AMB CAMES QUE RODEN (134)
«Tot i
la diversitat funcional, també són dones»
Les dones amb diversitat funcional són
bandejades massa sovint de les reivindicacions del feminisme en general. Des de
l
Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, amb motiu de la
commemoració del Dia Internacional de les Dones, volem fer visibles les que
manifesten algun tipus de discapacitat i en la seua vida diària han de lluitar
per superar múltiples discriminacions, perquè moltes, a banda de pel seu sexe i
les seues capacitats diferents, també sofreixen la segregació per motius
d’ètnia, religió, pobresa, etc.
Les dones amb diversitat funcional han de manar
de les seues vides, sentir-se incloses en la societat com a ciutadanes lliures
amb la possibilitat de poder exercir tots els drets i deures que promouen i
garanteixen les lleis. I per assolir aquesta igualtat d’oportunitats, que siga
real i efectiva, els cal la solidaritat i el suport de la resta de la
ciutadania. En especial de les dones que tenen més consciència de la
importància de la lluita feminista, les quals mai no s’han d’oblidar d’incloure
en les seues reivindicacions aquelles que tenen més dificultats per a denunciar
les seues situacions de discriminació a causa de les seues circumstàncies
personals, en molts casos, per impediments físics, intel·lectuals, mentals o
socials. Per sort, durant les darreres dècades els col·lectius feministes han
anat obrint les mires cap a grups de dones que en la seua vida diària han de
lluitar per superar múltiples discriminacions i ja han començat a tenir-les en
compte a l’hora de fer els seus plantejaments.
Totes les dones amb diversitat funcional han de poder aspirar a assolir una
vida independent, tot i que la independència absoluta siga una utopia per a
tots els éssers humans, perquè totes les persones -d’alguna manera- depenem en
un moment o altre d’una altra per a dur a terme alguna acció o per aconseguir
algun objectiu. I per a assolir el desenvolupament lliure i ple dels seus
projectes de vida, a banda dels recursos i suports imprescindibles en cada cas
que han de rebre de les administracions públiques, s’han de desterrar estereotips
i rols de gènere que constrenyen a totes les dones i encara més a aquelles que
pateixen una doble discriminació, si més no. És fonamental que adquirisquen les
habilitats necessàries perquè sàpiguen com desactivar els prejudicis i mites
que les envolta. L'estigma de la discapacitat és la causa de la majoria de les violències
de tots els tipus que sofreixen a mans tant de dones com d’homes que no tenen
cap «discapacitat» reconeguda. Fins i tot hi ha homes amb diversitat funcional
que les anul·len, les fan invisibles, perquè creuen que elles són imperfectes,
aplicant-li’ls el patró d’allò que anomenen «cossos normatius», que són els
desitjables segons els cànons imposats.
Un altre element que restreny les expectatives
de les dones amb diversitat funcional de desenvolupar-se com a persones lliures
i independents -així com de tots els subjectes que es considera que no compleixen
els estàndards establits- és el sistema capacitista. El capacitisme subjuga i
oprimeix, atorgant privilegis a les persones que se suposa que tenen més capacitats
i penalitzant a qui jutja que no en té, condemnant-les a la submissió, a viure
una realitat paral·lela sota el paternalisme, i havent de resignar-se amb el
model assistencialista, hereu de l’atenció basada en la caritat cristiana. És
clar que el sistema capacitista perjudica més a qui menys té i més recursos i
suports necessita per a tenir una vida digna i amb opcions d’assolir una
igualtat d’oportunitats que no siga utòpica.
Per acabar, recordem què diu l’article 6 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat, aprovada per
Nacions Unides el 2006, que parla de les dones:
1.Els estats part reconeixen que les dones i
nenes amb discapacitat estan subjectes a múltiples formes de discriminació i,
en aquest sentit, han d’adoptar mesures per assegurar que puguen gaudir de tots
els drets plenament i en igualtat de condicions.
2. Els estats part han de prendre totes les
mesures pertinents per assegurar el ple desenvolupament, avançament i
potenciació de la dona, amb el propòsit de garantir-li l'exercici i el gaudi
dels drets humans i les llibertats fonamentals establits en aquesta convenció.
El 8 de març ha de ser el dia internacional de
TOTES les dones, sense excepcions ni exclusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada