MANIFEST

GRUP DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT

FUNDACIÓ ISONOMIA DE LA UNIVERSITAT JAUME I

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Castelló de la Plana, 3 de desembre de 2024

El manifest d’enguany del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, per commemorar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, perfectament podria ser una còpia del redactat ara fa un any. Perquè, malauradament, totes les reivindicacions i denúncies que contenia segueixen vigents, quan no s’hi han agreujat o multiplicat. Les guerres no cessen sinó que tendeixen a estendre’s, a causar més i més víctimes innocents, unes perdent la vida i altres amb seqüeles que les afectarà la resta de la seua vida; ja siga en forma de discapacitat física, psíquica o malaltia mental, o amb la pèrdua de les seues cases, les seues pertinences i els seus mitjans de vida, de vegades per haver estat destruïdes i en altres casos per haver d’abandonar-les a la força.

Les mateixes atrocitats causades pels conflictes bèl·lics poden comparar-se a les catàstrofes derivades dels efectes dels fenòmens meteorològics extrems que cada vegada són més forts i destructius per l’agreujament del canvi climàtic. Uns fenòmens que encara creen més destrucció i víctimes per culpa de la mala gestió per part de les persones que tenen les responsabilitats de prendre les mesures adequades per reduir els perills i les destrosses, com ha succeït fa poques setmanes a la província de València.

I en totes les circumstàncies esmentades la població més afectada sempre serà la més vulnerable: gent gran, persones amb discapacitat i ciutadania amb menys recursos. Dins d’aquests col·lectius, les dones sempre patiran més per la seua condició de sexe i/o gènere, sumada a la seua posició socioeconòmica.

La màxima reivindicació de les persones amb diversitat funcional sempre serà la igualtat d’oportunitats real i efectiva que només es pot aconseguir si es respecten els drets humans i s’aplica cada dia, i en tots els àmbits, allò que mana la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat a tots els Estats part que la van signar en el seu moment.

I tenint en compte la Convenció, durant l’any 2024 la principal activitat del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia ha estat l’edició de quatre presentacions audiovisuals que tracten temàtiques que afecten a les persones amb diversitat funcional. La primera va servir per a commemorar el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones. El títol és «8 de març de 2024. Dones amb diversitat funcional referents» i recull les experiències que conten les pròpies protagonistes, que també exposen les seues idees per a promoure la seua visibilització.

L’audiovisual del mes de juny es titula «Dret a l'accessibilitat i a la vida independent. La proposta de l'Associació VIVA», en el qual les persones que gestionen l’esmentada associació radicada a Extremadura expliquen què pretenen aconseguir amb el projecte de VIVA, que és, ni més ni menys, l’accessibilitat econòmica i arquitectònica de les persones amb diversitat funcional a un habitatge digne, així com comptar amb l’assistència personal imprescindible per a poder desenvolupar una vida independent.

Sota el títol de «L’esport, un "or" per a les dones amb discapacitat» es va publicar el mes de setembre un audiovisual en el qual s’incideix en els beneficis que aporta a les persones amb diversitat funcional, en general, la pràctica habitual de modalitats esportives, algunes voltes adaptades, i es ressalta de manera especial què representa per a les dones amb capacitats diferents. A més, també s’esmenten alguns aspectes dels xvii Jocs Paralímpics, que van tindre lloc a París del 28 d'agost al 8 de setembre del present 2024.

El mes de noviembre, amb el títol «Eres qui vols, o qui volen que sigues?», el Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia va fer pública la darrera presentació audiovisual d’enguany. La qüestió que s’hi planteja és si realment som qui volem ser o qui altres persones, empreses, indústries, volen que siguem i moltes vegades no ens adonem de les influències que estem rebent. Un treball molt interesant d’Ivette Colom Olmedo. 

Per tancar aquest manifest, per desgràcia, hem de tornar a denunciar la violència masclista que no s’atura. I, d’altra banda, no ens podem estar de fer esment de l’alerta que ha llançat el CERMI (Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat) sobre l'augment d'un 113% dels delictes d'odi contra persones amb discapacitat durant el 2023. És un fet molt preocupant, que està dins de la tendència general de l’augment d’aquest tipus de delictes que afecten grups de població susceptibles de sofrir discriminació, com ara LGTBIQA+, immigrants, persones grans, etc., en els quals les dones sempre solen tenir més riscs de ser-ne víctimes.

