AMB CAMES QUE RODEN (150)

«Informe global sobre l'equitat sanitària per a les persones amb discapacitat»

Fa un parell de mesos l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer públic l’Informe global sobre l'equitat sanitària per a les persones amb discapacitat (Global report on health equity for persons with disabilities), que posa de manifest que aquest sector de la ciutadania té molt més risc de morir més joves que les persones que no tenen cap discapacitat. Aquest risc es pot xifrar fins a 20 anys de diferència en l’esperança de vida d’unes i altres.

L’informe, que calcula en 1.300 milions el nombre de persones afectades per discapacitats importants (1 de cada 6 habitants), assenyala la importància d'aconseguir la participació plena i efectiva de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la societat i incorporar al sector de la salut els principis d'inclusió, accessibilitat i no discriminació.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat diu que els estats parts proporcionaran a les persones amb discapacitat atenció de la salut a preus assequibles de la mateixa varietat i qualitat que a les altres persones, en igualtat de condicions amb aquestes. Per aconseguir aquests objectius els poders públics haurien de començar per posar en marxa mesures urgents per a erradicar alguns factors que expliquen moltes de les diferències en els efectes en la salut que hi ha entre la ciutadania amb i sense discapacitat, entre els quals poden esmentar-se actituds negatives de professionals de la salut, els formats en què s’ofereix la informació sobre salut que en molts casos no són comprensibles, o dificultats per a accedir a un centre de salut a causa de l'entorn físic, la falta de transport o barreres econòmiques.

S'estima que el 80% de les persones amb diversitat funcional resideixen en països d'ingressos baixos i mitjans amb uns serveis de salut limitats. Amb aquestes limitacions econòmiques resulta complicat emprendre reformes per a eliminar les desigualtats en matèria de salut. No obstant això, sí que podrien treballar-se les qüestions relacionades amb l’actitud del personal sociosanitari. 

El doctor Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS, va declarar que «els sistemes de salut haurien d'alleujar els desafiaments als quals s'enfronten les persones amb discapacitat, en lloc d'augmentar-los». Així mateix, hi va dir que «l'OMS està compromesa amb la tasca de donar suport als països amb les orientacions i les eines que necessiten per a garantir l'accés de totes les persones amb discapacitat a uns serveis de salut de qualitat».

Per a tancar aquest article, ens semblen molt interessants les declaracions de la directora de Malalties no Transmissibles de l'OMS, la doctora Bente Mikkelsen: «Abordar les iniquitats en matèria de salut que afecten les persones amb discapacitat beneficia a tothom. Les persones d'edat, les persones amb malalties no transmissibles, les migrants i les refugiades, o altres poblacions a les quals no se sol arribar, poden beneficiar-se d'enfocaments que s'ocupen específicament dels desafiaments als quals continua enfrontant-se la inclusió de la discapacitat en el sector de la salut.»

«Instem els governs, els associats en matèria de salut i la societat civil a vetlar perquè totes les mesures que s'adopten en el sector de la salut tinguen en compte les persones amb discapacitat, de manera que puguen gaudir del seu dret a aconseguir el grau màxim de salut,» va afegir la Dra. Mikkelsen.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 50, pàg. 4. Gener 2023.)