per la Fundació Mútua de Propietaris, assenyalen també que un 17 per cent dels habitatges espanyols necessita la instal·lació d'un ascensor; el 22 per cent requereix una rampa per a superar l'escaló d'accés al portal; el 56 per cent té porters automàtics que no són accessibles des d'una cadira de rodes; dos de cada tres edificis tenen bústies a una alçada inabastable per a persones que no puguen posar-se dempeus, i en el 48 per cent dels portals caldria instal·lar un mecanisme motoritzat per a obrir la porta a causa del seu pes. Així mateix les mides de les places de garatge, massa estretes, també ocasionen problemes per a accedir al vehicle.

D’altra banda, en el Congrés Nacional d'Administradors de Finques 2024, que va tindre lloc recentment a la ciutat d’Alacant, es va posar de manifest que el 87 per cent de les cases a l’Estat espanyol necessiten adaptacions per a eliminar barreres arquitectòniques.

Gràcies a l'experiència immersiva d’«Accessibilitat Virtual als edificis d'habitatges», organitzada per la Fundació Mútua de Propietaris, diverses persones participants en l’esmentat Congrés van poder experimentar en primera persona, mitjançant l’ús d'unes ulleres de realitat virtual, els desafiaments als quals s'enfronten les persones amb mobilitat reduïda cada dia, quan es topen amb barreres arquitectòniques.

Laura López Demarbre, vicepresidenta d’aquesta Fundació i directora d'Estratègia del Grup Mútua de Propietaris, va explicar que «és fonamental que els administradors de finques estiguen conscienciats sobre la importància de l'accessibilitat en els edificis d'habitatges, ja que són ells els qui gestionen les millores necessàries per a garantir entorns més inclusius. Per això, el seu paper és clau per a impulsar les reformes que eliminen les barreres arquitectòniques i milloren la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda».

La Fundació Mútua de Propietaris també ha desenvolupat altres recursos com l'app Zero Barreres, una aplicació per a dispositius mòbils que permet mesurar el grau d'accessibilitat de cadascun dels elements comuns d'un edifici. O la Calculadora de l'Accessibilitat, que permet a la ciutadania estimar els costos de les obres d'eliminació de barreres arquitectòniques en el seu edifici.

És fonamental no baixar la guàrdia en l’exigència del compliment de la legislació que regula l'eliminació de les barreres arquitectòniques i la promoció d’entorns accessibles i adaptats per tal de garantir la igualtat d'oportunitats a tota la ciutadania. Aquestes barreres en els habitatges afecten la qualitat de vida i la inclusió social de moltes persones amb discapacitat. A més, l’accessibilitat universal està recollida a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 56 pàg. 4. Juliol 2024)