Per acabar, un any més, cridem per una igualtat d’oportunitats real i efectiva:

«Totes les persones som diferents.

Totes les persones som iguals.»

 

AMB CAMES QUE RODEN (157)

«L’esport adaptat i els Jocs Paralímpics»

Tot aprofitant la celebració dels Jocs Paralímpics de París 2024, el Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló va fer públic un nou audiovisual dedicat a l’esport realitzat per persones amb discapacitat, el títol del qual és «L’esport, un "or" per a les dones amb discapacitat». I és que, a banda de tornar a incidir en els beneficis que aporta a les persones amb diversitat funcional en general la pràctica habitual de modalitats esportives, algunes voltes adaptades, amb aquesta presentació audiovisual es pretén ressaltar de manera especial què representa per a les dones amb capacitats diferents.

Amb aquest objectiu es va contactar amb tres dones que manifesten diferents patologies que els han causat distints tipus i graus de discapacitats, perquè explicaren les seues experiències personals relacionades amb les seues activitats esportives. Dues d’elles hi han arribat a l’àmbit de les competicions oficials dels respectius esports i la tercera protagonista de l’audiovisual només fa esport com a oci que, a més, li aporta benestar.

I a propòsit dels Jocs Paralímpics, que van tindre lloc a París del 28 d'agost al 8 de setembre, amb la participació prevista de 4.400 esportistes (1.859 dones), cal esmentar algunes dades ben significatives que han derivat de la seua celebració. Però sobretot s’ha de ressaltar que aquest esdeveniment és una molt bona oportunitat per a visibilittzar més les persones amb diversitat funcional i, per fortuna, els mitjans de comunicació cada vegada se’n fan més ressò. En aquesta edició s’hi van acreditar 2.400 professionals, dels quals 60 eren de mitjans de l’Estat espanyol, i Radio Televisió Espanyola hi va fer una bona cobertura.

Una altra dada històrica va ser la participació en uns Jocs Paralímpics de la primera atleta paralímpica transgènere, la velocista italiana Valentina Petrillo, de 50 anys d’edat i afectada per una malaltia ocular degenerativa.

Quant a la representació del Comitè Paralímpic Espanyol (CPE) va aconseguir 40 medalles, superant el nombre de les assolides en anteriors edicions d’aquests Jocs. I un fet que s’ha de destacar és que per primera vegada s’han equiparat els premis per medalla paralímpica guanyada amb els rebuts per les medalles olímpiques. Aspectes a millorar són l’equitat de gènere, doncs dels 150 esportistes de la delegació espanyola només 53 eren dones (38 per cent), que, si bé ha millorat en relació amb l’anterior cita a Tòquio (33 per cent), palesa una bretxa de gènere; i també cal promoure el desenvolupament de joves promeses.

D’altra banda, Servimedia va informar que Miguel Carballeda, president del CPE, en una recepció oficial que va oferir el Senat a l'equip paralímpic va defensar el dret de les persones amb discapacitat a fer esport i a fer-ho en les millors condicions possibles. Mentre que Marta Arce, judoka que va guanyar el bronze en la categoria Ju2, en el mateix acte va aprofitar per a reclamar més ajudes i facilitats en l'accés a l'esport paralímpic, a fi que «el camí no siga tan difícil sempre». «Espere que aquesta nova Llei de l'Esport millore l’accés, per exemple, al material adaptat, que en alguns esports resulta molt car», va dir.

No podem tancar aquest article sense esmentar a Elena Congost, participant de la marató T12 reservada a persones amb deficiència visual en la qual van acompanyades per un guia amb qui les uneix una corda. Elena va estar desqualificada després d’haver-hi arribat en tercera posició, el que  representava guanyar la medalla de bronze, perquè a pocs metres de la meta havia amollat durant uns segons la corda per a auxiliar al seu guia, Mia Carol, que era a punt de caure per patir rampes fortes en els metres finals. José Manuel Rodríguez Uribes, president del Consell Superior d'Esports (CSD), unes setmanes després va afirmar que l'atleta paralímpica no perdrà la beca que comporta la consecució d’una medalla, tot i que la reclamació presentada per la paratleta al Comitè Olímpic Internacional (COI), al Comitè Organitzador de París 2024 i al Ministeri francès d’Esports, el proppassat 25 de setembre, per tal que li restituïsca el guardó no prosperara. El mateix Rodríguez Uribes, en declaracions publicades a Sport, va mostrar la seua esperança en què «el Comitè Paralímpic Internacional podia decidir que hi haja dos bronzes i així no es perjudica a ningú, com hi ha en altres esports».

