AMB CAMES QUE RODEN (125)
«La
pandèmia de la Covid-19 i les
persones en situació de dependència»
La
pandèmia de la Covid-19, com totes les situacions que posen a prova les
capacitats humanes per a superar circumstàncies de màxim estrès, ha fet palès
una vegada més que els subjectes som capaços de les millors accions basades en
la solidaritat per tal d’ajudar a qui més ho necessita, així com agraint amb
aplaudiments l’esforç diari de col·lectius que desenvolupen els seus treballs
posant en perill la seua salut –i fins i tot les seues vides- per atendre les
persones contagiades o per mantenir en funcionament les infraestructures
imprescindibles. Però, per desgràcia, també hi ha fet aflorar la part més fosca
de l’ésser humà en aprofitar la indefensió i necessitats de la ciutadania més
vulnerable per a estafar-la, robar-li, etc., ja siga en persona o mitjançant
Internet. Però no són aquestes qüestions les que centraran el nostre article
d’aquest mes, sinó un fet que la Covid-19 ha fet més evident: les persones en
situació de dependència, ja siga per qualsevol discapacitat que la causa o per
la mobilitat reduïda que manifesten les persones majors, són el col·lectiu de
ciutadania més exposat a ser víctima en qualsevol situació d’emergència.
Tot just el
proppassat 20 de desembre es va publicar, al Butlletí Oficial de l’Estat, un Reial decret pel qual es modificaven directrius bàsiques de
planificació de protecció civil i plans estatals de protecció civil per a la
millora de l'atenció a les persones amb discapacitat i a altres col·lectius en
situació d'especial vulnerabilitat davant emergències. Però, en aquestes
directrius, no s’incloïa cap mesura que fes referència a una possible situació
de pandèmia com la que estem patint, i que està acumulant una xifra tan elevada
de morts de persones grans que resideixen en centres que atenen a aquest sector
de la població, així com de persones amb discapacitat també internes en residències. Nomes a la Comunitat de Madrid s'atribueix a la Covid-19 la mort de milers de residents a centres de gent gran i persones amb discapacitat, la gran majoria víctimes no incloses en el balanç que dona el Ministeri de Sanitat perquè van morir sense diagnòstic. I a Catalunya, com també a la província de Castelló, les víctimes en aquest sector de la població, representen quasi la meitat de les defuncions oficials imputades a l’esmentada afecció. Aquesta situació ha fet evident la inexistència de qualsevol mesura destinada a evitar tant el contagi entre residents com del personal que treballa en les esmentades residències, que en la majoria dels casos no ha comptat amb el material de protecció adequat.
Tot
i que, sobre la marxa, s’han publicat resolucions per les quals es van acordar
mesures excepcionals en relació amb les actuacions sanitàries en les residències,
és imprescindible que s’elaboren els protocols necessaris que previnguen les
condicions i actuacions que s’han d’aplicar en els centres on resideixen persones
en situació de dependència quan es produïsca una epidèmia o pandèmia; unes
directrius que consideren la possibilitat d’aïllament de les persones que es
contagien i que asseguren que rebran un tractament adequat com la resta de
població. Tot això s’ha d’incloure en una actualització urgent del reial decret
que hem mencionat més amunt, perquè, per desgràcia, d’ara en endavant aquestes
circumstàncies es repetiran més sovint del que pensem afavorides pel canvi
climàtic i la globalització. Ja ens va alertar la pandèmia de la sida, la de la
grip A i alguna més, però en cap d’aquestes darreres hi havien coincidit de
manera tan efectiva –des que la mal anomenada grip espanyola hi va
arrasar Europa a començaments del segle xx-
els dos factors que fan més perillós un virus com en la de la Covid-19: la
facilitat per a expandir-se i el grau de letalitat que té.
Tal
com se’ns ha recomanat, i com la immensa majoria de ciutadania fem, QUEDAR-SE A
CASA és la millor manera de lluitar contra l’expansió d’aquest coronavirus.
Però, si ta casa és una residència, quedar-se a casa pot costar-te la vida. Perquè
totes les vides tenen el mateix valor, exigim a totes les administracions que
treballen per aturar la mortaldat per a tots els grups de la població i, sobretot,
per evitar que s’hi torne a repetir.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada