AMB CAMES QUE RODEN (135)

«Les dones amb diversitat funcional també són lidereses i emprenedores»

En el nostre anterior article parlàvem de la importància que té per a les dones amb diversitat funcional comptar amb el suport de les altres dones, d’aquelles que no estan classificades com a «discapacitades» pel sistema. En especial, de les dones que tenen més consciència de la magnitud de la lluita feminista i poden fer-se ressò de la situació de les companyes que tenen més dificultats per a fer que s’escolten les seues necessitats i reivindicacions. En aquesta ocasió volem assenyalar la rellevància de l’existència de referents, de dones amb diversitat funcional que siguen lidereses en els seus àmbits d’actuació i servisquen per a esperonar l’apoderament d’altres dones.

En aquest sentit, el Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, en la seua segona acció del 2021 -que substitueix l’habitual sessió presencial de treball del grup, que segueix sense poder fer-se per les sabudes circumstàncies derivades de la pandèmia de la COVID-19-, ha elaborat un audiovisual amb el títol «Dones amb diversitat funcional: lidereses i emprenedores». En aquesta producció s’han recopilat els testimonis de quatre dones que, en els seus respectius àmbits d’actuació, representen iniciatives d’emprenedoria i lideratge. Dues d’aquestes dones manifesten una discapacitat intel·lectual, les aportacions de les quals s’han aconseguit a través de Rosa Pérez Gil, responsable de l’àrea de Dona de Plena Inclusió Espanya. Tant Maribel Cáceres Cabanillas com Cristina Paredero Morato són lidereses en la lluita pels drets de les dones amb discapacitat intel·lectual i formen part dels òrgans directius de l’esmentada entitat, que no es limiten a ocupar una cadira en una junta directiva, sinó que tracten d’introduir la perspectiva de les dones afectades.

Els altres dos testimoniatges de resiliència presents en aquest treball són els de Marta Senent Ramos, amb paràlisi cerebral infantil (PCI), i Pepa Sastre Miguel, amb una diversitat funcional auditiva. Totes dues són empresàries; la primera en el món editorial i la segona en el camp de la publicitat i la comunicació. Són un parell de professionals que han triat el tipus de negoci en què es mouen com peixos a l’aigua.

Resulta interessant escoltar els relats de les experiències personals d’aquestes quatre dones diverses, diferents entre si, però que mantenen un nexe molt fort: el de la seua lluita diària per assolir el grau més alt d’eficiència en allò que fan. El vídeo «Dones amb diversitat funcional: lidereses i emprenedores» es publicarà el dia 30 de març, tant al Facebook del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia com a la seua pàgina web (II seminario 30/03), i així mateix també estarà disponible al YouTube del grup.

Volem tancar aquest article amb les paraules de Mar Dalmau Caselles, que s’ha fet càrrec de la presentació d’aquest audiovisual i que, perfectament, haguera pogut fer la cinquena aportació com a dona amb diversitat funcional que pot ser una referència per a moltes d’altres. Mar finalitza la seua presentació amb uns mots que representen tota una reivindicació d’igualtat: «Donem pas ja a les paraules d’aquestes dones activistes que reflecteixen que el 8 de març és de totes les dones, sense excepcions ni exclusió».

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí d'actualitat UJI Número CLIX 30/3/2021)

 

AMB CAMES QUE RODEN (134)

«Tot i la diversitat funcional, també són dones»

Les dones amb diversitat funcional són bandejades massa sovint de les reivindicacions del feminisme en general. Des de
l Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, volem fer visibles les que manifesten algun tipus de discapacitat i en la seua vida diària han de lluitar per superar múltiples discriminacions, perquè moltes, a banda de pel seu sexe i les seues capacitats diferents, també sofreixen la segregació per motius d’ètnia, religió, pobresa, etc.

Les dones amb diversitat funcional han de manar de les seues vides, sentir-se incloses en la societat com a ciutadanes lliures amb la possibilitat de poder exercir tots els drets i deures que promouen i garanteixen les lleis. I per assolir aquesta igualtat d’oportunitats, que siga real i efectiva, els cal la solidaritat i el suport de la resta de la ciutadania. En especial de les dones que tenen més consciència de la importància de la lluita feminista, les quals mai no s’han d’oblidar d’incloure en les seues reivindicacions aquelles que tenen més dificultats per a denunciar les seues situacions de discriminació a causa de les seues circumstàncies personals, en molts casos, per impediments físics, intel·lectuals, mentals o socials. Per sort, durant les darreres dècades els col·lectius feministes han anat obrint les mires cap a grups de dones que en la seua vida diària han de lluitar per superar múltiples discriminacions i ja han començat a tenir-les en compte a l’hora de fer els seus plantejaments.

Totes les dones amb diversitat funcional han de poder aspirar a assolir una vida independent, tot i que la independència absoluta siga una utopia per a tots els éssers humans, perquè totes les persones -d’alguna manera- depenem en un moment o altre d’una altra per a dur a terme alguna acció o per aconseguir algun objectiu. I per a assolir el desenvolupament lliure i ple dels seus projectes de vida, a banda dels recursos i suports imprescindibles en cada cas que han de rebre de les administracions públiques, s’han de desterrar estereotips i rols de gènere que constrenyen a totes les dones i encara més a aquelles que pateixen una doble discriminació, si més no. És fonamental que adquirisquen les habilitats necessàries perquè sàpiguen com desactivar els prejudicis i mites que les envolta. L'estigma de la discapacitat és la causa de la majoria de les violències de tots els tipus que sofreixen a mans tant de dones com d’homes que no tenen cap «discapacitat» reconeguda. Fins i tot hi ha homes amb diversitat funcional que les anul·len, les fan invisibles, perquè creuen que elles són imperfectes, aplicant-li’ls el patró d’allò que anomenen «cossos normatius», que són els desitjables segons els cànons imposats.

Un altre element que restreny les expectatives de les dones amb diversitat funcional de desenvolupar-se com a persones lliures i independents -així com de tots els subjectes que es considera que no compleixen els estàndards establits- és el sistema capacitista. El capacitisme subjuga i oprimeix, atorgant privilegis a les persones que se suposa que tenen més capacitats i penalitzant a qui jutja que no en té, condemnant-les a la submissió, a viure una realitat paral·lela sota el paternalisme, i havent de resignar-se amb el model assistencialista, hereu de l’atenció basada en la caritat cristiana. És clar que el sistema capacitista perjudica més a qui menys té i més recursos i suports necessita per a tenir una vida digna i amb opcions d’assolir una igualtat d’oportunitats que no siga utòpica.

Per acabar, recordem què diu l’article 6 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per Nacions Unides el 2006, que parla de les dones:

1.Els estats part reconeixen que les dones i nenes amb discapacitat estan subjectes a múltiples formes de discriminació i, en aquest sentit, han d’adoptar mesures per assegurar que puguen gaudir de tots els drets plenament i en igualtat de condicions.

2. Els estats part han de prendre totes les mesures pertinents per assegurar el ple desenvolupament, avançament i potenciació de la dona, amb el propòsit de garantir-li l'exercici i el gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals establits en aquesta convenció.

El 8 de març ha de ser el dia internacional de TOTES les dones, sense excepcions ni exclusions.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí d'actualitat UJI Número CLVIII 2/3/2021)