Per a acabar, recordar que l’article Article 30 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat fa referència a la participació en la vida cultural, les activitats recreatives, l'esplai i l'esport. Sense dubte l’esport, un “or” per a les persones amb discapacitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 57 pàg. 4. Octubre 2024)

 

AMB CAMES QUE RODEN (156)

«Les barreres arquitectòniques en els habitatges»

A l’Estat espanyol, segons l’estudi realitzat el 2020 per la Fundació Mútua de Propietaris en col·laboració amb la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona sota el títol «L’accessibilitat del nou habitatge a Espanya», només un 2 per cent dels edificis construïts després del 2011 tenen un grau d’accessibilitat que es pot qualificar d’universal.

A l’esmentat estudi s’indica que l'estat de confinament derivat de les mesures preses durant la pandèmia de la Covid, va fer palesa la situació que experimenten més de 100.000 persones amb mobilitat reduïda que no poden eixir mai de casa per manca d'accessibilitat. Malgrat que en la Llei sobre Accessibilitat i no discriminació de les Persones amb Discapacitat de 2010 es recullen mesures estrictes, les barreres arquitectòniques continuen presents als immobles de recent construcció, en el 30 per cent dels quals segueixen havent escalons o escales als accessos; en el 54 per cent manca de rampa, i tant sols un 8 per cent tenen elevadors elèctrics.

Altres estudis més recents fets per la Fundació Mútua de Propietaris, assenyalen també que un 17 per cent dels habitatges espanyols necessita la instal·lació d'un ascensor; el 22 per cent requereix una rampa per a superar l'escaló d'accés al portal; el 56 per cent té porters automàtics que no són accessibles des d'una cadira de rodes; dos de cada tres edificis tenen bústies a una alçada inabastable per a persones que no puguen posar-se dempeus, i en el 48 per cent dels portals caldria instal·lar un mecanisme motoritzat per a obrir la porta a causa del seu pes. Així mateix les mides de les places de garatge, massa estretes, també ocasionen problemes per a accedir al vehicle.

D’altra banda, en el Congrés Nacional d'Administradors de Finques 2024, que va tindre lloc recentment a la ciutat d’Alacant, es va posar de manifest que el 87 per cent de les cases a l’Estat espanyol necessiten adaptacions per a eliminar barreres arquitectòniques.

Gràcies a l'experiència immersiva d’«Accessibilitat Virtual als edificis d'habitatges», organitzada per la Fundació Mútua de Propietaris, diverses persones participants en l’esmentat Congrés van poder experimentar en primera persona, mitjançant l’ús d'unes ulleres de realitat virtual, els desafiaments als quals s'enfronten les persones amb mobilitat reduïda cada dia, quan es topen amb barreres arquitectòniques.

Laura López Demarbre, vicepresidenta d’aquesta Fundació i directora d'Estratègia del Grup Mútua de Propietaris, va explicar que «és fonamental que els administradors de finques estiguen conscienciats sobre la importància de l'accessibilitat en els edificis d'habitatges, ja que són ells els qui gestionen les millores necessàries per a garantir entorns més inclusius. Per això, el seu paper és clau per a impulsar les reformes que eliminen les barreres arquitectòniques i milloren la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda».

La Fundació Mútua de Propietaris també ha desenvolupat altres recursos com l'app Zero Barreres, una aplicació per a dispositius mòbils que permet mesurar el grau d'accessibilitat de cadascun dels elements comuns d'un edifici. O la Calculadora de l'Accessibilitat, que permet a la ciutadania estimar els costos de les obres d'eliminació de barreres arquitectòniques en el seu edifici.

És fonamental no baixar la guàrdia en l’exigència del compliment de la legislació que regula l'eliminació de les barreres arquitectòniques i la promoció d’entorns accessibles i adaptats per tal de garantir la igualtat d'oportunitats a tota la ciutadania. Aquestes barreres en els habitatges afecten la qualitat de vida i la inclusió social de moltes persones amb discapacitat. A més, l’accessibilitat universal està recollida a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 56 pàg. 4. Juliol 2024)

 

AMB CAMES QUE RODEN (155)

«El II Pla Nacional d'Accessibilitat Universal»

El 18 de juliol del proppassat 2023 el Consell de Ministres va aprovar el II Pla Nacional d'Accessibilitat Universal. Espanya País Accessible, presentat per la Direcció General de Drets de les Persones amb Discapacitat, del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. El Pla és una aposta ferma per la transformació cultural i la manera d'abordar l’accessibilitat que, tradicionalment, s’ha entès com a adaptacions realitzades, fonamentalment en el medi físic, per a facilitar l’accés de les persones amb discapacitat. Aquest Pla entén l'accessibilitat com a part essencial del contingut dels drets, és a dir, considerant els drets humans com a instruments que protegeixen o faciliten béns per al desenvolupament d'una vida humana digna. Sense accessibilitat no es pot executar el dret.

En l'elaboració d’aquest pla s’ha comptat amb la participació de les persones amb discapacitat, les seues famílies i les seues organitzacions representatives. A més es va realitzar una microenquesta dirigida a la població en general, a fi de comptar amb l’opinió ciutadana, ja que l'accessibilitat universal és un principi que a banda de ser un factor fonamental per a la inclusió social i la igualtat d’oportunitats de las persones amb discapacitat, millora la qualitat de vida de tota la ciutadania i afecta a tota la població.

D’altra banda, també es van fer Meses de Diàleg Interministerial, que van permetre realitzar un diagnòstic y unes propostes d’actuacions d’acord amb les necessitats, competències i instruments que té l’Administració General de l’Estat per a poder desenvolupar-lo.

No obstant això, en el text es troba a faltar la concreció d’algunes mesures sobre accions que han de dur a cap les persones amb diversitat funcional en les seues rutines diàries, com ara obrir una porta no automàtica a un establiment o oficines d’atenció pública. En aquest pla no s’especifica si el personal que treballe allà estarà obligat a ajudar per a facilitar l’accés a la persona amb mobilitat reduïda; així com tampoc s’estipula si l’esmentat personal té l’obligació de facilitar l’acció de pagament d’un servei a persones que tinguen dificultats per a fer-ho totes soles. I un altre cas que tampoc no s’hi concreta és el del lloc on han d’estar situades les localitats accessibles per a persones amb mobilitat reduïda en recintes esportius, teatres, cinemes, etc., i que en moltes ocasions no són ubicades en els indrets més adequats ni molt menys.

Quant a l’accessibilitat a les noves tecnologies només esmentarem un dels detalls que fan més difícil l’ús d’aquestes a qui hi manifesta dificultats. Ens referim als temps establits en els webs, per exemple, per a omplir un formulari i que, en el cas de les persones usuàries que escriguen amb lentitud, no són prou llargs per a completar-lo. Hi hauria d’haver una opció especial.

La Llei General dels drets de les persones amb discapacitat i la seua inclusió social fixa en nou anys la durada dels plans d'accessibilitat, per la qual cosa aquest II Pla Nacional d'Accessibilitat. Espanya País Accessible, abastarà des de l'any 2023 fins el 2032, tots dos inclosos, que és un període de temps molt extens. Per aquest motiu s’ha plantejat fer un seguiment triennal que servirà per a avaluar el progrés en la implementació de les mesures recollides. Per a això, cada tres anys, a partir de la data d'aprovació del pla, s'elaborarà un informe de progrés que recopilarà tres qüestions fonamentals:

-  Situació i grau d'execució de les mesures desenvolupades en el període marcat (tres anys).

- Detecció de mesures no implementades, que haurien d’haver-se desenvolupat, acompanyant una breu justificació de la causa.

-    Accions previstes a desenvolupar en els pròxims tres anys.

Amb la redacció d'aquests informes de progrés es contribuirà al seguiment i avaluació intermedis, obtenint un balanç de les mesures implementades per eix estratègic i el seu progrés. I tant de bo, aquests informes, també servisquen per afegir qüestions importants que no s’hi han acabat de perfilar, com les esmentades més amunt.

Per a acabar, recordem que l’article 9 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat parla de les mesures que han d’adoptar els estats part per a garantir l’accessibilitat, en igualtat de condicions amb les altres, a l'entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al públic o d'ús públic, tant en zones urbanes com en rurals.

Perquè totes les persones som ciutadanes amb els mateixos drets i, per suposat, obligacions.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 55, pàg. 4. Abril 2024)

 

AMB CAMES QUE RODEN (154)

«L'explotació sexual de dones amb discapacitat»

La tracta sexual de les dones amb discapacitat intel·lectual es el tema del documental titulat «Ava», que es va presentar a la seu de Fundació ONCE fa un parell de mesos en el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. En aquesta presentació es va visionar el tràiler en estrena mundial del documental, que s‘exhibirà als principals festivals de cinema tant nacionals com internacionals.

«Ava» és un curtmetratge dirigit per Mabel Lozano, molt popular fa unes dècades pel seu treball com a presentadora de televisió, que conta la història d’una adolescent amb discapacitat que un dia agafa el Metro per a anar a l'institut. Quan sa mare li truca per preguntar-li com li ha anat el dia, el mòbil d’Ava està apagat. La seua filla no hi va arribar a l'institut perquè algú la va interceptar pel camí.

I és que aquests casos són més habituals del que pensem. Les dones i menors amb discapacitat intel·lectual són les més vulnerables a causa de la seua doble condició (ser dona i manifestar una discapacitat) a l’hora de ser captades per a esdevenir víctimes d’explotació com a esclaves sexuals ja siga en clubs, pisos o al carrer. Els proxenetes s’aprofiten de la docilitat i submissió que mostren moltes d’aquestes dones, a les quals els resulta molt fàcil captar amb enganys, i que, d’altra banda, són sol·licitades pels demandants de sexe de pagament que gaudeixen exercint aquesta quota de poder i submissió.

Mabel Lozano, que a banda de directora del curtmetratge és coautora del guió juntament amb la guionista Isabel Peña, va manifestar durant l’acte de presentació el seu convenciment que hi haurà un abans i un després d'aquest documental i que del que es tracta és que generem consciència, de visibilitzar, de parlar d'això, perquè del que no es parla no existeix, i que hi haja recursos per a atendre les víctimes.

Els diners que puga generar aquest documental es destinaran a «Mujeres en modo ON-Violencia de Género», que, segons la descripció que hi ha al corresponent web, és un programa d'Inserta Empleo i Fundació ONCE que va nàixer el 2020 amb l'objectiu d'apoderar a la dona amb discapacitat víctima de la violència de gènere a través de l'ocupació i l'emprenedoria. L’esmentat programa està cofinançat pel Fons Social Europeu.

Sobre aquest tema també és interessant la investigació editada per l’Observatori Estatal de la Discapacitat (OED) el 2022 titulada Estudio diagnóstico. La trata de mujeres y niñas con discapacidad con fines de explotación sexual en España. L’estudi el va realitzar Fundació Cermi Dones.

L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer i analitzar, des de l'enfocament feminista integrat de gènere i basat en els drets humans, la realitat de les dones i xiquetes amb discapacitat en situació d'explotació sexual, en la xarxa de prostitució i/o en la pornografia, i l'impacte que genera en la seua vida social i en la seua salut física, mental, sexual i reproductiva.

L'OED ha revelat que l'explotació sexual de dones i xiquetes amb discapacitat està estesa i dispersa, però té una dimensió invisible que obstaculitza la quantificació, la denúncia i la seua corresponent atenció i eliminació. En l’estudi s’afirma que «ni Espanya, ni la Unió Europea ni Nacions Unides disposen de dades harmonitzades que permeten una possible avaluació comparada de l'eficàcia de les polítiques adoptades en matèria de tràfic i explotació de la prostitució, així com determinar, en part, la magnitud numèrica de dones ofertes per a consum sexual».

Per a acabar, recordem que l’article 16 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat parla de les mesures que han d’adoptar els estats part per a garantir la protecció d’aquestes contra l'explotació, la violència i l'abús.

Tolerància zero a qualsevol manifestació de violència masclista.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 54, pàg. 4. Gener 2024)